(Dídac López i Viñas)

Codi: op04-007 Data: 24-05-2004

Tema: La premsa en la societat de la informació

Temps de Lectura: 5 minuts

Be, potser una mica mes relaxats de les noticies mes aviat interessades respecte el famós informe (la veritat es que ha estat mes fum que no pas un altre cosa), llegia un article fa uns dies un parell d’articles que em serveixen per apuntar en una possible direcció sobre el que pot ser el futur de la premsa en el nou paradigma de la societat de la informació.

El primer article era un breu anàlisi sobre la situació del diari AVUI (http://www.entorns.info/hemeroteca/entorns010.pdf ) en que es venia a dir, entre les coses mes significatives, que potser el que s’ha de fer es canviar d’estratègia per poder sobreviure en una societat on estem sobreinformats. Els diaris ja no son un mitja de distribució de la informació, dons quan es llevem ja hem sentit les noticies a la radio, mentre esmorzem les veiem a la TV, i mentre anem a la feina rebem un repàs ja analitzat de les mateixes i del que passarà durant el dia. A tot això, a ciutat, tenen diaris gratuïts en format breu, però suficient. Que queda llavors per llegir quan comprem el diari? Un aprofundiment en les noticies?, un anàlisi?

Be, cada cop mes la inmediatessa es fonamental. Vegem l’exemple del 11-M.... no vàrem ser molts els que vàrem buscar en les edicions interactives dels diaris un flash escrit (i amb les primeres fotos) del que estava passant (si! En present !).

Per un altre canto, quan busquem un aprofundiment en la noticia, no som molts els que cada cop mes la busquem en la web on a mes podem trobar enllaços que fan referència a noticies relacionades, anteriors o a documentació sobre el tema (articles hypertexte)?

Llavors..... si s’exten l’accés a la xarxa amb facilitat per qualsevol moment i qualsevol lloc (i potser amb nous dispositius) que queda?

Pel que sembla, l’actual  es un model esgotat i amb una viabilitat en un futur ja proper mes que discutible, i que el que pot tenir sentit en premsa escrita es la dificultat per tenir un suport molt manejable per llegir anàlisi en profunditat.

Per un altre cantó, llegeixo que el Col·legi de periodistes menys preua Internet com a canal de comunicació per diaris, pensant que es  un mitja pels grans grups: (http://www.noticiasdot.com/publicaciones/2004/0504/2105/noticias210504/noticias210504-9.htm  )

... si que punta a una sèrie de punts de risc que segurament poden ser certs: possibilitats d’intoxicació i precarietat laboral.

En tot cas crec que s’equivoquen.

No se quin serà el futur del periodisme, però de ben segur no se semblarà a res del que hi ha ara, i per mi un exemple a seguir pot ser el del New York Times (http://www.nytimes.com/  ) que fan una combinació molt interessant entre premsa escrita, diari on-line i comunitat de lectors (  http://www.abuzz.com/  ). En aquesta darrera els lectors formen una comunitat d’opinió temàtica. Aquí es on Internet dona la oportunitat a la participació.... i es que poc ens agrada mes que això.

Be, com no soc del sector no m’atreviré a dir com serà la premsa del futur, ni en quins soports anirà (espero que abandonem el paper) però serà una combinació que complementarà els existents, amb possibilitats de PUSH selectiu (demanarem sols noticies d’una temàtiques o sols noticies positives etc...) o tindrem possibilitats de participar (portar noticies, fotografies etc..., o donar la nostra opinió i contrastar-la amb la d’experts i altres lectors)

Com ho veieu? No hauríem de posar-nos, aprofitant la polèmica al cap davant esperant que el nostre govern doni subvencions sols per iniciatives innovadores en lloc de subvencionar una supervivència agònica de línies de treball en camí de ser obsoletes?

No tindrem una societat mes justa i millor informada amb la possibilitat de poder escollir entre molts mes mitjans i poder interactiva amb ells?

Com superem els riscs d’intoxicació i manipulació .... ON_LINE? I la precarietat?

Dídac