Les Meves Opinions sobre la
Societat de la Informació(Dídac López i Viñas)
Codi:op04-006 Data: 19-05-2004
Tema: “Política 2.0”
Temps de Lectura: 6 minuts
Quan en el mail que us vaig enviar fa uns dies us parlava del concepte de la innovació a la política, en bona part em referia a la utilització de les TIC per fer arribar un missatge, per mantenir un contacte, per seguir una interrelació o per aconseguir saber el que es pensa.
Uns fets que em varen fer pensar d’aquesta manera, i que vaig voler comentar en la reunió plenària de fa ja unes quantes setmanes, van ser els dels dies posteriors a l’11-M. l’enviament de mails advertint de la situació i la traca final de la revolució SMS.
En aquest sentit, i se que alguns penseu com jo, no estem aprofitant com a partit aquestes possibilitats:
..... crec que fàcilment posaríem un munt d’exemples simples ..... tot i que pensant una mica trobaríem propostes força mes elaborades.
Els temps estant canviant, i de la mateixa manera que la TV va canviar la manera de fer política i de dirigir-se al ciutadà (i en la freqüència real en que ho fa), estem davant d’un nou paradigma que permet que cada ciutadà es senti protagonista d’un fet polític (un debat, unes eleccions, una proposta de llei... etc), i que qui no s’adapti en aquest nou marc de joc pot perdre aquest contacte amb la nova “versió” del ciutadà (de l’electorat) i haver de patir un temps d’ostracisme fins que una nova “versió” de polítics agafin el lideratge del seu partit.
Aquesta nova versió de ciutadà es la dels joves, que no han conegut un mon sense mòbils, i a prou feines l’entenen sense internet, i que per tant volen tenir aquesta sensació de participació. (ens queden pocs anys per adaptar-nos). Només la dèbil evolució de la Societat de la Informació a casa nostra ens separa d’aquesta nova realitat.
Durant les sessions del IGC de Barcelona (la trobada sobre Internet mes important del mon durant el 2004) vaig assistir a una presentació de David Boronat (de Multiplica.com ) titulada “El Internauta políticamente indeciso” (a Infonomia.com presenta una revista, en que va tractar aquest tema) que tractava aquest tema estupendament, dons es basava en l’anàlisi de l’activitat electoral dels partits durant les passades eleccions estatals (per cert, millor no comentar com ho vàrem fer nosaltres, i per diners no crec que hagi estat.....)
Us envio dos enllaços que en parlen. SON MOLT INTERESANTS !!! ....
(fa un anàlisi del que va passar en la darrera campanya electoral)
http://www.multiplica.com/novedades.asp?codi=78
http://www.larazon.es/lared/laredciu.htm (ya se, ya se.....)
http://www.elmundo.es/ariadna/2004/178/1078506952.html (una mica mes ...)
(per comentar, han publicat articles a l’Avui sobre l’Administració Digital...)
Parla del “Efecto Dean”, referit a l’actuació d’un dels candidats demòcrates a les primàries dels USA. En Howard Dean va aconseguir amb un pressupost modest uns bons resultats gràcies a la utilització imaginativa i efectiva de les TIC.
Les línies han estat dos:
Crec que si estic parlant de la versió 2.0 de política, es pel fet que els avanços tecnològics que s’han utilitzat en l’activitat política (premsa, radio, TV) han estat orientats sempre a reforçar la comunicació PUSH (“jo et dic”), i aquesta nova versió permet una comunicació PULL-PUSH (“tots diem i escoltem: Participem”). Aquest si es un canvi, dons amb masses socials grans aquesta relació no es possible sense tecnologia.
El seu camí ha estat seguit pels dos actuals candidats actuals, i sembla que d’aquesta manera han iniciat la guerra (sona fatal) en un nou camp de batalla, en que de no ser-hi un hages perdut una opció de lideratge.
Per les Europees potser no podrem fer gaire, però crec que valdria la pena intentar-ho per dos motius:
Crec, com deia en el mail que vaig enviar, que nosaltres mateixos, en aquesta llista, ja som un exemple del que la motivació i la il·lusió per sentir-se partícep fa, al igual que la sensació d’implicació. Som un exemple a seguir o sols un primer pas? (es una pregunta amb trampa!)
En fi, ....... , que fem?
Dídac