(Dídac López i Viñas)

Codi: op04-004 Data: 13-05-2004

Tema: Canvis Interns

Temps de Lectura: 4 minuts

He anat seguint els vostres comentaris sobre el canvis que es preparen i com pot afectar això a la nostra sectorial.

No tinc la perspectiva històrica a la que alguns feu referència dons no fa tant que soc militant i encara menys que participo en la sectorial. El que si puc dir es que participar, a la secció local i a la sectorial, es quelcom que fa que m’identifiqui amb el partit i les seves accions en tasques de govern,  em senti implicat.

Sempre m’he sentit identificat amb ERC però el que hem va portar a fer el pas cap a la militància es la necessitat de fer quelcom davant del abús de poder que en feia el PP. En aquest punt crec que no soc l’únic. De seguit em varen acollir a la secció local del meu poble, on tenim responsabilitats de poder i la relació entre secció local i grup municipal es màxima, i el que mes em va impressionar es la capacitat de poder implicar-me i participar. Una mica mes tard vaig començar a participar en aquesta sectorial on vaig tornar a sentir aquesta sensació positiva de poder tenir la oportunitat de participar i aportar el que pugui.

Potser aquesta participació e implicació han estat una il·lusió, però aquesta, la il·lusió i sensació d’implicació en participar per part de la base de la militància, es un capital polític que dubto la nostra direcció vulgui perdre, perquè probablement son les claus del ascens de ERC en els darrers anys.

Per un altre canto, crec que a la directiva li cal una certa reflexió per poder confiar mes en la seva gent a la hora de demanar-li col·laboració, en que crec que durant aquest inici de participació en el govern de la Generalitat no s’ha vist prou.

Per un altre cantó, entenc el propòsit de canvi organitzatiu al tenir com partit una dimensió i complexitat (per la participació de tasques de govern i capacitat de generar ressò mediàtic) vulgui tenir una organització mes operativa.

El que crec es que ens falta imaginació o voluntat de imaginar una forma organitzativa, i voluntat d’acceptar-la.

Si el model proposat es consolida, sempre ens quedaran altres solucions ¡, i mes si aconseguim volum dins del partit entre la militància, com per generar opinió, i polítiques, mes enllà de les formes organitzatives formals. Es a dir, sempre ens quedarà la llista de distribució i les reunions mes o menys periòdiques.

Per un altre canto, torno a dir el que vaig posar en un mail poc desprès de les generals en referència al que vàrem viure el dia de reflexió de les estatals. Crec que tenim que innovar en la política.

Coneixeu la historia de com Kenedy va guanyar la presidència a Nixon? Be, va ser desprès d’un debat televisiu. Varen canviar les regles de joc i algú no es va saber adaptar.

Crec que ens pot passar el mateix,... per be o per dolent. Si mirem la nostra web, i la dels demés partits,... creieu que realment tenen utilitat? Aconseguiran nous votants, o que els militants en busquem de nous? ..... tenim estratègia de comunicació electrònica continuada?.  Avui he estat a una conferencia on feien una exposició dels nous models de comunicació política aprofitant Internet... i crec que tenim molt camp per davant !

Si la societat de la informació es un equivalent de la societat en la xarxa, podríem afirmar que es un cap, aquest darrer, per explorar. Així veiem com en les eleccions passades  en aquest estat, i a Catalunya en concret, no es va aprofitar aquest canal, i no ens ha d’estranyar, dons el desenvolupament de la S.I. es equivalent, tant pels que varen ser en el poder com ... pels que ho estan (estem) ara.

La visió de estructura de partit es equivalent. Està orientada a una societat estàndard, i no al nou paradigma de societat en que ens hem de posicionar ràpidament si volem ser un país de futur.

Creieu que si assolim els objectius de societat de la informació, i del coneixement sobretot, la estructura tradicional te sentit ? En una societat que en menys de 24 h. pot ser conscient de manera global de un fet, i crear una opinió (i potser propostes) fora dels canals de comunicació tradicional, sense contar amb líders d’opinió, poden els partits ignorar la seva opino. Molt al contrari tenen una OPORTUNITAT.

Insisteixo, crec que hem de innovar en la política, i les estructures tradicionals son raonables.... per un paradigma tradicional..... i crec que ja fem tard en avançar.

Dídac