logo titulo


INFORMACIONS VALENCIANES

EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.7 de Març de 2004
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390


Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,

Revistes

Sumari

EDITORIAL FBU
“Plataforma Constitucional i Autonòmica contra els països catalans”

En l´editorial de la nostra revista número 5, corresponent al mes de Giner, dins del darrer paragraf, dia lo següent remetent-me al “II Congrés de la Llengua Valenciana”, al que assistí, que tingué lloc en el Palau de Congressos del Cap i Casal, els dies 26, 27 i 28 de Novembre de l´any passat: “Hi ha molta faena que fer i estic convençut d´encontrar-se en el bon camí, puix que existíx un gran moviment, adequadament ben centrat i en bònes mans, per a que, a la fí, done els seus fruits; que els donarà”.
Ara, després de casi tres mesos, el passat 20 de Febrer tingué lloc en l´hotel Astoria de la ciutat de Valencia, l´acte oficial fundacional de la Plataforma Constitucional i Autonòmica contra els països catalans”, promoguda per diferents entitats i associacions afins a l´idea, procedents de les comunitats autònomes de Balears, Aragó, Valencia i Catalunya, en noms i llinages, com són, entre atres: Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental, Acadèmia de sa Llengo Baleà, Nou Valencianisme i Convivència Cívica de Catalunya.
Els representants de cada ent desenrollaren el seu comés, ficant l´émfasis necessari, sobre la problemàtica que es patix en el seu lloc d´orige, degut a la mateixa malaltia: el pancatalanisme. Es posà de manifest lo greu de l´estat on s´encontrem tots els afectats i lo adequat de la creació de la plataforma en qüestió. L´unió de força, critèri compartit i defensa de les lleis, tant constitucional com autonòmica, fetes conjuntament, a la fí deurà donar la llum i la raó a qui la té. Després de l´acte, al que assistiren més de 400 persones, entre elles algunes molt rellevants dins del mon del valencianisme, com el mateix president de la RACV, Sr. Lladró, Pare Joan Costa, gent important de Lo Rat Penat, etc., dic, fon firmada l´acta constitucional de la dita Plataforma, pels representants corresponents.
Anecdòtica fon la crida que feu en DDV del passat 10 de Febrer, En Joan Vanrell, president de la “Acadèmia de sa Llengo Baleà”, pregant la seua assistencia a les autoritats polítiques valencianes, aixina com també especialment a la presidenta de la AVL, Sra. Figueres, per tal de que escoltaren el sentir real dels valencians i pogueren, en tot cas, explicar-los el per qué de les seues maquiavèliques actuacions en quant al tractament de la llengua i cultura valencianes. Està clar que, ni de conya, n´aparegué ningú. I, la veritat siga dita, és llastimós.
Ara, a treballar de calent per a que sure la raó. Per això, al principi d´este raonament, fea referencia al mes de Novembre.

TORNAR AL PRINCIPI

FENT CAMI ----- MOMENT POÈTIC (Hui, abdos junts) ----- FBU
Si dins del mon cult, en este cas el dels escritors, cadascú plasmen les seues idees de formes ben diferents, teatre, filosofia, novela, periodisme, poesia, etc., etc., son per a mí, els poetes, els que tenen una sensibilitat especial per a transmetre, en poques paraules, tot el sentit especific d´un tema en concret; a més, perque creuen en lo que expressen i escriuen. Si verdaderament son cults, tant millor, puix que saben donar-li lo necessari, tant per a la formació correcta atenent-se al ritme, mida i cadencia, com a l´aplicació en quant al vers, prosa o atres classes de generes, llírica, èpica, dramática i tot un mon molt precis al voltant de la poesia. Pero, no imprescindible. Els hi ha de ben bons i notòris, sense la preparació deguda, que també nos han deixat verdaderes obres lliteràries; que s´han anat fent a sí mateix per mig d´una afició immensa, treball constant, silencios i oscur, quan no fosc, per les seues circumstancies de vida.
En Albalat dels Sorells tenim un eixemple, encara que molt humil, no per això menys honrós: En Joan García, més conegut per “CHUANO”, com ell s´escriu.
Hui vullc dedicar-li este lloc del “MOMENT POÈTIC”, a cavall de “FENT CAMI”, perque pense que “CHUANO” s´ho mereix. Ho faç perque conec un poc al personage i li tinc un cert afècte i, sobretot, respecte. Perque crec en les persones i soc conscient de que no totes troben la felicitat aci baix en este mon dur i difícil, encara que també, de que tots podem i debem aportar lo poc o molt de positiu que portem dins de nosatres.
“CHUANO” és un poeta incomprés, pero que sap i diu veritats com el puny sense importar-li massa lo que ningú diga d´ell (possiblement perque s´encontra, “ya”, en un atre estadi més alt que el nostre). I ho expressa, la major part de les vegades, per mig de les famoses “dècimes” de la Pasqua de Resurrecció. Algunes d´elles, poesia en estat pur, sense traves per a la seua comprensió. Vejam, si no, la que porta com a numeració, la 33, datada en 1.995, sobre el tema de la llengua valenciana i que transcric aci en versió original. Diu aixina:
Cosa de llengües
En Albalat e naxcut -- y asi me agradaria morir -- avegades me fás el mút -- perque no me agrada reñir. -- Yo no comprénc a la chent -- qui a pesar de ser valenciana -- té tan poc de coniximént -- que se sent mes catalana. -- Per a mi tots som humáns -- pero a mols yo els diria -- que sentirse valensiáns -- es de tindre molta categoría. -- A la chent catalana no critique -- pero sí a la valensiana -- primer la llengua me pique -- que parle la catalana. -- La chent que me critica -- que no escric be el valensiá -- qués llabe la llengua en la pica -- si es qué se sent catalá. Chuano -- Albalat dels Sorells 1995
Tot un decàlec. ¡Chapeau!, com dirien els francesos.

TORNAR AL PRINCIPI

COLABORACIONS ---- Manuel Casaña Taroncher
Saladures i salmorra, ahir, a tothora.
No sé si perque els anys si els salseges, te saltegen i te fan pujar la tensió, o que les mòdes gastronòmiques canvíen –i lo que ahir res valia, hui és lo millor (i estic pensant en el peix blau, per entrar en raó)- resulta que, actualment, ni per la carnera ni pel rebost, trobe saladures i salmorra.
Pocs llogaters de Salsipotens (senyor de la mar, Neptú) els tens hui com ahir rollats en un diari per a servir de companage per l´almorzar, com feyem en aquells “civils” (bones sardines i grans) que es venien en els ultramarins per unitats o dotzenes, les duyes a casa i les tenies que amagar per por al gat. Pero igual que estes sardines també moltes classes de peix sec es venien per les plages de Nazaret, l´Almardà o Cuiper. O en casa del tonyiner, a on anaves en un plateret, pel besuc, la mèlva o la tonyina sorra. Era quan els peixos encara no coneixien el chapapot, perque el petroli el tenien escaç i poc prop.
Com també hi havia per la cuina gèrretes de fanc, en la salmorra. De tomaca, de pimentó, de bajoca, de ceba o col, de pebreres o de penques... en fí, de tot un poc. Per ad això a la fí de les collites d´aquelles hortalices, per a que no es perguera lo menut, es posava en salmorra. La salmorra es feya en aigua, vinagre i... sal, a manta. Si et quedaves curt de sal –com succeïx en les olives partides que es fan en casa-, els ingredients s´amollien i florien. Era una costum que un any i un atre es repetia, per allà a la fi de setembre o primeries d´octubre; bon temps per a salar, lo mateix tant el porc –quan es matava en casa-, com les olives, si volies tindre-les per a l´hivern. Com també en l´estiu es feya lo mateix en sucre-melades de tomaca i meló, d´albercoc i taronja... ya que fruites ne teniem i ne tenim de sòbra. Lo mateix donava fer confitura en troços de carabassa i bresquilles que codonyat en codonys. Hi havia que òmplir el rebost, puix no se savia mai si anava a mancar lo salat o lo dolç, quan fins la llet i el tabac te´l racionaven. Guardar es guardava si es podia comprar, per a tindre reserva de lo que fora, ya creïlles, cebes, cacaus, raïms, melons...
Pero, les saladures no és que hagen desaparegut, no; es que canvía tot. S´han deixat de “fabricar” en casa, i es compren en els ultramarins. Tot allò que es feya en els pòbles costerencs –ya del mar Jonic, Egeu, o Mediterraneu, com en el del Nort-, pòbles que saberen aprofitar les costums dels vells. Saladures que les va potenciar Hollanda, que fruïa de molta peixca d´arencs i bacallat, tant que va transformar aquell païs, antígament pobre i despreciat fins arribar, en l´actualitat, a ser potencia comercial mundial.
També el pòble grec era atret per les saladures. Es conta una anècdota sobre Corefil –excelent tonyiner dels temps de Sèneca-, que fon recompensat pel govern d´Atenes per ser tan excelent salador. En agraïment, als seus fills els donaren el ranc de ciutadans. En fí, que ahir es salava molt: el porc, el peix i el titot; es posaven les botifarres i carn en òli i, com olives, armeles i cacaus no en solien faltar, abans de dinar les podies tindre dins d´algun plateret per la taula a fí d´anar obrint boca, mentres l´arròs en caçola o l´olla es gelava un poc. Hui, ràrament, la salmorra es prepara en casa. No hi ha temps. No hi ha ocasió, i com la rutina fa costum, pense que dins de poc, ni u a soles s´enrecordarà de lo que dic d´ahir. Puix de les collites yo no s´aprofita mes que lo que es ven. Lo que resta en el camp, es podrix. No s´arrepleguen les tomatetes menudes, ni les bajoquetes, ni els pimentons recen nats de la flor.
A hores d´ara, crec que ni les gallines mengen dacsa, ni els porcs segó, ni els pardalets alpiste; tots mengen lo mateix que els conills i el gos: compost. Com lo que mengem nosatres, si anem en presses i escrupols en tenim pocs.

TORNAR AL PRINCIPI


PARLEM COM CAL ---- Joan Salvador Lopez
Hem d´intentar corregir alguns defèctes prou generalisats relacionats en l´accent fonètic:
1).- No és corrècte el desplaçament de l´accent en la combinació de pronoms dèbils.
Direm: Dóna-li-la ---- No direm: Dona-lí-la
Pòrta-li´l ---- Porta-lí-l
Ménja-te-l ---- Menja-té-l
2).- No és corrècte el desplaçament de l´accent per influència del castellà en la conjugació dels verps del primer grup acabats en –iar. Recordem que el valencià conserva l´accentuació genuïna en verps com ensomiar, atiar, desbalafiar o estalviar que no han segut afectats per l´accentuació castellana. Els temps i persones que han patit esta castellanisació són el present d´indicatiu en la 1ª, 2ª, 3ª i 6ª persona i el present de subjuntiu en la 1ª, 2ª, 3ª i 6ª persona.
Direm: Yo canvíe ---- No direm: Yo cànvie
Ell estudía ---- Ell estúdia
Es dir: Yo canvíe, tu canvíes, ell canvía, ells canvíen ---- I no més ya en l´accentuació castellana: Yo cànvie, tu cànvies, ell cànvia, ells cànvien.
Igualment tots els verps acabats en –iar.
3).- En valencià alguns cultismes s´han generalisat en un determinat accent per distints motius, entre ells perque com a cultismes o tecnicismes entraren per mig del castellà en èpoques en que ésta era l´única llengua vehicular de la tècnica i la cultura i ara és ben difícil aixar arrere. Aixina puix:
Direm: Reptíl ---- No direm: rèptil
Atmòsfera ---- atmosféra
Textíl ---- tèxtil
Missíl ---- míssil

TORNAR AL PRINCIPI

CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER ACCS
El Tribunal de les Aigües ha servit de model per a la Llei d´Aigües d´Espanya---(Vicent Giner: El Tribunal de les Aigües, de Valencia).
Apart de la missió de distribuir les aigües dels regants i fer-ho de la manera més equitativa i democràtica, en el sentit de que tots són partíceps en un bé comú, les Comunitats de Regants de la Vega de Valéncia crearen a través de l´història una institució que ells a soles perfilaren i perfeccionaren en la seua manera d´actuar. El Tribunal de les Aigües.
Model i eixèmple que la Llei d´Aigües d´Espanya de 1879 va arreplegar per a que fora instituït en totes les Comunitats de Regants; i per açò van ser creats els Jurats de recs. I també en tots els països d´Hispanoamèrica, a on les lleis d´aigües prengueren com a model la Llei d´Aigües espanyola.
Les Comunitats de Regants d´Espanya, com hem dit, tenen el seu Jurat de Recs; el qual està format per un determinat número dels mateixos regants que, en número imparell, formen i constituïxen el Jurat, la missió del qual és reconeixer, jujar i resoldre sobre les infraccions de les Ordenances.
Ara be, el Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia és diferent a tots estos Jurats de Rec perque no està format exclusivament per regants d´una única Comunitat, sino que pel contrari, està constituït pels huit Síndics de les huit Sèquies que donen rec i distribuïxen les aigües en tota l´Horta de Valencia (Sèquia de Quart, de Benacher i Faitanar, de Mislata, de Favara, de Rovella, de Tormos, de Mestalla i la darrera, la de Rascanya).

TORNAR AL PRINCIPI


RACONET DE LA CULTURA
La Llengua Valenciana, per dret ---- Joan Ignaci Culla Hernández
L´hòme actúa com si fora el creador i amo del llenguage, sent que est és el seu senyor. Quan s´invertix esta relació de domini, l´hòme sucumbíx a estranyes tensions. (Martín Heidegger).
Els que tenim fills sabem lo dificil que és desmontar les manipulacions històriques a les que estem somesos tant en els coleges i instituts, com en l´universitat. Tants anys de brega només han servit per a llevar algún mapeta dels llibres de text i algún PV, lo demés continúa igual o pijor. N´hi ha professors que no ensenyen, dogmaticen; confonen l´Història per l´història i, lo que és pijor, la manipulació per la veritat. Atres estan somesos a un gran complex d´inferioritat, que els fa ignorants, i atres són simplement còmplices del silenci.
Entre els documents i manifests que desmonten les falacies a les que estem immersos, he recopilat artículs i testimonis de Roger Boty (EMV, 23-10-1932); Mn. Joseph Mª Guinot i Galan, “En torn a la Llengua Valenciana”; Vicente L. Simó Santonja, “¿Valenciano o catalán?”; Joseph Alminyana i Joan Alarcó, “El crit de la llengua”; Leopoldo Penyarroja, “El mozárabe de Valencia i cristianos bajo el Islam”, aixina com de Gómez Bayarri; Joan Costa; F. De Borja Cremades, i un llarc etc..., tots ells de llectura obligatòria per a comprendre la nostra pròpia personalitat, que ara més que mai recobren actualitat. No obstant, això servirà de poc si no “fem brotar foc dels fèrros rovellats i dormits de la valenciania”, com va dir el meu admirat i amic Joan Còsta i Català en el pròlec del seu magnífic llibre “Despèrta fèrro”.
La definició que nos dona el diccionari “d´idioma”és: “Tota parla en història i lliteratura propia”. I “dialècte” és: “Tota variació local, derivada de l´anterior”. Si és aixina, ¿El valencià és català?; - ¿Quí té més Història? - ¿Quí té més lliteratura? – En tot cas, ¿Quí nos va aportar el català? – A lo llarc d´estos artículs, en la benevolencia de DDV, podrem donar arfguments als nostres fills de l´existència i identitat de la llengua valenciana, donant per una part, una visió històrica-lliterària i, per l´atra, aportacions de distintes personalitats que corrovoren tot lo expost.
Època romana: Roger Boty nos diu: “Encara no existia la paraula català, mentres ya s´anomenava valencians als habitants de nostres tèrres. Del temps de Sertòri i Estrucs hi ha documents que ho acrediten. Ademés, Valéncia ya existia, mentres que Catalunya, no”.
Època àrab: El Regne de Valencia ya existíx, oficialment data de 788, s´estenia fins a Conca i Calatayut, lo qual dona una majoria històrica de Valéncia sobre Catalunya en prou sigles, puix ésta encara no aplega a formar-se com a cos pròpi ni el gentilici “català” naix en la vida dels pòbles. Per als àrabs, l´actual Catalunya era “Afranc”, per als pòbles del Nort “Gotholand” (tèrra de gots) I, per als pòbles castellano-leonesos era “Tèrra dels francs”. Tan sols en les darreries d´este periodo s´inicía la personalitat nacional de Catalunya; pero sens aplegar a formar encara el seu bloc, puix la seua nacionalitat apareix confosa en Aragó i els pòbles de Provença. En canvi el Regne de Valencia adquiríx baix el regnat dels araps major consolidació en tots els aspèctes, aplegant a tindre tal autonomia i autoritat pròpies, a definir-se en una personalitat tal, que més bé pareix ser Valéncia un mon arab distint al de Córdova. I mentres els pòbles que formen la Catalunya actual estan atrassats en tot. El Regne de Valencia florix i els seus centres de cultura de Dénia, Xàtiva i Valéncia, donen al mon grans talents que, en lleis, astronomies, ciencies, medicina i belles arts, competixen en els millors de Cóprdova, Granada, Aleixandria i Bagdat, que són els centres de sabiduría humana en aquells sigles. Mentres les tèrres actuals catalanes se debatien desconectades en la foscor, el Regne de Valencia, des de molt de temps arrere, sempre tan unit, escampava llum de sabiduría i progrés; ya el anomenar-se “Valéncia” era sagell de glòria i respècte.
Valéncia ha contribuit en un tant per cent molt elevat en els sigles d´or de la lliteratura i ciencies araps, foren astres de primera magnitut els seus genis: Abdallah Ben Abderrahman, fill de Valencia, que fon l´escritor més ilustre i de més talent del sigle VI de l´heriga (any 1100); Abdallah Ben Isa, que fon el major jurisconsult de la seua època (sigle XII); Abdallah Ben Soliman, escritor de renom universal, que nos ha llegat, entre atres, la cèlebre “Biblioteca Hispana” i els “Anals valencians”; Abdallah Ben Jahia Alhadhrami, també del mateix sigle, que fon el més gran filòlec i historiador del mon arab; Abdallah Ben Mohamed, igualment valencià, insigne humaniste i gran pensador, les idees i els pensaments del qual foren a mòdo de decàlec per a generacions cultes i estudioses de Bagdat i Aleixandria; Aben Sellan, emir de Valencia i preclar teòlec, i molts atres més, puix seria inacabable...

TORNAR AL PRINCIPI

Llibres recomanats

Quadèrns de divulgació (14)
Iniciació al valencianisme --- (Salvador J. Vendrell i Matoses)

El Lèxic valencià proscrit a través dels clàssics --- (Manuel Gimeno Juan)

Sainet i les falles
En lo mig del mercat --- (Manuel Millas)
Sota, cavall i rei --- “
Del tersio extranjero --- R. Gayano Lluch
El marsellet --- Estanislao Mañez i Vidal
La III volta a Valencia --- Ricardo Sanmartín
De dalt a baix --- “
El mestre d´escola --- Jesús Morante Borrás

TORNAR AL PRINCIPI


¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
 1

Hosted by www.Geocities.ws