FENT CAMI ACCS
No cal fer grans coses; tampoc que siguen extraordinaries ni tinguen perqué eixir per televisió per a que, en el seu conjunt, les dutes a terme per persones humils que passen quasi desaperçebudes, pero honestes, honorables a carta cabal, sense pretendre-ho, eixemplarisen als seus pròxims.
M´en estic referint a En Manuel Devis i Ruix, també conegut com a un dels germans “Missianos”. Home major, de 85 anys, valencianiste convençut i seguidor de les Normes de “El Puig”, o lo que és lo mateix, de la Normativa de La Real Academia de Cultura Valenciana. És persona volguda i té amics per tot arreu. Entre atres coses, li agrada molt la llectura i ha anat, poc a poc, instruint-se per mig d´este quefer, en varis camps, pero s´ha especialisat en el del valencianisme, recollint al llarc dels anys, una interessant biblioteca privada.

Tenim l´honor de tindre´l en la nostra Associació com a soci fundador. Precisament per eixe motiu, En Manuel, al vore i comprovar l´entusiasme que aci dins vivim, en una ilusió que ell mateix volgué mampendre en més d´una ocasió, ens ha fet un present, un regal: 24 llibres valiosos de la RACV, 11 d´ells de la serie Filológica i 13 de l´Històrica. I lo que és millor encara, puix que continuarà fent-nos donacions d´atres llibres en els pròxims mesos.

Fets com este, ben senzill, encara que important, donen la mida de les persones, del seu desprendiment i generositat. Es una forma palesa de fer camí en positiu, de fer poble; igualment de donar possibilitats als albalatans de poder llegir, en valencià, la nostra Història, la nostra Filología i coneiximent real i bò de la Llengua Valenciana.

En Manuel, moltes gracies en nom de tot lo poble i, en particular, de l´Associació Cultural Castell dels Sorells. La teua donació tindrà un lloc especial dins de la nostra biblioteca.

TORNAR AL PRINCIPI

COLABORACIONS Manuel Casaña Taroncher
Absencia de cabrerots
Miren lo que son les coses, precisament, quan m´estava preparant els dotze granets de raïm, un poquet abans d´aplegar la mijanit de l´ultim dia de l´any, quan tenia en un plat un preciós raïm de grà gros, me varen vindre al cap els cabrerots. I fon perque el raïm que per estes dates es ven, yo el trobe d´una pell massa agrenca; molt bonic, net i llustrós, pero de gust no tan dolç com aquell atre, el del nostre moscatell, dorat, el més apropiat per a fer una bona mistela.
Aixina que, com els dia, el fet de tindre un raïmet en el plat esperant que tocaren les dotze campanades per a menjar-me´l, m´enrecordà atres pomellets d´un temps més vell, casi en pols, que és a on les taranyines bunquen el seu racó. Aquells changlotets eren més rics en sucre i de manco lux, perque també la vida que viviem era molt més planera que la d´ara.
Pero, hi ha que pensar que, hui, tampoc els terrenys de secà de Massamagrell o de Nàquera, de Torres Torres o d´Estivella, tenen tants ceps de raïm com els que hi havia fa mig segle, que era quan sobraven vinyes i terra i faltava pa per a ficar-lo en la taula o guardar-lo en la gerra.
Moltes vinyes es varen arrancar; com garroferes i armelers. Es plantaren tarongers. Es va canviar fins el paisage. Feren urbanisacions. Replantaren algún que atre pinet, perque feya bonic en el chalet i, d´este modo, s´acabaren els cabrerots per allí. Corders, borregos i cabres, també se´n veuen pocs pasturant entre els pampols i de quan en quan menjant-se ben a gust un cabrerot. Cabrerots que no eren atra cosa que els últims pomellets de raïm, pobres en grà – que estaven encara verts quan es feya la verema – i que tan bons estàn en setembre. Cabrerots que a les cabres els agradaven molt – d´ahí son nom – com al pastor i a mí, si me´ls trobava yo.
Ara, com els vinc dient, ni aquelles vinyes – que poques ne queden – se veuen ni en el teu trocet, perque encara que no pasturen les cabres, solen passar o un ramat de mèrles esfambrades o bandades de teuladins que no sols es contenten en espigolar, sino que, quan et descuides, no probes de changlot ni un grà.
Cabrerots que era, - per homenage popular – plaça en el 1800, que tenia Valéncia i que agafava tot el Colege del Patriarca – segons conta Boix i el Pare Tosca menciona – i entrava per lo que eren les carniceries de Sant Cristòfol i Sant Mauro. Allí, precisament, era a on es venien els raïms últims, els més esqueixats i esqualits: els cabrerots. Compra que la feyen una clientela de moros i judeus que en el segle XV ya els solien comprar. Venda que es feya els dies de treball solament. Els dumenges era sempre festa, puix segons una ordenança de 1400, eixe dia “que algu ne gòs portar o transmetre a vendre ne fer vendre palesament o amagada en la plaça dels Cabrerots ne atres places, carrers o partides de la Juheria ó atinent de aquella, hortaliza o fruita, so pena de pagar 60 sous”.
Hui, en alguns llocs pots comprar dumenge lo que vols, pero lo que no mai pots fer es comprar cabrerots. Ah, i de lo que no mai te lliures es de pagar l´IVA, siga la compra feta de dia o de nit.

TORNAR AL PRINCIPI


PARLEM COM CAL Joan Salvador Lopez

Puntualisant sobre alguns vocables
Anem a posar atenció en alguns vocables que cal puntualisar el seu significat i ús.

Banyar-se.- En valencià té el sentit de mullar-se, per eixemple: ha plogut i m´he banyat tot. Equival al castellà “mojarse”, pero no sol tindre el sentit de ficar el cos dins d´un liquit. La forma més genuïna es “prendre el bany” o nadar, p.e.: ¿has nadat hui en la plaja? – Durant l´hivern prenc el bany en la piscina climatisada.

Banyador.- Encara que la RACV l´accepta per a designar la peça de roba que s´utilisa per a prendre el bany, és més genuïna “trage de bany”.

Flotar.- La forma valenciana és “surar”. S´accepten els cultismes o neologismes “flotabilitat”, “flotable”, “flotació”, “flotant”, “floteta”. L´adjetiu “flotador” es recomanable substituir-lo per “surador” i el substantiu “flotador” per “roda”, o “goma”, que son formes vives en este sentit.

Tragar.- És forma acceptada per la RACV, és clássica i viva pero no podem fer un ús exclusiu i oblidar la forma “engolir” que equival al castellà “engullir”, pero també a “tragar”. Podem dir: m´he engolit el pinyol o m´he tragat el pinyol. Recordem que les frases fetes més tradicionals utilisen la forma “engolir” com: aplana i engul, o, engolir-se-les ben amargues.

La fí de semana.- En valencià, la paraula “fí” té distint sentit en femení que en masculí. “El fí” té el sentit de finalitat, p.e.: El nostre fí és parlar millor. “La fí” té sentit d´acabament, p.e.: la fí del mon, o, al cap i a la fí. La forma castellana “el fin de semana”, i catalana “el cap de setmana”, equivalen al valencià “la fí de semana”, p.e.: Esta fí de semana ha segut molt divertida, o, durant la fí de semana dormim massa.

Cridar.- En valencià té el sentit de “chillar”, p.e.: no crides que despertaràs al chiquet, o, “atraure”, p.e.: eixos colors criden l´atenció, o, “convocar”, p.e.: nos han cridat a la reunió; com també, crida als chiquets per a que vinguen a dinar. Ara be, mai el verp “cridar” té el sentit castellà de “llamarse”. Tampoc té el verp “cridar” el sentit de castellà de “llamar por teléfono, o, a la puerta”.

No direm: Em criden Felip Direm: Em diuen Felip
¿Com te crides? ¿Cóm te diuen?
Criden a la porta Toquen a la porta
M´han cridat per teléfon M´han tocat per teléfon,
o, m´han telefonat.

TORNAR AL PRINCIPI

CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER ACCS
Enciclopèdies (en 1751)La creixent acumulació de coneiximents i la progresiva confiança en sí mateix dels cientifics d´este periodo (que el nomenaren con a “Era de la raó”, conduiren de forma natural, a pensar en l´elaboració d´un resum en varis volums, de tots els coneiximents, destinat al públic en general, en veus ordenades alfabèticament. Això seria una “enciclopèdia”, de les paraules greques que signifiquen “educació general”.
Una sugerencia més be modèsta d´este proyècte, la feu un llibrer a un prolífic escritor independent francés, Denis Diderot (1713/1784). Diderot feu seua l´idea i traçà un vast proyècte a partir d´ella. Recorregué a colaboradors, pero a la fí realisà la major part de la tasca tot sols. El primer volum aparegué en 1751.
El treball de Diderot fon la primera enciclopèdia modèrna. Donava una visió completament racional del mon i s´oponia palesament als ya desacreditats dogmes de l´Estat i de l´Iglesia del seu temps. Va impressionar als intelectuals com a creació supréma de la “Era de la raó”.

Asín Palacios deriva el nom d´Albalat de l´arap al-balad “la ciutat” o “el poble” (ASIN, Contrib.,p.46). L´opinió unànim dels arabistes és, sinembargo, que al-balad més be significaria “el camí”.

Els Albalats de Valéncia encontren rèplica homófona en l´Albalate de Conca, Guadalajara, Hosca i Terol. En Hosca l´estructura básica té la forma diminutiva Albalatillo.

TORNAR AL PRINCIPI

Llibres recomanats
Quaderns de divulgació (9)
LES BASES ORTOGRÀFIQUES DEL 32 (o les de Castellò) – I LES D´EL PUIG (o les de la RACV), COMPARADES. Joseph Maria Guinot i Galan.

El sainet i les falles
LA BARRAQUETA DEL NANO Paco Barrachino
ELS PEIXCADORS DE CANYETA Vicent Jacinto Perez
PER LA FAM D´HERETAR Joseph E. Peris Celda
SI YO FORA RIC “ “
CAMI DEL GRAU Rafael Maria Liern
UN FLAMENCO D´ALBORAYA José Marcos Marté
EL MESIES EN PATRAIX Rafael Maria Liern
L´ESCALETA DEL DIMONI Eduardo Escalante

TORNAR AL PRINCIPI
¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió