EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 58, Setembre 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Raconet de la cultura
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracions
- Llibres Recomanats
EDITORIAL MANIFEST S, MANIFEST NO...FBU
He deprs durant la meua llarga vida professional, que abans de firmar res tens el deure de llegir i denterar-te be de tot all que duna manera o datra et puga comprometer; desprs, una vegada discernit sobre la qesti, firmar-ho, si cal. Mai abans.
Firmar el manifest Montalvn, sobre la defensa duna llengua comuna per als espanyols, en Espanya, en este cas la castellana (espanyola), francament, no veig la necessitat. Pense que no t ningun sentit dita defensa ni en Ciutat Real, ni en Salamanca, com tampoc en Madrit, posem per cas. -Qu creu que all i en tants atres llocs dEspanya, la llengua castellana (espanyola), estiga en perill? -Qu lataca all? , ni molt menys en lestranger a on per tot arreu sencontren representacions diplomtiques oficials de lInstitut Cervantes, per a la seua defensa i propagaci.
Honestament, aquells que veuen i estan convenuts dun tal perill, encara que donant-los una ra de fondo en quant ad alguns moviments exagerats fins a temeraris i fra de lloc, en comunitats on fruxen del do del bilingisme, pense que en quant a la forma se nhan passat varis pobles. En tot cas, el manifest hi hauria que dur-lo a terme all a on verdaderament existix el problema: En les comunitats del PAS VASC, CATALUNYA, GALICIA, BALEARS, VALNCIA Ah s que es pot i es deuria posar en prctica un tal manifest. I si volen vosts, incls un atre a nivell nacional, pero ste sols i nicament per a defendre la postura pretesa, en recolzament del mateix parer en aquelles comunitats descrites, que s i sn, a on sencontra i es patix; en uns llocs ms i en atres no tant, el problema en qesti de manera virulenta i insistent.
No pretenc en ningun cas negar la major, puix que hi existix i ben greu. Pero una cosa s reconixer oficialment que per part de catalans, vascs i gallegs, especialment dels primers i stos des de la Generalitat Catalana, descaradament, desenrollen una poltica llingstica (i cultural tamb), dabsorci datres llenges venes, com sn la mallorquina i valenciana (de la mallorquina ya ho han conseguit eliminant-la incls dels seus estatuts comunitaris, en favor de la catalana). Adems pretenen insistentment incloure-la igualment i de manera oficial en els estatuts de la Comunitat dArag, com a llengua co-oficial, per all de que, en lo que ells han donat en nomenar Franja de Ponent, uns 70.000 aragonesos mal-chapurregen el catal. Aixina com tamb pretenen aurir una Sub-sede de lIEC en Calaceite, dins de la provincia de Terol. -Atenci, aixina alcomenaren en Valncia i ya els tenim en Castell, Alacant i en Valncia, encara que en esta darrera baix un atre nom!
Com dia abans, una cosa s levidncia duns fets incontestables i inconfessables per vergonyosos, i una atra defendre la llengua castellana (espanyola), en Espanya.
El problema s un atre ben distint sols conegut en profunditat en les comunitats bilinges a on les patim. Ningun govern hagut fins a hu, dins de la nova democrcia espanyola, sha atrevit a posar el dit dins la nafra i al mateix temps el sobremorro als qui estan fent de la seua capa un saig. s ms, incls en prou de casos colaborant en ells per tal de conseguir els vots necessaris per a obtindre el poder de la naci.
Solidaris per una llengua comuna, la castellana (espanyola), en Espanya, s; faltaria ms. -No passa lo mateix en Frana, Anglaterra o Alemania?- Puix, -A on est el problema? Tenim una Constituci Nacional; adems, uns Estatuts Comunitaris. Sols hi ha que posar-los en prctica, sense ms.
Per arrematar esta opini personal fins ac, aporte uns paragrafs molt sucosos trets dunes declaracions dun tal Antonio Lastra, filsof i professor de secundaria en Valncia, al diari El Mundo, en 30-06-08, a ran de lassunt en qesti (tradut).
P.- I quna deu ser la situaci de les llenges co-oficials?-
R.- La que arreplega la Constituci. T dhaver un respecte escrupuls per lexistncia de dos llenges i, per tant, ninguna delles pot ser vehicular. Si tenim la riquea de que hi hagen dos llenges, anem a respectar les dos per igual. En el moment en que se privilegia a una, nos encontrem en una discriminaci. No podem (ni debem) sobrepassar eixe delicat equilibri.
Gramtica Les preposicions
Definici i forma:
La preposici s una partcula invariable que s'utilisa com a nexe per a unir dos elements d'una proposici. Estos elements reben el nom d'element inicial: format per un verp, un substantiu o un adjectiu i, element terminal: format pels elements dels anteriors.
Les formes que poden prendre apareixen en el segent quadro:
Preposicions
Simples Compostes Ambivalents Combinacions de Locucions prepositives
----------------------------------------------------------------------------------------------------
a sense cap a fins/fins a de per a fi de damunt de
de contra des de per/per a fins per a a pesar de dins de
en segons d'entre en lloc de fora de
entre sobre tocant a baix de
sens vora en quant a prop de
no obstant llunt de
------------------------
Les interjeccions
Definici i forma:
L'interjecci s una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentimen sbit de dolor, sorpresa, clera, por, menyspreu, alegria, admiraci, aprovaci, repulsa
Podem agruparles de la segent manera:
interjeccions
Simples Compostes De substant. D'adject. De verps D'adverbis Onomatopeyes
----------------------------------------------------------------------------------------------------
ah! che! mare de Deu! aire! alt! ala! prou! pum!
au! ei! Jess i Maria! home! brau! nim! fra! crac!
ai! oh! ser possible! dimonis! bo! vixca! amunt! puf!
-------------------------
Recordant a u dels grans valedors de les lletres valencianes, Mossn Josep Alminyana i Valls. "El Crit de la Llengua: Testimonis", (VI).
s interessant anar adinsant-nos, poc a poc, en el contingut d'este llibre imprescindible per a conixer a fondo la veritat sobre la Llengua Valenciana. El treball realisat en este sentit per este gran home, fon immens i d'una vlua incalculable. En el cas que hui portem al Raconet nos dona a conixer de manera palesa, cm l'obra de l'escritor valenci Bernard Vallmanya del sigle XV, el nostre d'or, on en tots els seus llibres confirma que ho fea en "valenciana prosa", desprs, descarada i falsament els biblifils nortenys ho transformen al seu antoix. Veja'm, si no, lo que nos diu el gran Mossn al peu de la lletra:
"s reconfortant per a tot bon valenci comprovar que un autor, poeta i prosiste de la categoria de Bernard Vallmanya, al bell cim del sigle d'or de la nostra literatura, nos haja llegat, com el millor regal, la conscienciosa afirmaci seua: que escrivia en llengua valenciana.
Crec que a era lo normal; que un valenci escrivira en Valenciana Llengua; no fer-ho aixina, quasi hauria segut una cosa "contra natura", i ms en un home de prestigi que vivia entre persones assidues a aquells cenculs valencians.
Es diu que a l'ingeni li aprofita all que de l'ingeni naix. I a l'ingeni de Vallmanya li calia fer seu all que de l'ingeni, l'ingeni d'un poble, el valenci, naixia.
En les tres obres seues diu Bernard Vallmanya que escrivia en Llengua Valenciana. Veja's, si no, en Lo Carcel d'amor: "Traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa."
I igualment diu en el llibre Cordial del anima: "Font traduit la present obra intitulada "Cordial del anima" de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa."
Ho repetix tamb en La revelaci del benaventurat Apostol Sant Pau: "Fon traduida aquesta sancta Revelaci del Benaventurat Apostol Sanct Pau de vulgar ydioma castell en valenciana prosa."
Tot a pareix normal a qualsevol que ho juge sense prejuns. s ms, sincerament crec que no pot ser d'un atre modo, jujant les coses ab honestitat crtica i honradea professional. Pero no tots van per esta lnea de fidelitat i de sinceritat. Sense eixir-nos-en de l'mbit de les obres de Vallmanya, l'any 1906 es va fer una edici fotogrfica, concretament en Vilanova i La Geltr, de l'obra Lo Carcel d'amor, dedicada a Pau Font de Rubinat, president de la Societat Catalana de Biblifils. Al final del text, i desprs de l'escut de l'impressor Oliva, es llig el segent colof: "Aquesta nova edici de l'obra intitulada Lo Carcel d'amor, composta per Diego de S. Pedro, y traduida de llengua castellana en catalana prosa per Bernard de Vallmanya, es fidel reproducci del exemplar nich existent a la Biblioteca del Museu Britanich de Londres."
Crec que, si a un biblifil el caracterisa el seu entusiasme pels llibres inslits o de mrit especial, tamb deur voler que eixos llibres siguen autntics i no falsificats. No es comprn, per tant, que una societat de biblifils, que dedica un llibre com a homenage al seu president, tinga la gosadia de cambiar impunement la paraula "valenciana" de l'original per la "catalana" de sa edici.
Pero encara n'hi ha ms; en l'edici manual d'esta mateixa obra, feta en 1907, el seu director, Ramn Miguel i Planas, en la prpia portada, enquadrada per una molt adornada orla, destaca este ttul: "Lo Carcer d'amor, novela del XVn segle, composta per Diego de San Pedro, y traduida al catal per Bernard Vallmanya."
Aixina es fan les coses i aixina es va escrivint La Histria, sense que els ambients intelectuals valencians alcen sa veu de protesta, davant de tan inaudit atropellament al falsificar la llengua en que est escrit un llibre, perque Bernard Vallmanya no digu mai, com a bon valenci, que escrivia en catal, sino en valenci, en eixa dola llengua que li oferia els millors materials per a donar a cada frase i a cada paraula, per estranya que en fora, el sentit exacte que tenia en el text original que tradua, o per tal de revestir les seues prpies idees ab la perfecci, finor i delicadea que no podria encontrar en cap atra llengua.
MOMENT POTIC (A espentes del silenci, Joan Salvador Lpez).
-- Quo Vado, amic --
Vinc del carrer, a voltes no estic cert,
del bar del cant, no...
del cine, dun garaig, igual t da on vinc;
del treball, de lestaci, pero sapiau que s qu soc,
del metro, del tren, s lo que vullc
de baixar de lautobs, i ms encara, a on vaig;
de pujar en lascenson, i aix, amic,
daci, dall, no ho saben tonts.
o daquell rac;
-- Crossing --
Primera, segona, per fi tercera. Un taxi corre
Posar la radio, alar lantena. Lautobs mfrena,
Un vianant corre, latre passeja. I lun que espera,
El nostre cigarret, en el cendrer, latre que aplega.
Que noms fa fum, que noms fa cendra.
La Glorieta, Porta de la Mar Fa fret, fa fosca,
I eixa romntica Albereda.
Un cant buit i fosc, un gos, un gat i t i yo,
Un jovenet i una bagassa
Que va sense calces amunt i avall. Una avinguda,
En mbar, roig i vert, quna quimera. I un carrer,
La via lctea de llum elctrica.
Al nostre cigarret li cau la cendra. Un carrer.
Sona la radio, quna quimera.
Quna quimera!
COLABORACIONS -- De bat a bat -- (Manuel Casaa Tarocher)
LP. 28-9-05
Des de que amaneixia el sol fins que aquell es ponia, les portes dels carrers mentres no fera fret o ploguera- estaven obertes de bat a bat o entrebadallant. I si les trobaves tancades mai estaven en forrellat passat, i lama atenta per si alg tocara i obria sense mirar abans. I si per la nit s les tancaven era ms per por a que entraren rates que lladres.. Que haver-los els hi havia, furtamantes, roders que els agrada viure de lo que plantava el ve, pero com he dit neren pocs, i tindre-los no era patir molt. Portes obertes estaven per un carrer, com el portal per un atre que noms alar el pestell, entraves sent chiquet, per a passar dun carrer a un atre sense tindre que rodar pel cant que te pillava ms llunt de ta casa, si tenies que anar a lhorta, lescola o al forn. Sols tenies a canvia que saludar a lama que estava fent punt de gancho o apedaant els pantalons de lamo o els sacs per al camp. Aquella ni mirava als chiquets, pero s que solia dir, de quan en quan, per trencar sa soletat: Fills, s que no pareu mai dentrar i eixir. -Quan estareu quetets?. I pel somriure que se li esmonyia en els llavis pareixia que lo que volia dir-los era: Qu poguera com vosatres crrer la Ceca i la Meca i la Vall dAndorra i no parar mai...!
Tot a de les cases obertes en poble tranquil ho recordava yo est estiu passat i no baix la meua garrofera en Nquera, sino sentat en el jard del meu fill Victor all en Haschendorf a uns 50 Kms. de Viena- on tot lo que he dit dun vell temps encara all s present que gogen, per sort, majors i menuts. Els chiquets lo mateix se deixen la bicicleta a la porta de casa que a 200 metros, en el mateix camp. Ning la furta, ni cal tancar el coche ni posar candats en els garajos. Tot lo mn respecta, hui, les propietats en eixe raconet dAustria, imperi de lEst que dominaren els romans, huns, llombarts, ostrogots, bvars i francs, a on des del segle X al XIII man la casa dels Bavenberg i els Aabsburgs fins al segle XX. Gent que per la nit se sol reunir en els vens per a sopar o per a beures una botella de vi. O per almorzar desprs de la missa en la casa parroquial, o tots junts en la festa de La Creu Roja, o dels Bombers, o quan els passa pel cap. Tots els dies sn s per a gojar la germanos, en almorzars, dinars o sopars. Com ahir.
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se al nou bibliotecari de lAssociaci, En Enric Roig i Gil, carrer Major, 107, telefon 961490966, dAlbalat dels Sorells, qui resta a lespera de les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions