EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 56, Juny 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Raconet de la cultura
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
EDITORIAL ---- Si tenim la ra, fem-la valdre---- FB
Si a ms estem recolzats, com ho estem, per la possessi de la veritat, avalats per documentaci fidedigna, ingent, naixcuda dels cervells i les mans dels mateixos eixecutors, signant i reafirmant una i mil voltes que escriuen en Llengua Valenciana, -Per qu tanta por a perdre-la?-
A ve a conte per haver-me encontrat en els darrers temps en prou descrits i artculs periodstics a on, encara que en clau valencianista, ms be dona limpressi destar fent decaure lestat anmic del valencianisme; alguns dells sn de verdadera pena, agoreros dun futur calamits.
No podem ni debem emetre escrits que puguen fer pensar ad alg, que la nostra dola Llengua Valenciana puga ser absorvida per linfecte dialecte barcelon. Una cosa es conixer i reconixer per la greu situaci en la qual sencontrem front a latac immisericorde dels catalans en especial i dels pancatalanistes valencians en particular; pijor encara davant de les nostres autoritats inconseqents i mentiroses peperes, puix que, en tocant a est assunt nos enganyen escandalosament. Sobre el PSPV, IU, BLOC, ESC, etc... no cal parlar.
Bo s saber-ho i deixa manera poder defendrens millor. Lo ron del cas s que una bona part de valencians de les tres provincies, viuen en linpia total i no senteren de lembolat. Viuen felios i tranquils sense preocupar-se de lo que sest coent en relaci a la Llengua Valenciana.
Els nostres escrits i artculs deuen produir-se com a denncia palesa i constant, sense mai cansar-se de fer-ho, pel malifet cultural i poltic que se nos inocula al respecte.
Mai deurem donar limpressi en nostres finestres obertes al ciutad, que el tal malifet ya s un fet sense volta cap arrere. -Aix mai, per molt que se nos diga i escoltem dac i dall!- Tot al contrari; nostres llectors deuen saber-se, sempre, segurs de que per tot arreu sencontra gent trreballant per la defensa de nostra llengua. Mai sha escrit tant en la genuna Llengua Valenciana com en lactualitat; mai sha editat tanta quantitat de llibres en prosa, teatre, novela, poesia... com ara es fa; mai ha hagut tantssims escritors preocupats per mantindre-la i promocionar-la, encara que no siga per la cosa pblica; mai sha explicat, com ara, en charles, conferncies i convencions; mai se li ha plantat cara a lAdministraci i sha parlat tal clar com ho fem ara.
Debem saber que no estem a soles; en som molts i no tan desunits com nos diuen i nos volen fer creure. El valencianisme actiu est ah, ms viu que mai i, pense, que molt dell i per ms que es diga, respecta a les entitats capaleres genunes valencianes, LO RAT PENAT, LA REAL ACADMIA DE CULTRUA VALENCIANA, ASSOCIACI DESCRITORS EN LLENGUA VALENCIANA, LA CARDONA I VIVES, de Castell, etc...
I lo millor de tot: En els darrers anys ha aparegut molta llacor nova que es meneja com peix en laigua i que, ben pronte i en la mateixa Universitat sha enterat del procs en marcha dels nortenys. Eixos jovens convenuts sn el millor recolze que tindrem en avant.
Clar que no moblide del VALNCIA Hui, Chapeau!
I en aix estem. Sempre avant!
MOMENT POTIC -- R e s c a t --- (Soni Grau Carbonell)
(Recitals potics Primavera 94)
Busca la casa que tinga corral; busca-la.
Obri la porta que tinga pastell; obri-la.
Trau de larmari les velles canons; canta-les.
Ix i passejat al sol del carrer.
Escolta als hmens que miren als ulls; mira-los.
Dona molletes de pa als aucells; crida-los.
Parla-li a larbre, al sol i a les flors; parla-los.
Quan te contesten vors qun plaer.
Cou-te en lo forn un bon pa assaonat; menja-tel.
Deixa que estiga als teus peus un gosset; mima-lo.
Conta una histria davant de la llar; conta-la.
Fes que tescolte, si pots, un chiquet.
Sn estes coses les que fan futur,
les que nos omplin les mans de llavors
que nos florixen en fruits dalegria,
tornant-se germanor.
I, te diuen loca? ------ (Enric Calvo Dolz)
Loca, de diuen?
Per imaginar-te llocs de fantasia,
romntica i lliure, no te va lembut.
Plores a la lluna, ballant-li descala,
obrint be les portes a la plenitut
I, te diuen loca?
Per no acceptar les sangoneres i lhipocresia.
Perque habitant lesperana, mai te fars gran.
Per saber que la rutina, s noms un cam sense eixida.
Per posseir linstant, sabent que som i no serem mai.
Admirada amiga dels cabells dor de salobre plens,
espirit sensible que fas poesia, a qui agrada el cine, la risa i el vi.
Corres vora mar, perseguint gavines; somies desperta i sense por vius.
I te diuen loca? Si te diuen loca, pots conta en mi.
Lexicografia i semntica: Els sufixos (II)
En lunitat anterior verem que els sufixos es podien classificar per la seua funci gramatical i per la seua significaci. En el present tema tractarm estos ltims.
Quadro de sufixos - (segons la significaci)
Aumentatius Eixemples Diminutius Eixemples Despectius Eixemples
Aplicats Aplicats Aplicats
a noms a noms a noms
-a homena -et gatet -aca fullaraca
-aa cachaa -eta cadireta -alla chicalla
-arda moscarda -ell ramell -astre padastre
-arro peuarro -ella portella -esc soldadesc
-assa donassa -i botiqu -ol panderol
-o calaix -illa bacenilla -ola gentola
-ola mussola -ina marmolina -orro pixorro
-on chicon -iu peuiu -u pellu
-orra camorra -iua cariua -ua caratua
-ot campot -o caix -ucho poblucho
-ota marota -ol fillol
-um greixum -ola vedriola
aplicats a aplicats a aplicats a
adjectius adjectius adjectiu
-a/-a auda -errim/-ma pauprrim -ot/-ota llejot
-ot/-ta primot -et/-ta grandet -usc/-ca negrusc
-ut/-uda cabut -issim/-ma menudissim -u/-a malaltu
-iu/-ua chicotiu
COLABORACI ESPECIAL DEL Comit Consultiu de lIdioma Valenci, LAgelet.
QU S L A M E L (II) --- La seua formaci
La mel es produx del nctar de les flors i de la melada. Esta substncia la constituxen el reglament dol de certes parts vives dels vegetals i les secrecions ensucrades dalguns insectes.
Estos productes els arrepleguen les abelles en la trompa prenent les chicotetes gotes que els oferixen els nectaris o glndules secretores de les flors. El nctar lalmagasenen en el cap, bossa menuda i elstica que possexen les abelles separada de laparat digestiu; all es mesclen el nctar i les enzimes (invertasa), procedents de les grndules salivars, i sinicia el procs transformador de les substncies melferes en mel.
Per a omplir el cap de cada abella, cal laportaci del nctar de 1000 a 1500 flors. Labella, si ho necessita, pot prendre un poc de nctar del seu mateix cap per tal dalimentar-se, pero la major part anir a la colmena a on es regurgir i el passar, boca a boca, a les atres obreres. Este fenomen es coneix com trofalaxia. Les obreres continuen el procs denriquir la bola de nctar en ms enzimes fins que la depositen en les celes.
La transformaci bioqumica que porta a la formaci de la mel, sacompanya duna deshidrataci progressiva. El contingut en matria seca passa dun 30/40% a un 82/84% per evaporaci de laigua, lo qual conseguixen les abelles gracies a una enrgica ventilaci produda en les ales. Desprs tanquen la cela en cera (oporculaci), per a lalmagasenat definitiu. Desta simple manera, en la deshidrataci i lacci de linvertasa, que continua actuant en el nctar almagasenat, es com es conseguix la mel, producte complex i de grans qualitats com expondrm a continuaci.
Segons les regions, la bonana de lestaci i la duraci de la mateixa floraci, la mel sarreplega una o dos voltes a lany. Per aix, primerament, cal desorpecular les celes que la contenen i per centrifugaci extraure-la, i en grans tambors que poden contindre fins a 24 quadros. Abans de lexistncia destos quadros mvils, lextracci de la mel es realisava per pressi, la qual cosa implicava la destrucci de gran part de la colmena; este fet sol ocorrer quan saprofiten colmenes silvestres.
Recordant a u dels grans valedors de les lletres valencianes, Mossn Josep Alminyana i Valls. El crit de la Llengua: Testimonis. (IV). Hui parlarem de Joan Esteve, ciutad de Valncia i Notari (segle XV). En dos artculs aclarirm lo que Mossen Alminyana i Valls nos conta en relaci a la denominaci de la llengua. Diu aixina:
Si donem fe a lo que es diu en el colof del Liber elegantiarum, hem de considerar a Joan Esteve necessariament com a un home eruditissim i molt versat en el coneiximent de les llenges, especialment la llatina i la valenciana.
Per mes que tot aix no es diguera en el colof, nhi hauria prou ab la lectura deixa obra seua per tal destar-ne plenament convenuts. El Liber elegantiarum es un verdader diccionari llat-valenci, del qual es podia aleshores tirar ma per a mantindre corrctament una conversa normal i corrent, ya que se narrepleguen les paraules i les frases mes usuals damistat, damor, de guerra, de malalties, etc.
Per limportancia que este diccionari te per a lestudi de la Llengua Valenciana, volm ara triar algunes frases i paraules de plena actualitat:
ab los hulls laganyosos ab les mans plegades i agenollada pregava a Deu aquell ab los talons li batia les spatles al roci arro molt al moli ara ia estas millor bellea de cor be nhas fet carrero stret chiqueta e menuda de bon mati dema o despusdema dels libres meus, com seras en Valencia, fes e usan a ton plaer en lo pit o en lo si enquesidor de la fe erba sana exam de abelles femater fesols home, homenet, homens ia es prop la primavera ia podem parlar amplament ixque del pou, ias fa de nit la primera volta que yo te viu, ya me enamori de tu la ira sega la rao la trona o cadira de llegir les galtes de color de rosa lo nas tort lo redo del genoll obrer de vila per quina raho dius ao? pesols per que plores? qui no te vergonya tot lo mon es seu ramat rebost rovell dou tastar tret fora de la finestra vespra de festa ves tu primer vine ai poch torbat del dinar yo guardare de ai que ningu furte res yo dai a pochs dies, etc., etc...
Es diu tamb en el colof que el llibre fon revisat i exactissima diligentia emmendatus.
Est home eruditissim, Joan Esteve, que va revisar fins lultim detall de la seua obra, nos diu que la va escriure en Latina et Valentina Lingua; es dir en Llengua Llatina i Valenciana.
No crec que valguen ac i ara explicacions de cap classe. Joan Esteve, sabent molt be all que es dia, com a home cult i expert en llenges, afirma que escriu el seu llibre en Llengua Llatina i en Llengua Valenciana. (seguir).
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Recitals potics, Primavera 94 --- (Ajuntament de Valncia 1994)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions