EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 55, Maig 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Raconet de la cultura
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
EDITORIAL - M U S E R O S - FB
Trobades de les escoles
Si hi ha un poble que represente com a paradigma la parla genuna valenciana en lHorta Nort, eixe s precsament Museros. s fcil reconeixer als seus vens, els de soca i arrals del poble, pel seu parlar, pel seu accent ceremonis i relaxat..., gracis; pero que en tot cas, mai ning shavera atrevit a nomenar-lo com a el catal de tots.
- Che!, -T da on eres?
- Soc de Museeeros...
- Perdone vost, pero buscava al senyor alcalde i...
- Ab ell raona...
Puix bo, ara va i es transforma de la nit al mati en tot lo contrari. En 20-4-08, en eixe poble tan valenci, 100% agrcola fins als anys 70 del segle passat i molt ms industrial en lactualitat, ha tingut lloc la clausura de Les XXI trobades de les escoles, presentades uns dies abans pel Consell Valenci de Cultura en la persona del seu Secretari General, En Jess Huguet, pancatalaniste rematat Adems, tots sabem de qun peu coixegen els promotors de dites jornades i de quna manera ms descarada adoctrinen als menuts indefensos, en les escoles. Lo que no coneixiem encara era que ho feren en el vist i plau del CVC en Grisolia en cap.
Molt cridaner resulta en dita clausura la pancarta escrita en perfecte valenci, que nos inocula la segent llegenda:
Pel nostre valenci, el catal de tots
Ms cridaner, si cap, s que lalcalde daquella poblaci es nomene igual que lex-president de la naci, Jos Maria Aznar i que, adems, siga del PP, (clar, per all de lacte en el seu poble).
Pero, -Ac que passa? - ... el catal de tots? I vost senyor alcalde, en primer lloc, no diu res? - No soposa i prohibix tamany desficaci en tot un poble tan valenci com Museros? - El Conseller de Cultura, senyor Font de Mora ha perdut lesme? - I el nostre President, senyor Camps?-
- ... el catal de tots? - Qu som tots? - Yo tamb? - Puc assegurar que no, ni ho ser mai! - Vosts s que ho sn, puix que ho admeten i ho permeten; adems de que sensenye als chiquets en les escoles. -Vergonya em donen, s vergonya! En tocant a la llengua valenciana, sn la vergonya de tota la Comunitat Valenciana.
MOMENT POTIC -- -- (Just Llorca i Llopis)
Antologia Inicial Les estreles
Els sabis no saben quan i perqu foren creades.
Els pastorets coneixen a les estreles molt ms que els sabis.
Els pastorets tampoc saben quan i perqu foren creades.
Entre els pastorets nhi ha una pastoreta que sent amor per un pastoret.
Mes, t vergonya de dir-li al pastoret lamor que sent per ell.
La pastoreta dorm, perque el seu cor sent labsncia dels glatits del cor del pastoret.
Una nit que el cansanci se li abra al cor, un somi que passava, acaron a la pastoreta en el seu s.
El somi la port, agarrada de la m del pastoret, per les passeres dun
jard mai vist per ulls en les hores de vigilia.
Junt a un safareig que dialogava intimitats en les fulles dun llorer que en ses aiges se banyaven, la pastoreta li pregunt al somi:
Cm s que les estreles pareixen tan enamorades les unes de les atres?
Sempre mhe preguntat quan i perqu foren creades,
Ho saps t?
I el somi, deixant caure un manoll de somriures i bondats sobre el prat que envoltava el safareig, digu:
Conec a les estreles des dans del naiximent del Temps, i s que foren creades per a engalanar el Cel el dia de la boda dAmor en Eternitat.
Lexicografia i semntica: Els sufixos (I)
Els sufixos sn aquelles partcules que, escrites darrere del lexema o dun infix, complementen o modifiquen el significar duna paraula per a formar una derivada. Podem classificar-los de la segent manera:
a)- Per la seua funci gramatical, nominals, adjectivals, verbals o adverbials.
b)- Per la seua significaci, aumentatius, diminutius i despectius.
Quadro de sufixos segons la funci gramatical)
Nominals
Sufix Eixemple Sufix Eixemple___
-ada(acci) nevada -ari(professi) bibliotecari
-age desmontage -er llanterner
-ancia discrepncia -ble contable
-ana lloana -idor collidor
-at preguntat -iste maquiniste
-ena renaixena -ari (lloc) santuari
-iment aplaudiment -ia vicaria
-isaci europeisaci -tori crematori
-u escabu -ea (qualitat) tristea
-age (colectivitat) ramage -eria llepoleria
-al oliveral -itut aptitut
-alla morralla -encia (estat) pacincia
-ar palmeral -era soneguera
-eria (comer) pasticeria -itat serenitat
-isme (ideologia) valencianisme -um (cultisme) simpsium
Adjectivals
-bunt/nda (relatiu a) meditabunt -enc/-ca (relatiu a) blavenc
-esc/-ca pintoresc -ic/-ca aptic
-iu/-iva corrosiu -a/-ana (pertanyent a) vil
-ble (capa de) amable -i/-a (aptitut) apegadi
-os/-sa (propensi) mels
Verbals
-ejar canturrejar -isar valencianisar
-/uar escabuar
Adverbials
-/ment clarament
FENT CAM, pero no com caldria -- FB
Perque en este cas, una bona part dels albalatans aixina ho volem.
Que tenim el deure de respectar la voluntat dels vens en quant a que eligguen anar i participar en els actes socials que tenen lloc en el poble, o no anar ni participar, est ms que clar. -Faltaria ms!- Pero no es tracta daix. La crtica que hui porte al Guarda es referix a la participaci dels que s acodixen a molts dels actes a que ac fa referncia. Qunes sn les preferncies a lhora deligir a on aniran, i van, i a on no:
- Dinars i sopars del jubilats, 600/700 persones.
- Sopar semana de la dona, 400/500 dones.
- Balls dissabtes Llar del Jubilat, a tope.
- Futbol en la televisi, a tope.
- Bous al carrer, idem de lo mateix.
- Falles, paelles, etc....
No pretenc, ni molt menys, dir que tot a no siga bo i no es dega participar, no; incls pot ser positiu per tal doblidar la problemtica de la vida diaria, a la vegada que tamb forma part de la cultura popular del poble. Tot s cultura al cap i a la f.
Lo lamentable, lo negatiu que denuncie (ya ho he fet en varies ocasions per este mig), s que en el meu poble al que vullc i desige lo millor per ad ell, tenint un Espai Cultural com el que t; desenrollant una ampla oferta cultural, en moltes destes ocasions i a pesar de ser degudament anunciades en cada una de les vivendes per mig dun programa editat i repartit pel mateix Espai; de proclamar dos vegades bandos per megafonia, el mateix dia de lacte; danunciar-ho boca a boca a la gent, en tendes, mercat, etc..., puix la gent no acodix. - Eixemples? - A montons! Valga com a prova els dos ms recents i cridaners:
- 1.- Semana de la dona: Conferncia per dos persones expertes, un senyor i una senyora. Assistncia: 3 dones.
- 2.- Dissabte 26-4-08, 10,30 h. Actuaci-concert del Cor de Lo Rat Penat Recital de canons populars valencianes. Assistncia: 14 persones.
-
-No s a una verdadera vergonya? - Alg sho pot imaginar? 14 espectadors i 45 actuants
Clar que cadasc som lliures per a fer lo que cregam oport! Sols demane que nosatres, els albalatans, forem algo ms conseqents i respectuosos en el mn de la cultura i es decidirem a colaborar i recolzar a les persones i associacions que es preocupen per millorar el nivell del poble en este camp, sense grans pretensions, pero s en molta ilusi.
Nosatres, a pesar deixa manca dassistncia a les nostres representacions, conferncies, teatre, msica, etc., seguirem esforant-nos en la nostra intenci i colaboraci.
-Ara me ve la segent qesti: -Est artcul el llegir molta gent en lo poble?
COLABORACI ESPECIAL DEL Comit Consultiu de lIdioma Valenci, LAgelet.
Comencem una srie dartculs interessants recollits per lAssociaci LAgelet, dAlmenara, a on nos aniran explicant en detall alguns dels productes alimentaris, guisos culinaris i plats eminentment valencians, que a bon segur nos recrearan els sentits. Entre ells, en el que hui sinicien, la mel, es vorem obligats a subdividir-lo en varis revistes per la seua llargaria. Noms farem que la presentaci:
QU S L A M E L (I)
La mel s una substncia alimentria que produxen les abelles domstiques (Apis mellfera L) en el nctar de les flors o en les secrecions ensucrades que es troben en les parts vives de les plantes, o sobre stes. A les secrecions ensucrades, les abelles afigen diversos ferments i enzimes que produxen en el tubo digestiu i que transformen estos sucres.
s un aliment viu que els sers humans coneixen i consumixen des de fa milers danys. Va ms all de la freda definici dedulcorant i deste concepte el dun simple be de consum.
En lepoca actual de retorn a la naturalea, a lalimentaci equilibrada, als aliments biolgics, etc., la mel frux novament duna gran reputaci com a producte natural i bo per a la salut. (continuar).
Recordant a u dels grans valedors de les lletres valencianes, Mossn Josep Alminyana i Valls. El crit de la Llengua: Testimonis. (III). Hui algunes pinzellades sobre Joan Roi de Corella. (i II).
I seguint lorde establit en est estudi, passem a tractar de lapelatiu de la nostra Llengua Valenciana, en lobra del nostre biografiat, el cavaller, telec i mestre en el bell dir, Mossn Joan Roi de Corella.
Els escritors que defenen la tesis catalanisant, afirmen continuament que la llengua viva, la parlada normalment pel nostre poble, el del sigle XV com el dels nostres dies, est plagada de paraules i formes verbals incorrectes, tant que, segons ells, no t cabuda en els texts cults escrits en llengua literria, i tenen latreviment dacusar a alguns dels autors valencians quatre-centistes de no tindre un sentit rigors de lobra literria ni, en conseqncia, de la pulcritut idiomtica. (ac entrarien Jordi Rubio i Balaguer, Mart de Riquer, incls el mateix valenci Joan Fuster); deste ltim adum la frase segent: La llengua de Roi de Corella, excepte algunes peculiaritats morfolgiques, escasses en nombre, tampoc no saparta daquesta tnica (la de Martorell), si no s per laccentuaci de laire llatinizant. Acaba dient: Aquesta s, doncs, la llengua valenciana del XV. Ning dels que usaven aquesta nomenclatura no pensava erigir-la en llengua independent de la catalana. Es tractava noms dun canvi de noms.
-Ab quna autoritat cientfica conta el senyor Fuster per a afirmar que no cap dels escritors de la nostra Edat dOr pensava en erigir la Llengua Valenciana com a independent de la catalana?-
Crec honestament que haurem de fiar-nos ms del testimoni constant de sigles, contrastat per molts de prohomens sense prejuns de cap classe, que del duns senyors que ara nos asseguren una teoria en plena i apassionada polmica, al dictat duns mbils que no s ma intenci ara jujar perque ya estan ms que clars.
El propi mestre Corella, de qui sha dit per tota la crtica que sa obra s una de les de ms gran mrit de la nostra poesia i que no t rival en aquella poca, s ell mateix qui afirma en el colof de son Primer del Cartoxa, que est trelladada del lati en Valenciana Lengua, i a no ho diu perque s o involuntariament, sino sabent molt be lo que es dia, puix que nos consta, pel mateix colof, que fon escrit per ell, hi per ell mateix corregit, smenat, hi ben examinat.
Digam que ells mateixos deuen reconeixer, per ser ms clares que la llum del dia, dos coses fonamentals: la categoria dels nostres clssics, i que els nostres autors han dit taxativament que escriuen en Llengua Valenciana.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Revista de Filologia Valenciana Nm. 9 (Valncia 2002)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions