EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 54, Abril 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Raconet de la cultura
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
El significat dest anagrama, Folc, t unes connotacions ben negatives per als valencians i, esencialment, per a la genuna llengua valenciana; vejam si no: Federaci dOrganitzacions per la Llengua Catalana.
Gracies al nostre diari Valncia hui, com abans ya ho feu Diario de Valncia (encara que en una atra vertent), ara rebem noticies cada jorn sobre els malcuinats que porten a efecte catalans i pancatalanistes en el nostre territori , per tal danar conquistant, ara s, per mig de males arts el mercat del Regne de Valncia. I dic be, mercat, puix que, en darrer terme daix es tracta, de conquistar un mercat de 5.000.000 de possibles consumidors dedicions de llibres escrits en catal normalitzat. Apart datres interessos nazi-onalistes.
El passat 5 de mar Valencia hui nos informava sobre la 5 Nit dEscola Valenciana, organisada per la dita Folc, en la su de la Intersindical Valenciana i en presncia del Secretariat Permanet de lEnt. All es concret lorganisaci de la prxima Jornada sobre el Mercat Cultural Catal, que tindr lloc el prxim octubre en Tortosa (no sho perguen).
Nos enterem de que dita Folc fon constituida en octubre de 2005 i que acull a ms de 50 organisacions en defensa de la llengua de tots els territoris de parla catalana, Pas Valenci, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nort, lAlguer, la Franja de Ponent, etc...
Linformaci oferida en est artcul no t desperdici, puix que nos conta en pels i senyals en els punts desenrollats en la referida Nit, sobre les idees i accions en les quals deuran ser ms i ms incicius per tal de conquistar el mercat. Sn aborronadores. Adems, les expressen a cara descoberta i sense vergonya dins de la nostra prpia casa, en el mateix Cap i Casal. Tant les ponncies com les conclusions a que arriben, sn descndal per a nosatres, valencians; pero ah els tenim junt i recolzats pels valencians panques, com dic, sense amagar-se de ning i ya actuant com si ho feren en la mateixa Catalunya.
De entre totes les conclusions, les que ms por me donen per estar sofrint-les ya varis anys, sn les quatre segents:
1.- La negociaci en les diferents administracions per al reconeiximent duna llengua i una cultura comunes.
2.- La formaci dels futurs docents ha danar encaminada a fomentar i desenrollar el sentiment de pertanyena a una mateixa comunitat llingstica, histrica i cultural.
3.- La mentalisaci dels docents per a que adapten els continguts a la nostra realitat cultural i llingstica.
4.- La demanda al mn editorial per a que faa els llibres de text tenint en conte esta realitat llingstica, histrica i cultural com, que sn els PPCC.
Ho tenim clar. Dah que el Conseller Font de Mora faa ots sorts a qualsevol reclamaci que rep dia s i atre tamb de les instncies valencianistes, RACV i LO RAT. Ell i tot el Govern Valnci en En Francesc Camps en Cap, deixen i deixen fer, senzillament perque estan dacort en el sistema aberrant que poc a poc, pero sense pausa van inoculant al poble valenci; per atra banda, sense ninguna ferramenta oficial per a defendres. Davant deste descaro i malifet, -Qu hi haur que fer per a que el poble diga prou desta can? Mentrimentres, com molt be diu el corresponsal de Vh, els partits poltics i tantes i tantes associacions valencianistes plantejant-se encara que si sn galgos o sn podencos.
Per la nostra part anirem fent ptria i denunciant tot all que cregam de ra; sense violncia, pero cridant latenci i defenent lo genu valenci.
Obduli Jovan, eminent i reconegut escritor de prestigi, nos aporta ac, molt poticament, un bocinet de la seua visi de les festes falleres. Nos diu aixina en el LLETRAFALLER denguany:
En ans que la primavera soferte en el Corte Ingls descuidat client que toca, desplomat i pelat s abans de que la favera se plante en el ms de mar i verdege un ms desprs... cridem a tots els vens, novenans i malcasats, jovens, vells, bisexuals, parelles de dret, de fet, siguen de dos o de tres, separats i divorciats, viudos, viudes, monflorites, infants de bolquers, de pit, jubilats, de mija edat, i alguns cornuts consentits, declarats o clandestins, analfabets o lletrats, polacs o equatorians, russos, chinencs, bolivians, inclosos els sarrans... dient-ho al sa i al pla, que el magre no s cansalada; que ac parlem valenci, perque ac, vinga qui vinga manco en sida en la xeringai duga net el canut, ser sempre benvingut. Amaniu tots la flauta, netegeu-vos el clarinet, que no quede ni un tubet que duga leixeta bruta; tots al s de la batuta, a tocar la partitura en qualsevol obertura; proveu a encertar-li el toc, sempre fent-ho poc a poc, per si a cas no est madura...
Els hmens en saragells, blancs i negres, no importa que siga aixina, importa que siguen amples, que savente lalbargina. Les dones, baix de les faldes, fent rogle, molts refaixos i cossets, sinages teses, flocalls, sense oblidar-se les bragues, no es refreden la bacora tapant-se la part sonora.
Correu places i assucacs, carrers oberts i tancats, revolteu tots els casals, no deixeu de demanar que lany que ve volem falles!; entreu en el rebolbori de tantes de nostres bandes, escolteu eixe desori, toqueu el chocolatero, obriu ulls de bat a bat, canteu-lo tot el venat, mentres les dnes lluxen arracades i pintetes, brodats de seda i doms, orials, rodets i fermalls, enrevessats pentinats, ramells de flors anunciant la propenca primavera, els bulls de tanta paella, tants ulls resseguint estels de tants coets, de carcasses, trons de bac i de masclets, tot per cremar-ho tot, per purificar-ho tot en la mgia duna nit, mediterrnea i sbia, gojada de fit a fit sens que siga estril fi, ms be un punt i seguit per tornar a fer ninots, mostraris i altarets de carotes i coents, de brfecs i tararots, ganduls de carnet poltic prometent per boca i culs, llogaters de polls i puces als camals, lladelles a lagonal, edils ben servils, soldats, greixosos i escardalencs, culones i mamelludes, fillecs de facultat en muceta o despullats, ninots que quan els facen lautpsia per vore de lo que han mort, far saber la necrpsia, que tots tingueren per sort, una mort en tota llgica.
Poseu-vos unes llavatives, buideu-vos be els budells, deixeu lloc per reomplir-los, de favetes i dolives, darrs al forn, dallipebre, desgarraets... i atres coses del pesebre; begau alcohols a llibrells, i en acabant la fartera si teniu agrors o flato, descorreu-se la ventrera i un glop de bicarbonato! Seguiu tots estos consells, muiga Marta, muiga farta!; oblideu-vos per un dia lo que diu un atre adage: Cent anys, digu Na Domenja, qui poc menja, molts anys menja! No escolteu eixe consell, no sigues com un ninot, endur-se plens els budells, quan vos fiquen dins del clot.
Lexicografia i semntica: --- Els infixos ---
Els infixos sn aquelles partcules que sescriuen entre el lexema i el sufix i encara que per ells mateixos no aporten una significaci nova, sn necessaris per a que en afegir el sufix es forme una paraula derivada.
En el segent quadro podem trobar el infixos ms usuals:
Quadro dinfixos
Infix Eixemple Infix Eixemple Infix Eixemple
-all- camallada -ell- frenellar -ill- bracillar
-arr- pancharruta -er- llarguerut -urr- canturrechar
-at- peixcater -et- pelleter -ot- parlotejar
-ad- mercader -bil- amabilssim -ol- herbolari
-eg- polsegs -egu- soneguera -ig- bonyigada
-an- campanar -en- llumener -in- mariner
-on- melonar -ic- ploric -uc- menjucar
COLABORACIONS -- Cientifisme Pujoli... i lectorats.
(M Teresa Puerto Ferre / Vh, 27-03.08)
LՒnclit Jordi Pujol seguix en son marketing panochero de linfame i infecte dialecte barcelon i, en arguments tan caducs i anti-llingstics com els fabricats pel seu abort-criatura AVLl..., nos llana la parida de per a m, per als cientfics i per a la Acadmia Valenciana de la Llengua, catal i valenci sn lo mateix (XLSEMANAL, 23-29 Mar 2008).
Lestratgia expansionista dautobombo i aparincia del catalanisme imperialiste pujoli, per a demostrar internacionalment lo que Catalunya jamai ha segut, necesitava forjar una ret estratgica primorosament teixida a lo llarc i ample del mn mundial, en universitats i institucions de renom.
Durant ms dun sigle, la burguesia catalana ha anat creant una ret internacional estratgicament dotada i mantesa en fondos espanyols. En larrogant espectativa de proclamar la possessi del dogma universal en llingstica, el catalanisme ha anat instalant als seus afins i intelectuals orgnics en lectorats i ctedres internacionals pagats i mantesos en imposts espanyols: sn els nomenats lectorats/ctedres juan palomo, yo me lo guiso, yo me lo como...
Pero eixa abundncia de lectorats internacionals i ctedres juan palomo, en fondos bibliogrfics pagats en diners espanyol, resulta que estan plens de llinages catalans i sn utilisades, de manera estratgica pel kommissariat intelektual de nostres universitats catalencianes com a ferramenta dautojustificaci dels falsos dogmes llingstics. Acodixen a la bufonada deixa falsa comunitat cientfica internacional (els meus-juan-palomos...) per a justificar ses aberracions dogmtiques i barbarismes llingstics, indigeribles i falsos. I sempre en l՜nica intenci dhumiliar a nostra histrica Llengua Valenciana front a linfame i infecte dialecte barcelon.
A study case (un cas de referncia).
Un eixemple prctic destos amiguismes, fabricats internacionalment, el tenim en la Cardiff University (UK) a on florix un destos lectorats catalans en fondos esplndidament pagats pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana. s suficient donar-se una volta per la Arts and Social Studies Library ( Biblioteca General) de la Cardiff University (UK 2001) i fer un reconte dels abundants fondos bibliogrfics pagats per la Generalitat Catalana (o siga, en els nostres diners, dels espanyols). Tenint en conte que la segona llengua estudiada en dita universitat britnica s la francesa, la tercera llengua s lespanyola i la quarta litaliana -adivinen quants estants plens de llibres catalans en hi ha? - Fent un mostreig comparatiu de la dotaci bibliogrfica tenim el segent resultat:
Francs = 18 estanteries
Espanyol = 8 estanteries
Itali = 6 estanteries
Catal = 29 estanteries !!
O siga, que sent el catal prcticament una llengua ignorada i a penes estudiada (ni consultada en biblioteques fornees), resulta que s la que ms llibres t en les estanteries de dita universitat.
Pero, oh sorpresa! Si u uri els llibres, en la contraportada es pot llegir: Presented by the Department of Culture of the Generalitat Catalana. s dir, Regalat pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana.
Aix s com el catalanisme crea, mant, esponsorisa i fidelisa estos lectorats artificials del mn, que desprs componen son engany comunitat cientfica internacional , a la que apela en recolament dels seus falsos postulats que ni existixen ni existiran jamai en llingstica. I lo mateix servix per al seu engendre-criatura de la AVLl.
En la Llingstica Moderna, com diu el gran llingste americ Noam Chomsky (Harvard University), no existix el dogma. Tots eixos postulats dogmtics del kommissariat catalanista uiversitari, adems de falsos, van sempre, of course, en detriment de nostra histrica Llengua Valenciana i per a major glria de linfame i infecte dialecte barcelon (o catalan, que s lo mateix).
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Tractat de mtrica valenciana, de Voro Lpez i Verdejo -- (Del Senia al Segura -- 1999)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions