EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 53, Mar2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Raconet de la cultura
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
EDITORIAL - Ms de lo mateix -- Paranoics catalanistes -- FBU
No puc remediar-ho, em sent ferit en lo ms profunt del meu ser; del meu ser valenci.
Cada vegada ms, dins dels paranoics catalanistes i en la primera ocasi que sels presenta, laprofiten per tal danar enterbolint la ment de les persones, en este cas dels televidents de tota Espanya, repetint fins la sacietat la mentira i manipulaci, que safanyen en imbuir, relacionades en lidea de Catalunya com a naci independent dEspanya, aixina com els tan manosejats pasos catalans.
s dilluns, 18 de febrer a les 23,50 h., quan manimava a presenciar el programa 59 segons, que donava la 1, s dir, la mxima cobertura nacional. Lassunt era de lo ms interessant puix que acollia als representants poltics portaveus dels seus partits corresponents, en este cas: PNCanari, PNVasc, CIU, ERC, EUelsVerds i BNG. Tot un poema.
Un programa on cadasc pogu dir i expressar lo que volgu sobre la situaci actual dEspanya, la poltica del govern, aixina com el seu punt de vista i les seues pretensions en les seues comunitats respectives, de cara al futur. I aix fer-ho tot sense que ning els posara el sobremorro; ni periodistes que no en hi havien, ni crid ninguna de lexterior de part dalgun ciutad, ni emails que els poguera contradir... Ch, res de res. Tot un espectcul.
Puix be, com era desperar, dins dels parmetros de correcci, cinc dels sis representants anaren posant en solfa les sinfonies que, per atra banda, ya coneguem tots, s dir, pretensions ms o menys encobertes -ac send la palma CIU-, pero que, a la fi, totes elles coincidents en lo fonamental: la seua independncia de la naci espanyola. Com ya dic, dins de la mxima correcci; ning reclam per a s atres provincies de forma expressa.
Ah!, pero ac ve, com sempre, lexcepci que confirma la regla: En Joan Tard, representant dERC, en cadascuna de les seues intervencions se li anava calfant la llengua i, de sobte, alant ms el to de veu i mirant fix a la cmara que lenfocava, dirigint-se a tota la naci (espanyola), espet (en castell): Hasta cuando tendremos que aguantar en Catalua para admitir que en el Pas Valenciano, los partidos polticos del PP y del PSOE se pongan de acuerdo incluyendo en el nuevo estatuto, que su lengua no sea la catalana, sino otra, contrariando al mundo cientfico y a la misma RAE? - Hasta cuando?
En una atra oportunitat que se li present, vomit lo segent, (tamb en castell, clar): Porque los catalanes de Catalua, del Pas Valenciano i de les Illes, es decir, de la nacin catalana, as lo desean.
-Tinc o no tinc ra al sentir-me ferit en lo ms profunt del meu ser valenci? Bo, puix tot a passa en un programa nacional, ems per la 1 de TVE. Lhome digu lo que volgu, lo que linteress i, com ya he dit en atres escrits, ells van fent el seu cam, ron, ya ho s, pero cam a la f; que va minant als espanyols de qualsevol rac, en eixes idees machacones que fan el seu paper, el que ells pretenen.
I lo que s pijor, perque no hi ha ning, ni a nivell del govern de la Comunitat Valenciana, ni del central, que de manera valenta i oficial paren els peus al desenfr foll dels tals paranoics. Deixar fer quan es perjudica ad alg, s lo pijor que pot fer qui t i dispon del poder i els mijos legals per a dur-ho a terme, i no ho fa: En este cas, Paco Camps i Rodriguez Zapatero.
MOMENT POTIC -- LAIGUA I YO -- (Emili Ridocci Miquel)
Caminar a la vora de la mar en els peus descalos.
Beure en estiu quan tot lo mn viu- en el clot de les mans.
Sentir lolor a humitat quan sacosta la tormenta, que esclata i rebenta de tro en tro.
Obrir un parages i passejar en Marga al ritme de les gotes, esguitant en les botes al personal sabeu que magrada la pluja-.
Vore beure un hort de tarongers; qui no vullga regar que pose canya. Per cert, tamb per laigua em torna a decebre Espanya.
Lagrament pur inocent duna hedra seca, dun arbre sedent.
Una granota, verda i cabota, que sencabota en algun mosquit.
Un glop gelat dAgost en el rebost dalguna cuina.
Un glop fresc que ve en ajuda de la gola i de la llgrima.
Un pou. Lefecte espill sobre lasfalt.
El fanc humil i agrat.
Lombra dun pi.
El tarquim, i la bassa de lhort de magelo.
El llavaner daigua corrent del Caseriu de Beselga.
El Clot de la Font, La Drova, Barraix, La Font de la Llosa, les flors de marge.
Una pluja de besos de la meua filla. El barranc atrontollat del bo del meu fill.
I laigua: i laigua, i la vida, i la llengua... i la parla, i lalt percentage daigua que som; i les quatre quintes parts del planeta; i la llengua humida i latra, la nostra punyeta- i el dret a viure.
Vixca laigua! Vixca Valncia lliure!
RACONET DE LA CULTURA --- Recordant a u dels grans valedors de les lletres valencianes, Mossn Josep Alminyana i Valls. El Crit de la llengua: Testimonis. (II). Hui algunes pinzellades sobre Joan Roi de Corella. (I)
..... Naixcut segurament en Gandia, fon fill primognit del matrimoni Ausias Roi de Corella i Aldona Corella. Poeta inspiradssim i prosiste delegant estil, culmina una de les poques ms brillants de la histria de la literatura valenciana.
Sabem que el seu agelo patern tamb es dia com ell, Joan Roi de Corella, i estava casat ab Joana de Natera, filla de Joan i neta dAndreu Natera.
En torn de lany del naiximent del nostre fams escritor, shan donat distintes dades. Segons els documents de primera m que hem compulsat, be podem assegurar que naixqu cap al 1438.
Les families Roi de Corella i March estigueren molt ben relacionades entre elles, tant que abds van firmar, luna i latra, diferents documents pblics i notarials, tals com testaments i contractes de matrimoni. NՎs prou si dim que el pare del nostre Joan Roi de corella fon testimoni del contracte matrimonial dAusias March i Joana Escorna el dia 23 de Febrer de 1443, i lagelo, Joan Roi de Corella va ser marmessor executor del testament de Joan March, fill de Pere March, poeta, primer senyor de Beniarj.
..... En lapartat dobres de Sagrada Escritura, noms podem incloure el Psalteri nica obra sobre la Biblia que va escriure o tradu el nostre mestre Joan Roi de Corella.
s una traducci del Salteri o Salms de la Vulgata, que la Iglsia ve utilisant a travs dels sigles per a la litrgia de la Missa, Breviari i Sacraments, aixina com tamb per a lus de tots els estudis i documents, i que sancion oficialment el Concili de Trento.
La versi a la Llengua Valenciana del mestre Joan Roi de Corella s molt fidel al text original i mant una gran dignitat i elegncia en el transcurts dels 150 salms.
En este temps en que la Iglsia Catlica ha donat oficialment cabuda en sa Litrgia a les llenges verncules, la Provncia Eclesistica Valentina, en conte de buscar noves traduccions, quasi mediocres, hauria dhaver utilisat, perque valia la pena, esta versi valenciana, literalment impecable, i ms quan, entre datres eixemplars, la nostra Ciutat en dispon dun manuscrit.
..... Coneixedor a fondo dels clssics grecs i llatins, va saber dependres duna constant generacional per a fer el trnsit duna mentalitat de la baixa edat mijana a un humanisme literari, tal com ho van fer uns atres escritors europeus, contemporanis seus.
Com a escritor mitolgic, glossa les gestes dels hroes i deus grecs i romans; pero, com a autor de sos dies, escriu ab grcia i espontaneitat que li brollen, com un torrent desbordat, de son cor amador de les persones que el rodegen i lenvolten, igual que de Crist i de sa Mare Benditssima a la que volia tan tendrament. Sos versos damor, sa poesia religiosa i tota sa literatura semblen, unes voltes, cascades cadencioses incontenibles en sos llavis; unes atres, gotes insignificants de rosada, tremolins democi que van prenent mil reflexos al ser besats pel sol de sa privilegiada inteligncia.
Deste modo an teixint el gran mestre Joan Roi de Corella sa obra literria, filla de son cor apassionat i del seu talent de privilegi, fins a deixar-nos eixe monmument que cre sa fantasia al donar a sa paraula un verdader ritme musical, una autntica armonia que recrea els ots i es clava dolament en lՈnima del lector.
ORTOGRAFIA Les grafies d i t
n La lletra d s el signe grfic que correspon al fonema /d/. Representa el so dentoalveolar oclusiu sonor (dona). Tamb representa un so dentoalveolar fricatiu sonor, quan va entre vocals, (cada) que correspon a lalofon /d/.
n La lletra t s el signe grfic que correspon al fonema /t/. Representa el so dentoalveolar oclusiu sort (taca).
n Fixat que la grafia d representa sempre un so sonor, per tant, no lescriurem mai al final de paraula i alternar en la t en paraules de la mateixa familia:
Vert (verts).......... verda
(el so sort se mant en el mascul plural)
n El fonema /d/ sol emmudir-se en lexpressi oral, en els sufixos ada, -ador, -adora i en els seus plurals:
cansada: cans, cansades.
llaurador: llauraor, llauraors.
Llauradora: llauraora, llauraores.
n Les lletres d i t seguixen, generalment, les segents regles ortogrfiques.
SESCRIU D
-- En posici inicial i interior de paraula: dau, bondat.
-- En el prefix llat ad-: admirar, adverbi.
-- En el grup consonntic dr: drac, prendre.
-- En les formes femenines del participi dalguns verps:
cansat, cansats: cansada, cansades.
menjat, menjats: menjada, menjades.
pagat, pagats: pagada, pagades.
-- En els derivats dalguns substantius i adjectius acabats en t:
nebot ............ neboda
timit.............. timida
-- En el femen singular i plural de les paraules acabades en el sufix
-bunt: moribunt, moribunt: moribunda, moribundes.
-- En les formes del femen de les paraules que acaben en els sufixos
-ant, -ent, -unt: educant, educants: educanda, educandes.
reverent, reverents: reverenda, reverendes.
iracunt, iracunts: iracunda, iracundes.
SESCRIU T
-- En posici inicial, interior i final de paraula: tos, pestell, dit.
-- En el prefix grec at-: atles, atmsfera.
-- En el mascul singular i plural de les paraules que porten els
sufixos bilitat, -bunt, -ment:
-bilitat: possibilitat, possibilitats.
-bunt: nauseabunt, nauseabunts.
-ment: procediment, procediments.
-- En els adverbis acabats en ment: bonament, possiblement.
-- En les formes masculines de les paraules que acaben en:
-ant: cantant, cantants.
-ent: somnolent, somnolents.
-unt: fecunt, fecunts.
-- En els acabaments ant, -ent,-int del gerundi:
ballant, rient, patint
-- En les formes masculines del participi de tots els verps:
plogut, ploguts.
-- En les formes femenines del participi de verps com:
absoldre, cobrir, coure, escriure, estrenyer, fer, dir, dur,
moldre, morir, obrir, riure, traure,vore...
-- En els substantius feminins acabats en etut, -itut:
inquietut, magnitut.
-- En el grup consonntic tautosilbic tr: treballar, batre.
-- En els grups consonntics heterosilbics:
- tl: atltic, atlant
- tm: setmes, atmosfric.
- tn: tnic
- tz: dotze, tretze.
COLABORACIONS Brots, manoll de sentncies (M.Casaa),
en DDV, del 01-03.04.
Brots s el tercer llibre daforismes que trau a la llum Aureli Lpez, president de lAELLVA, que com diuen els editors Associaci descritors en llengua valenciana i lOronella- transmet la seua visi del mn, una visi global i no obstant, parcelada en aquells espais de la seua vivncia quotidiana que li sn ms substancials... Llibre, en definitiva, que difcilment pot deixar indiferent a ning.
I s aixina perque ya de per s laforisme, mxima, pensament, sentncia, arreplega un gran sentit en poques paraules. Per aix hui que tots tenim pressa, quan obris el llibre i el tanques, desprs poc importa saber per on anaves. Si tequivoques de pgina ho lliges dos voltes i ho agraxes.
s laforisme, llavoreta del subtil pensament; flor duna idea; fruit en creiximent. O rellamp que allumena lՈnima; medicina per a lhipocresia; porga, unes voltes dola com la peladilla i, atres, com la fel amarga. Finestra oberta per a que renove laire de la casa. Balc dotor del carrer; placeta redona on tot se ven...
Brots s tot aix i ms, pero agafem-ne uns poquets per a que opinen, desprs, vosts: Quan estem massa a soles hem de saber, si nos falta companyia o anem sobrats degoisme. Lo ms fotut de deixar volar el pensament, s que quan vas a escriurel sha perdut entre els nvols. Quan demanes un consell... no ests buscant un cmpli?. E. Jardiel nos dia que lhumanitat s gris perque Adam era negre i Eva blanca.... Yo crec en els colors de laire i de laigua. Si la Generalitat Valenciana i tots els mijos de comunicaci no volen reconcienciar al poble que els mant, ell seguir desfent-se i rebordonint-se com a boch de sa prpia grandea histrica. Des de les deitats mitolgiques, passant per Manit, Al o Jesucrist, la por a la mort, lobsessi per limmortalitat i lo sobrenatural han creat imperis i cultures que el ser hum tracta de superar obrint el llibre de letern aprenentage.
Eixos sn alguns brots del llibre que acabe de llegir. Interessant. Llibre per a pensar. Traca de vivncies. Mesureta de veritats medides, de sucosa lletra, de filosofia de boljaca, que la regala a diari lautor, tant quan parla com quan escriu.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Des de dins (2 part de Pensaments lliures) dAureli Lpez (LOronella-1999) Colecci El Rajolar nmero 8
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions