EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 52, Febrer 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibre Recomanats
EDITORIAL --- Paranoia en estat pur --- FBU
El ser humà normal i adult, en sa capacitat intelectual correcta i en actiu, per a defendre les idees pròpies li serà menester saber-se en la raó de les mateixes. Ademés, per a tractar de trasmeter-les a les gents hi haurà, no obstant, no solament saber-se en aquella raó, sino donar les explicacions i proves suficients d’allò que pretén siga la raó.; i açò en qualsevol assunt. Eixa és la regla natural per mig de la qual es mouen les novetats científiques que al llarc dels temps han anat apareguent arreu del món, sent acceptades a la fí, o rebujades per la comunitat científica mondial. Pero açò, com dic a l’inici, és aplicable al ser humà normal, adult, en sa capacitat intelectual correcta.
En hi ha d’atres, que aquella capacitat a la que faç referència, en una bona part d’ella patixen l’influència fatal d’una enfermetat, precísament mental, que no els permet ya mai més contar-se com a sers normals, puix que, per patir-la, la paranoia, se’ls transforma en anormals. Paradigme d’esta enfermetat la tenim en persones d’idees radicals, especialment en assunts polítics i nacionalistes furibunts. Persones que no s’atenen a raons; que tenen la seua i no n’admeten ninguna atra, vinga d’a on vinga.
Tot ve a conte a ran de la participació del govern català d’aquella comunitat, com a invitada en la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007. Com ya nos té acostumats el tal Carod, comisari de la representació en dita Fira, en explicacions que donava al Doctor en Llengua Hispànica Florian Borchmeyer, en una cadena de televisió alemana, la ZDF, a la qüestió que li plantejava éste sobre el per qué no hi havia exposat ningun llibre escrit per escritors catalans en llengua castellana. La resposta fon concreta i, com sempre, molt radical:
“home, si la cultura alemana fora invitada a una Fira del Llibre, tampoc permeterien que foren escritors alemans que escrigueren en turc” (¿??). Ademés, afegint: “que es tracta d’una polèmica totalment imbècil. Una discusió com ésta no es produiria en ningun atre país” (salvo Espanya, clar).
Esta contestació fon tan fòra de lloc, que de fonts de la mateixa Vicepresidència de la Generalitat eixien al pas matisant-la, assegurant que el republicà pretenia explicar i argumentar sobre les diferències entre “literatura i cultura”. D’eixa manera, en quant a la lliteratura d’ells s’apropien, d’una tacada, dels escritors valencians, de Perpignyà, d’Alger, etc... Paranoia en estat pur, puix que els dona lo mateix, no els importa un rave que, tant històrica com científicament estiga més que demostrat que la llengua valenciana, eixa sí, aixina com els seus escritors, molt abans que els catalans, fruïren d’un segle d’or de lliteratura valenciana, que ells no han tingut mai; per davant també del corresponent al de la castellana. I això, per molta “paranoia” que tinguen, mai ho podran ocultar ni desfer. Per atra banda, ya prou, molts catalans actuals diria yo, d’altura intelectual contrastada com p.e., un Arcadi Espada, Albert Boadella i tants atres que farien inacabable est escrit, són els que es queixen dia sí i atre també sobre els malcuinats d’estos paranoics, als quals tenen que sofrir ells mateix, dins de sa casa, precísament perque no combreguen en les seues idees: ni nacionalistes, ni independentistes, ni, molt menys, imperialistes.
MOMENT POÈTIC --- Egregia ambició --- (Just Llorca i Llopis)
Poder mantindre erigida la presencia
sense aplegar a ofendre
el pudor de les aus pelegrines.
Saber escoltar el llenguage dels dies i de les coses,
sense que el vent se te’n duga
l’essencia d’eixos mensages.
Dormir en la mes tancada nit,
sense que esta conseguixca afonar-te
en el dubte de si, al clarejar,
tornarà feliç i somrient l’esperança.
Sofrir hasda el gelat llindar del desanim,
sense deixar de sentir la reconfortant calor d’aquelles lluminaries
que ornaven l’inocencia dels primerencs desijos.
Voler aplegar mes alla de l’indeterminada ombra que eres,
sense arribar a oblidar
els sensuals sabors d’aquella realitat
a on com arbre jove vares creixer.
Esguitar gotetes de vives fantasies en la seca pell
de les ilusions mortes,
sense que el teu anim flaquege
perque malevols deus te llancen
roques enceses en atiats focs de sagrats odis.
...Cent càntics d’amor per a un vers d’amor – (Fede Feases) – 1991
¡Ah, cóm m’has fet amar totes les coses!
Totes en tú, i de tú, i per tú,
a totes en tú les vullc, sempre a tú,
que has fet sentir i mirar a qui oïa
i vea, despertar a qui dormia,
viure a qui no vivia;
per tú conec el mar i les estreles,
per tú totes sabors,
per tú tots els colors
de l’arc de Sant Martí d’Iris les teles.
Per tú sent la veu de Deu en les cimeres
de pics i de montanyes,
per tú la música de les esferes,
per tú murtes, palmeres,
algues, piteres, arbres, flors i canyes,
per tú animals i peixos, i alts aucells,
per tú pintura i versos, blancs clavells.
Tú m’has ensenyat a mirar el cel,
a fruir lo bell i a gustar la mel,
a gojar del vent i a olorar les roses:
¡ah, cóm m’has fet amar totes les coses!
RACONET DE LA CULTURA --- Recordant a u dels grans valedors de les lletres valencianes, Mossén Josep Alminyana i Vallés. A partir d’este número anirem recollint alguns retalls interessantissims, trets de la seua gran obra: El Crit de la llengua: Testimonis. (I).
... És veritat que Sor Isabel no va dir expressament que escrivira en Llengua Valenciana o, a lo manco, no nos consta, sino en Romanç.
¿Cal explicar ara lo que vol dir Sor Isabel de Villena quan diu que escrivia en romanç, tal com ho dia també el mateix Jaume I i ho han repetit tants i tants escritors valencians? És ben sabut que la llengua “romanç” o romano-vulgar, parlada pel poble, va seguir son procés d’evolució durant l’època romana en Espanya i que, després continuà evolucionant d’un modo més progressiuen l’època visigoda. D’esta llengua romano-vulgar en deriven les anomenades llengües romanç o romàniques, que anaren creixent en cada nacionalitat o regió ab ses pròpies peculiaritats. El romanç o romancium és en el Regne de Valéncia, el valencià; en Galicia, el gallec; en Catalunya, el català i en Castella, el castellà.
Per això. No sense motius diria el Pare Fullana més tart: “La pretensió de molts catalans i també d’alguns valencians, de voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià, nos pareix, com sempre nos ha paregut, una pretensió desgavellada i molt fòra de raó.”
... Esta relació de paraules, triades al vol, que no pretén ser exhaustiva, creém que nos ve a mostrar ben clarament que la nostra Abadesa de la Trinitat escrivia en la Llengua Valenciana que ella parlava ab la gent del seu temps, la mateixa llengua valenciana que hui i ara parlem: “atrás, l’orde, embaxador, recebir, benaventurada, ànimo, lo restant, puix, defendréu, despedir, amorós, verdaderament, eixir, cortina, falda, strado, dispensadora, naixca, nodriça, servici, antorcha, paraís, resplandor, tardar, testifica, l’ajuda, altea, bellea, confusos, sala, jornada, triunfo, menejar, hui, angústies, pesebre, huit, descans, modo, maravellats, ànsies, fatigues, canbi, peregrinants, unflant, juí, febra, desordens, spill, temerosos, incurable, agrevia, torcar, pereós, vengar-se, medicines, malicioses, hobedients, empastres, resplandent, oreu, obtinguda, preníu, resplandir, maravellosament, calitat, viuda, piadós, servidors, defesos, carreres, criats, deport, condcebiment, cabanyes, sagell, descuidadament , regirar, rosegar, fahena, atribulat, empremtar, Rafel...”
... Si nos adinsem en el tema de la sensibilitat femenina en l’obra de Sor Isabel de Villena, nos veém francament desbordats. ¿Cóm, si no, s’explica eixa abundància de diminutius tan oportuns i tan ben triats? – Ací en van uns quants com a eixemple: “pobrellets drapets, bolquerets, porchet, cambreta, fillets, capçalet, careta, caseta, tovalloles, sistelleta, faixadet, bolcadet, robeta, cabet, peuets, nebodet, jardinet, coveta, banquet, pobrellet, lo fillet seu closet dins lo ventre, les seues manetes...”
GRAMÀTICA
Els pronoms personals (II)
- en - hi - ho -
Usos del pronom – en –
- S’usa com a objecte directe en els següents casos:
- 1.- En lloc d’un substantiu en sentit partitiu o indeterminat.
¿Has comprat llet? Sí, n’he comprat
- 2.- En lloc d’un substantiu precedit d’un cardinal (u, dos, tres...)
¿Vols un pastiç? No ne vullc cap
- 3.- En lloc d’un substantiu precedit d’un quantitatiu (molt,poc,prou..)
¿Tens prou aigua? Sí, ne tinc prou
- 4.- En lloc d’un substantiu precedit d’un indefinit (uns,alguns,cert...)
¿Has llegit algun llibre? Sí, n’he llegit tres
Reemplaça a un complement proposicional introduït per la preposició – de - Has portat poc de vi N’he portat lo suficient
Substituïx a un circumstancial de lloc introduït per la preposició – de – ¿Quan tornes de Valéncia? En tornaré molt pronte
Apareix com a auxiliar en verps de moviment usats en forma reflexiva, (anar, vindre, pujar, baixar, tornar, entrar, eixir, dur, deixar..)
Demà me’n vindré
Forma aglutinacions de en + infinitiu de significació idèntica
pujar = empujar recordar = enrecordar fugir = enfugir...
Forma aglutinacions de en + infinitiu de significació contrària
dur i endur portar i emportar
Te un us pleonàstic en algunes oracions impersonals
hi ha gent n’hi ha gent
Usos del pronom – hi -:
S’usa com a impersonal acompanyant al verp haver
hi havia moltes coses que fer
Acompanya a verps com: vore,trobar,tornar... utilisats en forma reflexiva
no m’hi veig
Substituïx a circumstancials de lloc que no vagen introduïts per – de –
hi vindran demà (hi = al poble)
Usos del pronom – ho –:
S’usa com a objecte directe en els següents casos:
- 1.- En lloc d’un demostratiu neutre
te venc açò t’ho venc
- 2.- En lloc d’una oració subordinada substituible per un demostratiu
se menja tot lo que pot s’ho menja
- 3.- En lloc d’una frase sancera
¿quan vindràs? no ho se
Reemplaça als predicatius en les oracions copulatives
¿estaves malalt? sí, ho estava
COLABORACIONS – Toc, toc. ¿Quí és? – (M. Casaña ) DDV 23.02.04
Moltes voltes al dia se solia escoltar pel carrer, el toc de l’anella de la porta: “toc, toc”. I l’ama responia: ¿Quí és? – La filla o fill li dien, per a serenar-la: “Ningú, mare. Era un pobret”. I aixina era: un pobret no és res.
Ahir com hui, i per molt que el món diuen que millora, seguixen sent lo mateix. Per això recordant aquelles cridades de porta que, a voltes, lo que volien cridar era al pobre cervell de cadascú, i renovar-lo, seguim fent la mateixa resposta, idèntica, en massa cases: “Una atra volta serà...”
I si no se crida ara per l’anella i ni se diu tampoc a cau d’orella, se demana pel megafon o porter electrònic, que les portes dels patis estan ya totes tancades perque encara aixina t’entren en casa els lladres. És dir, que seguim sent quasi igual d’inhumans, per molts millons que ne som, més que quan comença a rodar el món.
Com tampoc hem millorat en sentiments. Seguim fent guerres. No sé per qué l’enrònia de la clonació d’embrions humans. Pense que primer hauria de crear-se eixe idílic model humà i, a partir d’ahí, traure patrons i clonar. Llavors, no faria objeccions per a clonar; pero mentrimentres veig que hi ha hòmens-dones bomba, terroristes, pedòfils, narcotraficants, alcaldeses com la del meu poble –Moncada- fent calendaris de la droga per alliçonar-la, i atres com el de Set Aigües, que deixen qaue els menuts el dia de Sant Blai commemoren la “Zorda”, fumant pel camp, com allí és tradicional; hi haja chiquets que, per espantar l’oci, fan la barbaritat de tirar-se en plena autopista per a torejar, quan les banyes les duen els coches i camions a més de cent kilómetros per hora... Ya me diran si podrem fiar-se per a entrar a fondo, en ares a l’investigació, i clonar.
En veritat, m’agradaria que la clonació sols se donara per a curar enfermetats degeneratives del cervell, fer investigacions en els transplants d’òrgans i curar enfermetats com la diabetes. I, poc a poc, procurar –millorant el cos- arribar a tindre sentiments més sants.
Aprofitem-nos de que hui la comunicació està de moda. Entengam-se tots. Puix yo ya no sé per qué tenint el mòvil en la mà, els auriculars posats en l’orella, van parlant en la dona pel carrer. -¿És que volen enterar-se de lo que els diuen els de llunt, o que no volen saber res del que tenen al costat?-
¡Mal model de gènero humà, l’actual, per a clonar.!
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
“Nostra novela, antologia (I)” – Fornet, Almúnia, Mallent, Raussell, Baeza. (Clàssics valencians núm. 31 – RACV-L’Oronella 2008- Edició de Marta Lanuza / Introducció d’Alicia Palazón)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions