EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 51, Gener 2008
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibre Recomanats
Perdoneu pel retras
Feliç any nou 2008
EDITORIAL - ¡Ya està be senyor Camps!-¿Vostés a qué juguen? - FB
Anem a vore, senyor Camps, per raons que vosté deuria coneixer per haver-li escrit una carta ya fa d’açò uns quants mesos, i que guarde el saguell de recepció corresponent a la seua entrega en l’oficina de la Generalitat (per cert, que mai he rebut contestació ¿??), li vullc recordar motius concrets pels quals m’opose frontalment a la seua manera d’actuar sobre el valencianisme, aixina com una major part del poble valencià que considerém absolutament errada, desestabilisadora i fins a fòra de llei. ¡Sí, dic be, fòra de llei!.
Vosté no es cansa de dir-nos, també els seus regidors (encara que no tots), que en la Comunitat Valenciana es parla la llengua valenciana i la castellana. En quant a la valenciana nos ho repetix en moltes de les seues intervencions públiques i oficials; ademés donant l’impressió d’estar molt orgullós de lo que diu, alçant la barbeta i marcant garganchó, com un pollastre cap del galliner. Inclús pareix que s’ho crega (sols ho pareix). Nos fa referència a l’Estatut d’Autonomia i a la mateixa Constitució Espanyola per a recolzar les seues constants afirmacions en tal sentit. Després, en el jorn a jorn, en la vida quotidiana, en la realitat dels mijos de comunicació, de l’ensenyança en les escoles, instituts, universitats, centres oficials valencians i paraoficials, banca, etc..., de Llengua Valenciana, com vosté sap, puix estic convençut que de tonto no té ni un pel, res de res; cada dia s’ensenya, s’escriu i s’expressa més i més en llengua catalana, precísament contravenint la Llei a que faç referència més amunt, com és, tant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, com la Constitució Espanyola, a on avalen i confirmen, abdós, l’autonomia i llegalitat de la llengua valenciana en el nostre territori.
-¿No els cau la cara de vergonya?
Són vostés els que des de dins de les institucions oficials valencianes que vosté mateix dirigix en cap (en este cas sense cap), especialment per la AVLl creada per a defendre la personalitat i autonomia de la llengua valenciana. Eixa AVLl en la seua Ascenció en cap (també sense cap), en data 21-12.-07 feya les següents declaracions: “Que el valencià (entengas català) es troba en una situació molt bona, puix, ya hi ha una generació que sap llegir-lo i escriure-lo i li ha donat la dignitat que mereix. Encara queda molt de camí per caminar, i en això estem”. Sobre les bases del 32 digué lo següent: “Li donem tota l’importància per haver pogut aglutinar sensibilitats diferents per a sistematisar l’ortografia del valencià, i mos hem declarat hereus d’aquell esperit de consens, tolerància i generositat. De fet en la AVLl s’han aprovat totes les normes i s’han adoptat els acorts en el màxim consens”. I per acabar nos regalà esta perla referint-se a l’aprenentage dels cursos del “català” per als emigrants: “... ya que és important que perceben quan arriben ací que es parla català i vullguen integrar-se”. Açò darrer no té desperdici.
Repetixc, senyor Camps, -¿No s’avergonyix encara d’esta senyora i de la seua AVLl (la d’ella i la de vorté)? - ¿Qué més deu esperar vosté que li diguen i facen els seus companyons des del sí del PP? - ¿A on resta el nostre Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola? - ¿I a on queda vosté davant del poble pla i leal valencià? - ¡ Qué poca vergonya!
(Francesc Blasco i Urios)
MOMENT POÈTIC -- -- Emili Ridocci
CRIDA A LA VEU
Hui que no està de moda ser feliç,
que estem cansats d’anar en peus d’arena;
ara que està de moda la cadena,
que està de moda l’home escaladiç;
ara que molts germans
estan suant l’esquena,
suant les mans,
suant les terres pobres i malaltes,
mortes i brutes,
seques, eixutes de tanta set;
suant les galtes de dol i pena,
suant els fancs,
suants les sancs,
suant de fret...
Hui que l’avorriment ofega les idees,
ofega el pensament,
vullc sentir que em recorre -¡tot!- la sanc,
vullc escoltar la veu des de tants pits
que em fan parar a poc del precipici,
que em lliuren del barranc
i em llancen a l’abisme del desfici;
i em llancen a l’essència dels preguntats
a crits- fonamentals...
¡Ara hem de fer la pau, la terra plena;
ara hem de fer a l’home pla i concís.
RACONET DE LA CULTURA – Revista RENOU, núm. 59
“Es podria parlar de l’unitat de les llengües catalana i valenciana, com d’estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romàniques, al apartar-se del llatí d’a on provenen –i si es vol anar més arrere, d’una unitat en el llatí-, pero no d’una unitat d’ara quan, després de passar tant de temps, les dos llengües s’han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d’espai i de temps, i han intervingut en sa evolució factors històrics, socials, econòmics, lliteraris, etcc..., tant diferents”. (D. Josep Maria Guinot i Galan. Conferència “La personalitat de la Llengua Valenciana” 1985).
“Sempre i en tot temps, la pèrdua de la llengua d’un poble ha segut precedida de la pèrdua de la seua llibertat”. (Gaetà Huguet i Breva, Castelló, 1848-1926).
“La pretenció de molts catalans i també d’alguns valencians, en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó” 1918. (Lluís Fullana i Mira, Benimarfull (Alacant) 1871- Madrit 1948).
“Joanot Martorell, en el seu llibre “Tirant lo Blanch”, a l’oferir-li l’obra al princip Fernando de Portugal, diu: ...me atreviré expondre, no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en VULGAR VALENCIANA, perçò que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar”.
“...Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la len gua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valéncia, y era hijo de padres mozárabes...”. (Menéndez Pidal, en su libro “España y el idioma español en sus primeros tiempos”, pag. 86).
“Joan Reglà, catedràtic d’Història, català per a més senyes, sobre la repoblació posterior a la reconquista, diu: “els pioners aragonesos i catalans de l’esmentada repoblació doscentista, no passaven de ser una minoria molt prima”, coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d’Europa) i Mateu i Llopis, que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia, va haver prevalència d’un fondo indígena. Esta corrent histórica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio Garcia, Carreras Candi, Julian Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R-I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez Bayarri, i un llarc etcétera”.
PARLEM COM CAL - LO RAT GRAMÀTICA
El pronom personal (I)
Definició i funció
Els pronoms personals són una categoria de paraules que tenen significació ocasional, referencial o contextual.
Se poden dividir en dos grups, segons que siguen portadors o no d’accent fonètic, que són: Els pronoms forts o tònics: yo, mi, tu,ell, ella, nosatres, vosatres, ells i elles; i els pronoms dèbils o àtons; me, te, se, lo, la, li, nos, vos, los, les.
A banda dels pronoms anteriors, n’hi ha uns atres que presenten algunes particularitats especials com són: nos i vos quan tenen un us magestàtic, vosté i vostés en sentit de respecte o cortesia, el pronom reflexiu tònic sí (equivalent al se àton) i els pronoms en, hi i ho.
Formes dels pronoms dèbils segons la seua posició:
Poden prendre les següents formes: plena, reduïda, reforçada o invertida i elidida o apostrofada.
La forma plena s’escriu:
Darrere del verp acabat en consonant o diftonc unida al verp per un guió: contar-te, parleu-me.
Davant del verp començat per consonant i separada del verp: nos canten.
La forma reduïda s’escriu darrere del verp acabat en vocal i unida ad ell per mig d’un apòstrof: pinta’l.
La forma reforçada s’escriu davant del verp començat per consonant i separada d’ell: els balla.
La forma elidida s’escriu davant del verp començat per vocal o haig i s’unix per mig d’un apòstrof: s’enfada.
Regles de colocació dels pronoms dèbils:
Els pronoms àtons, en combinar-se en una forma verbal, obedixen unes regles fixes que determinen la seua colocació:
Segons la forma verbal:
Davant de verp els pronoms àtons s’escriuen en esta posició davant de:
1). Les formes verbals d’idicatiu i de substantiu: Ell te llegirà el poema. Tu li la contares a l’oït.
2). Els temps composts: Maria nos l’havia escrita.
Darrere del verp els pronoms àtons s’escriuen en esta posició darrere de:
1). L’infinitiu i el gerundi: Cantar-me; ballant-te-la.
2). L’imperatiu: Escriu-nos-ho.
Davant o darrere del verp els pronoms àtons s’escriuen en esta posició davant o darrere de:
1). Les perífrasis verbals: N’he d’escriure moltes; He d’escriure’n moltes.
2). Les perífrasis modals: Li l’han deixat comprar; Han deixat comprar-li’l.
3). El perfecte perifràstic d’indicatiu: Nos en varem vindre pronte.
Varem vindre-nos-en pronte.
Segons la persona gramatical
En l’escritura dels pronoms àtons, hem de tindre present la persona gramatical dels pronoms que volem escriure i seguirém les regles següents:
a). La 1ª i la 2ª sempre van davant de la tercera:
Me la dicta Nos el compra Te les llig Vos els pinta
b). La 2ª (te) va davant de la primera: Te’m saps molt espavilat
c). El pronom se va sempre davant de tots: Se me’l menja.
COLABORACIONS –– (José Aparicio Perez) –
Normes fantasmes LP.03-04.1998
Dies arrere, la directora del nostre diari, Maria Consuelo Reyna, en una memorable columna denunciava cóm el pancatalanisme pareix no tindre normes d’ortografia, a lo manco no es veuen, les amaguen. Normes se referixen a les Normes de Castelló estratègicament i ab falacia, perque no les usen, mentixen descaradament, perque tots saben que usen les de l’Institut d’Estudis Catalans, de Barcelona, fetes per catalans per a la seua llengua, la catalana, pero inútils per a la valenciana.
I he dit tots i m’he enganyat, n’hi ha u que no s’ha enterat, el mateix Conseller Camps, perque si s’haguera enterat és possible que no ho permetera ya que va contra l’Estatut que determina que les úniques llengües oficials són el valencià i el castellà, mai el català, que és la llengua amprada per la seua conselleria, per lo tant està fòra de la llei.
I en açò hauria de prendre mides el mateix president Zaplana, que ha demostrat en fets que vol l’autèntica llengua del poble valencià, d’ahí l’aplicació del seu criteri i autoritat al funcionari que volia esmenar-li la plana; que vol fer realitat lo del poder valencià i ahí tenim lo de Japó i atres tantes coses. Pero en la Conselleria de Cultura i en unes atres, el carro va pel pedregal, com en el mateix Consell Valencià de Cultura, a on practiquen el català al màxim. I l’indignació s’estén i les eleccions s’acosten i el president ha de saber-ho.
I -¿per qué amaguen les normes, fent que semblen normes fantasmes?-, ¿per qué els fa vergonya dir que són les fetes per catalans per al català, o per estratègia per a evitar el refús?- Uns per lo primer, ya que en el fondo encara els queda una miqueta de dignitat, i els atres per pura estratègia, no volen escamar més al personal. Front a la política violenta i bronca inicial, de l’ordene i mane, que tant de mal els ixqué a Albiñana com a Girona, ara ho fan més suau, accepten el nom, volen acceptar certes formes, etc., pero el fí és el mateix, l’absorció de la llengua valenciana per a la suplantació total per la catalana i la ruïna total de la nostra, en lo que colabora Camps, la seua Conselleria i les atres. Ya vorem.
BIBLIOTECA ACCS ---- LLIBRES RECOMANATS
Introspecció, qué em preocupa, (Francesc Blasco i Urios), Decembre 2007.
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions