EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 50, Decembre 2007
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Colaboracións
- Llibre Recomanats
Perdoneu pel retras
50 números d’El Guarda
Pense que aço és tot un acontenyiment per a la nostra Associación Cultural Castell dels Sorells i per a tot lo poble d’Albalat dels Sorells. Que hui en dia, una revista reivindicativa valencianista, defensora de les Normes de la RACV, també dites d’El Puig, ixca al carrer durant 50 mesos seguits, dona bona prova de lo dit i, per això mateix nos felicitem d’haver arribat fins ací.
No és gens fàcil anar contra corrent de les directrius oficials governatives que són les que marquen, en definitiva, la política d’ensenyança de la llengua valenciana, quan, en el moment de donar les corresponents titulacions, la nomenen catalana.
Els llectors que nos venen llegint cada més, saben de qué estem parlant. Ací dins d’esta humil revista, en cada un dels seus apartats, s’encontren continguts d’autèntica valenciania, des del de colaboradors fruint d’alguns de la talla d’En Manuel Casaña Taroncher, passant per Antonio Atienza, P. Perez Puche, Joan Vanrell Nadal, Baltasar Bueno, o de Ruiz Negre parlant-nos de teatre i tants atres. Com que els nostres actius pecuniaris són prou curts, tots els colaboradors recén nomenats els fem presents traent-los de columnes dels diaris de tot temps, revistes...
És ya un clàssic el Raconet de la cultura, on s’encontrem sempre en el saber científic i contrastat d’eminents cervells i bastions valencians genuïns, uns, podent-los fruir encara entre nosatres i atres passats a millor vida, que nos regalen en cada El Guarda eixe saber i filosofia sobre la Història del Regne de Valéncia, la seua llengua i senyes d’identitat, etc., com són: Josep Alminyana i Vallés, Josep Maria Guinot i Galan, Joan Costa Català, Ricart Garcia Moya, Vte. Luis Simó Santonja, Salvador Faus i Sabater, Leopold Penyaroja, Maria Teresa Puerto, etc.
D’igual manera es preocupa El Guarda de que els nostres socis i seguidors tinguen una idea ampla sobre el món dels poetes valencians, que en són molts i bons; aixina com de les seues creacions. Com a mostra en citaré uns quants d’ells: Xavier Casp, Anfós Ramón, Just Llorca, Pere Delmonte, Chimo Lanuza, Rafa Melià, Alicia Palazón Loustaunau, Obduli Jovaní, J. Lluís Garcia Ferrada, Martín i Albizúa, Aureli López, etc.
Un apartat important és, sense dubte, Parlem com cal. En este cas, de la mà de LO RAT PENAT, on tinguí l’immensa sort d’haver estudiat tres cursos de llengua valenciana, anem explicant algunes regles imprescindibles per tal d’anar, a poquet a poquet, acostant-nos a coneixer millor la llengua que parlem, especialment a tots aquells que la parlen, pero que, per no haver-la estudiat quan calgué, hui ni la lligen ni l’escriuen; encara que sí que la volen i defenen. És dir, posem el nostre granet d’arena de la millor manera que ho podem fer.
No podem passar per alt el nostre Editorial. En ell, el que suscriu, en més o menys acert, cada més tracta assunts puntuals donant-los la seua impronta. Assunts d’actualitat i d’interés per al món del valencianisme; alguns ben compromesos per quant denúncia postures i accions de persones concretes i d’entitats en particular, sempre en defensa del Regne de Valéncia i de la seua llengua valenciana; a la fi, tots ells reflexen la filosofia de la Associació Cultural Castell dels Sorells i que, a bon segur, seguirem mantenint.
De nou nos donem tots junt la enhorabona pels 50 números.
Ara, a per la centena.
“Poema melancòlic en recort d’Ausias March”, (Ern. Barrera i Sánchrez).
Estic cansat, no tinc desig de viure.
Soc un vençut expert en mil derrotes
Les ilusions les he perdudes totes
I ya no sé lo que vol dir somriure.
Inútil fon el prec que yo elevava
Per a trobar la fe que no entenia,
Buscant l’amor que sempre me fugia,
Buscant la pau que mai no m’arribava
Els pocs moments que vixquí en alegria
Fugint del món i de les seues penes
Foren aquells en que, trencant cadenes,
Deixí volar la meua fantasia.
Ausias, amic, tú que tens experiència,
Dis-me si saps, quín camí tinc que prendre,
Puix yo no sé i no arribe a comprendre
Quína és la fi de la meua existència.
Digues si és cert que és tan dolça la mort.
Pot arribar en qualsevol moment.
Yo no tinc por i l’espere impacient
Puix em durà repòs, pau i conhort.
ORTOGRAFIA
Els digrafs ch, ig i la grafia g
Estos són els signes ortogràfics que corresponen al fonema /c/. Representen el sò palatal africat sort (chiulet, raig, llig). Chiulet
El digraf ig sòna /c/ i la lletra –i- no es pronúncia mai, excepte en els casos concrets que s’indiquen en la regla corresponent. Raig
La grafia g sòna /c/ a final de paraula quan va precedida per una i tònica.
Llig
Les posicions que prenen estos signes gràfics en la paraula són:
Ch ig g
A principi de paraula chiulet
Després de consonant plancha
Entre vocals coche
A final de paraula goig mig
Seguixen les següents regles:
S’ESCRIU CH
En posició inicial de paraula: changlot, chulleta...
En posició interior de paraula després de consonant: archiver, puncha...
En posició interior de paraula entre vocals: bachiller, pechina...
En els derivats d’algunes paraules que acaben en ig o en g:
gavaig: gavachos, gavachets
campeig: campechos
cartuig: cartuchos, cartuchera
empaig: empachar
despaig: despachos, despachar
escabeig: escabechina, escabechar
caprig: caprichos, caprichós
escarrig: escarrichar
S’ESCRIU IG
En posició final de paraula darrere de les vocals a, e, o, u: garaig, cabreig, estoig, enuig...
En posició final de paraula darrere d’una consonant, en unes poques paraules, totes elles topònims: Barig, Berig, Borig, Elig, Felig, Garig.
Per excepció se pronúncia la –i- del digraf ig en el topònims: Calig, Tirig.
S’ESCRIU G
Únicament en posició final de paraula després de una i tònica: frig, llig, mig, caprig, desig, trepig...
El fem participant tantes voltes com podem, programant actes culturals en el nostre poble; per al més de decembre els proposem el següent:
Dia 17, dilluns, a les 19,30 h., en l’Espai Cultural.
1)—Presentació de llibres d’En Francesc Blasco i Urios:
Introspecció. Qué em preocupa
Presentat per: D. Enrique Montalt
No al comunisme. Per qué
Presentat per: En Juli Moreno
2)—Presentació CD de Fernando de Albalat
Presentat per: En Francesc Blasco
3)—Revista número 50, de la ACCS.
COLABORACIONS - M. Teresa Puerto – Colectiu Fullana – LP.6-7.07
Se nota que el médico académico Angel Calpe no ha viajado demasiado por el mundo universitario avanzado, se nota que su cultura democrática anda de siniestro total, se nota que no tiene ni idea de cómo funciona la lingüística moderna, se nota que está felizmente encantado con su esclavitud hacia el “infame e infecto dialecto barceloní”, y se nota que, con sus falaces argumentos, quiere reducir al anestesiado poble valencià a la condición de esclavo.
Si la domesticada Academia anti-Valenciana de la Lengua (AVL) está, por mandato del Estatut, para defender nuestra histórica lengua valenciana, -¿a qué viene su incestuoso maridaje con las obsoletas Bases del 32?, ¿por crematísticos intereses editores del decimonónico IEC?, ¿a qué viene su obediencia servil a tan descolorida antigualla?, ¿colonizarnos?, ¿macdonalizarnos?, ¿barcelonizarnos dialectalmente?, ¿burlarse de la valenciania culta?, ¿por qué tan desfasados académicos-AVL no se reciclan en los dictados de la lingüística moderna y remozan sus anticuados postulados lingüísticos en la línea chomskiana?, ¿viven todavia en los 30? – Eso parece.
Y es que, si el médico académico Angel Calpe (alien de la Filología Románica) hubiera viajado por el mundo académico avanzado, habria descubierto que ya no vivimos en la era de los totalitarismos socialistas y que la lingüística democrática es incompatible con los corsés déspotas de Akademias decimonónicas fabricadas para contentar los intereses espúrios de una casta feudal catalana que combina sus enloquecidos proyectos de colonización del Históric Regne de Valéncia “en els interessos crematístics de la seua bojaca”.
Y si el médico académico Angel Calpe y el sanedrín-AVL hubiera ido a la democrática Noruega habria descubierto, por ejemplo, que allí coexisten dos estándares lingüísticos para una lengua noruega: el “Bokmal”, pariente del danés i dialecto impuesto por los invasores daneses. Y el “Landsmal” (=lengua del país), que es la lengua original de Noruega. Y, lo que es más importante, los Consejos Escolares noruegos eligen ellos mismos, de las dos, la lengua que prefieren como vehículo principal de enseñanza. Y nadie les impone la otra si no la quieren. Pero eso pasa, claro está, en la democrática Noruega, donde han superado eso de los neofascismos lingüísticos ambiciosos de suplantar el histórico estándar de nuestra lengua valenciana por el infecto dialecto barceloní. Para eso nos fabrican troqueladoras akademietas-AVL.
Y si el académico Angel Calpe y su políticAVL hubiera viajado a la Harvard University de EE.UU. y se hubiera empapado de las modernas teorias del Gran Gurú de la Lingüística Moderna Internacional, Noam Chomsky, le habrian escuchado cosas tan inteligentes como: “Que los políticos no metan sus narices en la lengua”...”la lengua la hace siempre el pueblo que la habla”...”la diferencia entre un dialecto y una lengua está en que, mientras detrás de una lengua hay un ejército, detrás de un dialecto no lo hay”... Ese ejército de editores catalanes que le quieren robar a la lengua valenciana su indiscutible primogenitura entre todas las lenguas romances, ese ejército de desleales colaboracionistas catalencianos que han vendido su dignidad por un “crematístico salario de 12 millones ptas/año y quieren humillar la dignidad de un pueblo obligándolo a aprender el infame e infecto dialecto barceloní fabrino”.
Y si el médico académico Angel Calpe y su politicAVL tuviera una mínima conciencia democrática, en vez de trabajar para ese anexionismo colonizador de l’Institut d’Estudis Catalans (con su obsoleta y decimonónica normativización), obedecerian el mandato soberano del Poble valencià recogido claramente en el nou Estatut d’Autonomia, Art. 6.2: “El idioma valenciano es el oficial de la Comunidad Valenciana”.
Queriendo suplantar nuestra histórica lengua valenciana por el infame e infecto dialecto barceloní fabrino, estos desleales antidemócratas de la AVL violan nuestra carta Magna, sabotean nuestra democracia y se hacen cómplices de un genocidio lingüístico-cultural desde la ilegalidad más absoluta. La AVL está totalmente pillada con el nuevo Estatut y, por mandato legal deberian desencadenarse los correspondientes mecanismos jurídicos que forzasen a la dimisión de sus desleales miembros, o a su cancelación. Y el Presidente Camps es el máximo responsable del cumplimiento (en este caso incumplimiento) del Estatut.
Al soberano Poble valencià le quieren robar su condición de pueblo libre para convertirlo en carne de esclavo. Aquellos desleales y traidores que colaboren en tal despreciable hazaña, solo merecen el desprecio de nuestra sociedad entera. Y los políticos irresponsables que sean cómplices de tal vileza, recibirán el juicio de la Historia por tan colosal traición.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Veus del meu poble, de Vicent Ramón Calatayud – L’Oronella 2007
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions