INFORMACIONS
VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.5 Gener de 2004
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
¡¡¡¡ Felicitats
per a tots. Bon any nou!!!!
EDITORIAL FBU
“II Congrés de la llengua valenciana”
Els dies 26, 27 i 28 del passat mes de Novembre, en el Palau de Congressos
del Cap i Casal del Regne, tingué lloc l´efemèrides que encapçala
est articul, al qual tinguí el gust i l´honor de participar com
a oyent, en representació de la nostra Associació Cultural Castell
dels Sorells.
Es feu memòria del I Congrés realisat en la ciutat d´Elig,
en 1.985. Ara, en este del que anem a parlar s´ha volgut analisar la situació
de la llengua valenciana des de diverses perspectives: llingüistica, fonètica,
lliteratura, política, sociologia, etc. – També, fer una
crida al poble valencià per a propondre, raonar, analisar, descobrir
i criticar la situació actual de l´idioma valencià. L´objectiu
principal ha segut denunciar la codificació ortogràfica de la
AVLL, defendre i apostar per la Normativa de El Puig, front als intents d´etnocidi
cultural. Potenciar i escampar les noves aportacions de diversos experts sobre
el valencià per a aclarir el nostre horisó.
Fon un plaer encontrar-me dins d´un forum on tants i tants personages
especialistes en el coneiximent de la llengua valenciana, expressaren el seu
saber i sentir; des del emblemàtic RFV Joseph Maria Guinot i Galán,
de la Cardona i Vives, de Castelló de la Plana, qui obrí el Congrés
donant-li la seua sabia impronta, fins a D. Ricardo de la Cierva, escritor intelectual
i reconegut historiador, posant el colofó en la clausura del mateix.
A més, tenint en conte a tots els ponents de les jornades, que nomene
tot seguit:
1.- En Hans Niederehe. Doctor en Filología Romànica i Germànica,
Catedr. de Fil. Germ.-Universitat de Trier. Tema: “La norma i l´història
dels diccionaris del valencià”.
2.- Pare Josep Benjamí Agulló i Pascual. Diplomat en Psicopedagogia
i en organisació d´archius i biblioteques. Membre dels Cronistes
del Regne de Valéncia. Tema: Llengua Valenciana, Fullana i la R.A.E.”
3.- En Lleopolt Penyarroja. Catedràtic, Doctor en Història de
la RACV. Membre del Consell Valencià de Cultura. Tema: El mossarap valencià.
4.- En Manolo Gimeno. Llicenciat en Filologia Valenciana de la RACV. Tema:
La llengua d´Ausias March.
5.- En Carles Recio. Doctor en Dret. Cap de publicacions de la Diputació
de Valéncia. Tema: El Valencià i el Català en els texts
migevals.
6.- En Ricart Garcia Moya. Catedràtic, Llicenciat en Història.
Tema: La llengua Valenciana en Catalunya.
7.- En Chimno Lanuza. Llicenciat en Filologia Hispànica de la RACV. Tema:
Codificació Llingüistica. Objectius, critèris i propostes.
No cal dir més, sols que el Congrés fon un exit, tant en contingut
com en asistència; encara que, d´esta darrera, n´hi haguera
alguna absencia que atra ben cridanera. En tot cas, ells s´ho pergueren.
Hi ha molta faena que fer i estic convençut d´encontrar-se en el
bon cami, puix que existíx un gran moviment, adequadament ben centrat
i en bones mans, per a que, a la fi, done els seus fruits; que els donarà.
Ah, se m´olvidava i si per ad algú li aprofita: En cada u dels
parlaments i en tots ells, des del primer fins al darrer, si ho entenguí
bé, se reafermaren en les Normes de El Puig. Pensem també, que
prou dels ponents tenien algo a vore en la RACV. Res mes.
TORNAR
AL PRINCIPI
MOMENT POÈTIC
Chimo Lanuza - Altea (La Marina Alta – 1957)
(D´A banda de la llum)
¡Quína pena de dits quan van treballant i parlant i parlant es
detenen sorpresos pel silenci d´un oït que no se sap si està
o no està si es o no és o serà!
¡Quína llàstima de dits que corren i pugen i avallen, i
avallen i entren i esperen - ¡Ai! - derrotats per una plaja llarga, llarga,
llarga, que mai comença i mai no acaba, llarga, trista, buida, trista
buida, llarga, sens aigua ni arena, ni pedra ni mar, ni llum ni alga!
¡Quína pena de dits que no tenen ni un bes que dur-se a la boca
ni un abraç que dur-se al pit!
¡En la fam que hi ha! ¡En la set que es té! ¡Quína
llàstima de dits, famolencs, abrasits!
FENT CAMI ACCS
Quantes vegades llegim, veem i escoltem, que dins de l´actual sistema
en la societat de consum i per les infinites possibilitats de tot ordre que
la mateixa ens oferix, la persona deurà, cada volta més i millor,
optar per tal o qual d´elles; parar-se a pensar, establir una escala de
valors i, a la fí, de forma ben raonada, eligir. Ya mai més deuriem
deixar-se influenciar a la primera de canvi, per esta o aquella recomanació
d´impacte comercial, a primera vista portser interessant pero que, a poc
que l´endinsem, siga poc menys que supèrflua i sense massa trellat.
Si d´esta forma actuem, ben pronte obtindrem fruits generosos. Podriem
començar per donar-li importancia, p.e., a la bona i eficaç distribució
del nostre temps d´oci; es ben facil puix sols fa falta disposició
i voluntat per a conseguir-ho.
Lo més prop que tenim se desenrolla en el nostre poble. Anem a vore,
-¿No es aixina que tots els albalatans volem fer pujar el nom d´Albalat
dels Sorells a un bon nivell? – Qüestió: -¿Qué
fem cada u de nosatres per a conseguir-ho? - ¿massa?, ¿molt?,
¿prou?, ¿suficient?, ¿ben poc?, ¿res de res? –
Pensem-ho contestant-nos honéstament ficant-nos la ma en lo pit.
Algun dia, si no tots, sempre tenim alguna hora que podem (podriem) dedicar
a l´oci, ben entés; i de fet, ho fem (veja´s si no, en la
tele, cada nit). Puix be, en l´Espai Cultural, on hi ha uns 450 assents,
cada semana es donen actes culturalrs de les més diverses formes, exposicions,
teatre, concerts, balls d´estil, conferències, etc., etc. Ademés,
tot ben planificat i ficat en coneixement del veïnage per mig dels fulls
propagandistics corresponents rebuts en casa propia, bandos per megafonia...
Ademés, tots ells de forma gratuita...
¿Qué passa? – Puix que els albalatans no valorem en lo que
val tot lo que tenim. L´experiència d´uns quants anys nos
diu que, apart d´actes sempre multitudinaris, com p.e., les presentacions
falleres, algun que atre concert de la banda del poble i pare vosté de
contar, eixe magnífic Palau que és el nostre Espai Cultural que
hui tenim i tant reclamarem abans, en la gran majoria d´actuacions, ni
s´ompli, ni mig s´ompli, ni, en el cas de les conferències
culturals, se´n apleguen a contar més d´una trentena d´assistents...
- ¡Quína angoixa!, per una banda per als organisadors que fiquen
tota la seua ànima i, lo que és pijor encara, per al conferenciant,
qui es veu completament fora de lloc i, pensem, deprimit i desmotivat per a
portar a bon terme la seua tasca.
Lo que diem al principi, deurem d´establir una escala de valors en les
nostres decisions i actuar en conseqüència; pero actuar per a dinamisar
la societat i no restar acomodats en el cadirot davant la caixa bova. Està
molt be que anem al futbol o que el veem per la tele, o als bous, o a tantes
atres coses, pero, per favor, potenciem lo cultural i guanyem-li punts de nivell
en est aspècte per a Albalat. Disponem d´un lloc maravellós
que, potser, no se´l mereixem. No debem restar impassibles davant la magnífica
oferta cultural del poble; els veïns deuriem ser més agraïts
recolzant-la. Fem camí junts i a la vegada.
COLABORACIONS
Incorreccions (Manuel Casaña)
Incorreccions, imperfeccions, erros, equívocs, enganys... poden ser sinònims,
o fruit d´un punt de vista personal. Tot açò ve al cas per
lo que els vaig a referir. Un amic meu, mestre com yo, li va donar a sa neta
un artícul meu per a que li´l donara al que dia era professor de
valencià i el llegira. Este li´l va tornar i li va dir: “Està
bé, pero té incorreccions”. – “¿Sí?”
– li contestà la chiqueta. – “¿Per qué?”
- I el mestre li replicà: “Perque no seguíx les normes de
l´Universitat”.
Ara conteste yo: Està equivocat amic. ¿Cóm escriuen en
castellà? - ¿Segons l´Universitat Central, la de Navarra
o la d´Oviedo? – S´escriu, i vosté deu saber-ho, segons
Gramàtica i Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola,
i no Sevilla ni Navarra, ni manco Barcelona tenen aci res a vore, ni les seues
universitats tampoc. Els acadèmics sols recullen lo que diu el seu poble,
no lo dels pobles veïns. Lo mateix passa en França, en Italia, en
Alemània... Fins ara teniem a la Real Academia de Cultura Valenciana
i, per tant, no feya falta que l´Universitat haguera prés les normes
de Fabra per a ensenyar. Lo més honrat haguera segut que a partir d´eixe
vocabulari viu i normal de la Real Acadèmia es posaren a estudiar de
quína manera millorar-lo. I ya no feya falta ni el Fabra ni la llengua
“normativitzada”, que per a vosté, amic mestre, és la
correcta i resulta ser la de quatre coents. Llengua postisa que ni la ous, ni
la vols, ni la sents. Pero vosté és lliure de prendre les normes
que vullga; si son les fabrianes, que li aprofiten. Els chiquets tenen dret
de creure que el valencià és diferent al català. Podria,
sòlament, per si vol comparar, tirar ma del “Diccionari Diferencial
Valencià-Català”, de Carles Recio.
En ell es trobarà, començant per la “a”, en 1.000 paraules
diferents. Si aplega al final de l´alfabet ne trobarà millers més.
I torne a dir-li: vosté parle, si vol, imitant als pagesos del Llobregat,
pero deixe que els chiquets ho facen com en casa, en lèxic netament valencià.
Perque les normes de l´AVLL encara no han eixit a la llum, com també
poca llum dona sa presidenta en res de lo que ha dit fins ara. Aixina que no
diga que qui no escriu com vosté, escriu mal. Sí, diferent.
Si els mestres es llevaren les taranyines catalanistes dels ulls, més
voldrien els chiquets el nostre idioma.
PARLEM COM CAL Joan
Salvador López
i Verdejo
Temps de pluja
En est època de l´any a sovint tenim temps de pluges i cal prestar
atenció al lèxic que fa referencia a est orage.
Direm en valencià lo que diem en castellà
Pluja Lluvia
Plovitejar, purnejar,borrimar,gotejar o gotinyar Lloviznar
Purneig o borrim Llovizna
Plujós o plovedor Lluvioso
Toll Charco
Impermeable Chubasquero
Arc Iris o Arc de Sant Martí Arco Iris
Badina o embassada Charca
Aigüera Alcantarilla
Aigüeral Alcantarillat
Recordem
ploguda:pluja abundant
ploure de bambolla: ploure fent bambolles o bombetes l´aigua en els tolls
arruixó: pluja intensa i de curta duració. La forma ruixat de
Canal 9 i RTVV és un catalanisme.
ramassada: pluja intensa i de curta duració, equivalent a chaparrón
o chubasco en castellà
tronadiça: tronada forta
aiguamoll: terreny a on s´acumula l´aigua de pluja
aiguamoriu: llacuna o badina d´aigua embassada i sense corrent
nuvolada: nuvols de tormenta
ventaç o ventot: vent que bufa en força
cell: faixa de nuvols
nuvolaç: nuvol gran, dens i fosc, equivalent al castellà nubarrón
ventajol: vent que mou la mar
ventijol: vent fluíx i variable en la mar
Formes sinònimes
Rellamp, llamp, llampada, (en castellà relámpago)
Rellampejar, llampar, rellampar (en castellà relampaguear)
Llampeig, rellampagueig (en castellà relampagueo)
Nuvol o nuvolat (en castellà nublado o nublo)
Existixen les formes dialectals rellampeguejar i rellampejar; el diccionari
de la RACV recomana les formes: rellampegar, llampar, rellampar.
TORNAR
AL PRINCIPI
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER
ACCS
L´imprenta
Els antics sumèris, parlem d´entre 3500/2000 anys abans de Crist,
ya desenrollaren uns chicotets cilindres de pedra molt dura, en signes gravats
damunt d´ells, de tal forma que fent-los rodar també per damunt
d´argila blaneta, aquells signes restaven impresos i, després de
coure-la, ya permaneixien ferms per a ser interpretats, o llegits. Els cilindres
podien usar-se una i atra vegada i servien com a firma del seu amo o posseïdor.
Algú es preguntaria en algun moment: ¿Per qué no es podria
fer lo mateix per a imprimir-ho en una fulla de paper? – Si es tiny un
bloc en un símbol que sobreixca i ficat al revés, se pot imprimir
en un paper eixe mateix símbol eixint al dret. Els chinencs adaptaren
este sistema cap a l´any 350 i al voltant del 800 ya gravaven fulles sanceres
en blocs de fusta. Una d´estes fulles podia ser impressa moltes voltes,
i totes elles eixien iguals. Per contra, era molt costós esculpir o tallar
el bloc de fusta en baixrelleu en tots els símbols perfectament formats.
Mes tart, als chinencs se´ls ocorrí l´idea d´emplear
un bloc diferent per a cada símbol, aixina els blocs podrien dispondre´s
en la combinació desijada i omplir i formar la fulla. Cap al 1450 ya
disponien de grafies mòvils de fusta com els descrits abans i, al voltant
del 1500 ya se´n utilisaven de metàlics.
Pero llavors, els europeus ya els havien tret una bona ventaja (es ben posible
que les noticies relacionades als tipos mòvils chinencs, hagueren arribat
mentrestant a Europa, sent per tant un bon punt de partida).
L´inventor alemà Johannes Gutenberg (1390/1468) ideà els
tipos mòvils en 1453. Disponia de paper per a treballar en ell i es dedicà
a fer experiments en varies tipos de tintes. També disenyà una
prensa d´imprimir, un dispositiu que pressionava el paper contra tots
aquells chicotets caràcters metàlics uniformement.
Cap a 1454, Gutenberg resolgué totes les traves del proces que ya estava
llest per a la gran tasca: començà a imprimir una Biblias a dos
columnes de quarantados llinees llatines cada una d´elles. Feu trescents
eixemplars de 1282 pàgines: les trescentes Biblies de Gutenberg. Fon
el primer llibre imprés i moltes persones el consideren el més
bell que jamai s´haja produit, per lo que el nou art conseguí el
seu cim, només naixcut. Les Biblies de Gutenberg que encara es conserven,
són els llibres més valorats del mon.
TORNAR
AL PRINCIPI
RACONET DE LA CULTURA FBU
Ernest Barrera i Sánchez – (Valéncia)
En Maig-Juny de l´any passat, tinguí la sort de llegir un llibre
escrit per En Ernest Barrera i Sánchez, contemporani meu, recomanat pel
nostre mestre de llengua valenciana; es tractava de “El Pedrapiquer”.
Tant m´agradà que, enterant-me de que en tenia un atre nomenat
“La passió i l´angoixa de pintar”, em fiu en ell de seguida
i en uns quans dies, ben pocs, igualment el lligguí.
L´un no té res a vore en l´atre, encara que abdos, per a
mí, son dos obres mestres. Si en el primer nos dona a entendre els seus
immensos coneiximents sobre l´arquitectura, especialment dels estils romànics
i gòtics, introduint-nos en este tema, per infinitat de subterfugis,
dins de l´esglesia católica dels sigles XIII, XIV, XV..., ordens
templàries, associacions massòniques, des de les seues més
altes instancies fins als mateixos manobres, passant, com no, pels pedrapiquers,
que son, com molt be diu el seu titul, el nuc gordià de la novela.
En el segon, lo mateix que ens fa fruir en el primer sobre l´arquitectura,
aci posa en pràctica un saber fora de lo comú sobre el mon de
la pintura i, en particular, en relació a l´eixida de les mans
d´En Diego Velázquez i En Vicent van Goht.
Coneixer ara, que En Ernest, empresari valencià, per sí mateix i de forma autodidacta, nos ha oferit estes dos maravelles, puc entendre del seu esforç i estudi a fondo en estes especialitats, per atra banda no gens asequibles a la gent sense els estudis superiors que per ad elles son requerits i sense els quals, difícilment l´individu normal es capaç de conseguir-ho.
La fluidea, gracia, riquea, bon fer, creació, bellea i tradició en el seu valencià, son de tal calibre, que llegir-lo es fruir des de la primera fulla fins a la darrera, anant-nos´en la seua llectura sense pensar-ho. U es queda en ganes de més; s´acaba massa pronte.
Té algo especial que, pense, és important. Mentres que per a un neòfit com yo, en les dos especialitats recent nomenades, arquitectura i pintura, a pesar de tindre un cert interés per abdos, pero al fi i al cap, neòfit; dic, introduir-nos de sobte en la llectura de llibres on la materia principal siguen elles, ens incita i espenta a deixar-los abans de començar-los; quant no més encara, després d´entrar en les seues 10/20 primeres fulles, i comprovar les grans dificultats per a comprendre als especialistes. Aci no, no es el cas puix que ocorre tot lo contrari; sense donar-se u conte, sense voler, volent, va i resulta que, cada fulla, cada frase, cada paraula, t´enganchen de tal forma, que ya no pots deixar-te´ls. Et compliquen dins dels temes i l´interés creix sense parar, creent tu mateix que ya eres l´actor dels relats.
No vol dir aço que després de llegir estos dos llibres el llector ya tinga els coneiximents suficients per a donar lliçons a tot lo mon i es senta un sabut en les matèries; de ninguna forma i res més llunt d´esta apreciació. Ara be, de lo que sí estic convençut és que, tant els neòfits, com acabe de dir, com també els mateixos especialistes, restaran absorts davant d´estes obres; els primers per lo ya explicat, i els segons perque, estic segur, voran i sabran apreciar molt millor, allò que ells coneixen o deuran coneixer a la perfecció; a més, perque està dit, escrit en este cas, per un autodidacta.
Recomane a tots la seua llectura.
Valencianos
del 98 – Diputació de Valencia – 1.999
Reyes Forales Medievales del Reino de Valencia-
José Vicente.Gómez Bayarri-2.000
Bilingüisme i Educació - Quaderns de Divulgació (4) –
Angels Redon i Diaz – 1.995
Ofici de Paraules – Antologies Poètiques- Anfós Ramon i
Garcia-1995
¡VINGA,
FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS
EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected]
y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
