EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 48, Octubre2007
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibre Recomanats
Concert Commemoratiu del dia de la pàtria valenciana
9 d’Octubre
Cor de Lo Rat Penat, en el Palau de la Música, el 30-9-07
La sala Mestre Rodrigo, on tingué lloc dit concert, com sempre, es quedà molt chicoteta davant l’afluència de ciutadans interessats per les nostres tradicions.
¡El Cor de Lo Rat Penat, si no existira hi hauria que crear-lo de nou!
Na Rosa Bartual i En Jesús Madrid nos delectaren com sempre, pero una miqueta més, fent en esta actuació, verdaderament una creació; no fon un concert més. Els que allí estiguerem forem uns agraciats. Potser per l’interpretació de A la muerte de Granero per una nova soprano, Na Teresa Toribio, continuadora de la magnífica anterior i que es va lluir com calia esperar d’ella; d’igual manera que ho feu una jove del cor, Na M. Carmen Sánchez, interpretant magníficament varis solos. Portser per la presència del pare d’Enrique Ponce, davant l’interpretació d’un passodoble en honor del seu fill, repetit este en honor de la criatura que esperen el matrimoni del famós torero valencia; potser també, com no, per la presència del poeta N’Anfós Ramón, autor de dos de les peces que s’interpretaren, La casa vella i l’Himne a Lo Rat Penat. En tot cas, el cor de Lo Rat Penat es superà una volta més. M’agradaria remarcar l’actuació especial del director musical, En Jesús Madrid, aixina com la de l’incombustible i immillorable “bateria”, En Manolo Añón. Felicitacions.
Si alguna cosa hi ha que objectar és, senzillament, que la sala Mestre Rodrigo, sent bonica i magnífica, per ad est event es queda prou menuda. Estava de gom a gom i no cabia ni una agulla. Per atra banda (i açò no ho sé en certea), crec que tots els que estavem allí erem o socis de Lo Rat i familiars, o autoritats i invitats especials; és dir, que segons el meu parer, si per ad este concert es fera la propaganda necessaria, fàcilment es doblaria l’entrada i, d’esta manera, moltíssims més valencians es delectarien també del bon fer del Cor de Lo Rat i de les cançons i músiques tradicionals valencianes. No estic dient res en contra de ningú, ni molt menys de la directora del Palau, Señora Beneyto, a qui Na Rosa Bartual li dona sempre les més efusives gracies per la seua colaboració. Lo que vullc dir és: ¿Per qué no es donen estes interpretacions tan multitudinaries (podrien ser més encara), en el saló de més cabuda del Palau?
Una nota encara, si no negativa del tot perque sempre deurem de tindre comprensió per estes expressions fòra de lloc, sí demanar als que aixina pensen, que recapaciten abans de parlar. Home, si el Cor de Lo Rat interpreta alguna cançó en llengua castellana, això és lo més natural del món. No es deu chillar des del públic reclamant que es cante en valencià. Naturalment que ho faran i ho fan sempre. En el nostre Estatut s’arrepleguen les dos llengües com a pròpies del poble valencià; això és un deure i un dret que tots tenim i debem d’acceptar. Ademés, com tots poguerem comprovar, la major part de les interpretacions que es donaren ho foren en llengua valenciana. En tot cas, Na Rosa Bartual, molt dignament, pero en un to “especial” sabent que tenia tota la raó, li contestà: En Utiel hablamos castellano i nos sentimos tan valencianos como todos los demás.
MOMENT POÈTIC -- Fill meu -- (Paraules i adeu, de Chimo Lanuza)
Sent necessitat de demanar-te perdo, fill meu -- -¿que puc fer si els dies, primer, -- em duyen per davant i ara, despres, -- vaig sempre darrere del temps, -- perdent-me tots els trens, -- sense poder per tu -- ser-me yo mateix?-
T’he de dir que eres, ara i sempre, -- massa part de la meua part -- i em dol -- haver volgut fer-te tant lo que no he segut -- que tu a soles estas a soles – i et veig a voltes perdut -- i em veig de nou a mi, -- em retrobe ara en tu.
He volgut fer-te tant lo que no he segut -- que no t’he deixat ser simplement tu; -- eres mes yo que tu -- i aixo no ho vullc; -- pel teu be i pel meu, -- no em sigues, -- busca el teu futur -- ben llunt de mi, -- encara que sense tu, -- yo sense tu em muic.
(Valéncia, 8 de Març 1983)
FENT CAMI Una de calç i una atra d’arena FBU
La de calç, important per al poble d’Albalat, per quant la seua presència denotava que les seues autoritats del moment (1915), es preocupaven en millorar les roïnes infraestructures del poble; m’entere llegint l’Història de Lo Rat Penat,en la fulla 163 (de 819),que es pren la decisió en Assamblea General de la Junta de Presidència del Govern Valencià,de reclamar al Govern Central de Madrit la recomposició de les carreteres afluïdores al Cap i Casal, pel mal estat i la deixadea en que s’encontren. Com a primera mida es preparen “importants mitins” a celebrar en les poblacions més afectades, és dir, Albalat dels Sorells, Catarroja i Quart de Poblet.
La d’arena, en negatiu, puix que la nostra Associació Cultural dels Sorells, com atres tantes vegades, el passat 28 de Setembre, a les 22,15 h. presentarem un acte cultural, com sempre fins ara, gratuït; eixa nit d’un Octet Musical de Jazz. Expressem ací dos sensacions de l’Associació: La primera molt positiva, puix que en quant a l’espectàcul no se li pogué demanar més: Un èxit complet, avalat pel públic assistent. La segona, lo de sempre: No acodix la gent com seria de desijar. I és una pena i una desgracia; sí, una desgracia. Ademés incomprensible. Es presenten 8 músics, 8 professors especialisats en música de Jazz; es fa la propaganda corresponent depositant el full corresponent 3 i 2 dies abans de l’acte en cada domicili del poble; el mateix dia, pel mati i per la vesprada encara es fan dos bandos per megafonia per a tot lo poble... i, -¿Qué volen que els diga?- ¿Qué son més importants els sopars d’amics, o els programes televisius, o veges tú a saber...? – En tot cas tenim clar que no es pot obligar a ningú a fer lo que no desija. Pero, comprendran vostés que nosatres també opinem lo que opinem.
Seguirem nostre quefer. La pròxima, una conferència sobre valencianisme el 26 d’Octubre, divendres, 20,- h., en l’Espai Cultural, a càrrec d’En Joan B. Sancho i Gea (ingenier Tècnic en Telecomunicacions per la UPV i professor de Llengua Valenciana). Títul: “La Llengua Valenciana, signe identitari: passat i present”.
ORTOGRAFIA
Les lletres s i z seguixen, en l’escritura, les normes següents:
S’escriu S
-- Únicament en posició intervocàlica: casa, cosir.
- En els prefixos des- i dis- seguits per una vocal, haig o consonant sonora: desaiguar, desheretar, disgust.
- En el sufix –esim: centèsim, milèsim.
- En els particips dels verps que no la duguen en infinitiu: encendre: encés, encesa, encesos, enceses.
- En els gentilicis acabats en s: , francés, francesa, francesos, franceses, (excepte: suïs, rus).
- En el femení dels substantius que indiquen ofici, professió, dignitat, càrrec i títul: Sastre: sastresa, sastreses. Abat: abadesa, abadeses. Déu: deesa, deeses. Alcalde: alcaldesa, alcaldeses. Marqués: marquesa, marqueses.
- En el masculí plural i en el femení singular i plural dels adjectius acabats en –os que deriven de substantius o d’uns atres adjectius: Vert: verdós, verdosa, verdosos, verdoses. Cendra: cendrós, cendrosa, cendrosos, cendroses.
S’escriu Z
- En posició inicial de paraula: zel, zinc, zona, zulu.
- Darrere de l, n, t, c: colze, onze, tretze, eczema.
- Entre vocals en algunes paraules d’orige grec o hebreu: amazona, bizantí, Ezequiel, trapezi.
- En els prefixos rizo-, zoo- i ben-: rizoide, zoològic, benzina.
- En els sufixos –zoari, -zoic, i –zou: protozoari, paleozòic, mesozou.
QUANTITATIUS NUMERALS (II)
Partitius Múltiples Colectius
mig quinzau simple parell quinzena
terç setzau doble tern setzena
quart dessetau triple qüern dessetena
quint dihuitau quadruple cinquena vintena
sext deneuau quíntuple sisena trentena
sèptim vintau sèxtuple setena quarantena
octau trentau sèptuple huitena cinquantena
nové quarantau òctuple novena xixantena
dècim cinquantau nònuple desena setantena
onzau xixantau dècuple onzena huitantena
dotzau setantau víntuple dotzena norantena
tretzau huitantau tréntuple trezena centenar
catorzau norantau.. céntuple... catorzena miller...
COLABORACIONS -- “Ultima ratio regum” -- (Just Llorca)
(Es respecta l’ortografia de l’original – DDV 15-4-05)
“Traduida a la Llengua Valenciana, la locucio llatina que fa de titul en est articul, “Ultima ratio regum”, queda d’esta manera: “L’ultima rao dels reis”.
Esta locucio llatina fon la que el rei Lluïs XIV de França manà gravar en els seus canóns. Com la laconica frase indica, es tracta d’un ultimatum, d’allo que se posa en accio quan totes les raons coloquials han fallat. -¿Qué es lo que li faria prendre tal decisio ad este rei?-, Si este rei tenia fama d’autoritari i hasda de posseir desmedit orgull. Pero, segons diuen els seus biografs, eixe desmedit orgull, en voluntari acte de ser autoeducat, solia frenar-lo, sometent-se ell mateix a eixercitar el bon sentit i el tacte i urbanitat per a tractar als homens i a les dones, i als politics; tracte, este ultim, el dels politics, per al que els homens necessitem varis punts mes d’inteligencia que el que natura nos ha concedit. I ell, el que despres passaria als llibres de l’Historia com al Rei Sol, o com el Gran, prou jove encara, als 23 anys, demostrà tindre eixos punts mes d’inteligencia quan, al morir el cardenal Mazarino, agarra els ramals del Regne de França, i marcà una autoritaria distancia entre ell i els politics que al cardenal regent pretenien imitar.
“Ultima rao dels reis”. Esta frase m’ha fet meditar. Llarga ha segut la meditacio. En el decurs d’est mes de març, un mes gelat, ventoler i ple de derrotes i morts anunciades, he reflexionat molt sobre la rellectura que li he fet al llibre escrit per Lacourt-Gayet, sobre el rei que manà construir el Palau de Versalles, el titulat “L’education politique de Louis XIV” (Paris, 1901); sobre l’estudi i la mecanica i utilisacio dels canóns; sobre l’assessi Dictamen de la Academia Valenciana de la Llengua (catalana) i el rocambolesc valencianisme del Partit Popular CV; sobre les orquestades i consentides (Consentides per la cupula del PPCV) queixes descafeinades dels traidors exunionistes ajocats i benpagats en el zaplaner partit; sobre la novedosa forma (tactica), inventada per l’academic Anfos Vila, per a estar i no estar en una decisiva votacio. I he reflexionat, molt, molt, respecte al despotic apartheid cultural i economic que el tripartit català i el pseudodemocratic PSOE practiquen, en prepotencia i despreci, sobre la ya massa sensibilisada pell de la nacio valenciana.
¡Ah, si!... Vaig a entrar-los en els detalls d’eixa novedosa tactica electiva inventada per l’espabilat aca-demic que es l’Alfons Vila. Resulta, que els catalaners i benpagats membres de la AVLl s’havien arreplegat per a procedir a la votacio d’un llingüistic dictamen, d’eixe que dies despres aparegue editat en els diaris del Regne, i que tots poguerem llegir, on apareixia la politica mentira de que la Llengua Valenciana i la Llengua Catalan son lo mateix. Arribà el moment de la votacio, moment en el que a Alfons li entraren unes irressitibles ganes de pixar. Com es un home educat, l’academic s’absentà, i passà, tot el rato que durà la votacio, en el comu, realisant l’urinaria evaquacio. En tornar l’Alfons al lloc on estaven els atres academics, la votacio ya estava feta i tancada. El resultat: Un si rotunt a la politica mentira ans referida. El si l’havien donat tots, tots: Els catalaners aca-demics i els tres aca-demics pseudovalencianistes que la RACV havia cedit per a defendre eixa diferenciada i singular realitat que es la Llengua Valenciana.
Mes, passaren els dies, i la Real Academia de Cultura Valenciana, eixa digna i respectable institucio fundada en giner de 1915 per a salvaguardar, eixamplar i propagar la Cultura Valenciana, entrà en accio. En Diario de Valencia del passat 3 d’abril, llegiem: “La RACV expulsa a los académicos de la AVL por apoyar el Dictamen. La Junta castiga a Artur Ahuir, Angel Calpe, Ramón Ferrer i Alfons Vila”.
Posem-li un 10 a la nostra academia, a la RACV. Aixo si que es actuar a temps i en contundencia. Si seguix per eixe cami, expulsant als academics indignes; si mampren la postura de plantar-li cara a les amenaces de ser clausurada, que per part del catalanisme invasor continuament recibix, i si se fa inasequible a les manipulacions que hasda ara ha tingut que sofrir del PPCV, tornarà a ser el baluart on la Llengua Valenciana i la dignitat de tots els valencians estaran ben protegides.
Mentrimentres, sera bo i oportu dir-los als enemics del Regne de Valencia, i dels seus habitants, els valencians, i de la seua llengua, la Llengua Valenciana, que ya està be, que mos deixen poder ser lo que som; que mos deixen en pau, en pau. La Pau..., conservar-la; trencar-la. -¿Quí trencà la pau: Un amic meu que li pegà una patà als ous i una palissa al malnaixcut que li violà a sa filla de huit anys, o eixe malnaixcut al cometre tal monstruositat?-
Seria llamentable que, per agotament i per vergonya, a un grup de valencians despollegats, desaforant-se, se’ls ocorria la follia de desempolsegar els canóns i gravar en ells esta nova locucio llatina: “Haec est ultima ratio valentinorum”.
Mes, quedeu tranquils. Els valencians mai desmpolsegarem els canóns. A la nostra forma de ser no li va lo de gestar malevoles maquines de mort com ho son ETA o Terra Lliure, ni sicaris per a que.li facen a Maragall o a Carod-Rovira lo que atres manaren que se li fera a D Manuel Broseta. A nosatros lo que nos va, es creure en la força i el poder de la paraula. I el nostre compromis politic no està en invadir i transformar als veïns, sino en tornar a despertar la nostra voluntat per a recuperar, units en coalició, eixe espai politic que venuts i traïdors, en moment inoportu perguerem.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
L’Alqueria, D’Obduli Jovani, --L’Oronella -- 2007
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gràcies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005 y el seu correu per les seus opinions