EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 44, Maig 2007
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibre Recomanat
EDITORIAL --- Colonització cutural --- FBU
Est és el títul d’una carta al director del diari Las Provincias, de data 29-3-07, signada per un tal Ferran Garcia Gregori, del poble d’Almoines, just ben prop de Gandia. He cregut convenient transcriure-la pel seu interessant contingut per a que, després, tindre l’ocasió de donar-los el meu comentari al respecte. Diu aixina (enllacen el títul en el text que ve a continuació):
“...que vivim en una societat on els “sense llicència” reclamen drets que no tenen, és una cosa indiscutible, com també ho és el que ens estiguen colonitzant, no sols a través de TV3, sinó per altres mijans més legals.
Pose per eixemple la gran quantitat de contractes d’artistes i companyies catalanes per part dels Ajuntaments on participa el Bloc, eixa formació nacional-catalanista minoritària que regala els seus vots al PSOE (inclús en alguns pobles al PP) a canvi de manejar parcel.les com la cultural o la urbanística. Observar qualsevol programació on el Bloc participa, és prou escandalós com per a prendre cartes en l’assumpte.
La Safor és la parcel.la territorial on este fenomen es produïx amb major desvergonyiment i traïdoria.
Però fins a la data, cap Govern autonòmic s’ha preocupat per lliurar contra este fenomen i atallar l'invasió dels que, amb els diners de Catalunya, pretenen conquistar-nos culturalment, per a després, no ho dubten, fer-ho políticament.
Alguns es freguen les mans a l’espera del que passe a Navarra, respecte al País Basc, perquè es produïsca el precedent i, amb ell, el pretext, per a iniciar eixe camí que conduïx cap als utòpics Països Catalans. Per sort, el valencià ha sobreviscut inclús als 40 anys del franquisme i esperem que sobrevisca també a esta colonització que es va iniciar amb la normalització lingüística.
En un país on les enquestes formen part de la vida quotidiana, no estaria de més realitzar una respecta a estes qüestions, perquè si ens atenim als resultats electorals, el sentir catalanista no va més enllà del 3% de la població, a pesar del suport mediàtic que rep, tant institucional com econòmic”.
Ací tenim, una vegada més, l’eixemple real de lo que nos ocorre en el Reine de Valéncia, hui Comunitat Valenciana; independentment del tema bàsic del partit polític qüestionat, que tampoc té desperdici.
M’interesa molt més enfatisar sobre la persona autora de dita carta. Sense lloc a dubte sent el valencianisme, en mayúscula, i ho explicita certerament al llarc de tota la misiva. Albíxeres, per tindre consciència palesa sobre la situació que nos creen els pancatalanistes, aixina com del seu raonament. No obstant, és ben cridaner observar en quina normativa expressa el seu valencià: no en les Normes del Puig, o de la RACV, sino en les del 32, manipulades per l’IEC i, per tant, depreses en les escoles, instituts i universitats valencianes. Vullc dir, que sent molt lloable el seu discurs per la denúncia manifesta d’un fet inqüestionable, ell mateix, sense voler-ho, perque estic segur que mai volgué escriure en valencià manipulat, “ha segut atrapat” (ell parcialment, gracies a Déu), com tantíssims atres, baix les garres dels impostors. I açò és molt greu per la tolerància manifesta dels governs de tanda, tant de dretres, com d’esquerres.
El senyor Garcia Gregori, segur que sense voler, puc pensar que inclús sense saber-ho, en el seu curt escrit nos ha dit:
Colonitzant, (tres voltes) quan en valencià diriem: colonisant
mijans, mijos
parcel.les, (dos voltes) parceles
assumpte, assunt
traïdoria traïció
amb, (quatre voltes) en
desvergonyiment desvergonya
però pero
del que passe, de lo que passe
perquè, (dos voltes) perque
produïsca produïxca
sobreviscut, (dos voltes) sobrevixcut
normalització, normalisació
realitzar, realisar
enllà, allà
suport, soport
En tot cas, felicitar-me perque hi hagen persones per damunt de tants malcuinats, que encara vegen clar i actuen en conseqüència.
RACONET DE LA CULTURA -- Segle d’Or de la Llengua Valenciana –
( Baltasar Bueno, DDV, 2001)
En el XVse produïx el Sigle d’Or de la lliteratura valenciana. Els catalans continuen sense tindre’l en la seua llengua, per això nos la furten. Una llengua pren senpre el nom del lloc, de la terra, de la patria, on s’ha produït el seu Sigle d’Or. Per eixemple, el castellà, llengua castellana, perque és en Castella on surgix el seu Segle d’Or en monstruos com Miguel de Cervantes. L’anglés, perque és en Anglaterra on se produïx el Segle d’Or de la llengua anglesa on sorgixen monstruos com William Shakespeare. I en Valéncia se dona un Sigle d’Or de la lliteratura autòctona, i tenim que dir-li a sa llengua, Valenciana. Els classics de la Llengua i Lliteratura valencianes, que naixen, viuen i escriuen en el Sigle XV: Ausias March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Jaume Roig, Antoni Canals, Roiç de Corella, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Luis de Fenollet, Bernardi Vallmanyà, Miquel Pérez, Melchor Miralles, ... tots diuen en els seus llibres que escriuen el Llengua Valenciana. Els nostres clàssics ho tenien molt clar, tenien una gran consciència de que era la nostra Llengua Valenciana: Vulgar valenciana, vulgar lengua valenciana, volguda lenga materna valenciana, valentiana lingua, valenciana lengua, valenciana prosa, ydiomate valentino, lengua vulgar valenciana, , nostra lengua vulgar valenciana, lengua valenciana, present lengua Valenciana, en stil de valenciana prosa, en valenciana lengua, en vulgar valencià, romanç valencià,... eren les distintes denominacions en les que els nostres clàssics li donaven a la llengua dels valentini. Ells ho tenien clarissim.
PARLEM COM CAL -- Lexicologia i semàntica -- LO RAT
“La paraula” (IV)
Classes de paraules segons la seua significació:
Des d’un punt de vista semàntic, totes les paraules tenen un significant i un significat: Baló.
Significat: pilota gran que s’utilisa per a jugar al futbol.
Significant: conjunt de lletres o sons que nos permeten coneixe el significat.
Atenent-nos ad estos dos conceptes les paraules poden classificar-se en:
Polisèmiques = Quan tenen un mateix significat i dos o més significants. = clau: instrument per a obrir una porta // peça de ferro per a subjectar.
Sinònimes = Quan tenen diferent significant, pero el mateix significat.= colege... escola...
Antònimes: Quan tenen diferent significant i diferent significat. = amic... enemic...
FENT CAMÍ -- Coincidències -- FBU
Ya és coincidència que dos persones, sent d’un mateix poble, més be chicotet, porten com a primer llinage Claramunt, i no tinguen ningun lligam familiar, almenys en les darreres generacions. També que les dos, una d’elles, Paco, ya fallit, fora un foll enamorat de la poesia i autor de molts versos de Pasqua de Resurrecció, aixina com l’atre, Manolo, continúa pel mateix camí poètic, ademés, fent de mestre-director de les “chiquetes i chiquets del vers”.
Pero l’especial coincidència que s’ha produït enguany en el festeig del vers de Pasqua de Resurrecció del passat dia 8 d’abril, és per a recordar-la durant molts anys. Tres són els fets que concorreren a la vegada; i els tres en positiu. Dels que fan camí; dels que creen poble i mantenen la tradició de yayos a pares, de pares a fills i de fills a nets; com cal. Com Déu mana i desija.
1.- El vers declamat, que porta com a títul neutre “Vers de Pasqua”, era original de Paco Claramunt i fon escrit en l’any 1979. El vers, en una rima i mètrtica molt lloable, li afig un contingut admirable que posa en situació de qüestionament a qui l’escolta; d’una problemàtica actual que nos enfronta a la diàfana doctrina de Jesucrist. Vaja com a botó de mostra els següents paragrafs:
...Ella que al peu de la creu va sofrir penes tan grans, plora quan veu que els humans no tenen temor de Déu.
Plora quan veu que en la terra per culpa dels grans pecats, molts cors estan destrossats a causa de tanta guerra.
Plora quan veu o li diuen que hi ha families cristianes, on se senten molt lluntanes les persones que conviuen.
I plora junt al seu Fill quan veu que tots els humans, per no donar-se les mans posen la pau en perill...
2.- A un tal vers només li mancava un mestre dels que senten lo que fan: Manolo Claramunt. Dedicant-li el seu preuat temps (que ya és dir), posà tot el seu cor i saber envoltant de delicadea a la “chiqueta del vers”, imbuïnt-la del mensage transformador que deuria transmetre als albalatans; ¡I ausades que ho conseguí!
3.- Una chiqueta, Aroa Coin Camarero, de dèu anyets, molt bonica i filla dels amos del Bar de La Casa, com un àngel baixat a propòsit del cel, cresol d’inocència i purea, posà en escena l’obra major que els dos Claramunts en molt de carinyo li havien preparat. - ¿I com ho feu? - ¡Impecable, magnífic, senzill..., en gracia i delicadea..., immillorable!- Sabé donar-li, a cada frase, a cada paraula, estic segur, tot lo que el mestre li ensenyà; ademés, interpretant rallant en la perfecció, el preciós contingut que l’autor del vers pensà en son moment.
Baix el meu parer, tot el conjunt de l’acte fon encertat; des dels chics festers marcant els passos de l’encontre de les images del Jesuset i Maria, fins a la banda de música del poble, aixina com l’assistència del públic i l’arreplega de dècimes... Tot molt edificant. El vers, el millor fins a hui, sense desmereixer a tans atres que el precediren, per allò d’haver coincidit les tres connotacions recent apuntades. Repetixc, una inapreciable coincidència, difícilment de repetir. Estic segur que a D. Guillermo, com a espectador per primera vegada d’est acte en Albalat, s’haurà sentit un privilegiat. Com tots els demés assistents.
MOMENT POÈTIC -- En la soletat magica -- Just Llorca i Llopis
Creare els meus poemes
com si per a l’especial i insobornable gust
d’un deu foren escrits;
com si en la soletat magica
del criptic parage a on ell habita
els seus desassossecs anaren a llegir-los.
Sera un cant sostingut i elevat,
com l’elegant cant del cisne
quan, cansat de ser navegant sense illa
a on recalar, fet angel blanc,
bat l’aire cap als nuvols de les seues fantasies;
sera un cant dedicat al poeta-rei resident
en l’ombra del teu mit, fervent llector.
Les paraules dels meus poemes
les buscare en les aigües que brollen
en la font de les Memories de Totes les Explicacions.
I en el melic de cada vers,
posare les paraules virginals,
les que ningun adulter pensament pot violar;
posare les que nomes en els ulls de la pell del cor
poden ser llegides, i transmutades.
Construire els meus versos
com si l’espiral dels sons d’abismal veu
me’ls haguera inspirat.
En ells, sobre els quatre arcs
de les quatre pilastres que sostenen
la cupula major de la Mistica Mansio,
fare les inscripcions que Ibn Jaffaya d’Alzira
llegirà, en el jardi de les Ansies Confinades,
a les princeses que ensomien eternes primnaveres d’amor
en les estancies intimes de les mil alhambres.
I en el moment critic de l’hora de Minerva,
la deesa de la mirada penetrant,
la dels poetes mare i musa;
quan els primers desvaniments de les llums del Dia
anuncien el suau vindre de la boqueta nit,
junt al ciprer naixcut a la vora de l’ultim cami,
quedare fet monolitic joglar de les aus pelegrines,
i li cantare intraduibles silencis
als manolls de nostalgies penjats en les rames
dels arbres de l’estacio autumnal.
Alli, dialogant en la cara oculta de les coses,
distraure pensaments i memories
pintant imaginats païsages sobre els permanents
murs de les boires del passat.
Sobre l’immens llenç de la memoria colectiva,
dibuixare les cent batalles perdudes
per l’esforçat eixercit de cavallers
que defengueren les altes mires
de totes les esperances.
I encara que la suntuosa aparicio
del misteri de la Nit,
vinga acompanyat de fondes foscors
i aborronadors presagis,
no buscare hostage per als meus dubtes,
hasda que en l’horiso del clamor de les estreles
no s’anuncien les respostes gravades
en els pits de les sagrades promeses.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Fonètica de la Llengua Valenciana – J.M. Guinot i Galan – 1984 - LR
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005