EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 42, Març 2007
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 96-149-13-90
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 42, març 2007
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda/
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
EDITORIAL ... no està hivernant, no... FBU
I perque no hiverna sino tot lo contrari, ara més que mai tenim el deure i l’obligació, els valencianistes, de “lluitar” des de totes les plataformes informatives per tal de posar contra les cordes i arraconar la falsa tesis dels governants catalans, recolzats pels bojos dels panques valencians (¡qué vergonya!), en relació a l’absorció, en principi de la llengua valenciana per, a continuació, tractar d’oficialisar quan abans millor lo que ya fan per tot arreu del món sense base jurídica ni res que se li parega ni amagar-se de ningú, en una desvergonya que clama al cel, incloent-nos dins dels “països catalans”.
I aplique la paraula “lluitar” sabent lo que dic. Estic cansat, avorrit, irritat, fart... de que els nostres governants davant de tamany desficasi es llimiten, en la boca chicoteta, com si tingueren por a ofendre ad algú, a fer declaracions institucionals dient que els valencians estem orgullosos de tindre una llengua pròpia i pertanyer a una comunitat autònoma.... Això és de caixó i ho sabem casi tots, pero lo que no fan és plantar cara als catalans davant del govern central, una i mil vegades, en el parlament de la nació espanyola, en primer lloc denunciant públicament en llum i taquígrafs, totes les falsetats dutes a terme fins a hui i que, descaradament moltes d’elles ya han posat en pràctica; i, en segon, científicament i en la Història en la mà, desmontar tota la patranya imperialista programada des del nort. No hi ha una atra manera; la veritat, a pesar de les greus dificultats i el poder econòmic agobiant dels nortenys, invertint millons d’euros en la seua falsa tesis, la veritat, dic,ben dirigida, treballada i defesa, conseguirà i conseguirem a la fí, surar per damunt de les aigües tèrboles, oblidar-se d’elles i fruir de les clares i cristalines.
Lluitem, sí, per a denunciar sense cansar-se mai de fer-ho, lo que no fan atres: A l’alcalde de Barcelona per les seues impertinències absurdes; a Carod Rovira & cia., per la seua follia persecutòria imperialista; a Jordi Pujol per lo mateix que l’anterior, pero ademés, per haver-se aprofitat del panoli del nostre Zaplana, venent-li l’idea de l’AVLl i posant-la en marcha; a Eliseu Climent, valencià ell, pero venut als del nort i defensor a ultrança dels països;
als polítics valencians (¡qué vergonya!), senyors Morera, Mayor, Cerdà, senyora Marcos; no digam a l’adoptat senyor Ribó... Tots ells autoproclamant-se defensors del valencià (no de la llengua valenciana) i del valencianisme...
Ara per acabar, felicitar a D. José Vicente Gómez-Bayarri, pel seu artícul aparegut en el diari de LP del 26.12.06 titulat ¿Quimera o pretensión real?. Francament, no té desperdici; tot magnífic, pero baix el meu pareixer pense que li sobrava el darrer paragraf on diu: “Gracias a la reacción valenciana, la aspiración catalanista está invernando”.
Yo no ho crec aixina, puix que el senyor Carod aplega fins a la India fent la seua propaganda dels països. I el govern valencià, ni mú. Ells van fent cami; de hivernar, res de res.
“Tots a la lluita”.
RACONET DE LA CULTURA --- (XIV) Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
Autors i bibliografia didàctica de la Llengua Valenciana-(13)
En est artícul s’acaba el llistat d’autors recollits en l’interessant llibre d’En Salvador Faus i Sabater.
Ricart Puig i Martínez , ha confeccionat i editat en 1980 La Conjugació verbal valenciana.
Salvador Faus i Sabater – (la Pobla de Vallbona, 1943), ha elaborat unes Normes ortogràfiques de la llengua valenciana.
Institut d’Estudis Valencians – (Valéncia, 1980). Ha publicat en 1980 una Gramàtica de la Llengua Valenciana.
Antoni Fontelles i Mª Pilar Hervàs, han confeccionat un Vocabulari bàsic de la llengua valenciana, castellà-valencià, valencià-castellà, editat en 1980.
Antoni Fontelles, Laura Garcia i Joaquim Lanuza, han elaborat la Gramàtica de la Llengua Valenciana, editada en 1980.
PARLEM COM CAL “Lexicologia i semàntica” LO RAT
Classes de paraules segons la seua escritura i la seua fonètica:
--- Les paraules homòfones--- Son aquelles que tenint una mateixa pronunciació tenen una escritura distinta.
“només” (adverbi) = solamente -“no més” (loc. Adverbial) = aproximadame.
“potser” (adverbi) “pot ser” (perífrasis verbal)
“sino” (conjunció) “si no” (condició negativa)
--- Les paraules homògrafes --- Son aquelles que tenint la mateixa escritura tenen una pronunciació distinta. Eixa diferenciació fonètica és deguda a que la llengua valenciana posseïx vocals que poden ser obertes o tancades, les quals en alguns casos permeten diferenciar significats.
“e oberta” “e tancada” “o oberta” “o tancada”
“sèu” (substantiu) “seu” (possessiu) “sòlc” (verp soldre) “solc” (substantiu)
“mèu” (onomatopeya) “meu” (possessiu) “sòu” (substantiu) “sou” (verp ser)
“dèu” (cardinal) “deu” (deïtat, verp deure) “dòna” (substant) “dona” (verp donar)
--- Les paraules homografones --- Son aquelles que tenen la mateixa grafia i la mateixa fonètica i es poden classificar de la següent manera:
homografones absolutes
(quan tenen la mateixa categoria gramatical)
--- 1ª pers. sing. present d’indicatiu de cantar
cante --- 1ª pers. sing. present de subjuntiu de cantar
--- 3ª pers. sing. present de subjuntiu de cantar
homografones parcials
(quan tenen distinta categoria gramatical)
--- substantiu femení, plural de porta
portes --- 2ª pers.sing. present d’indicatiu de portar
--- 2ª pers. sing. present de subjuntiu de portar.
PENSAMENTS (traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
-¿Per qué vols saber sempre la raó de tot?- no acabes de comprendre allò de: “El cor té raons que la raó no entén”. El saber la raó o tindre-la, a lo millor no és raonable... No gastes ta força interior només que en saber o en comprendre, perque moltes voltes nos esclafem contra la paret de l’incomprensió.
Donaria millor resultat amar, voler més i especular menys en l’amor; donar un bes en tendrea, que saber la raó intrínseca de la necessitat de ser besat. No et pergues en els llaberints de la vida; agafa un camí segur i cada dia camina un tros, passet a passet. Voràs com, quan menys ho penses, hauràs fet un bon camí...
FENT CAMÍ --- Hi ha qui el fa corrent --- FBU
Si fins a hui el Grup d’Esplai Atletisme d’Albalat dels Sorells, ya fruïa d’una base ben consolidada, ara i després d’haver pres part el passat 18-2-07 en la 27ª MARATHON Popular de Valéncia, en terminologia taurina li podriem donar l’arternativa, per lo significatiu del fet.
Tots sabem que és relativament fàcil prendre part en una Marathon; lo realment difícil és arribar a meta., després d’haver corregut 42 Km i 195 m. I això ho feren 4 dels membres d’este Grup, ademés d’un atre agregat al mateix. Pensem per un moment no sol en el fet, sino en lo que hi ha que correr abans durant semanes i semanes per a preparar-se... El títul d’atletes el tenen molt ben mereixcut.
És interessant que esta noticia la conegam en el nostre poble i li donem l’importància que té. En dita Marathó, segons el registre oficial prengueren part més de 3.000 corredors i n’arribaren a la meta 2.626; els nostres participants varen obtindre les següents posicions:
Clasificació Temps Noms i llinages Edat
General oficial
632 3:15:28 Rafael Tamarit Bazán 52
921 3:25:38 Juan José Bauset Devis 39
1207 3:31:54 Federico Rius Alacreu 51
1685 3:48:11 Ramón Orts Tormos 53
1973 3:58:35 Miguel Angel Muñoz Miñarro 34
Ha segut una pàgina gloriosa d’este Grup que li dona categoria i renom al poble d’Albalat; més si cap, per quant 3 dels Marathonians sobrepassen la cinquantena. -¡Albíxeres!
MOMENT POÈTIC -- PASSA, SENYOR -- (Anfós Ramón)
Passa, Senyor, no et quedes a la porta.
Passa, que ara ya tens el camí lliure.
Ya veus, quan més a gust dorm la familia,
Yo més a gust respire.
Passa, no tingues por. -¿Qué estic nuet?- ¡Qué importa!
Vine, que vullc parlar ab tu de moltes coses
i cal no estar cobert de robes primes.
Assenta’t un moment. Fem junts un cigarret
i no t’escandalises
davant ma vergonya tan humana;
davant ma pell de vidre
que deixa al transparent vore els meus ossos
de mort, de mort total, de mort terrible.
-¿T’estranyes?- ¿Pero de cert no em coneixies?-
-¿Tan be estaven coberts els meus defectes
que estaves ignorant del meu cinisme?
Pren foc. Se t’ha apagat el cigarret i això és ben fàcil.
Ya saps, fins el tabac porta mentires.
Mira les meues mans. Estan vermelles.
Vermelles i postices
com un parell de membres ortopèdics
que sol senten per dins afanys malignes.
Mira la meua boca feta llavis
per a tastar el foc de l’erotisme
i els meus ulls encegats per l’or dels hòmens:
finestres i escotilles
que fan eixir un baf de carns estèrils;
de carns sempre podrint-se.
Mira la meua llengua de navaixa
que talla i talla estimes
i em penja com un rastre de paraules
corcant les meues dents sense genives.
Mira’m a mí; a mí tan sol fet home, fet despulla,
fet un cicle
de bacs i d’alçaments i conseqüències.
Mira’m fet una còpia de tants llibres
que ya no diuen res; que van anònims
buscant la veritat del seu epílec...
Senyor, ya veus com soc; cóm me repugna
obrir la veritat de les mentires
i vore’m tot per dins com una esquerra;
com un tumor maligne...
Pero, -¿te’n vas?- ¿Te’n vas sense dir res?
-¿ya t’has cansat d’oir-me?-
Espera’t un segon que t’acompanye.
Deixa que em vista en fals com tots els dies
i fem el camí junts...
¡Inútil! - ¡Se n’ha anat! - ¡Ya estic a soles!
A soles, despullat i fet un vidre.
Ara no sé que fer ab estes robes
Que em colguen de mentires.
Açò no té remei. No cal pensar-ho.
Soc dèbil i tinc fret... ¡Vaig a vestir-me!
COLABORACIO --El valencià--(Salvador Faus i Sabater, professor de Llengua Valenciana. LP.14.9.99).
Est artícul nos ve hui com anell al dit, donat que s’encontrem davant i a les portes de noves eleccions del Govern Valencià. Diu aixina:
“Vist el punt on s’ha arribat en lo referent a la llengua valenciana, és el moment de dir prou; és inqualificable que el valencià l’hagen convertit en pròlec de discussions, motiu electoraliste i moneda de canvi.
S’ha de valencianisar el valencià, no per voluntat dels polítics, sino per manament legal.. Diu en el Títul Preliminar, artícul 3er de la Constitució Espanyola:
1.- El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.
2.- Les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en sos Estatuts.
3.- La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Els apartats 1 i 2 estan molt clars i pareix ser que no hi ha dubtes; respecte del 3, hi ha gent, sobre tot polítics, que no el tenen tan clar, que no l’han comprés.
És per això que totes les manipulacions que comporten que el valencià reba alguna influència estranya, per mínima que siga, son ilegals, la qual cosa deuria facilitar i simplificar la tasca lingüística mampresa pel Govern Valencià, -tan estricte complidor de la Constitució Espanyola- i d’una volta per totes, assumir la llengua valenciana tal com és, sense pactes lingüístics que puguen embrutar-la, respectant-la i protegint-la com una més de les diferents modalitats lingüístiques de l’Estat.
-¿Qué han de contindre les normes ortogràfiques valencianes i cóm ha de ser la seua gramàtica?-
Les Normes d’Ortografia Valenciana han d’establir-se basant-nos en l’ortografia que ve dels clàssics i està en us, foragitant qualsevol invent alié al valencià, com podria ser l’invent del digraf TZ, moltes formes ab els digrafs TJ, TG, TX en paraules que no l’han dut mai, etc.
La Gramàtica Valenciana ha de contindre formes valencianes autèntiques i en us, sense inventar-ne de noves. El, inventat com a artícul neutre, en conte del valencianissim Lo; A, invent de preposició de lloc en repòs, en conte de En; Amb, invent equivalent a la forma valenciana Ab; I, invent usat en molts casos en lloc de Y, etc. No es crega el Govern Valencià que complir est aspecte de la Constitució Espanyola seria una cosa extraordinaria. L’Aranés, que per si algú no ho sap, es parla en la Vall d’Aran, “té les seues Normes Ortogràfiques fetes pel Centre de Normalisació Lingüística que forma part de la Campanha entara Normalisacion der Aranes”.
-¿Per qué el valencià, una llengua que tingué el primer Segle d’Or de les neollatines, contra natura i contra llei, se li vol negar la seua normativa pròpia i autòctona com si d’una nova Almansa es tractara?-
Atentament.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
El Centenar de la Ploma (Tem.Val.47)de Vicente Ferrer Olmos --- 1980
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005