EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 39, Desembre 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
BON I FELIÇ NADAL 2006
EDITORIAL Ver valencianisme (no oficial) FBU
El mes de Novembre recent acabat ha segut per a nosatres, en l’aspecte cultural, eminentment prolix. Açò ho sabem els que des de l’ombra (fòra de l’oficialitat), treballem cada dia per mantindre allò que heretarem, precísament, de les persones cultes del nostre segle d’Or i subsegüents.
No puc des d’ací nomenar tots els actes duts a terme per les diferents organisacions; només es farem resò d’aquells dels quals, pel seus continguts tenen major rellevància, sense llevar-los-se’n als demés.
Del 2/10 al 30/11, en el palau dels Scala hi hagué una exposició sobre “El Crit de la Llengua Valenciana”, en documentació amplíssima del llibre de Mossén Alminyana i Vallés. Les visites pogueren ser acompanyades per historiadors (nostres, que també els hi ha; i molt bons). Participí en una d’elles i la vaig fruir com cal.
En La universitat Politècnica de Valéncia, del 6 al 22/11 s’impartiren unes classes-lliçons, en règim obert, cadascuna d’elles de 2 hores de duració, molt interessants:
1ª.- “Geografia de Valéncia”, per En Albert Cuadrado.
2ª.- “Prehistòria”, per En Manuel Matas.
3ª.- “Història Antiga”, per En Antonio Ledo.
4ª.- “Castellologia”, per En Miquel Aparici.
5ª.- “Arquitectura Migeval valenciana”, per En Rafael Medina.
6ª.- “Orígens del valencià: fonts d’estudi i repercussions en la consciència idiomàtica”, per Josep Giner.
7ª.- “Introducció a l’història de l’Art valencià”, per Na M.Pilar Prosper.
8ª.- “La Valéncia del sigle XX”, per En Federico Martínez Roda.
9ª.- “El sigle XIX, la Renaixença”, per En Juli Moreno.
10ª.- “L’Arquitectura del sigle XX”, per En Rafael Medina.
Per circumstàncies només poguí assistir-ne a dos, 3ª i 6ª. En tot cas, magnífiques.
Els dies 20, 21 i 22/11, també en el palau dels Scala, de la Plaça de Manises, l’AELLVA presentava les XV JORNADES DE LA AELLVA, dedicades a: “Meges i Lliterats”, Diàlecs sobre una simbiosis enriquidora. Les ponències foren:
1ª.- “El valencià, idioma mèdic en la Baixa Edat Mija i el Renaiximent”, per En Josep Maria López Piñero.
2ª.- “Hipocondría i Lliteratura”, per En Josep Vicent Miralles Piles.
3ª.-“Crisòstom Martínez ,Gravad. i anatomiste”,per Ferran Sastre Olamendi
4ª.- “Alguns aspectes sanitaris de la Valéncia foral”, En Daniel Sala Giner.
5ª.- “De bruixes, bruixots i sanadors (medicina popular valenciana), per En Carles Gener Galbis.
6ª.- “La vellea en l’Art: Un breu recorregut històric”, Homer Gac Espínola.
7ª.- “La velletat en valencians mal prova”, per En Francesc Tarazona.
8ª.- “La Tocoginecologia valenciana del sigle XX”, treball que preparà el Dr. Miquel Tortajada (q.e.p.d.) i que fon llegit per un colega.
Vaig fruir de totes elles durant les tres jornades. Tot un goig que no es té l’oportunitat de tindre cada dia. -¡albíxeres!
El 24/11, com a colofó, en un bon restaurant, l’AELLVA organisà el sopar dels escritors en llengua valenciana, on se’n juntarem més de cent cincuanta. Tot un acontenyiment de recolzament a “lo valencià”. En est acte es feu públic el nomenament de l’escritor de l’any 2006, en llengua valenciana, a En Obduli Jovaní i Puig.
Si com dic més amunt açò és només que una mostra cultural, encara que prou representativa, de tot de lo que s’haja pogut desenrollar en les tres provincies valencianes sobre el patrimoni genuí valencià, -¿Haurem de concloure que el ver valencianisme és una realitat actual?- Naturalment que sí. –I si això és aixina, -¿Cóm és possible que no ho reconeguen els nostres polítics, ni tan sol els del PP mantenint impertèrrits la dichosa AVLl, fent-nos la punyeta catalanisant-ho tot?
-¿Per qué hem d’aguantar que en un bolletí oficial del partit català ERC, ataquen directament contra l’institució valenciana Institut d’Estudis Valencians, qualificant el seu curs de formació sobre el patrimoni valencià (del que donavem nota més amunt), com el “d’uns feixistes radicals extrems”?
Anem a vore, si som naixcuts en terres valencianes, de pares valencians i parlem valencià, -¿Qué serem?- No té volta de fulla, valencians. A més, el poble és molt sabut i no se l’enganya tan fàcilment; quan veu o llig que algú li diu feixiste, radicals extrems, secessioniste, o tantes atres impertinències, ya sap, de seguida, a quí té enfront; d’a on li bufa el vent. Ya no es cabreja com ho feya abans, sí que s’amoïna, perque és ben trista i paradoxal la situació que patim; perque molts d’ells, mal que els sàpia, també són valencians.
És bo que tota esta gent folla, boja i trompellot, s’entere que té davant a un poble que fruïx i se sap amo de la veritat genuïna valenciana. Que s’està organisant cada volta millor i no només per eixe poble pla que moltes vegades no sap ni ha sabut cap a on dirigir-se. Ara es tracta d’una atra realitat, és dir, el mon de la cultura va prenint cartes en l’assunt, com acabem de vore. Per a botó, una mostra. Només manquen els polítics cegos que tenim de tanda; que es lleven el drap dels ulls i vegen la realitat del poble valencià. I quan abans, millor per ad ells.
COLABORACIONS i MOMENT POÈTIC, (junts) – Obduli Jovaní Puig, nomenat Escritor de l’any 2006, per l’AELLVA (Associació d’escritors en llengua valenciana). La seua participació en el llibre dels “RECITALS POÈTICS” de Primavera d’Estiu , edicions X,XI,XII i XIII, en la corresponent a la X, de l’any 2003 nos deleitarà tot seguit. Des de la nostra humil revista li donem l’enhorabona i vaja en el seu honor. Nos diu aixina:
“ELS SALMS DE LA BIBLIA”
Encara ensolcaven la terra els exaragalls del diluvi; --
Un solage de tarquims afitava a tot arreu –
recialles del cataclisme. –
Eixe ahir era un auguri, --
Un tenebrós portaveu, --
Un presagi de l’abisme. –
L’home, brevòl com un bri, --
Un buit en la immensitat, --
Busca el forcall del camí, --
El renc de la veritat, --
El fornal a on es mesura i a on es fon, --
El rent d’a on trau raïl l’intimitat, --
¿Quí era el nuc de la fosca,
cor de l’ombra, fòc del fum? --
-La tenebra és l’orige de les clarors de la llum-.
¿Quí era l’eix, la fiola, --
l’enclusa que forja els vents, --
l’eternitat que desborda, --
mides concretes del temps, --
el pretèrit, el present, --
el futur inacabable, --
dels més fondals moviments; --
l’oràcul que respon i que assossega, --
els dubtes més contingents? –
L’home fuig del no que nega, --
Del res que ofega, --
busca el sí que aferma, --
l’evidència que nodrix lo permanent, --
l’alé de la llum que encega, --
l’aljup que rebalsa les promeses, --
el rebost de les belleses, --
la divina irradiació del fefaent. –
L’home busca... i es troba a sí mateix. –
I a l’argentviu de l’espill, quan se veu, --
descobrix la consemblança, --
fidel image de Deu. –
I Davit, músic, poeta, profeta i rei, --
que tot ho mou, --
que tot ho té, --
que ha fet el tot del no res. –
Davit, poeta del sentiment, --
del Creador fa lloança, --
arranca bates del cor, --
Fent rimar pregons de fe –
lliçons d’amor- --
Pels cantons de l’esperança...I escriu els Salms, reunits en el Salteri de la Biblia. Són poemes llírics d’extraordinària bellea moral i lliterària, càntics immortals, precs de suavíssima dolçura que pugen als cels precs i sospirs, i lloances; de dalt abaixen la llum, i l’aconort, benediccions i auxilis de la divina gràcia.
Els Salms són el formulari universal de l’oració, són tota la teologia catòlica acormullada.
Davit –escriu Lamartine- és el primer dels poetes del sentiment, el rei dels llírics. Mai ha produït fibra humana rimes tan íntimes i penetrants; tots els gemecs més secrets del cor han trobat la seua veu i les seues notes en els llavis i en l’arpa d’este rei; quan se pensa que la poesia llírica de les més cultes nacions no cantava més que al vi, a l’amor i a la sanc vessada en les batalles, sobreprén que el rei profeta li parle a Deu com un amic a qui comprén i de qui lloa ses maravelles; que admira la seua justícia, que implora les seues misericòrdies; i pareix un tornaveu de la poesia evangèlica, repetint de bestreta les paraules de Crist abans d’oir-les.
Són paraules de la Biblia, paraules de Deu que ni mou el temps ni les derroca el progrés. Els seus dogmes resistixen els desafius de la ciència.Salm 101
“Oh, Senyor; escolta ma pregària, puge a tú el meu clam, no apartes de mí ta faç, en el dia de m’angúnia.
Acosta a mí el teu oït, i quan te cride, aten-me pronte, perque els meus dies s’evaporen com el fum, i els meus ossos estan secs com un tió. Ferit i emmusteguit està com un pelicà en el dessert, com l’òliba que viu entre les runes. Passe en vela les nits vessant-me en queixes, com au solitària en el terrat. Els meus dies van declinant rostària adins de les ombres... i vaig secant-me com se seca el fenaç...”
Decididament, tal com es diu de les pintures d’Altamira, ben be es pot dir que des dels Salms de Davit a esta banda, tota la poesia llírica és plagi... Moltes gracies.PARLEM COM CAL Glossari: LO RAT
Migeval: Que pertany a l’Edat Mija.
Fisonomia: Aspecte.
Pragmàtiques: Es diu de les coses que són pràctiques.
Recull: Forma verbal del verp recollir. Arreplegar.
Bolichades: Conjunt bulliciós de persones.
Guilopades: Diablures, trastades.
Afalaga, afalagar: Que dona motiu per a ufanar-se. – Alagar.
Malifeta: Acció mala.
Gaubança: Sentiment de goig.
Tana, una: Castic físic.
Amprar: Utilisar.
Baldraga: Vago. – Persona que no li agrada treballar.
PENSAMENTS (traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
Vivim en un mon a on, teòricament, tenim solucions per a tot. Religions per a tots els gusts i graus de compromís. Grans teories filosòfiques que donen resposta a quasi tot. Estadístiques que nos indiquen corrents que vivim i opinions majoritàries. Cada jorn sorgixen coses noves; un nou descobriment científic que enlluerna i maravella. Tenim teories perfectes de producció i treball per a que siguen rendibles. Una idea professional del valor del temps. Grans tractats sobre cóm viure la sexualitat. Pràctiques magnífiques de relajació antiestresant. Dietes cardiosaludables d’aprimament. Infinitat de llibres d’autoajuda personal i programes d’autoestima i autosuperació... - ¿Puix, on està l’erro? – Perque nosatres, que nos creem inteligents, tal volta no ho sigam tant... Casi sempre prenim el camí equivocat; no sabem, en un creuer quína direcció prendre i acabem a on no voliem anar... Sabem lo que volem, pero moltes vegades eligim lo contrari i no sabem el per qué. Volem temps per a descansar i nos fiquem hores i hores en caravanes de coches inacabables que nos desesperen, a més del risc d’accidents. Necessitem ser volguts, pero després no volem que nos vullguen massa..., no fins al punt que tingam que canviar o comprometer-nos... Lo millor és que nos vullguen: Quan, cóm i a on nosatres vullgam. És increible moltes voltes el trencament que sentim dins de nosatres. I, si no nos aclarem en nosatres mateix, - ¿Cóm anem a comprendre als demés? – Estic covençuda de que som capaços de destrossar, d’una plomada, qualsevol teoria per magnífica que siga.RACONET DE LA CULTURA --- (X) Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
Autors i bibliografia didàctica de la Llengua Valenciana-(9)
L’any 1932, en Castelló, se signaren, per gran quantitat d’escritors unes Normes d’Ortografia Valenciana precedides d’una Declaració explicativa.Carles Salvador i Gimeno – (Valéncia, 1892-1955), publicà en 1919, L’idioma valencià a les escoles, i en 1930 Parlem bé. També escrigué este gramàtic el Vocabulari ortogràfic valencià (1933), Ortografia valenciana amb eixercicis pràctics (1934), Lliçons de morfologia valenciana (1935), Qüestions de llenguatge (1936), i Lliçons de gramàtica valenciana (1951), editada en succesives ocasions per Lo Rat Penat, per a l’ensenyança de la Llengua Valenciana.
Enric Soler i Godes – (Castelló, 1903-1993), escritor, obtingué el “Premi Carles Salvador dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana, als LXXXI Jocs Florals de Lo Rat Penat de l’any 1964”, ab el llibre Llegir i escriure, editat per primera vegada l’any 1974.
Fermí Cortés i Lluís Granell – (Nacionalitat valenciana, segle XX), confeccionaren el Vocabulari valencià del conreu, molitnatge i comerç de l’arròs, editat en 1952.
Aleixandre Ramos i Folques – (Elig, 1906), arqueòlec i historiador, confeccionà un Vocabulari castellà-valencià, editat en Alacant en 1979.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
RECITALS POÈTICS, Edicions X, XI, XII i XIII – (Aellva-L’Oronella 2006 – Colecció La Fraula nº 5)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecàri de l’Associació, Correu electronic: [email protected] o la senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER webcasera2005