logotitulo

EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana   num. 38,Noviembre 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390

 

Revistes

Sumari

 

EDITORIAL                        “A CARA DESCOBERTA”                        FBU
És un fet comprovat que els que lluitem cada dia pel reconeiximent de la Llengua Valenciana, seguint la normativa de la RACV, ho tenim molt cru. Tant és aixina, que allò que se nos dia (encara en la boca chicoteta) pels anys  de la primera llegislatura de govern socialiste en nostre Reine, per alguns membres dels partits esquerrans, és dir,”secessionistes”, huí s’ha tornat en expressió normal i corrent. Yo soc un secessioniste; i ho soc, perque tots aquells que nos apliquen est apelatiu ho fan en concordància en lo que expliquen els diccionaris sobre el registre “secessió” = desig de ruptura en les regles oficials  (entre atres).
Tan normal i corrent s’ha transformat la dichosa parauleta, que ya no sols la tenim que patir a cada instant des dels partits de l’esquerra, tots ells proclius al pancatalanisme rampant (per més que m’ho qüestione ho comprenc menys), sino que, és la mateixa Universitat, instituts, molts directors i professors de coleges de primaria, les conselleries del govern del PP i, com no, cada dia més, des de la malaïda AVLl; sí dic be, malaïda i en mal moment fon engendrà.
Contra nosatres, els valencians que parlem i s’expressem com nostres pares i yayos, val tot; encara que posseïm tot el saber de la nostra identitat, història i llengua valenciana, encarnat en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), aixina com també en Lo Rat Penat. Tot el bagage documental guardat, estudiat i contrastat pels erudits valencians d’estes dos entitats culturals i tantes atres, no nos aprofita per a res davant del sistema impost pels darrers governs, tant del PSOPV, com del PP. Ells es diuen andana i van fent cami, encara que falç.
-¿Cóm és possible que la dita i malaïda expressió l’hagen oficialisada de tal manera que en un artícul  del periòdic Levante del 21-09-06, firmat per J.V.G., la use com si nos fera un carinyo, en relació a temes de la AVLl, p.e.: ...El sector secesionista de la AVL anuncia... - ...Sin embargo, fuentes del sector partidario de las tesis del secesionismo... - ...La única puerta que los secesionistas... - ...La sensación es ahora de independencia, aseguró Palomero, quien, aun así, coincidió con los secesionistas...
I ací no passa res. A nosatres se nos diu lo que volen i se nos maltracta en tots els mijos de comunicació. Se nos ha proscrit en tots els sectors oficials. Açò nos fa, a la vegada, més forts encara que desenrollant la nostra tasca de pervivència en condicions infrahumanes. Hem deprés a defendre-nos i a coneixer a l’enemic que tenim davant de nosatres. Sabem que té el poder, tot el poder, pero no la veritat; ésta, és nostra i sols que nostra.
La pena és, que mentrimentres açò dure, i ya dura massa, el poble pla no s’entera de la missa la mitat. I si s’entera ho fa en greus condicions, és dir, pensant-se o creguent-se allò que des de les instàncies oficials els informen, és dir, com ya hem vist més amunt, que nosatres som uns “secessionistes”.
I res més llunt de la veritat; nosatres som valencians autèntics, del nostre Reine de Valéncia, format per Castelló, Alacant i Valéncia. En tot cas, si hi ha que aplicar la paraula en qüestió, que se l’apliquen ells, que son els que volen i pretenen transformar-nos en un País Valencià, dependent d’un atre i parlar una atra llengua que no és la nostra. Ells son els secessionistes. Nosatres som, repetixc, valencians; sense aditaments.

CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER                                             ACCS
“Filibusteros con barretina” – (L.I.P. en L.P. del 7.5.06)
Dicen los sabios que el filibusterismo es una técnica específica de obstruccionismo parlamentario, en los sistemas en los que “no” está fijado un tiempo límite para intervenir, mediante la cual se pretende bloquear la aprobación de una ley con un discurso muy largo en el que el parlamentario no puede sentarse o detenerse, con la esperanza de ganar una votación, o aplazarla por falta de asistentes o quòrum. Por extensión también se llama así a cualquier acción dilatoria con la que una minoría trata de secuestrar la voluntad mayoritaria.
En Estados Unidos hay ejemplos gloriosos de filibusterismo. Wayne Morse, senador por Maine, habló en 1953 durante 22 horas y 26 minutos en contra de la Legislación Petrolera Offshore. Alphonse D’Amato, de Nueva York, echó en 1986 una parrafada que duró 23 horas y 30 minutos contra un proyecto de Ley de Gasto Militar. Pero el record lo tiene, desde 1957, un tal Strom Thurmond, de Carolina del Sur, “vejiga de oro” le llamaban, que habló durante 24 horas y 18 minutos en contra de la Ley de Derechos Civiles, sin quitarse el sombrero.
Pese a que la palabra proviene del holandés vrij-buiter, “el que va a la captura del botín”, que se utilizaba en el siglo XVII para describir a los piratas del Caribe que secuestraban barcos cargados de tesoros procedentes de las provincias ultramarinas de España, el primer filibustero parlamentario de la historia fué Catón el Joven. Se decia de él que era capaz de hablar durante dias enteros con tal de frenar las iniciativas legislativas del triunvirato Cesar-Pompeyo-Craso. Era su manera de oponerse al monopolio de poder que ejercian sobre los dominios del estado romano y sobre las legiones y los recaudadores de impuestos, y su forma de denunciar que habian hecho sus fortunas a expensas de las provincias. Ahora bien, para filibusterismo, el de los pintorescos líderes de ERC en el tripartito, capaces de hablar durante semanas enteras, dentro y fuera del Parlamento sin quitarse la barretina.

COLABORACIONS -Primer “sapiens” europeu–  (M.Casaña-LP.  9.02.04)
“Descobrixen en Rumania una mandíbula de fa 35.000 anys que va pertanyer a u dels pobladors més antics del Vell Continent”.
Aixina la noticia donada pareix que la descoberta siga alguna cosa transcendental. Per ad alguns no dic que no, perque huí ne son massa els que coneixen millor ad estos “sapiens” que al veí en qui compartixen barandat. Faena tenen ara els que suposen lo que volen suposar, dient si la barra d’est aborigen sugerix açò o allò. Pero me tem que,  dins de poc, algun arqueòlec nos dirà que aquell membre que apareix per la Cova dels Càrpates té el mateix gen que algun veí de Montjuích. I açò ho supose yo perque entre que si som cosins o germans –per a fer història i país ben gran-, sempre hi ha sardana pel mig o be de “neardenthals”, o de catalans. En fí, que noticies com éstes ad alguns els posen molt contents. Pero ne son molts manco que descontents quan anuncien que pugen els preus dels ous, del pa i de les gallines i dels pollastres.
El cas és que si uns nos diuen que venim dels monos i atres del mateix Adam, -¿Qué és lo que importa si som lo que som, si lo que forem és aigua passà?- ¿No seria més interessant preparar-nos en noves tecnologies per a tindre un futur més clar? – Nos dia un mestre quan erem chiquets: “No cregau que perque sou fills de llauradors, tingau que ser-ho vosatres també, no; sou lliures i ho tindreu que dir vosatres. Pero això sí, després de treballar, com ho fan els vostres pares. I ells, la majoria, volen que aplegueu a ser més que ells. Aixina que tragau les llapisseres i els llibres i no penseu tant en les canyes de matar parotets”.
Crec que s’està rascant massa per terra i poc pel camp de la medicina, per eixemple. Perque, -¿Saben vostés que en Espanya un milló de persones ha perdut la memòria per causa de l’Alzeimer?- Enrecordem-se’n d’ells. Que la ciència no els abandone per falta de diners i que deixen tranquils als fòsils i de preocupar-se tant per si éste fon el que primer anava a quatre pates i aquell atre el segon que pixava dret.. No tinc res contra els arqueòlecs, pero entre investigar per a que un chiquet del 2004 no se nos muiga, per a mí és més important que saber per qué un atre menut morí fa 40.000 anys.

MOMENT POÈTIC  --   Anfós Ramón --  (Si estic mirant al cel) --  1963
Lentament faç les coses, Senyor. – Lentament me creixqueres – quan la meua menuda estructura – res del mon no sabia.
Lentament m’arribares als muscles – fent-te càrrega immensa de lliris – i llavors, encara era pronte – per a dir-te paraules.
Era massa grandea la teua – per a fer d’una cosa menuda – un immens tabernàcul. – Era massa sublim el misteri – de la teua sanc dolça, -- per a dur tremolors i deliquis – a unes ales potser massa curtes. – Pero, huí que germina – de la meua existència la llacor – i conec la mentira dels homens – que te fan massa dur, o difícil, -- lentament vullc seguir els teus cursos – de vital importància.
Ara sé ben segur lo que espere. – Ara sé que la glòria – pot brollar lentament i que arriba – lentament, pero, arriba segura – si es desija de veres...

PARLEM COM CAL                           Glossari:                                LO RAT
Farcit.- Mescla d’aliments trossejats que s’utilisa per a reomplir.
Assaonats.- Endurits.
Tonyina.- Peix acantopterigi, propi del Mediterraneu i de carn molt apreciada.
Arremullar.- Impregnar d’una substància líquida.
Neula.- Fulla molt fineta de farina i aigua.
Espolsar.- Escampar una cosa feta pols sobre una atra.
Matolls.- Mates d’herba de molt poca altura.
Tifells, o atifells.- Lo que s’utilisa per a fer qualsevol cosa (ferramenta).
Cabdell.-Bola formada a l’enrollar el fil.
Atobons.- Massa d’argila cuita.
Bategar.- Fer pulsacions el cor.
Verí.- Substància que té efectes mortals.
Esglayar.- Espantar.
Esgarrifador.- Que causa por o temor.

PENSAMENTS   (traduïts)                   ----                     CHARO SÁNCHEZ
...-¿Qué passava en l’ambient que tot lo mon semblava al punt del colapse?- ¿Era cansera física o desilusió de vida? - ¿Era estrés o ambició de benestar a qualsevol preu? – No sabia lo que era, pero sí que ho sentia en l’ambient... Es parla molt del càncer físic i es lluita sense descans per a descobrir el per qué es tornaren “folles” unes chicotetes cèlules en un moment ben determinat, per a poder posar remei i curar-nos... Pero, i nostre càncer psíquic i espiritual, -¿Quan anem a plantejar-nos investigar-lo a fondo? – perque, si és necessari saber el cóm i el quan, també crec deuria ser necessari saber el per qué. Si no som capaços de descobrir d’on  i per qué començà, tindrem de ser capaços d’acaronar cada cèlula i cada pensament de nostre cos. No podrem deprendre a volar, si nostres “ales” no saben que l’aire existix...
... Era com  estar en guerra i les bales foren les paraules... I com sempre, no existixen ni vencedors ni vençuts, sino gent que sempre sofrix. Tal volta no siga lliteralment aixina, pero l’efecte és el mateix. Tal volta, eixos “mòssos” a l’ànima, al cor i als sentiments no es vegen, pero son reals; perque tots hem comprovat cóm dolen... Tal volta, les galtades que nos pega la vida cada dia no nos deixen moratons visibles, pero nos deixen ben trists i fora de lloc per dins.. Tal volta, els calcigons no ens trenquen les sabates, pero nos impedixen caminar en alegria i ilusió pels camins del mon. Tal volta, les espentes no nos facen caure a terra, pero nos allunten de nostre lloc sense donar-nos l’oportunitat de decidir-ho...

RACONET DE LA CULTURA     ---    (IX)       Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
             Autors i bibliografia didàctica de la Llengua Valenciana-(8)
Lluís Fullana i Mira.- (Benimarfull, 1871-1948), filòlec, que per encàrrec del Centre de Cultura Valenciana, compongué una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915); en 1921 reedità sa Gramàtica i publicà un Vocabulari Valencià-Castellà que conté 45.000 paraules, i en 1926, Temes pràctics per a l’ensenyança de la llengua valenciana.

Lo Rat Penat.-  (Valéncia, 1878), primera entitat dedicada quasi exclusivament a l’ensenyança de la llengua valenciana, confeccionà i edità en 1977 la Gramàtica de la llengua valenciana.

Lluís Revest i Corzo.- (Castelló, 1892-1963), escrigué entre atres, La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930).

Bernat Ortín i Benedito.- (Valéncia, 1893-1940), escrigué una Gramàtica valenciana per a escoles de primeres lletres, editada en Valéncia l’any 1918.

Lluís Rodríguez i Flores.- Escrigué Vocabulari valencià de l’art de la navegació.

BIBLIOTECA ACCS                 -----                    LLIBRES RECOMANATS
---Els verps en Llengua Valenciana i la seua flexió – (Juli Amadeu Àrias i Burdeos, de la secció de llengua i lliteratura valencianes de la RACV)

Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecàri de l’Associació, Correu electronic: [email protected] – Esperem les seues comandes. Gracies.

 

Tornar al principi

WEB EDITADA I MANTESSA PER [email protected]

Tornar al principi

Hosted by www.Geocities.ws

1