EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 37,octubre 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda/inicio
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibres Recomanat
EDITORIAL FBU
OCTUBRE, MES DE REIVINDICACIONS VALENCIANISTES
¿I qué reivindique yo, huí, que no haja segut ya fet per activa i per pasiva, a diari, per tot un eixèrcit de persones? - Eixèrcit molt més quantiós de lo que es diu, identificat en nostres idees;ademés, avalades per la ciència llingüística, filològica i històrica.
En hi ha tantes, de tan greus, sustantives i cridaneres, que opte per prendre la més senzilla; que no la més fàcil: Reivindique la Veritat; aixina de simple, la Veritat. Eixa que nos deixà en el segle XIII, per llei, nostre Rei En Jaume I, reconfirmant-nos com a Regne de Valéncia. Ací comença i s’acaba tot. La Història i la Llengua Valenciana, des de llavors fins a huí, resten suficientment documentades per a que ningú es cride a engany; els fets estan ahí a l’abast del públic interessat.
Tot lo demés... lo que diu l’universitat valenciana “actual”, que si català, que si països catalans, que si l’unificació de la llengua, que si la AVLl... tot mentires i excuses de mals pagadors, tot patranyes dels polítics i de males persones; sí, de “molt males persones que, unes pretenent furtar-nos lo nostre propi i, atres colaborant descaradament en el desgavell”, ofenen al pacífic i noble poble valencià passant-se pel forro, tant l’obra mestra d’En Jaume I, com igualment les lleis democràtiques de l’Espanya actual; siguen éstes emanades de la Constitució Espanyola, o de l’Estatut Valencià.
Valga com a botó de mostra l’artícul d’un ciutadà del poble de Ròtova, aparegut en el periòdic DDV. del 06.03.05i que reproduïm ací huí en l’apartat de Colaboracions; és molt ilustratiu. En ell veem i constatem cóm i en quín tipo de valencià falç s’expressen aquelles persones que ya han segut “normalitzades”. Els invite a que el lligguen.
Este valencià del mateix cor de La Safor, es sent dolgut i ofés en l’ànima per haver segut tractat de “feixiste” pel sol fet de defendre l’Estatut d’Autonomia valencià. Aprofita, no obstant, l’ocasió que li brindà aquell diari, per a donar les seues paleses explicacionsdeixant ben sentades les seues idees. No se li queda res en el tinter; ho diu tot i ho remarca en molta maestria, de manera que qui haja llegit el seu parer tinga clara la postura de lo que, nosatros , entenem com a valencianisme actiu. Encara que el senyor Garcia Serra es referixca també a la Llei d’Ensenyament del valencià, com a una bona mida presa en el seu moment, sense percatar-se be de que, precísament, ella fon i continúa sent, una de leconseqüèncias pijors que nos endinyà el PSOPV i que, llamentablement, continuem patint en el PP.
En tot cas, com dia al principi, reivindique la Veritat davant dels polítics, en llum i taquígrafs; com també la centenària societat LO RAT PENAT, aixina com la RACV i la seua Normativa, coneguda també com a les Normes de El Puig.CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER ACCS
(Artícul (parcial), d’En Vicent Ramón Calatayud – LP. 26.09.1999, sobre
“Qüestions de sintaxis valenciana”
“””a)- El valencià posa la preposició “a”, davant de l’objecte directe: Et presente a Maria, Batiste et crida a tú, he escoltat a tot lo mon, ho sabrás si crides a Joan.
b)- El valencià fa diferenciació entre les preposicions “per” (causa, agent) i “per a” (finalitat): Açò és per tú, tú tens la culpa; açò és per a tú, per a que t’aprofite.
c)- La preposició que en valencià indica companyia o instrument, és des del segle XV “en”, o la també clàssica i arcaica “ab”. La forma “amb” no és valenciana i no apareix en els nostres clàssics. L’us incorrecte de la preposició aliena “amb” fa que escoltem en la televisió valenciana frases tan ridícules com esta: “tres a zero amb el marcador”, en conte de “tres a zero en el marcador”.
d)- En valencià la preposició “a” davant de pronoms personals i demostratius pren la forma clàssica “ad”: Per ad açò hem vingut, dona-li-ho ad ell.
e)- En la negació, el valencià no utilisa l’adverbi “pas”.
f)- El valencià utilisa els adverbis “molt, casi/quasi, llavors, inclús, aixina”; i no “força, gaire, gairebe, aleshores, adhuc, o fins i tot, o així”; el pronom “tothom” huí coneix la forma “tot lo mon”, com a normal.
g)- El valencià utilisa indistintament en les determinacions de lloc, les preposicions “en” i “a”, predominant una forma o una atra, segons la comarca, pero lo que no pot eliminar-se sistemàticament la forma “en”, que és la més correcta davant dels topònims: En Alacant, en Castelló”. La forma “a” determina generalment, immediatea, proximitat; per això lo normal és: En Benilloba, a la porta de la casa prenc la fresca”.
En oferir estes pautes, elaborades per un equip d’experts, simplement estem divulgant el modo de sentir i d’entendre’s el valencià, tal com vibra en el nostre poble. La defensa d’este sentiment de diverses maneres ha segut ya manifestada, de forma colectiva i particular, reclamant que es faça normal, lo que normal ha segut i deu ser.
El demanar que es respecten les lleis valencianes i el seu marc, en lo que fa referència a la llengua valenciana, majorment en l’Administració i l’Ensenyança, nos du a exigir que siga el valencià normal, sense menyspreu del castellà, segons la seua fonètica, lèxic, morfologia verbal i nominal i sintaxis característiques, d’acort a la pròpia ortografia i gramàtica.
Les peculiaritats llingüístiques particulars, específiques i diferenciades del valencià, com hem vist, han d’alçar-se a la categoria de norma; en cas contrari, el nostre idioma passaria a considerar-se vulgar o dialectat; i açò dificultaria la seua dignificació i recuperació.
Depurar el valencià i dignificar-lo, no significa ni autorisa a catalanisar-lo, ni castellanisar-lo. Éste és, per tant, el compromís del poble, davant del moment històric en el que nos trobem, front al repte del mileni, precísament quan un nou curs es prepara i un nou Govern Valencià té la responsabilitat d’iniciar correcta i progressivament el seu alvanç, des d’esta asignatura pendent. Quede per això, el treball del nostre colectiu com un mínim, sobre el que es puga profundisar, cap a la valencianisació necessaria. “””Ara, després d’haver passat casi 7 anys, no és que la problemàtica a que fa referència el nostre bon amic Vicent Ramón s’haja solucionat, ni molt menys, puix que està molt pijor encara de lo que estava; si un govern posà la pota en un moment donat, l’atre, en la qüestió que nos ocupa i en el nyuc gordià de l’assunt, tampoc a fet res per a enmendar-li la plana i desfer l’entort. O, si no és aixina, que algú m’explique lo de la AVLl.
COLABORACIONS Antonio Garcia Serra DDV. 06.03.05
La Constitució Espanyola, en el seu article 3, estableix que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat” i, al mateix temps, determina que “la resta de les llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. Afig també el dit article de la CE que “la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.
En concordança amb este precepte constitucional, la Llei Orgànica 5/1982, de primer de Juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, proclama en el seu article 7, que “els dos idiomes oficials de la Comunitat son el valencià i el castellà”.
El nostre Estatut d’Autonomia denomina “idioma valencià” a la llengua pròpia dels valencians i, per tant, este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional. La denominació “llengua valenciana” i “idioma valencià”, no han de ser, per tant, objecte de qüestionament o polèmica. Les dos denominacions formen part del patrimoni cultural de la nostra nacionalitat històrica i son un dret constitucional inalienable del nostre poble, desenrollat en el nostre Estatut d’Autonomia en que es reconeix la nostra llengua autòctona i es designa l’idioma valencià com a idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, cooficial amb el castellà.
Per tot el que s’ha exposat, queda ben clar que la norma marc de l’ordenament jurídic valencià, estableix, sense cap dubte, que la llengua autòctona que es parla a la Comunitat Valenciana, junt amb el castellà, és l’idioma valencià.
La Generalitat Valenciana, en l’eixercici de les seues competències, va promulgar la Llei 4/1983, de 23 de Novembre, d’Us i Ensenyament del valencià, sent l’objecte d’ésta, la recuperació de la llengua valenciana i del seu idioma.
De sobra és sabut que la llengua valenciana va aconseguir el seu maxim esplendor literari en el segle XV, denominat com “Segle d’Or de la Llengua Valenciana”.
Posteriorment, després de segles de decadència de la nostra llengua, especialment a partir del Decret de Nova Planta, la promulgació de l’ordenament jurídic valencià, en el marc de la CE i de l’Estatut d’Autonomia, s’aprofundix en la recuperació de l’autoestima del poble valencià i amb això s’avança de forma clara en la recuperació de la nostra llengua autòctona i de l’idioma valencià.
Que alguna associació, grup polític, persona física, ignore este dret constitucional, desplegat per Llei Orgànica 5/1982, de primer de Juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, és, com a minim, un clar menyspreu a la història, a la cultura i als drets constitucionals del poble valencià.
Per defendre i per fer respectar el nostre Estatut d’Autonomia, ens han tractat de feixistes per part d’algun grup polític; ens han demanat la dimisió com a regidors; s’ha intentat boicotejar el porrat de Sant Macià amb pintades en les parets del poble “embrutant el nostre municipi” i adherint pegatines i han enviat missatges per SMS comunicant que no s’acudixca a les festes de Ròtova. Estes persones, associacions i grups polítics, son aquells que s’anomenen demòcrates, son aquells que “diuen” respectar la llibertat d’expressió, aixina com les nostres senyes d’identitat.
¡Jo no vull ser igual que ells!(Est home, que escriu valencià tal qual ya li han ensenyat en l’escola, és dir, “normalitzat”, sin embargo, el seu plantejament i raonament és perfecte i del més pur i ver valencianisme. – “Chapeau”).
MOMENT POÈTIC -- Minims Detalls -- V.Ll. Simó Santonja – 1997
Les llàgrimes broten, cremen -- ¿saps, t’imagines per qué?: -- perque son aigua de l’ànima, -- perque estan fetes de fe.Broten nostres dolces llàgrimes -- casi bessones d’esplai -- tremoloses de bondat, -- desmesurades d’amor.
Cremen nostres aspres llàgrimes – casi diferents d’espai, -- sense la felicitat, -- arrapades de dolor.
Buidar-se, nostre secret: -- tú en mí, tota, te buides, -- yo en tú, sancer, em buide, -- ¡Buidem-nos junts al complet!
Broten i cremen les llàgrimes be, -- quan amargues o dolces, son de fe.
PARLEM COM CAL Glossari: LO RAT
Obvia.- Es diu una cosa que és evident.
Heterodox.- Que està en desacort en una doctrina o sistema.
Paradoxic.- Situació que pot pareixer absurda.
A sovint.- (Adv. de temps) – En molta freqüència.
Hereua.- La persona que hereta un bé.
Fruïció.- Fet de rebre un plaer intens.
Desimbolt.- Qualitat de tindre soltura.
Resquill.- Qualsevol obertura chicoteta.
Borir.- Produir un soroll sort i persistent (p.e. les abelles).
Brunyiment.- (lo mateix que Borir).
Adinsar-se.- Profundisar en una cosa.
Topetar.- Entropeçar.PENSAMENTS (traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
La llum s’anà obrint pas entre l’obscuritat de la nit, poc a poc... Fon una caricia suau i eficàç que feu desapareixer la broma de l’amaneixer i despertar a la VIDA...
Havia contemplat des de ma finestra un cel plagat d’estreles i una lluna plena que semblava un far en la nit. Ara, en eixe moment màgic a on l’obscuritat i la llum s’abraçen, entreverant-se de tal manera que no es pot aclarir entre llums i ombres, perque és un tot global, note cóm el temps real, eixe que passa sense nostre “permís”, és implacable i a la vegada solidari, no ho vol tot de nit, sino que, a parts iguals, ho distribuïx també en dia.
Havia sentit cóm el temps passava sense violència, cóm la lluna i les estreles deijaven dolçament el lloc al sol per a completar el cicle de la vida, i havien “restat”, a boqueta nit... Dec reconeixer que mon concepte del temps no porta eixe ritme seré i ferm. La vida acaba arrossegant-me i espentejant-me, en “presses”, a viure en un temps més sicològic que real.RACONET DE LA CULTURA --- (VIII) Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
Autors i bibliografia didàctica de la Llengua Valenciana-(7)Josep Vives i Ciscar – (Valéncia, 1853-1892), erudit, escrigué los Diccionarios y vocabularios valencianos, editat en l’any 1882.
Josep Nebot i Perez – (Vila-real, 1853-1914), gramàtic, el qual publicà l’any 1894 una Gramática valenciana popular, i en 1910 publicava un Tratado de ortografia valenciana clásica.
Josep Maria Puig i Torralva – (Valéncia, 1854-1911), erudit i poeta, escrigué Ensaig d’ortografia valenciana i Història gramatical de la llengua lemosino-valenciana.
Antoni Maria Alcover i Sureda – (Manacor, 1862-1932), sacerdot, folcloriste i filòlec, inicià el Diccionari Català-Valencià-Balear, pero els successius toms i edicions han segut degenerats variant en la forma i fondo.
Salvador Guinot i Vilar – (Castelló, 1866-1944), escritor i polític, escrigué Fuentes literarias de la lengua valenciana i Lo renaiximent valencià.
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Lletres de batalla (Joanot Martorell Edició d’Andreu Tintorer i Peiró 2006
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTESSA PER [email protected]