EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num. 36, Setembre 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda/
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390BENVINGUTS DE LES VACANCIONS LECTORS/RES
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
EDITORIAL --- “EL CRIT DE LA LLENGUA" --- i també
“ELS QUATRE EVANGELIS, en Llengua Valenciana”“Ilustrissim Senyor” EN JOSEP ALMINYANA I VALLÉS.
D’esta manera tan expressiva, “Ilustrissim Senyor”, començava l’esquela que la Junta de Govern i tots els membres de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana li dedicaven el passat 30 de Juny, en DDV, per la mort de tan insigne personage, en 28 d’aquell mes, a l’edat de 90 anys. Personage, que junt als Pares Joan Costa i Josep Maria Guinot i Galán , completa el triplet d’eminències eclesiàstiques, gegants dels valencianisme cultural que, llamentablement, nos han deixat en poc més d’un any, per a passar a millor vida. Q.e.p.d..
A est “Ilustrissim Senyor”, tinguí la sort i l’honorde coneixer per mig del meu gendre, Pepe Benlloch que, per haver naixcut en el carrer dels Venerables del Cap i Casal, just fent cantó a la parròquia de Sant Esteve, mantenia una bona relació d’amistat en ell i, fins yo diria, veneració. Fruit de la mateixa fon rebre un eixemplar numerat com a “00410”, del seu llibre “Els Quatre Evangelis”; ademés, dedicat de puny i lletra al nostre matrimoni. ¡Preciós! - ¡Una verdadera joya per a nosatres!
Mai li agraïrém suficientment els valencians l’edició d’este llibre en 1984; ni tampoc, ni molt menys, la mateixa iglesia valentina, pel seu valor real i intrínsec puix que, sols que el Pare Alminyana i Vallés i un equip de colaboradors, Mn. Lluís Alcón Edo, Mon. Antonio Romero Torres i Mn. Manuel León Contell, foren capaços de treballar durant molts anys per a obtindre una tal edició en Llengua Valenciana, única, després de que, en 1478, Dom Bonifaci Ferrer fera lo propi en la Santa Biblia, igualment traduïda i escrita en nostra llengua; i ara, ademés, fer-ho baix la Normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
En la fulla núm. 6, es llig: “En virtut del Canon 825 del vigent Codex de Dret Canònic, el text dels “Quatre Evangelis en Llengua Valenciana”, d’esta edició, ha segut aprovat per la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, en sa reunió del 2 al 4 de Maig de 1984”. Puix be, per més que obtingué, com es veu, la benedicció de la més alta jerarquia eclesial espanyola i després igualment la de Roma, ací, en la nostra Comunitat, com si passara un carro pel carrer; res de res. Ni els rectors, ni canonges, bisbes i arquebisbes, s’han preocupat de posar en marcha allò tan preciat con és este “Monument cultural valencià”. Ni tampoc ninguna autoritat governativa; ninguna. -¡Qué vergonya sent com a valencià!.
Aplegar a coneixer personalment al Pare Alminyana i Vallés, en 1987, fon per a mí un verdader acontenyiment. I ara ve el per qué del títul dest Editorial.
Precísament feya uns quatre o cins anys que havia llegit un atre llibre seu, el títul ya el saben, editat en 1981 per Valencia 2000, que m’havia impactat i fet canviar 360 graus el concepte que fins a llavors tenia sobre les nostres senyes d’identitat i, en particular, l’importància de nostra llengua pròpia, la valenciana.
Com el tema m’interessava, encara que m’era prou desconegut, puix que fins a llavors ningú, pero és que ningú, s’havia preocupat d’ensenyar-me-ho, abans de comprar-lo en la llibreria Maraguat, del carrer les Barques, se m’ocorrí llegir la presentació que d’ell feya el president de “Valencia 2000”, En Francesc Domingo Ibañez. M’agradà molt per sa claretat i sencillea; especialment el següent paragraf: “”El Crit de la Llengua és un llibre important per als valencians sotmesos a la pressió del dubte. És un llibre d’afirmació i de clarificació per als qui dubten de bona fé. És un llibre escrit sense condicions apriorístiques, sense servituts polítiques i econòmiques”. Yo anyadiria encara: “És un testimoni viu i veraç dels clàssics de la lliteratura valenciana”.
Com voran vostés, es tracta d’un paragraf (el primer), que convenç i incita a enterar-se del seu contingut. Aixina i tot, encara volguí assegurar-me algo més per a que no em vengueren burro per rossí, és dir, continuí llegint el pròlec que feya el mateix autor, Mn. Alminyana i Vallés. - ¡Fon decisiu! – Pero, no sols per a comprar-lo i llegir-lo, sino per a fer naixer en el meu fur intern, per mig de les seues ensenyançes magistrals, les meues arraïls que desconeixia per complet.; les meues ànsies adormides fins a llavors per despertar-les i deprendre quí soc i d’a on vinc com a poble. Quínes son les meues senyes d’identitat i, per damunt de tot, saber, sense lloc a més dubtes, ya mai més, que tinc, posseïxc i fruïxc en propietat des de ya fa segles, d’una Llengua genuïna Valenciana.
Per tot lo que Mn. Alminyana i Vallés m’ensenyà en son llibre, del qual continúe cada dia bevent d’aigua clara i fresca de valenciania sense fisures, moltes gracies. Efectívament, el títul que li donà fon molt encertat i en mí, com estic segur en molts atres més, eixe “C R I T” ha fet el seu treball.
El Regne de Valéncia no li ho agraïrà mai prou; ni el primer llibre, ni el segón.MOMENT POÈTIC -- Les Aurores de l’Ànima -- J.Lluís Garcia Ferrada
(Concert per a Chelo i Oboe)
¿I tu, varo, acceptes a esta dona – com a la teua muller, i promets respectar-la – i voler-la per sempre i durant tots els dies – d’eixa vida d’amor que vos aguarda?......
Puix si es aixi, lo que el bon Deu ha unit – que no ho separe l’home. Podeu anar en PAU.
I ya, pleneta de pau yo te vaig dir: ¡Bon dia, amor!.
¡Bons dies siguen sempre, tots els que nos aguarden!.
I de dos cossos jovens ne ferem u nomes. – I ocuparem el niu de terreroles – que haviem preparat per a covar coloms. – I n’acamparem dos. – I aquells dos colomets nos han deixat en prenda – una atra soletat per al vent de la vida. – Pero en este recòrt d’esta grata aventura, -- sellada en esta cronica, me resistixc a creure – que al volar els aucells, hem rematat del tot.
No, amor, nos queda molt que dir, que fer.
PARLEM COM CAL Glossari: LO RAT
Consens.- Consentiment.
Fita.- Fet o data molt senyalada.
Factible.- Que se pot fer.
Aplec.- Grup de persones reunides.
Granat.- Es diu de les persones que son destacades o importants.- Madur.-
Anarquia.- Confusió, desorde.
Esmortit.- Deixar una cosa com a morta.
Alvertent.- Cada aspecte d’una cosa.- Diferents caigudes d’aigua.-
Parer.- Opinió sobre una cosa.
Emmaixquerar.- Disfrassar una cosa per a no vore la realitat.
Enlluernar.- Fascinar, impressionar.
Fer taula rasa.- Anular.PENSAMENTS (traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
Ixquí al carrer i el sol m’encegà. Traguí les ulleres de la bosa per a posar-me-les. Em dirigí al coche, fiquí les claus al contacte i arranquí. Sols que en uns segons, la follia i el vèrtic de la circulació. Passar d’un mon a on no hi ha ninguna pressa, perque tot te el seu ritme, a un atre que no existix ritme perque cadascú imposa el seu, acaba sent, ademés de contradictori, traumàtic. El cos no pot passar, com tampoc un coche, de punt mort, a tota velocitat; necessita un temps... Pero en la realitat no el tenim, és tan instantaneu com posar-lo en marcha o encendre una llum, -¡Chàs! -I ya està.
I tot nostre ser personal es trenca en mil troços encara que no ho veja’m. Hi ha tantes coses que no veem... Al meu costat es parà un deportiu quan arribarem al semàfor, en la música a tota paleta; pareixia que per ad algú això era lo més important... Des del meu assent s’oïa com si fora la meua. Torní el cap per a mirar; era un jovenet en cara de molta son i embotament, imagine que com la meua. Pensí que abdós haviem passat la nit sense dormir, pero al pareixer en àmbits diferents, era evident... Yo venia del silenci i buscava el silenci. Havia pensat mils de coses en les llargues hores d’espera. No sé que havia fet ell, pero pel ruïdo de la música m’atreviria a pensar que venia del ruïdo, i que, en lloc d’agradar-li pensar, fugia de la realitat a tot volumen... A eixa explosió de “ruïdos” – i dic ruïdos, perque a eixe nivell la música deixa de ser-ho per a convertir-se en simples vibracions acústiques – també li aplicaria una bona dosis de soletat.RACONET DE LA CULTURA --- (IX) Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
Autors i bibliografia didàctica de la Llengua Valenciana-(6)
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405 – Esperem les seues comandes. Gracies.WEB EDITADA I MANTESSA PER [email protected]