EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.30 Febrer 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correus electronics: [email protected] [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,
Revistes
Sumari
EDITORIAL
FBU
¡Albíxeres!
En esta, ya en son 30; 30 “Guardes” aparegudes
en la sola pretensió de facilitar als valencians, i en particular als
del meu poble, que regular i sistemàticament, cada mes lligguen i s’informen
en Idioma Valencià promogut per la RACV (Real Acadèmia de Cultura
Valenciana); regulat per les “Normes de El Puig”, en acte celebrat
en el mateix monasteri de Sta. Maria del Puig el 07.03.1981, establides i refrendades
pel mon del valencianisme genuí, Lo Rat Penat, de Valéncia, la
Cardona i Vives, de Castelló, Patrimoni Cultural i Artístic, d’Elig,
i tantes i tantes associacions valencianes, aixina com d’una numerosa
representació d’intelectuals... Noves normes ortogràfiques
valencianes, naturalment, en contraposició frontal a les originals del
32, fortament manipulades per les directrius de l’IEC.
30 revistes, “El Guarda”, que defenen la singularitat del poble
valencià, Regne de Valéncia, en totes les seues senyes d’identitat,
davant de qualsevol acte injust que se nos faça per tot arreu per part
dels governs, tant de la nació com de la comunitat, partits polítics,
anti-universitats, anti-acadèmies, pijos, snobs i, per supost, dels anti-científics.
Precísament, una de les nostres senyes, de “El Guarda” és,
o per lo menys pretén ser-ho, igualment de forma sistemàtica en
tots i cadascú dels seus nímeros, donar a la llum el saber i la
verdadera ciència que al llarc i ample de nostra història nos
han deixat, per escrit, un fum ingent de personages importants, que reafermen,
tots ells, aquella singularitat a que acabe de referir-me. Eixa és, en
esència, la missió de “El Guarda”: per una banda,
tractar “salva-guardar” la veritat i realitat del Regne de Valéncia,
ara mal-nomenat Comunitat Valenciana, la seua independència idiomàtica
i lo que ella comporta i, per l’atra, donar-la a coneixer en la nostra
llengua genuïna.
Per a comprovar-ho, sols tenen que accedir a nostra pàgina Web que tenen
en la capçalera de la revista, on les encontraran totes juntes.
-¿I vosté, quí és per a parlar de la forma que parla?
Algú pot preguntar. -Molt senzill; un valencià més, d’Albalat
dels Sorells, que està convençut de lo que diu; sense més
problemes secessionistes, blavers ni res que se li parega. Sols que valencià
que parla i ha parlat sempre valencià, com sos pares i yayos i que, per
fí, gracies a Deu, ara també l’escriu. Moltes gracies.
CURIOSITATS
QUE DEURIEM SABER Calendari Judeu (II) ACCS
L’any judàic o israelita és llunisolar; els mesos s’ajusten,
en lo possible, a les llunacions i, en conseqüència, son alternativament
de 29 i 30 dies per a acomodar-se a la duració aproximada de 29 dies
i mig del període sinòdic en la revolució llunar.
La duració aproximada de 12 mesos és de 354 dies, faltant-ne 11
per a completar l’any solar i, per tal d’armonisar estes diferents
duracions s’introduïxen anys de 13 mesos que es diuen embolísmics
i que contenen, per terme mig, 384 dies.
Pero els 354 i els 384 dies tampoc formen número exacte de llunacions,
i aixina és precís restar unes vegades i anyadir unes atres, un
dia a eixos anys, resultant els sis anys següents en les denominacions
que a continuació s’expressen:
Anys comuns. Regular de 354 dies, defectuós de 353 i abundant de 355.
Anys embolísmics. Regular de 384 dies, defectuós de 383 i abundant
de 385 dies.
L’any 2006 del còmput gregorià se correspon a l’any
judeu 5766 (de 354 dies), que començà el 4 d’Octubre de
2005, i al 5767, que comença el 23 de Setembre de 2006.
L’any 5766 és comú regular de 354 dies.
Les principals festes religioses del calendari israelita se verifiquen en les
següents dates de nostre còmput:
Dejuni de Tebeth........................................................ 10
de Giner de 2006-
Tu Shevat (dia de l’arbre)....................................... 13 de
Febrer de 2006-
Dejuni d’Ester..........................................................
13 de Març de 2006
Purim (chiquet)........................................................ 14 de
Març de 2006-
Shushan Purim........................................................ 15 de
Març de 2006-
Pesah (Pasqua)........................................................ 13 d’Abril
de 2006
Lag-B’Omer ............................................................
16 de Maig de 2006-
Chabout (Pentecostés)............................................. 2
de Juny de 2006
Dejuni de Tamuz...................................................... 13 de
Juliol de 2006-
Dejuni de Ab............................................................ 3 d’Agost
de 2006
Rosch Haschaná (Any nou).................................... 23 Sepbre.
de 2006
Dejuni de Guedaliah............................................... 25 Sepbre.
de 2006
Kipur (Expiació)......................................................
2 d’Octubre de 2006-
Sucot (Tabernàculs)............................................... .
7 d’Octubre de 2006
Simchat Torah (Alegria)....................................... 15 d’Octubre
de 2006
Hanucá (Dedicació).......................................... 16
de Decembre de 2006
Dejuni de Tebeth............................................... 31 de Decembre
de 2006
COLABORACIONS
– Just Llorca – Artícul aparegut en DDV, en26-04.05 Filosofar
en Llengua Valenciana.-
En l’eixemplar n. 19 de la revista “Lletraferit” –Abril
1999-, ve un meditat treball de l’escritor i traductor Josep Carles Rubio,
encapçalat pel següent titul: “¿Es possible una filosofia
en llengua valenciana?”. L’autor nos introduix a la seua reflexio
en estes paraules: “El titul del nostre articul implica, d’entrada,
una pregunta molt mes compromesa: ¿Ha existit alguna volta una filosofia
valenciana? – Qüestio que du a uns interrogants i que potser nos
someta a un llaberint d’eixida desconeguda...
Seguint en la llectura d’est articul, veiem que l’autor fa inventari
dels escritors valencians que en llengua valenciana escrigueren obres on la
reflexio, discurs de pensament, descolla sobre el discurs lliterari, on l’intencio
estetica, creacio de bellea, predomina. En est inventari fa mencio de Sant Pere
Pasqual, Arnau de Vilanova, del dominic Vicent Ferrer (¿no sé
perqué aci s’omitix la paraula “sant” davant del nom
propi?), del dominic Antoni Canals, d’Isabel de Villena.
La relacio de possibles pensadors valencians, la tanca l’autor d’est
articul en els noms d’aquells escritors valencians que per a deixar escrit
el seu pensament ho feren en llengua llatina o en llengua castellana. Aci hem
arribat al segle XVI, als trits moments de l’historia del Regne de Valencia
en els que la noblea i la classe culta valencianes cauen en eixa malaltia cronica,
de la que encara no hem pogut eixir, anomenada castellanisacio. (A proposit:
Despres de quatrecents anys de dura castellanisacio soportada pel poble valencià,
a principis del segle XXI, este poble encara té viva la seua llengua,
sa Llengua Valenciana. Bon tema de meditacio, ¿no?); i es en este decadent
periodo –decadent per a la cultura valenciana-, on apareixen la monumental
personalitat i obra del valencià Joan Lluis Vives, i les notables aportacions
de Tomas Vicent Tosca i Gregori Mayans i Ciscar.
De tot lo llegit en est interessant articul de Rubio, per a meditar i obrar
en c onseqüencia, yo me quede en est apunt: “... el valencià
està alluntat dels centres del poder cultural. Ningu no fa, a hores d’ara,
pensament en la nostra llengua. Si n’existix, i poc, en espanyol, la tria
del valencià per a la filosofia es practicament una heroicitat o un suïcidi
intelectual”.
Sí: lo que Rubio indica en esta seria reflexio es una avassalladora realitat.
Mes, yo vullc matisar respecte a eixa heroicitat o suïcidi intelectual
que es posar-se a filosofar i plasmar en llengua valenciana tan noble activitat.
Tambe es heroicitat o suïcidi intelectual escriure, en esta llengua, els
fruits de la creacio lliteraria. Heroisme es estar vint anys escrivint poesia
en la llengua que tos pares i tos yayos t’ensenyaren, tindre nomes que
quatre llibres publicats dels trenta que tens escrits (un d’ells perque
va conseguir un premi), i trobar-te ignorat o prohibit davant dels editors que
editen en ta propia llengua, la llengua valenciana; i no existir, com poeta
ni com escritor, ni per als escritors valencians que fan la seua obra en llengua
castellana, ni per als escritors valencians que la fan en català pempeufabriste
o en valencià catalanisat.
Mes, soc dels que creuen, que l’escritor –lliterat, cientific o
filosof-, deu fer la seua obra construint-la dia a dia en corpenta i constancia,
i en egregia soletat; i com el llaurador treballa en el camp o el mariner en
la mar; fent el seu treball sense donar-li mes importancia de la que tenen,
ni a les inclemencies de l’orage, ni a les vanals ignorancies, poders
o veleïtats dels homens.
-¿Que si es possible una filosofia en llengua valenciana?- ¿Qué
si es possible filosofar en esta llengua?- D’entrada direm que crear una
filosofia es una cosa i, filosofar, una atra. Plató, utilisant ampliament
les doctrines de Sócrates, Parmenides, Heraclit i els Pitagorics, creà
una filosofia: L’idealisme objetiu; Descartes, en son “Discurs del
metodo”, i sense presumir de sabi, nos indica el cami per a alcançar
una singular forma de filosofar. “El meu proposit –nos diu el pensador
frances en esta obra- no es ensenyar el metodo que cadascu deu adoptar, per
a conduir be la seua rao; es mes modest: se reduix a explicar el procediment
que he empleat per a dirigir la meua”.
Crear una filosofia; filosofar. Si me tinc que apuntar, m’apunte a lo
segon: a fer filosofia, i en la meua llengua. Puix, -¿Qué no té
la meua llengua per a poder filosofar, que sí tinga una atra?-. Si en
llengua valenciana pogue escriure sos metafisics versos el nostre Ausias March
i les prosaiques aventures del cavaller Tirant lo Blanch el nostre Joanot Martorell,
-¿Per qué no va a ser possible poder fer i escriure Filosofia
en ella?-.
Servidor, de moment, ya té traduïdes, de la llengua grega a la valenciana,
la “Metafísica, d’Aristoteles; de la llengua llatina a la
valenciana “Laelius, de amicitia” de Cicero, i de René Descartes,
el “Discours de la Méthode”.
I me té sense cuidado, que estes traduccions meues del pensament universal,
o mon “Tractat sobre la llibertat humana”, summa sobre el tema,
me siguen publicades en vida, en postuma oportunitat, o mai. No seré
el primer ni l’ultim poligraf singular al que aixo li fan. Com fa temps
va dir de mí en este diari el distinguit articuliste Don Manuel Casaña
Taronger, soc un escritor visceral; i dur, afexic yo. Dur, sobre tot, en la
mediocritat, quan, esta, eixint-se’n del seu vulgar i llimitat terreny,
juga a voler representar el paper de poeta, artiste o pensador. ¡I’m
sorry! Ego sum elegans: Tinc i practique l’elegancia mental d’estar
sempre despert en lo de saber i poder distinguir en persones, art o pensament,
lo verdader de lo fals; lo que es or, de lo que es quincalla.
-¿Que si es possible filosofar en Llengua Valenciana?- Proveu-ho. A lo
millor va i s’entereu de que teniu un filosof o una filosofa dins de vostra
sensible pell.
I no caigau mai en la trampa de creure que, per a filosofar, nomes valen unes
llengües, les imperials, i que les atres, les minoritaries o marginades,
sols son utils per als coloquis familiars, o per a raonar coses de poca importancia,
intranscendents, en el lludic i llimitat espai del casino del poble.
(Nota de la Revista: El senyor Llorca té moltes coses bones i, esta,
per a nosatres, és una de les millors. -¡Qué be sap expressar
lo que pensa! - ¡Qué fàcil i inteligible t’ho dona!
- ¡Chapeau!
MOMENT
POÈTIC – Antología inicial – Just Llorca–(Fil
d’aram 1997)
Les veritats de Deu
Veritat de Deu es el chiquet, perdut en el bosc de la vida. Protegit –sense
remei-, per homens i dones ballant en les fosques estancies dels seus dubtes.
Perque es veritat de Deu, davant del chiquet yo m’incline.
Veritat de Deu es el mendicant que toca cors en sa mirada, ple de silencis en
el crit del seu prec; vergonya ambulant per a panches plenes d’envanides
satisfaccions.
Perque es veritat de Deu, davant del mendicant yo m’incline.
Veritat de Deu es l’anima solitaria, acossada pels dogmes farisaics; per
postures incompletes, succedanees, que no omplin, ni en hores, el chicotet recipient
d’un segon.
Perque es veritat de Deu, davant de l’anima solitaria yo m’incline.
Veritat de Deu es la flor, conformada al breu espai designat des de sempre;
conjugant l’harmonia de lo minim en lo bell; fragant testimoni de l’humana
ansia del voler transcendir.
Perque es veritat de Deu, davant de la flor yo m’incline.
Veritat de Deu es l’ampla mar, immensa presencia de l’inquetut feta
ones; motiu de ser de les cent illes per descobrir; subtil pell acariciada per
les mil quilles que mai tornaran.
Perque es veritat de Deu, davant de l’ampla mar yo m’incline.
Veritat de Deu es Deu mateix, presentit en el glatir de totes les coses; en
el continu dialec de la Nit en el Dia; en l’inagotable permanencia de
les boires del Mal; en els timits regressos de les clarors del Be.
Perque es veritat de Deu, davant de Deu mateix yo m’incline.
PARLEM COM CAL --- LO RAT
Vocabulari: “Els deports”
Futbol – futbito – basquetbol – handbol – voleibol –
beisbol – waterpolo – hockey sobre patins – hockey sobre herba
– hockey sobre gel – natació – natació sincronizada
– salt de trampolí – vela – rem – piragüisme
– salt d’altura – salt de longitut – salt de percha
– triple salt – carrera de 100 m. – carrera de 1000 m. –
carrera de relleus – carrera d’obstaculs – marcha –
marathón – llançament de pes – javalina – gimnasia
– gimasia rítmica – halterofilia – ciclisme –
motociclisme – motocross – golf – cricket – equitació
– carrera de cavalls – salt d’obstaculs – esquí
– esquí aquatic – patinage artístic – tir al
blanc – tir de colom – tir al plat – tir d’arc –
tenis – ping-pong – frontó – frontenis – galocha
– raspall – birles – petanca – boxeig – karate
– judo – lluita lliure – sumo – taekwondo – culturisme...
PENSAMENTS
(traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
- ¡Qué difícil és deixar les emocions a un costat
per a viure! – Tenim tantes necessitats, tants sentiments, tants dinamismes,
tantes passions, tanta llibertat i tanta por..., que posar tot açò
d’acort i en pau és un milacre. L’inèrcia a la deixadea
i el cansanci, a poc a poc, sustituïxen lo que té de valor, pero
que hi ha que atenyer en sacrifici, per coses de compensació instantánea
que apleguen sense “càrrega”. Crec que necessitem posar suavitat
a nostra vida, impregnar-nos de l’oli de l’Amor. Necessitem amar,
voler i ensomiar cada dia en més força...
RACONET
DE LA CULTURA --- (V) Salvador Faus i Sabater
(Recopilació Històrica sobre la denominació “Llengua
Valenciana”1994)
D’este llibre tan eloqüent i sabi, com sembla estar agotada la seua
edició, creem ilustratiu per a tot aquell interessat en coneixer les
arraïls de la llengua valenciana, contiuar traent trossos del mateix que
nos acosten més i més a les nostres pretensions. A la vegada,
també per a poder tindre una part important del seu contingut; per eixemple,
hui començarem dient lo que nos conta l’autor per a finalisar l’obra
i, ya, en la próxima revista, anirem desenrollant el llistat a que fa
referència. Veja’m:
Final.- “Com a colofó d’esta tasca de recopilació,
es deu de tindre en conte que hi ha quantitat d’obres didàctiques
referides a la Llengua Valenciana que, en general, son molt desconegudes. Estes
obres son prou fidels de l’interés que ha tingut i té el
perfecte coneiximent de la nostra llengua.
La redacció d’estes obres, moltes de les quals estan incloses en
els documents presentats, escomençà en el moment en que fon necessari,
en el segle XIV, i és l’hora que no ha finit. Els homens que traballaren
per a perfeccionar la Llengua Valenciana, així com per a donar-la a coneixer,
i que inclús, es valgueren d’ella per a ensenyar el llatí,
son dignes d’encomi i esment, i és el moment de fer una pública
manifestació de gratitut, fent una breu relació dels més
coneguts i dels seus treballs. (Continuarà).
BIBLIOTECA
ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Ni “nosaltres” els valencians, ni “vosatros” els catalans
(nueva lectura de Joan Fuster), Francisco Lliso Genovés – (1994)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària
de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno. 96.1493405
– Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTENIDA PER [email protected]