INFORMACIONS
VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.3 Novembre de 2003
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
EDITORIAL
FBU
Ya son tres, en ésta, les revistes editades per l´associació.
Es un goig dur a terme este mig de comunicació mensual, i fer-ho en
llengua valenciana.
¡Quina frescor li entra a la vista quan veu i llig en valencià!
- ¡Quines ganes tenía d´encontrar-se en el seu valencià,
sense paraules alienes que l´entorpixquen ni en la grafía ni en
la dixió. Aixina, com cal; com ens parlaven els nostres yayos i nos
ensenyaren els pares.
Des d´aci volem portar a tota la població eix aire fresc, convençuts
d´agradar a la majoría de la gent que sent les ganes de tindre
l´ocasió de llegir en la seua llengua genuina.
Tractarem de donar-li lo que demana, desenrollant quantes informacions d´interés
se´ns presenten, a la vegada amena i tan culta com ens siga possible.
Per a donar-li el major sentit a la darrera frase, ho farem anant de la mà
de personages de gran relleu i que sobreïxen en coneiximents dels mes
variats signes, dins del mon del valencianisme; de persones avalades per les
seues obres reconegudes en les mes altes instancies del mon del saber.
La revista resta oberta a qualsevol colaboració, especialment sobre temes
valencians, entre atres; se dona per supost que l´escritura deurà
atendre´s a la Normativa de la RACV, o lo que es igual, a Les Normes de
El Puig, en el cas de fer-ho en valencià. Igualment poden escriure´s
en castellà i, si se nos ho demana, també podriem traduir-ho al
valencià.
Si rebem moltes d´estes colaboracions, en seguretat, la revista tindrà
un bon futur.
TORNAR
AL PRINCIPI
FENT CAMI
El bilingüisme es una riquea gratuïta que se´ns ha donat als
naixcuts en qualsevol lloc del mon, com es el cas dels valencians, on gaudim
de coneixer i parlar dos llengües, valencià i castellà, en
les quals expressar-nos en la mateixa facilitat sense a penes donar-nos conte;
de parlar a la vegada en una i atra llengua, siga donant una conferència,
com també un sermó.
Qui no es preocupa en millorar i ampliar tant quant puga esta riquea, bé
per no practicar alguna de les llengües, en este cas el valencià,
bé per no donar-li l´importancia que té haver-les rebut
gratuïtament de ses pares, està fent un greu favor, en primer lloc
ad´ell mateix i, en segon, a eixa riquea que es el bilingüisme que
li va restant força i influencia a la societat valenciana. Esta postura
es molt negativa i qui aixina actúe deuría reconsiderar-la, i
no tirar per lo balcó lo que tants anys costà de mantindre i
conrear.
Per atra banda i en contra de lo dit, fa camí i molt bò, qui sent
foraster, en aveïnar-se en qualsevol lloc de la Comunitat Valenciana valencià-parlant,
s´afanya en deprendre la llengua autòctona i fica tots els mijos
per a conseguir-ho; en primer lloc i principal, la voluntat de deprendre-la.
En Albalat dels Sorells tenim eixèmples eloqüents que tots coneguem
i, que no cal nomenar, els quals arriben a parlar un valencià tan ric
en vocabulari i clar en dixió, que fins s´apleguen a confondre
en els mateixos oriunts.
Caldría recolzar més i millor a tots els que, per primera volta
venen a la nòstra Comunitat, en especial a tots aquells que pensen hi
permaneixer, planificant algun tipo d´acollida i d´ensenyança
en la llinea d´acostar-se poc a poc al valencià; com diem, recolzant-los,
acompanyant-los, i mai més criticant els seus naturals defectes en els
inicis, puix que, en certs casos arriben fins a la burla més grotèsca,
fent-los perdre les ganes, poques o moltes, d´integrar-se quan abans millor,
tant en la parla valenciana, com en l´idiosincracia del nostre poble.
Fem camí en este sentit i sigam sensibles en qui preten integrar-se en
nosatres, deixant als seus; donem-los la mà, que nos ho agrairan. Ho
vorem de seguida. Ensenyem-los lo que no saben: La llengua valenciana.
ACCS
COLABORACIONS -- Manuel Casaña
Taroncher (DDV 07.09.03)
Faena, ni poca ni massa
Sí, aixina se diu: faena, ni poca ni massa; perque els excessos no són
bons ni per al cos ni per a la carabassa. I és que està clar,
perque, per voler avasallar molt no arribes a ser mes feliç, sino tot
lo contrari: no t´encontres a gust ni en tu ni en els atres. Si no, no
haguera dit Robespierre allò de: “Mai se va tant llunt, només
quant no se sap per a on se camina”. Si treballes per este temps, si planifiques
i veus que els demés no fan lo mateix, si te vols fixar un horisó
concret, al no conseguir-ho pronte, et desanimes, et cabreges i t´entra
l´estrés.
Esta reflexió me la solc fer els messos d´estiu. Pero resulta que,
després, quan torne a casa passades les vacacions, lo mateix que la llebre
quan ol al gos, bota i corre. I no t´enrecordes només que l´any
vinent. I és que dispensa molt del relax no tindre obligacions que fer.
Viure un temps al teu aire. Sentir-te diferent, veent atres coses, que els dies
de treball, ni les mires ni les busques, perque no tens ocasió ni tampoc
l´intenció. Pero, ya saben que per a tota la gent l´estiu
no sol ser oci a soles. Hi ha qui deprén mes geografía en un mes
que en anys estudiant molt. I, atres, que fruixen les coses mes insignificants
del dia, de lo que està pròpet, com yo i Elton John dia: “Disfrute
més de les coses chicotetes, d´una posta de sol, d´un somriure,
d´un simple passeig, que de tot lo que puga vore al viajar pel món
i per coneixer molta gent. La cotidianietat està plena de bellea i, a
voltes, ni es donem conte”.
Aixina de senzill. Yo, ara, estic mirant a un parotet que besa l´aigua
d´una badina. No te pressa, s´acosta, la besa, -¿beu?- i
alça el vol; torna a vindre al meu costat, casi es para com desfilachant
l´aire en les seues ales i, de nou, cap a l´aigua; li dona un atre
bes i se´n va. El seu volar, ara d´helicòpter, després
d´avió sense motor, mig m´adormix i, em desperta el tremolós
rotor d´un borinot. Pense, ya no estic assossegat; ell me posa nervios.
El parotet m´assaonava el descans; el borinot m´asprava en recòrts
de sorolls de treball. L´espante i se´n va; ya no sent el seu revol.
Torne al descans.
Estic en l´estiu i pense que hi ha molts llibres per a llegir i molts
pobles pròpet d´aci per a coneixer sense presses. No cal anar als
aeroports que s´atibaquen a punt de rebentar. O es cansen els pilòts
de volar i te descansen uns dies i, a vore cóm vòles, si no t´agafes
a la coa d´un parotet. No tinc por al vòl, pero sí a que
els pilots, controladors o agranadors facen folga i me foten les vacacions.
Llavors, me quede. Aniré a la plaja, o a la montanya. Pero.... hi ha
tanta gent per qualsevol lloc que rar es trobar arena tranquila, o mont que
no coneguen com tu, un montó. I vas espaiet, pel caminet que puja a una
font, per a no amoinar ni als rossinyols i quan arribes a lo més alt
i allí te´n trobes, no a un pastor i les cabres, o un vellet del
poble, sino mil de fòra, com tu: òmplint cantimplòres,
garrafes a mansalva, i no botiges com ahir. I ademés, cadascú
pòrta el seu casset, o el compact del coche en marcha, mes les coses
que se conten i, no a cau d´orella; i et monten un guirigall que no et
deixen espargir de la Naturalea. Els tens que sofrir.
Aixina que, pegues mija vòlta i tornes d´a on vares eixir. Te conformes
en les teues quatre garroferes, en els dos armelers i uns quants teuladins.
Penses que si no estàs més alt, estàs mes baix, pero a
lo manco l´escenari no es tan esclafidor i, si vòls escodrinyar
paissages, temps tindràs un pòc mes avant. En menys calor i molta
menos gent, si vòls sentar-te a la porta d´un bar per a prendre´t
un café.
Per l´estiu qui millor viu és qui de matí no fa res, després
de dinar fa la sesta i a boqueta nit es senta a on siga, pero sempre sense tindre
cap de quefer. Deixen el deport per a quan faça fret.
TORNAR
AL PRINCIPI
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER
Per eixemple: Segons la directora del Fondo de les NN.UU. per a l´infancia
(UNICEF), Carol Bellamy, en l´Àfrica, sèt de cada dèu
chiquets no tenen un certificat de naiximent, lo que els supon no poder demostrar
oficialment la seua existencia; per tant, tampoc a on naixqueren, ni quins son
ses pares. I lo que es encara molt pijor, puix que per un tal motiu perden els
pocs drets que podrien tindre per a rèbre una atenció mèdica,
aixina com a l´educació.
Igualment nos advertíx que, per no estar registrats en llòc algú,
tots estos chiquets carixen de la més mínima protecció
contra l´explotació i es convertixen en una atractiva mercadería
per als tractants de menors i les xarcies ilegals d´adopció.
La noticia, com tantes atres que rebem a diari pels mijos de comunicació,
per repetitives, solen endormiscar els nostres sentiments de solidaritat; i
això es greu. - ¡Que sigam capaços d´atendre les moltíssimes
demandes fetes per infinitat d´ONG´s, en recolzament del mon marginat
de tot i de tots!
Per atra banda i sobre est assunt també es bò saber que, precisament
Espanya, com a nació, ocupa el sèptim llòc en el nou Index
de Compromis en el Desenroll, elaborat pel “Center for Global Development”
(CGD), institut norteamérica, que analisa el comportament dels 21 païssos
més desenrollats del mon. Este nou Index de medició contèmpla
l´ajuda económica i també atres factors, com l´obertura
dels mercats als productes del Tercer Mon, l´inversió en estos
païssos, el respècte al mig ambient, la generositat en les politiques
migratòries i la contribució al manteniment de la pau en lo mon.
Curiosament, els Estats Units i el Japó figuren en la coa d´este
nou ranking. ¡De lo que s´entera u!
ACCS
PARLEM COM CAL Voro López i
Verdejo (RACV)
En esta ocasió anem a intentar corregir alguns castellanismes sintàctics
que detectem en alguns escrits, generalment traduccions del castellà,
o en la parla quotidiana. En la finalitat de fer-ho molt més senzill
o didàctic anem a utilisar la gramática comparada valencià-castellà
i els eixemples.
Posarém una frase en castellà i la traduirén corrèctament
al valencià, indicant també lo que no es corrècte fer.
La qüestió sobre la que s´ha de centrar l´atenció
va en negreta i la forma incorrècta entre cometes:
Se realizará una Junta el próximo jueves, el contenido de la misma
se especificará en la convocatoria.
Es realisarà una Junta el pròxim dijous, el contingut d´ella
(o d´esta) s´especificarà en la convocatoria.
No es corrècte, per ser un castellanisme, traduir de la següent
manera:
Es realisarà una Junta el pròxim dijous, el contingut “de
la mateixa” s´especificarà en la convocatoria.
Tingam present que les equivalències seran les següents:
Del mismo d´ell, d´este.
De la misma d´ella, d´esta.
De los mismos d´ells, d´estos.
De las mismas d´elles, d´estes.
Parém atenció a una traducció incorrècta del castellà
“mismo”, molt usual i que podem corregir fàcilment:
¿Lo quieres verde o rojo? Da lo mismo, no se va a ver el color.
¿El vols vert o roig? Igual té – té igual – tant
se´n dona – no li fa, no es va a vore el color.
No es corrècte, per ser un castellanisme, traduir de la següent
manera:
¿El vols vert o roig? “Dona lo mateix”, no es va a vore el
color.
Tractem una atra qüestió que sol presentar dubtes i errors com ara
el “cuyo” castellà:
El equipo, cuyos componentes no estén uniformados, no podrá jugar.
L´equip, els membres del qual no estiguen uniformats, no podrà
jugar.
Os dejo unas publicaciones, cuyas ilustraciones os interesan.
Vos deixe unes publicacions, les ilustracions de les quals vos interesen.
No es corrècte traduir de la següent manera:
L´equip, “quins components”, o “els quals components”
no estiguen uniformats, no podrà jugar.
Vos deixe unes publicacions, “quines publicacions”, o “les quals
publicacions” vos interesen.
TORNAR
AL PRINCIPI
MOMENT POÈTIC
Crida a la veu (Emili Ridocci i Miquel - 1958)
Hui que no està de mòda ser feliç, suant de fret....
que estem cansats d´anar en peus d´arena; Hui que l´avorriment
ara que està de mòda la cadena, ofega les idees,
que està de mòda l´hòme escaladiç; ofega
el pensament,
ara que molts germans vullc sentir que em recorre
estàn suant l´esquena, - ¡tot! – la sanc,
suant les mans, vullc escoltar la veu des de
suant les tèrres pobres i malaltes, tants pits que em fan parar
mòrtes i brutes, a poc del precipici,
seques, eixutes que em lliuren del barranc
de tanta set; i em llancen a l´abisme del
suant les galtes desfici; i em llancen a l´essència
de dòl i pena, dels preguntats – a crits -
suant els fancs, fonamentals….
suant les sancs, ¡Ara hem de fer la pau, la tèrra
plena; ara hem de fer a l´hòme
plà i concís!
TORNAR
AL PRINCIPI
RACONET DE LA CULTURA
Hui, per mig d´este tercer artícul tanque la brèu i somera
informació facilitada sobre el filòlec valencià, Pare Lluïs
Fullana i Mira; convençut de tornar en més d´una ocasió
a parlar d´ell. Ho faré, en primer lloc, confessant-me seguidor
a ultrança d´este frare franciscà, fins a professar-li verdadera
fé, respecte de la seua ensenyança de la llengua valenciana. M´explique:
Els pancatalanistes cults nos tiren per cara als que tractem mantindre´ns
dins de la normativa de la RACV, o lo que es igual a les normes de El Puig,
que això es sols que el valencià vulgar, el que parla el poble
incult, es dir, un dialècte; per tant, ens estan dient que la llengua
valenciana, com a tal, no existíx, ni ha existit mai. Que el valencià
nostre no es cientific; ni tampoc el mallorquí. Aixina, d´esta
forma, com que tant el mallorquí com el valencià tots dos son
incults per manca de cientifisme, pero que al mateix temps perteneixen a la
mateixa branca que el català, i ad´aquell li´n sòbra
(de cientifisme Fabrià), puix això, en l´escòla
deurem, tots, catalans, mallorquins i valencians, deprendre la llengua culta
catalana.
Això és, en síntesis, encara que explicat de forma graciosa
i sense entrar en més disquisicions de conquestes i atres, la base fonamental
en la que s´assenta i es reafermen els polítics catalans, recolzats
pels pancatalanistes valencians, per a atenyer un dia l´unitat de la
llengua.
Puix bé, va i resulta que la realitat és tot lo contrari a lo
que aduïxen estos senyors; precisament la fé que li professe al
Pare Fullana en este terreny de la ciencia filológica, està més
que avalada per la quantitat d´estudis profunts i científics, a
més, contrastats en el mon de la llingüistica i de la filología.
Com ya hem dit en atres artículs era coneixedor en profunditat i especialiste
en Llatí, llengua mare de totes les romàniques. Fon hòme
reconegut i respectat com a filòlec destacat en el seu temps pels erudits
del moment. Els seus estudis i coneiximents sobre les llengues romances son
tan clars, profunts i convincents, especialment de la llengua valenciana; la
forma d´explicar les seues teories, tan simple, tan evident, tan fòra
de discusió, que ningú fins a hui, científicament, ha
pogut rebatir.
Vaja com a eixèmple lo que dia en el començament del discurs d´ingrés
el Pare Fullana als seus homòlecs, el mateix día de la presa de
possessió del cadirot en la Real Academia Espanyòla, l´once
de Novembre de 1928:
“Señores académicos:
Aquel árbol frondoso que cubría con sus ramas, siempre lozanas,
toda la Península Ibérica, así como también los
demás paises de la lengua latina, y era conocido bajo el nombre de Romancium
(romance), agitado frecuentemente por fuertes y huracanados vientos, perdió
su tierna copa en el siglo V, y vióse tronchado en todas sus partes durante
el siglo VIII de nuestra Era Cristiana. Sin embargo, quedaron su tronco y sus
raices llenas de vida y con nueva virtud fecundadora para poderse reproducir
en aquellas mismas comarcas, de cuyas tierras habia recibido su savia durante
tantos siglos. De ese tronco, repleto siempre de vida, brotaron corpulentos
retoños en las Regiones, llamadas: Galicia, Portugal, Castilla y Aragón,
Cataluña, Valencia y Mallorca, los cuales, merced al cultivo incesante
de sus habitantes, no tardaron en transformarse en otros tantos árboles,
diferentes en cuanto a la forma de sus ramas y al color de sus hojas, debido
a los distintos climas que producían su desarrollo, pero que esencialmente
y por razón de su origen, constituyeron un solo árbol; puesto
que todos tenian un tronco común y de él recibieron y aún
reciben hoy, su propia vida. Por lo que hemos de sostener, como consecuencia
inmediata, que el cultivo de cualquiera de esos árboles ha de influir
necesariamente en el cultivo de los demás árboles que proceden
de ese mismo tronco.
Ya pues, que todas las lenguas románicas existentes en España,
son evolución directa del antiguo Romancium y que por eso recibieron
su nombre de romances, el cultivo de cualquiera de ellas, no solamente no perjudica
a las demás lenguas, sino que, siquiera indirectamente, las ha de favorecer,
ya por medio de los estudios filológicos comparativos que pueden establecerse,
ya valiéndonos de gramáticas bilingües y diccionarios que
puedan reproducirnos el tesoro lingüístico de estas mismas lenguas.
Es, pues, una equivocación manifiesta pensar, como algunos han pensado,
que sea perjudicial a la lengua castellana, la admisión de las lenguas
regionales en la Real Academia Española...................................
El estudio y cultivo del valenciano y mallorquín, tampoco pueden perjudicar
al idioma catalán; antes al contrario, deben favorecerle en todo sentido,
especialmente el cultivo del valenciano, si se estudia detenidamente la fonética
de ambos idiomas y se establecen los estudios comparativos correspondientes.
En nuestro humilde trabajo intentamos presentar una prueba de cuanto acabamos
de afirmar, exponiendo el tema: Evolución del verbo en la lengua valenciana.
Pero antes de dar comienzo a este trabajo, séannos permitido cuatro palabras,
sobre el origen de la lengua valenciana y demás lenguas románicas,
para mayor inteligencia del mismo.”
El discurs tingué una duració de quasi dos hores. L´encarregat
de contestar-li fon l´acadèmic D. José Alemany y Bolufer
i ho feu en un discurs de mija hora. En el començament del qual dia:
“Señores académicos:
Cuando en cumplimiento del R.D. de 26 de Noviembre de 1926, tuvimos que proponer primero y votar después a cada uno de los ocho Académicos que en aquél se creaban, bien recordaréis que sin oposición ninguna, sino con acuerdo unánime de todos, fue propuesto y votado el R.P. Luis Fullana y Mira para la plaza de Académico que le correspondía a la lengua valenciana; y ahora, el discurso que acabáis de oir, os habrá confirmado la opinión que ya entonces teníamos todos de los méritos que adornan a nuestro nuevo compañero, para ocupar dignamente la plaza para la que lo votamos; plaza que, una vez creada, ninguno, que yo sepa, podía ocupar con mejor derecho que él; porque no hay entre los valencianos de hoy quien como él se haya dedicado al estudio de la lengua valenciana, publicado obras y dando cursos de conferencias en la Universidad Literaria de Valencia para divulgar el conocimiento científico de aquélla.”.............................................
Vol dir aço, si ho entenc bé, que en 1928 (fa tan sols quatre dies mal contats), tots els acadèmics de la Real Academia Espanyòla, per unanimitat, reconeixien científicament a la nostra llengua valenciana, de la mà de l´insigne filòlec-cientific R.P. Lluïs Fullana i Mira.
Per ésta i tantes atres coses, en som uns quants empenyats en que la veritat sure. ¡I surarà!
FBU
Llibres recomanats
FORJADORES DE LA PAZ --- (Marc Torres)
JAIME I, REY DE VALENCIA --- Vte. L. Simó Santonja)
Quaderns de divulgació (1)
APROXIMACIÓ A L´HISTÒRIA DE LO RAT PENAT
Idem (10)
AUSIAS MARCH, 600 ANIVERSARI
¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
