EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.29 Gener 2006
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correus electronics: [email protected] [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,
Revistes
Sumari
Feliç entrada en l’any nou, 2006, i els millors desijos per a totes les persones de bona voluntat. Des de l’Associació Cultural Castell dels Sorells continuarem colaborant per a un millor coneiximent del valencianisme actiu.
EDITORIAL
(FBU)
LLENGUA VALENCIANA. Les dos cares
de la moneda, la que nos venen els polítics de tanda, enganyant-nos miserablement,
i la “irreal”: la que diuen científica, la que íx
d’eixos caps superdotats de l’AVLl, la que s’ensenya en les
escoles i en l’universitat, la que es passeja descaradament i prenint-nos
el pel per Radio-9 i TVV-Canal-9 i .2; la que s’emet tots los dies des
de qualsevol de les conselleries del govern valencià; la que nos volen
fer engolir des del catalanisme més crú i dur, especialment el
polític, adobat i recolzat pel pancatalanisme valencià...
Pero, -¿Qué és lo que nos està passant als valencians?
- ¿Qué és menester que nos facen, més encara en
el tema que ens ocupa, després de vore lo vist, per a que des de tots
els racons dels pobles i ciutats, entitats i associacions, chiquets i majors...
tots, reclamem i defengam lo que se nos està furtant de forma premeditada,
ni en nocturnitat, lo que és més greu encara perque ho fan a plena
llum del dia, pero sí en la pijor alevositat de que son capaços...
-¿Cóm és possible que el passat 16 de Novembre, en tots
els diaris de Valéncia, aparegueren els seus titulars dient d’una
forma o d’atra, que “El valenciano se escucha, en boca de Camps,
por primera vez en una institución europea”.- “El jefe del
Consell profundiza en las raices de la lengua ante el Comité de las Regiones”.
I yo em qüestione; i tots els valencianistes es preguntem: Senyor Camps,
-¿A quí pretén enganyar? – Vinga home, que per ací
ya no anem... sino que estem de volta des de ya fa molt de temps... Mire, li
explique per si no ho coneix encara. Lo que vosté diu sobre la llengua
està i li queda molt be. “I aixina deuria de ser, com vosté
ho diu”. Pero la realitat és molt atra; com li dia, apart de lo
dit en l’inici de l’editorial, la prensa valenciana nos informa
de quan en quan d’algunes coses interessants, p.e., el dia 23.11.05 en
un titular nos dien: “L’universitat de Valéncia oferix 117
revistes catalanes a l’alumnat”. Les aclaracions que donava en el
text eren increíbles; de les 117 publicacions, 91 eren editades en Barcelona,
6 en Girona, 5 en Balears, 2 en Tarragona, 1 en Lleida i 5 en Valencia. D’estes
darreres, en quatre d’elles utilicen en sa presentació la frase:
“països catalans”. És més, una es definíx
com “una revista que tracta problemes i qüestions dels països
catalans”. Dita oferta està presentada de la següent manera:
“L’universitat de Valéncia ha enviat un “mailing”
als seus milers d’estudiants universitaris on s’oferixen, per mig
de catàlec, 117 publicacions catalanistes. El folletí està
patrocinat per diverses entitats, entre elles diferents mijos de comunicacions
catalans i conta, a més, en el recolzament de la Generalitat de Catalunya
i el “Servei de Política Lingüística de l’universitat
de Valencia”. (¡Toma castanya!).
-¿Cóm s’atrevix el seu jefe de l’àrea de “Política
Lingüística” de la Conselleria de Cultura de la Generalitat
Valenciana, Robert Escolar, dir que “este tema se escapa de nuestras manos.
Nuestra función es la promoción del valenciano en todos los ámbitos
de la sociedad valenciana”. Me reaferme en la mateixa pregunta: En este
tema, -¿A quí pretenen enganyar? - ¿Quíns son o
som “todos los ámbitos de la sociedad valenciana?- ¿m’ho
explica, per favor?
Si en vol fer, en est aspecte te molta faena per davant i que, a bon segur,
li seria molt profitosa; yo li la reconame:
1).- L’AVLl, ¡fòra, ya!, puix que és la font de tots
els mals. En son lloc, com deuria haver segut des del principi, donar-li entrada
a la RACV per a que siga aplicada la seua normativa ortogràfica, dita
també “Les Normes del Puig”, aixina com el seu diccionari.
2).- Pose orde, quan abans millor, dins de l’universitat valenciana, que
comprén ademés, naturalment, les d’Alacant i Castelló.
3). -La representació de l’IEC en Castelló i Alacant, ¡fòra,
ya! - ¡Qué vergonya per al Regne de Valéncia i, en particular,
per al valencianisme! - ¿A vostés no els en dona? -
4).- Elimine tota subvenció a tot allò que puga oldre a qualsevol
negoci o associació d’un tal En Eliseu Climent, portaveu i vanguarda
del pancatalanisme valencià més furibunt.
5).- A TVV canal-9 i .2, senzillament fer-los entrar en raó; que, -¿com?
– segur que vosté ho sap i pot fer-ho sense armar molta pols. Recorde’ls
que no tenen per qué fer-nos perdre les paraules valencianes més
genuïnes, com p.e.: baix, parar-se, damunt la taula, aigüera, voler,
tot lo mon, i tantes atres que tots ells van desterrant a poc a poc... canviant-nos-les
per sota, aturar-se, sobre la mesa, claveguera, estimar, tothom...
Mentrimentres, nosatres, els que estem convençuts de que lo que defenem
és de raó, puix això, anirem intentant pels pocs mijos
que tenim al nostre abast, posant de relleu totes estes coses que semblen passar
prou desapercebudes i que, com veem, tenen la seua importancia i a la fí,
fan el seu camí. Seria bo que algú es fera resò i actuara
en conseqüència.
CURIOSITATS
QUE DEURIEM SABER --- ACCS
Calendari Gregorià (I)
El Calendari Gregorià, introduït pel Papa Gregori XIII, constituïx
una modificació al Calendari Julià, adoptat per Juli César
en l’any 45 abans de Crist i seguit en l’Europa cristiana i ses
colonies fins l’admissió del Calendari Gregorià, des de
l’any 1582. Actualment nos regim per dit calendari, basat en el temps
que tarda la Terra en girar al voltant del Sol.
El Calendari Gregorià consta d’anys comuns de 365 dies i d’anys
bisexts, en un dia més, que es posa abans de l’1 de Març
i es diu 29 de Febrer.
Seran bisexts els anys divisibles per quatre, menys quan acaben en dos ceros,
a no ser que siguen, en este cas, per 400. Aixina, segons esta regla, l’any
1900 no fon bisext i, per contra, l’any 2000 sí que ha segut bisext;
aixina com també ho serà el 2400.
El Calendari Gregorià es compon d’un cicle de 146.097 dies o, lo
que és lo mateix, 20.871 semanes, que es repetixen exactament cada 400
anys.
El Dilluns es considera el primer dia de la semana. La primera semana de l’any,
la número 1, és la que conté el primer Dijous de Giner.
L’any se compon de 52 semanes, o 53, sempre que acabe en Dijou o Divendres.
El primer sigle, temps de 100 anys, començà l’1 de Giner
de l’any 1 i s’acabà el 31 de Decembre de l’any 100.
El sigle XX començà l’1 de Giner de l’any 1901, i
s’acabà el 31 de Decembre de l’any 2000. El sigle XXI començà
l’1 de Giner de l’any 2001 i s’acabarà el 31 de Decembre
de l’any 2100.
El Calendari Gregorià fon admés d’immediat en Espanya, Portugal
i Italia, i al llarc dels sigles en els demés països catòlics.
En els estats protestants d’Alemanya, en 1700; en Anglaterra, en 1752,
i en Suïssa, en 1753. En Russia, el Calendari Gregorià sustituí
en 1923 al Calendari Julià. (Continuarem en el Calendari Judeu).
COLABORACIONS
– No es pot ya callar més – (Artícul del Pare Joan
Costa, S.J., aparegut en el DDV del 13-12-02). Vaja en el seu sentit recort.
La Senyora Presidenta de l’AVL sap ya, per si no ho sabia, cóm
està el pati de la llengua; un pati molt més gran i més
ample que el corralet d’eixe escàs 10% empenyat en fer-nos catalans
als valencians. Si no vol que l’AVL es torne en l’escusat del corralet,
que vaja pensant en canviar d’idees, perque de no fer cas a la llei, que
en açò representa la voluntat aplanadorament majoritària
del poble valencià, de no entrar decididament pel camí d’una
normativa genuïnament valenciana, de seguir no tenint gens en conte les
institucions que més la representen, en lloc d’anar a fer escoltetes
i proyectes comuns en companyia del senyor Castellet, tot lo que ixca de l’AVL
serà paper per a torcar-se lo que pot supondre. Els valencians no admetrem
mai una llengua catalana ni de nom ni de fet. Eixe és, precisament, el
conflicte llingüístic, que alguns no volen vore després de
vint anys de topar en la pedra. Conflicte que no és, certament, el poble
valencià qui l’ha provocat ni el manté.
A nosatres valencians, gent molla com pensen i diuen alguns, nos va be que ens
apreten. És quan donem el millor suc, és quan millor lliberem
el nostre genit i fem lo que d’una atra manera a lo millor no fariem.
Som, potser, com una fruita tendra i madura, penjada d’una branca que
cau a la banda de fòra de la tanca, de pinyol gros i dur. No deixem mossegar,
pero, si algú mirant-se-ho fàcil vol rosegar i trencar el pinyol,
primer es trencarà les dent. I si se’l vol engolir, li creixerà
dins la pancha i servirà ell de fem a una planta més jove i potent.
No tenim el poder, pero tenim la força que nos donen les nostres conviccions.
Be dia Jesús Carrascosa que som irreductibles. Ho som en el pinyol. I
el qui no ho crega aixina, que mire el pròxim passat i veja els resultats
de fer durant vint anys lo que han volgut de la llengua.
Huí hi ha un valencianisme llingüístic que no hi havia fa
vinticinc anys. Huí se sap més de llengua i d’història
valenciana que mai no s’havia sabut. Huí s’escriu més
en autèntic valencià que no s’havia fet en tota una centúria;
i la cosa va a més, per molt que es vullga ignorar o amagar-ho, tancant
les portes de les biblioteques públiques i de les escoles, als llibres
valencians. El temps de les ambigüetats calculades, de planificació
estratègica, del sí, pero no de moment, de dir valencià
i ensenyar català, s’acaba; no dona més de sí. El
poble va sabent que no hi ha terme mig; que és una cosa o l’atra,
i cada volta més demanarà aclaracions, en sos noms i llinages.
I a vore qué diuen i fan, llavors, els polítics.
També s’acosta el temps en que el tòpic pansit de que llengua
no dona ni lleva vots i, per tant, es pot usar com a basa i comodí per
als jocs de poder i transaccions polítiques, ya no val. La llengua pròpia
és un dret fonamental, i cada volta son més els qui no estan disposts
a ser calcigats i escarnits en els seus sentiments i drets fonamentals, donant-los
obligada una llengua per l’atra; un gat per una llebra, més que
siga d’Angora el primer, i la segona d’ahí baix l’horta.
I espere que Eduardo Zaplana en el fondo s’alegre de que la clarificació
de les postures, valencianes i antivalencianes, vaja posant a cadascú
en el seu lloc, i deixe en evidència als vells galls i jovens pollastres
que mouen escarot des del seu corralet, no fent, perque no poden, ni tampoc
deixant fer. “Arrunçant nas, cabotejant i morrejant, ab gran menyspreu
donant del peu,... com qui es pren ploma de cap i pits,... com pagó vell
mirant-se bell, roda ben alta, dels peus la falta no mai mirant.” Perque
eixos monuments de la ciència i del “llenguage científic”
tenen peus de pagó vell o de tito polit, si no de fanc.
Parle en paraules de Jaume Roig que, amprant la vella algemia dels de Paterna
i Torrent, escriu chillant, i no xillant, fon, i no fou, partixen, i no parteixen,
chiques, i no xiques, deports, i no esports, riquea, i no riquesa, bixca, i
no visca, giner, i no gener, homens, i no homes, polseres, i no manilles, coa,
i no cua, i centenars de paraules més, que estos sabuts nos han vedat
en nom de no sé quína ciència. És dir, sí
que ho sé: La ciència del corralet, dels galls, pollastres i pagons
de faca en el garró i d’ací mane yo.
MOMENT
POÈTIC – “Antologia poemes 1943-2000” - Xavier Casp
Tinc dòna i tinc fills, Senyor; -- som l’amor fructificat –
que, devot i enamorat, -- pose als peus del teu amor.
Gracies, Senyor. – Dic: la dòna – és meua i és
bona, -- la vullc i me vol; -- és prou açò sol. –
Els fills són tots sans – i els veig fer-se grans. – Tinc
el treball per a viure – que a penes si em deixa lliure, -- perque lliure
no és ningú. – I a més d’això, crec
en Tú. -- ¡Moltes gracies, Senyor!
I ara en calent: -- q ui tinga fills – no pot dir res contra la vida:
-- morir a penes cada nit. – ressucitar cada matí – i engolir
be que el huí és ara – i si et descuides ya és ahir.
Que Deu no torna per on passa, -- com no se torna dins dels fills; -- cada mirada
és un eixemple, -- cada paraula és un camí – que
ells faran d’ells – sense inquirir d’on han eixit.
Per això em mire i em sospese – un poc yo deu dels propis fills;
-- si Ell feu el mon i feu als pares, -- yo, fill, faç fills –
i mons del mon – que done als fills.
-¿Qué més puc ser? –
-¿Qué més pot dir – en mí la vida? –
La dòna i yo som aquell fil – torçut d’amor –
fins a cosir – les vides noves de la vida. – La nostra vida, ¿Qué
més viu? – La treballosa afegidura – de donar vida als nostres
vius – salvant la mort. – La nostra mort de cada nit – ressucitada
– cada matí – com un milacre – de l’evangeli
a repetir.
¡No pot dir res contra la vida – qui tinga fills! – Cal treballar
i traballar-los – ab el dolor de ser feliç.
PARLEM
COM CAL --- LO RAT---
Vocabulari: “Els transports”
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS.-
Autocar o autobús – microbús -- furgoneta – chòfer
o conductor – viager – maleta – maleter – oficina de
turisme – agència de viages – escala automàtica –
carret d’equipages – sala d’espera – botigues –
lavabos...
ESTACIÓ DE TRENS.-
Locomotora – vagó de passagers – vagó de coches –
vagó de correus – vagó de mercaderies – vagó
cisterna – via – raïl – travesser – maquiniste
– revisor – cap d’estació – taquilla billet ...
PORT.-
Barco de passagers – barco de mercaderies – barco de guerra --´fragata
– porta-avions – porta helicopters – guardacostes -- barca
de peixca – barca de rems – barca de vela – llancha –
petroler -- barco del pràctic – salvavides -- moll – grua
– contenidors – xarcia – corriola – maroma – amarra...
AEROPORT.-
Avió – avioneta – helicòpter – hèliç
– ala – rodes d’aterrisage – pista d’aterrisage
– pilot – assafata – turiste – viager o passager –
punt d’encontre -- aduana – passaport – panel de vols –
torre de control – aparcaments – túnels d’embarc...
PENSAMENTS
(traduïts) ---- CHARO SÁNCHEZ
Tampoc sé per quína raó s’han abolit les disculpes
quan algú s’equivoca i “fica la pota”; pero t’assegure
que son tan necessaries com la rosada de la matinada per a l’herba, perque
una resta amerada, atra volta, d’eix aigua de vida, del detall de carinyo
que el dia a ple sol resecà... Demanar disculpes era normal en mons temps;
inclús huí seria llògic si algú descobrira haver-se
equivocat. Pero quasi ningú les demana mai; no es reconeix l’erro
o un desaire. I com digué el poeta: “Si tanquem la porta als erros,
fins la veritat restarà fòra...” – Huí dona
igual afermar una falsetat o una acusació sense fonament real; no importa
fer dany o infligir una baixea; deixar-te abandonat quan ho necessites i fingir
que “ací no ha passat res...” - Hem agafat tan en serio els
nostres “drets”, que nos hem oblidat de les nostres “obligacions”,
per tindre-les arrinconades. Encara que yo crec que, el posar-nos sempre “per
davant” sense pensar en els demés, és devastador passat
el temps, perque haurem fet tant de mal al nostre voltant, que és ben
fàcil que arribem a soles... que mirem cap arrere i no hi haja ningú...
Encara que no ho notem, l’absència d’eixe reconeiximent d’haver
fallat o ofés als amics, crea un distanciament i un malestar que es torna
resentiment i ironia feridora, i quasi sempre s’acaba parlant per mig
d’indirectes o traent els draps bruts a destemps. -¿No t’ha
passat a tú alguna volta?
RACONET
DE LA CULTURA, --- Salvador Faus i Sabater
(Recopilació històrica sobre la denominació “Llengua
Valenciana”1994)
(IV).
És digne d’esment l’orgull dels nostres paisans, durant el
Sigle d’Or, en identificar la llengua en que escrivien. La categoria i
alcanç internacional de les seues obres i la semblança notòria
de les llengues neollatines, feya molt interessant esta identificació.
Segons els documents de l’època, Sant Vicent Ferrer, va sermonar
– apart d’en valéncia – en Castella, Granada, Aragó,
Balears, Catalunya, França, Suïssa i Italia; el procés de
Canonisació de Vicent Ferrer (proclamat Sant pel Papa Calixte III el
29 de juny de 1455) diu: “...in sua valentina ac materna lingua fuerit
semper locutus...” (en la seua llengua materna valenciana fon sempre escoltat),
prova que per als creyents alcança, a més, a que l’entengueren
també els alemanys, hongaresos, grecs, sarts, egipcis, etc., i que per
als no creyents, és una demostració clara de la similitut de les
llengües de l’Europa Occidental.
Quan la Llengua Valenciana alcança categoría lliterària
i la diferència entre les distintes llengües s’accentua, és
evident que ya no és tan interessant i necessaria esta identificació,
i s’escriu en la nostra llengua sent reconeguda com a tal per tot lo mon.
Així s’escriuen i editen llibres en Llengua Valenciana per a l’ensenyança
de Medicina, Apotecària, Agricultura, Història, Geografia, Art,
Lliteratura, Religió, etc., i també Llatí i Castellà.
El Renaiximent, del qual el gran Carles Ros (1703-1773) – escritor incansable
– que treballà pel perfecte coneiximent de la Llengua Valenciana
durant el sigle XVIII, fon el precursor, aporta un interés major per
la cultura autóctona, en especial per la nostra llengua, que es veu plasmat
en una gran producció lliterària valenciana i en l’elaboració
de Diccionaris, Vocabularis i Gramàtiques, que en aplegar a principis
del Sigle XX, aumenten de forma considerable.
En l’actualitat, la lliteratura en llengua autòctona va creixent,
i l’interés pel perfecte coneiximent de la Llengua Valenciana s’ha
traduït en la confecció i publicació de gran quantitat de
texts pedagògics i didàctics.
Des del Decret de Nova Planta, s’ha mancat en Valencia del recolzament
oficial necessari per a la revitalisació total de la nostra llengua.
L’actualitat pot tindre un signe ben contrari, ya que la consecució
de la cooficialitat estatuaria de la Llengua Valenciana –en certa mida
contraorde al Decret borbó- dona unes possibilitats molt amples i possitives
que esperem que la nova situació faça fructificar favorablement.
(Nota del redactor.- En est últim punt, l’escritor del llibre,
a pesar de les seues favorables espectatives, llamentablement i fins a huí,
errà en sa totalitat).
BIBLIOTECA
ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
Volent arribar, de Vicent R. Calatayud, -Premi Bot. Cabanilles-
2005
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària
de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno.
96.1493405 o al correu electrònic:[email protected]–
Esperem les seues comandes. Gracies.
WEB EDITADA I MANTENIDA PER [email protected]