EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.27 Novembre2005
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,
Revistes
Sumari
- Editorial
- Parlem com cal
- Moment poetic
- Fent camí
- Curiositats que deuriem saber
- Pensaments
- Colaboracións
- Llibres Recomanats
http://www.ciemen.org/mercator/
Baix esta pàgina web, En Vicent Climent-Ferrando (pels llinages deuria ser valencià, vullc dir, oriunt de les terres valencianes; vaja i després de llegir-lo, un pancatalaniste com la copa d’un pí), traductor i politòlec, nos presenta un treball compost per 54 folis, escrits en lletra prou menuda, que l’intitula: “L’orige i l’evolució argumentativa del secessionisme lingüístic valencià. Una anàlisi des de la transició fins a l’actualitat”. En la capçalera apareix la següent llegenda:
“Mercator-Documents de treball número 18 --- Legislació Lingüística”.(Sembla que tinga algo a vore en les instàncies oficials llingüístiques de l’UE). Cita a Miquel Strubell, “Catalan in Valencia”: The Story of an attempted secessión. (Coloquium en l’Acadèmia Suissa de ciencies socials).
No sé si recomanar la seua llectura, per allò de saber com pensen i tramen per a impondre-nos ses teories desgavellades, o desaconsellar-la per lo baix que cauen en els seus plantejaments; independentment de la manca de rigor en les postures a que s’aferren.
El senyor Climent Ferrando, traductor i politòlec, es desacredita ell mateix per la reincidència constant en llatiguets i frases més que passades de moda. Pel títul del treball ya s’enterem que va a parlar-nos sobre lo que ell entén per “secessionisme lingüístic valencià”, per tant, en eixe anàlisis, pense, que per a tot un professor d’universitat, mai deuria repetir-se de manera tan pastosa i sense invectiva convincent. Me explique, vaig a posar en solfa algunes de les expressions on apareixen les paraules “secessionisme i blaverisme”senyalant el número de fulla. A part i ademés, frases que denoten la baixa i pobra defensa que fa dels seus plantejaments. També, si em resta un poc de lloc, les paraules aparegudes en el dit análisis, que nos les ven, en tota la cara, com a catalanes; quan ací no les volem perque tenim les nostres valencianes. Comencem:“Fulla 5.- Secessionisme valencià.- Conflicte seces.- Els seces.- Pels seces.- Argumentari seces.- De caire seces.- Moviment seces.- Com a blaverisme.- Llegitimadors del blav.-
6).- L’argumentari seces.- Jurídicament el seces.- Arguments seces.-
7).- Ideològiques del seces.- Conflicte seces.- Corrent seces.- Sistema franquista.- Acaballes del franq.- Finalitzada la dictadura.- Sistema franq.- Sota el franq.-
8).- El blaverisme.- Franja blava a la bandera (d’aci el nom de blavers).- El blaverisme.- Canvi de règim polític.-
9).- L’argumentari seces.- Missatge seces.- Missatge seces.-
10).- Discurs seces.- El seces.- Missatge seces.- Altaveu clau dels seces.- Postura seces.- Missatge blaver.- Ultradreta.- Dictadura franq.-
11).- Entendre el seces.- Posicions seces.- Institucions seces.- Trajectòria seces.-
12).- Icona seces.- L’orquestrina blavera.-
13).- Els seces.- Defensa del seces.- Institunacionalitzar el seces.- Normativa seces.- Règim franq.- L’extrema dreta.- Vinculat a la Falange.- Vinculat als carlistes.- Sectors més durs de l’esglesia valenciana.-
14).- Envers el seces.- Causa seces.- Fundació seces.-
15).- Causa seces.-
16).- Trama seces.- Missatge seces.- Trama seces.- Missatge blaver.-Idem
17).- L’argumentari seces.- Els seces.-
18).- Argumetari seces.- Extrema dreta.- Acaballes del franq.-
20).- Edifici seces.- Grupuscle seces.- L’argumentari lingüístico filològic ha estat emprat perls seces.- El pilar lingüístic de l’argumentari seces.- Els mateixos seces.-
21).- Els blavers.- L’argumentari lingüístic blaver.-
22).- La bateria argumentaria seces.-
23).- Institucionalitzar lingüísticament el seces.- La normativa seces.- Bàndols blavers.- Els blavers.-
24).- L’edifici seces.- Mutació de l’argumentari seces.- Mutació seces.- Premisses seces.- Si el seces. fos.- Canvi de discurs blaver.- els blavers.-
25).- Discurs seces.- L’edifici seces.-
26).- A les trinxeres mediàtiques seces.- Grupúscles paraculturals seces.- L’entitat seces.- Cultura en blau.-
27).-L’argument històric seces.- Idem.- Associació seces.- Teoria històrica seces.- Tesis seces.- Els seces.- Causa seces.-
28).- L’activació del blaverisme.-
29).- L’argumentari seces.- Discurs seces.- Qui s’encarregaria d’actualitzar pel blaverisme la tesi mossarab.-
30).- La perversitat seces.- Argument històric seces.-
32).- L’argument històric seces.- Els seces.- El sector seces.- La posició seces.-
34).- Trinxeres seces.- Tesis blaveres.- Secessió lingüística.- L’argumentari identitari seces.- L’edifici seces.- Sector seces.-
35).- Els seces.- Idem.- L’argumentari identitari seces.- Eines de demagogia seces.- Moviment blaver.- Mitjans de comunicació blavers.-
36).- Mitjans de comunicació seces.-
37).- Els altaveus mediàtics seces.- Movilització política i mediática seces.- Institunacionalitzar el seces.- Partits polítics seces.- El sector blaver.-
38).- Portaveus mediàtics del seces.-
39).- Els seces.- L’argument jurídic seces.- Els seces.- Simbologia seces.- L’argumentari seces.- L’estratègia blavera.- La barra blava.- Els blavers.-
40).- La tesi jurídica seces.- L’argument jurídic seces.- Una lectura seces. de l’Estatut.-
41).- Sector seces.- L’edifici seces.- L’interpretació seces.-
42).- El seces.- L’argument jurídic seces.-
43).- Europeitzar la seces.- Europeització del seces.- Pels blavers.- L’ofensiva blavera.-
44).- Els seces.-
45).- Defensada pel seces. polític.- Pels seces.- Seces. Valencià.- Edifici argumentatiu seces.- Quatre pilars argumentatius seces.-
46).- Els seces.- L’argumentari seces.- La llengua de la major part dels seces. és el castellà.- Dos pilars argumentaris seces.- Obres seces.- Promoció del seces.- L’edifici seces.-
47.- Trinxeres mediàtiques seces.- Pilars discursius forts del seces.- Sector seces.- Tesis seces.- L’argument seces.- Discurs seces.- I els seces.- Discurs secs.- Sector seces.-
49).- Sector seces.- Els seces.-”Tal com dia més amunt, els pancatalanistes no tenen atres armes per a defendre’s, que no siga l’ofensa aliena; perque qualsevol tesis que presenten, en relació a l’unitat de la llengua, és rebatible d’immediat,. Bona prova és l’anàlisi d’este bon senyor, del qual he tret sols que algunes peladilles. Comprovem, una vegada més, el pelage del que fan gala i quina forma més discreta tenen de nomenar a tot aquell que no estiga d’acort en les seues postures. Dir-li a u secessioniste, perque no compartixca la seua forma d’entendre el problema llingüístic, si és per una vegada i en un moment d’exaltació, sent greu, vaja, passe; pero de la forma en que ho fa el pancatalaniste irredent, senyor Climent Ferrando, en el treballa a que ací faç referencia, és, a part de foll, delictiu. En tot cas, sense ninguna credibilitat. Ell mateix se l’ha llevat.
I la darrera, per demostrar-nos als valencians en quína cara dura s’expressen entre ells i de cara a la galeria, veja’m un del paragrafs de la fulla 49, on, sense vergonya, perque no la tenen, declaren en la llengua que s’ensenya als chiquets valencians en les escoles, aixina com en les universitats. Diu aixina: “””Si els partits dretans han instrumentalitzat i manipulat la qüestió lingüística, el sector d’esquerres, i molt especialment el PSPV, ha tingut una actitud erràtica i ambigua. Tot i aconseguir diverses fites claus per a la llengua catalana a Valencia, com ara la Llei d’ús i ensenyament del valencià del 1983, gracies a la qual el cátala és ensenyat a les escoles valencianes i usat a l’Administració pública, hem de dir que durant tot el periode que van governar (1983-1995), els socialistes valencians van desaprofitar l’oportunitat de tancar definitivament el conflicte. Això ha permés que el debat continuï revifant cada vegada que, per raons partidistes, es treu el conflicte.”””Ara ve la meua qüestió: Senyors del PP, si com yo pense i estic cada vegada més convençut, vostés coneixen tot lo que es cou, millor dit, que ya s’ha cuit, en relació al problema llingüístic valencià-català, puix que el paragraf anterior parla per sí mateix (el document és d’enguany), ¿Vostés de qué van? - ¿Cóm mantenen a l’Ent creat per vostés, del qual escoltem que recolzen l’unitat de la llengua, mentres vostés, és a dir, els seus amos, nos diuen per activa i per passiva que defenen l’independència, una de l’atra? - ¿Ací a qué juguem? – Sigam serios. Nosatres, els que realment defenem la llengua valenciana com a tal; els que creem en la seua autonomia de qualsevol atra; els que escrivim en valencià de la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana; en definitiva, els valencians de sempre, de Castelló, Alacant i Valéncia, ya estem farts de que se’ns tache de dretans, franquistes, blavers i, molt més, si cap, de secessionistes. Sols defenem lo nostre, perque ho creem de llei i de raó i perque es sentim, simplement, valencians. ¡Mai catalans! - ¡No ho obliden!
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER --- ACCS
Diccionari Valencià-Castellà, de la RACV, en sa segona edició, 2004
Açò, en lloc de ser una curiositat que deuriem saber, és una obligació per a tot aquell que se precie de parlar valencià; millor dit, de voler saber parlar i escriure la llengua valenciana, correctament.
Efectivament, tal com ya informarem l’any passat, quan aparegué a la venda el diccionari en qüestió en sa segona edició, recomanant la seua compra i coneiximent, ara recolzem aquella idea per mig d’este artícul, puix que, del seu coneiximent profunt, millorarem en bona mida la nostra expressió oral del valencià, a la vegada que s’anirem soltant en sa escritura; cosa important de la que adolim molts valencià-parlants.
En l’introducció, amplíssima i d’una riquea exquisita, nos dona tota una serie de normes per al seu us, aixina com la metodología i criteris seguits, regles ortogràfiques, d’accentuació gràfica i diacrítica, per a l’ús de la diéresis, o de la ese simple o doble, formes verbals, etc., etc...
Per eixemple, fixem-se en lo que nos diu sobre el nivell del llenguage: “S’ha intentat tindre en conte a l’hora de donar la traducció equivalent a una paraula valenciana els distints nivells del llenguage; és dir, que una paraula i els seus distints sinònims són idòneus en un determinat nivell o us del llenguage i cada sinònim sol tindre’n a sovint un en castellà que pertany al mateix nivell o varietat diastràtic. Aixina, a comparança, s’ha de donar en primer lloc a la paraula “despesa” la traducció castellana “dispendio” i no la de “gasto”, si be pot anar en un segon lloc. Igualment, a la forma “noces” cal donar-li el seu equivalent “nupcias” i no “bodas”, que serà l’equivalent a “bodes”, encara que “bodas” pot aparéixer en segon lloc. Recordem que l’orde d’aparició implica certa preferència i en estos casos idoneïtat. Quan hem trobat que la forma valenciana no té un equivalent castellà dins del mateix nivell, s’ha optat per donar una definició.FENT CAMÍ --- ACCS
És molt bo tindre un referent cultural en el nostre poble; i, nosatres, el tenim en l’Espai Cultural. Pero no sols el tenim, que ya és ben interessant, sino que, ademés, la seua direcció nos oferix cada mes una programació d’actes elaborada de tal manera, que recull una ampla diversitat d’espectàculs variats, que van des del teatre classic i sainets valencians, fins als balls d’época, o clàssic-modern, aixina com pel regional valencià, passant per diferents tipos de grups corals, siguen estos polifònics o regionals, com també de concerts de bandes de música, especialment la del poble, o igualment de grups musicals formats per professionals de la música, professors i catedràtics especialistas e instruments en particular, etc., etc.... que van cobrint, a poc a poc, els desijos de la gran majoria de la població.
El passat 13 d’Octubre, dumenge, a les 18,30 h., tinguerem el gust i la sort (els que hi anare’m), de vore i escoltar una d’estes actuacions-estelars que nos oferiren En Alfredo Oyaguez, al piano, professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, En Roberto Turlo, Oboe solista de l’Orquestra de Valéncia i professor de la Generalitat Valenciana i, En Carles Casanova, Clarinet i professor d’esta especialitat. Interpretaren obres importants de D. Lovreglio, J. Rodrigo, S. Chulià, M. Bruch, J.M. Morales, A. Ginastera, F. Schubert i G. Enescu. A vegades en forma de solistes i atres en parella o, a tres, nos delectaren i feren gaudir d’una vesprada dominical inoblidable.
Enhorabona a l’Espai Cultural i al seu director. Aixina es fa camí.COLABORACIONS --- Anys i vida --- Manuel Casaña---(DDV 03.01.04)
Anys i vida pareix que siga lo mateix, pero no ho és. Perque u pot estar carregat d’anys i d’alifacs, i... això no és vida. És un calvari ple de passos de passió i cadascú diferent. I el viure es torna la més primitiva de les Loteries; a la que jugues sense voler. Lo que sí que és un plaer és vore com fa uns dies verem per la tele a un menorquí de 114 anys –Joan Ruidavest., rècort Guiness- celebrant el seu aniversari junt a son germà Perico, de 103, i Josep de 97, que era el més chiquet. I tenint la clarividència de Joan, la veritat és que sí donarà gust viure i que siga per molts més anys.
I és que com tots sabem, el pas dels anys no soles nos ompli de solcs la cara, sino que nos amollix els músculs, nos corca els ossos, nos entaranyina la vista, nos creixen les orelles –i poc sents dins d’elles-, les dents, com els pàmpols, se cauen i no dic més per por a quedar-me curt. I és que la vida que se nos regala al naixer, té un preu i cal pagar-lo en rèdit poc a poc. Tots. Uns més pronte i, atres, més tart. Pero és aixina que el carrer de la Vida sempre t’aboca en la plaça de la Mort. Per això resulta més grat cada volta que veus a un vell que es sent jove; que està actiu, es divertíx, balla, viu com sempre, sent part d’una familia, ajudant als nets o als rebesnets. No és gens estrany que arribem –per lo que diu D. Josep Cabo Soler, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular-, als 120 anys. Si la mija d’ara en son 80, fixes vosté el regal d’eixa atra mija vida de 40, que els estudis estan donant. Clar que tampoc, si be ho mires, podrem aplegar mai a igualar-nos (segons el Gènesis), en aquells antecessors nostres: Adam que en vixqué 930; Henós, 912; Cainàn, 905; Mahaleel, 910... i no n’apunte més per lo que me conta un amic meu, que els historiadors bíblics no contarien els dies com ara, perque ni sabrien sumar ni tenien calendaris per coneixer en l’ayn en que estaven. I un poquet de raó sí que tindrà. Pero aixina i tot, si pensem que fora lo que fora és temps passat, esperem tindre vida en salut i viure el dia a dia. Restem importància als anys. Per molts que en tingam, mirem en quína altura es quedem si és cert que els ossos del chiquet aparegut en Ares no tenien 5.000 anys, sino 12.000. Calculen vostés els que tindria son pare si un dia apareix per la Cova
Fosca o la Remígia... ¡Qué poquet som en tan curt espai de vida!MOMENT POÈTIC – Dorm, Minotaurus, dorm – (Vicent Flor)
Artistes del no res. ¡Excelsos creadors de vanalitats!, --- feu lo que la fetichista massa demana en brams ensordidors. --- Observe darrere vosatres la silueta d’un marí americà, --- que alça la bandera del nihilisme –orgullós, suponc-.L’inquisició de les vostres brutes ments ha relaixat l’harmonia, --- condenada a la foguera per a otorgar a uns pocs pau i amor. --- ¡Majoria, teniu raó! Idolatreu al yo minuscul, --- mes vos pregue no conteu en mí.
Bellea, orde i rectitut son els enemics --- d’un postmodernisme absent d’idees i propostes. Ritme, velocitat i passió per tal d’omplir buits immensos. --- Sexe prostituït en la fi de no mai recordar el desamor.
Societat corrupta: Ta ceguera t’impelix a la mort. --- I la teua mort porta a la verdadera vida --- per a tots els sers que ouen el crit diví. --- ¡No suponen per la vostra sordera l’inexistència de la bella melodía d’espirituals sons!
PARLEM COM CAL --- LO RAT
Vocabulari: “El carrer”
Paperera—cabina-- monument—jardi—font—albelló—calçada—acera—pas de zebra—semafor—coche—camió—furgoneta—moto—autobús—grua—bicicleta—banc—illa de cases—transeunt—òptica—perfumeria—drogueria—fruiteria—verduleria—peixcateria—panaderia—papereria—floristeria—orchateria—quiosc—forn—taxi—policia—farola—buçó—ambulancia—camió de fem—bombers—parc—tramvia—terrat—teulada—balcó—finestra—agranador—contenedor—aparcament—carter—edifici...RACONET DE LA CULTURA, --- Salvador Faus i Sabater
(Recopilació històrica sobre la denominació “Llengua Valenciana”1994)
(II)
Fulla 10 i 11.- Després de 600 anys, aproximadament, de dominació romana i 300 de visigoda, mamprenen a apareixer les primeres divergències llingüístiques. Pareix ser que en el segle IX el poble pla tenia certa dificultat per a entendre el llatí cult. El Concili de Maguncia (847), recomanà que es predicara al poble pla “in rusticam romanam linguam”. En la Península Ibérica es formaren també llengües rústiques en cada regne o regió. A totes estes llengües o parlars se’ls nomenà “romanç”.
La llengua romanç no fon privativa dels regnes cristians, sino comuna –ab variants- en totes les terres que havien segut de domini romà i visigot. En els regnes musulmans de Valéncia, el romanç era tan natural i normal com ho poguera ser en qualsevol regne cristià; l’escritor i filòsof Ibn Sida, que morí en Denia el 25 de Març de 1066, en una de les seues obres “Kitab Al-Muyasas” –especie de gran diccionari analògic aràbic-, es disculpa en el pròlec dels errors que poguera tindre: “...i, ¿cóm no els he cometre yo –traduïx Garcia Soriano- si escric en temps tan lluyans (d’aquells en que llengua arabiga es parlava ab puresa) i havent de viure familiarment ab persones que parlen romanç?”.
A diferència d’atres llocs, el regne de Valéncia fon pioner en l’institucionalisació del romanç com a llengua oficial. Els Furs de Valéncia, otorgats per Jaume I l’any 1240, escrits en llatí, varen ser traduïts al romanç valencià en 1261 pel mateix rei Conqueridor: “Aquest fur romança e declara lo senyor rey”, i a més, ordena que “los iutges en romanç diguen les sentencies que donaran”.
La primera afirmació històrica i documental que parla d’una “llengua” concreta, en el quadrant en qüestió, és de l’any 1395. Es tracta del llibre VALERIO MÁXIMO, de N’Antoni Canals, que diu aixina: “... tret del latí en nostra vulgada lenga materna Valenciana...”
És interessant esmentar l’opinió d’En Francesc Eximenes en SCALA DEI, el qual fa públic i palés reconeiximent de “sa llengua”, sense ningun gènero de dubtes ni recels, i sense donar-li major importancia ni tindre en conte que era de Girona. Ho esposa aixina: “Novament traduït de Lemosi en nostra lengua vulgar Valenciana...”.
Reafirmant de forma natural i nítida el sentit i contingut del present Pòrtic, l’espontania declaració de N’Alexandre Cirici, que diu aixï: “En quant al valencià, ací la cosa és molt pintoresca. Vorà: els catalans escrivim en valencià o lleidatà. La diferència estreba en que nosatres pronunciem d’una forma, mentres que els valencians ho fan tal com ho escriuen. És una cosa curiosa el fet de que la nostra llengua ha tingut son desenroll lliterari a partir del valencià, perque era el que s’utilisava en els documents oficials del passat”.
Finalisem este chicotet Pòrtic, senyalant que esta tasca de recopilació comença, llògicament, en Els Furs (1261), ya que l’incorporació dels regnes musulmans de Valéncia al mon cristià feu posible que la Llengua Valenciana, llavors dita romanç, es conreara per tot arreu i florira ab tanta força i plenitut que alcançara la primacia entre les romàniques, de tal forma que fon la primera neollatina que tingué un Segle d’Or (XV). Esta recopilació finalisa, com és natural, ab el reconeiximent institucional de l’Estat, i la desijada aprovació d’Autonomia, pel que la Llengua Valenciana es convertix en oficial de la Nacionalitat Valenciana (1982).
La seguritat científico-històrica dels documents que aportem, degudament ordenats, son un aval que aclarix abundosa i definitivament, si haguera lloc a dubte sobre la Llengua Valenciana, el seu nom, desenroll i vigència; els testimonis gràfics adduïts son d’una valua extraordinaria, puix fan pública manifestació d’esta veritat inqüestionable.
Volem deixar constància –a la documentació històrica ens acollim- de que la Llengua Valenciana té un nom ben clar i definit; té gramàtiques, vocabularis, diccionaris, regles i normes d’escritura; té els quatre pilars que deu tindre tota llengua lliterària: poesia, prosa, oratòria i dramatúrgia; i té, per últim, tota una succesió oral i escrita que aplega fins als nostres dies, a pesar de les vicisitits negatives que ha patit darrerament.
Si havem tingut la sort de coneixer, encara que superficialment, parceles de la Història Valenciana, sigam conseqüents ab esta veritat i sapiam defendre-la, que és la millor forma d’amar la nostra Patria. (continuarà).BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS
SENYERA VALENCIANA. La bandera de tots (Andreu Tintorer/Felip Bens)-Editorial L’Oronella-Octubre 2005
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telfno.96.1493405 – Esperem les seues demandes. Gracies.