EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.25 Setembre 2005
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,
Revistes
Sumari
EDITORIAL --Espanya és diferent -- FBU
Esta expressió tan eloqüent que estigué de moda tants anys, segons alvançavem en la recepció del turisme estranger, principalment a partir de la década dels 70 fins a ser el segon país europeu després de França, seguíx mantenint el seu motiu de ser. Dit “marchamo” s’anà imposant, no precisament per la qualitat dels servicis que ací els prestavem; tot lo contrari, puix a part del sol, bon pernil i tota classe de taperio, moltes eren les coses i costums que chocaven frontalment en la seua forma d’entendre la vida, des de la brutea en els locals oberts al públic, foren bars, discoteques, trens de rodalies, etc., on tot s’encontrava per terra, papers, colilles..., o les mosques campaven ben vivetes passejant-se pels mostradors depositant lo seu per damunt de clòchines, olives i tortilles; o en els servicis, a on si no faltava paper higiènic, tampoc hi havia tovalla, o no eixia aigua per l’eixeta perque estava trencada...
¡Espanya és diferent!, oïem per tot arreu; i lo dur del cas és, que inclusiu nos fea gracia.
Esta manca de sensibilitat per la faena ben feta, pel servici ben donat, etc., l’anavem trampejant pels preus barats, en comparació als nostres països competidors; també pel nostre carácter festiu, llibertat d’horaris i, com dia abans, pel sol, pernil i varietat de menjars saborosos i exòtics.
¡Naturalment que açò ha canviat en bona mida i gracies a Deu! –Pero, no del tot, ni molt menys. La dichoseta frase, llamentablement, seguíx en vigència real i per a vergonya de la majoria dels ciutadans; tampoc de tots. A la fí, som els espanyols de qualsevol lloc qui carreguem en la befa, puix que no és atra cosa el seu significat. A mí en particular em malcora i cabreja quan la tinc que aplicar a l’insensibilitat de lo que nos afecta als valencians, per la desidia d’uns quants.
Arribe a l’aeroport de Manises, procedent d’un viage a Munich i una visita curta a Salzburgo, junt en uns amics. No vullc fer-me llarc en l’assunt. Tot impecable; des dels servicis en lo públic i privat, fins a l’atenció i comportament en la ciutadania, aixina com el conreu i neteja de jardins públics, fronteres de les vivendes, flors per tot arreu...., molta flor... a pesar de que no tenen a penes sol si els comparem en nosatres i, ademés, fa molt de fret i quasi sempre està plovent. ¡Un dèu!
Ya toque terra valenciana. Molt de sol i millor temperatura, 32 graus. Per motius que no venen al cas, vinc a Albalat per baix, en coche i entre per la “rotonda” del poligon industrial de Massalfassar/Albuixech; ¡Depriment! - ¡vore’l, dona fastic! – Continúe i aplegue a la segona, la que conduïx a la ITV; pijor encara; totes les plantes reseques (més que seques) i mig mortes, la brossa s’ho menja tot; ninguna, pero és que ninguna floreta... Passe per la tercera, ya arribant a Massamagrell...¡Desidia pura i dura! - ¡De pena!
I ací entra de ple el motiu del per qué se’ns “imposà” l’Espanya és diferent: Falta de sensibilitat front a tercers; despreocupació per la ètica de les coses; polítics de tanda impresentables que els dona un pimentó els diners que nos trauen als ciutadans per a després malgastar-los en jardins i tantes atres coses, sense previndre el seu manteniment. -¿Serà açò tal volta meninfotisme? – És que m’encen la sanc.
Per fí arribe al meu poble, Albalat dels Sorells i, de sobte, m’encontre en la polida i bonica rotonda de la Tendeta; se me’n passa un poc el cabreig i, com a premí a mí mateix i en gran sorpresa de ma muller, que m’acompanya, creue tot lo poble fins a la rotonda gegant tan ben conreada, lligc el nom complet del meu poble, tan florit, li done tota la volta i aplegue content a casa.
¡Qué llàstina no posar un poquet més de sensibilitat per part de tots! – El resultat seria molt positiu i el voriem de seguida. Amen.
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER --- Lo Rat Penat
Història de Lo Rat Penat (2000)
En este interessant llibre, obra i compendi de l’història de Lo Rat Penat, reconamat varies vegades en la nostra revista, qualsevol valencianiste encontrarà materia més que suficient, per a informar-se de tot allò que nos pertany i nos identifica com a poble diferent i diferenciat del conjunt de la nació espanyola. En ell s’encontrarà a sí mateix en infinitat de temes desenrollats per prestigioses personalitats, coneixedores com ningú, de la nostra realitat.
Pel raonament genuí de la materia que explicita, recolzarà el coneiximent i el voler de tot lo valencià i, en particular, de lo que més i millor nos identifica: La Llengua Valenciana. Per l’interés del seu contingut, reproduïm a continuació, part del discurs del primer president de Lo Rat Penat, “En Feliu Pizcueta i Gallel”, en motiu de la clausura del primer acte de presentació de la Societat, en 31-07-1878, que tingué lloc en el pabelló de l’Ajuntament del Cap i Casal del Regne, que cada any instalava en el Passeig de l’Albereda, per la Fira de Juliol. Dia aixina:
“Tal vegada crega algú que la creació d’esta societat obedixca quant manco a alguna mira de esclusivisme provincial y quant més á alguna idea separatista; y yo, que dech concentrar en lo meu pit los sentiments de mes dignes companys, tinch que declarar así que ans que tot som fills y amants de la noble terra espanyola; que no resucitem les glories del antich Realme valenciá, més que per tenir lo goig de que no s’obliden y se perguen com la sehua llengua, en la oscuritat del temps. Recordar lo passat pera honrar lo present y pera que servixca d’eixemple en lo pervindre, esta es la nostra misió”.
En realitat, l’acte venia a ser la culminació d’un procés que se fon gestant anys abans per aquella generació de “ratpenatistes” que veren complit el seu somi de recuperar una llengua que, com a conseqüencia de la prioritat donada a l’espanyol, s’encontrava culturalment debilitada i el seu us se circumscrivia a l’àmbit privat.FENT CAMÍ ----- Les Festes Majors ----- ACCS
De nou s’encontrem en l’amic o familiar que viu fòra i que té com a prurit vindre a passar uns dies entre els seus i festejar les festes de sempre; les que unixen, familiarment parlant, tant com les de Nadal.
Este fet huí és important, puix que el sistema de vida és tan diametralment opost al d’abans, quan pràcticament ningú eixia de casa, que ens fa reflexionar.Ara veus al que viu tot l’any en Madrit, Bilbao o Sevilla; quan no en França o Alemanya.
-¡Ché Fredy..., o Fermín..., o Pepe..., -¿Cóm estàs, atra vegada per ací?
-Molt be, gracies. Mira, quan s’acosten estos dies pareix que t’entren picors i no pots sustrauret de vindre uns dies per vore la familia i participar de les festes patronals.
¡I ben be que s’ho passen tots! – dinars en els seus, aperitius i sopars en els amics de sempre, participació en els actes lúdics, potser que també en els religiosos, especialment en la provessó del Santíssim Crist de les Ànimes...
En fí, que la semana els se’ls fa curta i quan menys s’ho pensen ya estan damunt del coche, tren o avió, tornant al seu lloc de vida actual.
Segur que els sentiments vixcuts durant la semana de festes, la majoria, si no tots, son positius; i aprofiten per a reencontrar-se en el passat, conviure i reviure fets que mantenen una ilusió en l’amistat de la gent de sempre; dels que, a bon segur, compartiren moltes vivencies.
És una forma de fer camí molt recomanable. -¡Que no decaiga!COLABORACIONS --- Nits de calor i de gossera --- (Manuel Casaña T.)
Recorde que quan treballava tota la nit i part del dia, volia que m’aplegara pronte l’estiu per chafar l’orella a gust sense tindre cap de corruixa que desespera. Perque és en l’estiu -quan diuen que tot lo mon viu- i molt més i millor, les formigues i les mosques, les avespes i els mosquits; pero que dona gust dormir destapat, com també tindre les millors frutes per a les postres i temps per a llargues charrades de veïns. I son molts els que abans de que arriben els dies de calor, pensen i fan proyectes de vacacions. Puix, diuen, anirem al secà, a la caseta; o a la plaja a encaixonar-se en l’apartament o a gitar-se en el pam i mig d’arena que te deixe la gent. Uns per a torrar-se com els cacaus i els atres per a respirar la sal de la mar i escoltar les ones en el seu anar i tornar sense parar. I mentrimentres, per a no estar ociós, empalustrar-se cremes per damunt de la pell, o arruixar-se olis com ungüents; i que només siga això, que, a lo pijor, per la nit lo que te ú son rojures i bambolles per tot lo cos.
Per por ad això últim, és per lo que he preferit sempre el secà. Soc de montanya; fuigc de l’humitat. La trobe més tranquila, manco asfixiant. Arbres, terra i cel era, abans, el sà horisó dominant. Huí, tampoc és lo mateix que ahir, puix son molts els que s’han repartit el pastiç costerut i ya son poquets els llocs a on tens montanya sense carretera i voreres sense asfalt. Huí hi ha molts adosats, de parets o barandats migers que fan que, uns i atres, compartixquen ombra d’arbres, fulles, figues o raïm. I, si tens la mateixa sort que yo, pots tindre, de veï, gosset que lladra molt tots els dies de l’estiu. Perque és que este gos que els dic, de matí fa com si treballara de guarda, i només corre darrere d’alguna que atra mosca o sangrantana, i quan es cansa, descansa; pero, per la nit li ve tota la marcha festera i els lladrits més escandalosos. I no et queda més remei que compartir. Els guà-guà es senten fins que el primer quiri-quiri matiner li diu que és hora de dormir i és quan, a la fí, deixa tranquila a la gent. Clar que, com ya clareja el dia i de matinet la fresqueta dona gust, t’alces i mires de reüll al gos al que li tens la mateixa simpatia que al cà que t’embruta el pati, l’ascensor, les aceres i els jardins. Els atres, els que son educats, els que estan en la casa com un gat, calladets, estos no els solc tindre per allí. Desgracia que té ú; o castic.
Pero com els he dit, quan es fan les 5 o les 6 del matí, ad estos gossets els entra la soneguera i el dia naix tranquil. Pero no et fies molt si els veus dormir; no saps mai si et creuran amic o enemic. Per això en estos dies de calor, nits embafosses, en les que inclús la lluna tindrà suors, no convida molt anar al llit corrent per por ad estos moments de gossera intranquila que em fa pegar volta al llit cap a un costat i cap a l’atre i, ademés, tens pel cap revoltant, un mosquit.
Crec que no exagera Bernat Artola quan parlava d’un gos dient: “Tinc un gos que pareix un llop—i de fets és un corder—sols que no pot vore prop—gat, pollastre o foraster.—És tan gos i malcriat—i tan sort i malcregut—que lladra sols al veïnat--¡Perque te més conegut!—com és brofec més que gos—i de llop ya no te res—va vivint i fent-se gros--¡i que rabien els demés!
Igualet que éste en tinc yo prop del meu chalet no un ni dos, sino més de dèu. -¿A que no els voldria tindre vosté?
MOMENT POÈTIC – Soletat, de Pensaments lliures --- Aureli López
Soletat necessaria per al cor --- quan res nos quadra be ni res nos cualla, --- soletat per a la pau i de la por, --- amiga de ma perduda batalla. --- Soletat companyera de per vida --- en tant d’amor forçat, fingit i trencat, --- soletat tan volguda, tan sentida --- com eixe primer bes, tendre i furtat. --- M’omplis quan vols d’idees i de versos --- o em deixes erm i trist, ple de dolor, --- pomell de sentiments muts i diversos, --- contrapunt del cervell, flama i gelor. --- Vens quan no et vullc i no quan tinc desig --- de dir-t’ho tot baixet a cau d’orella, --- eres crit o soroll clavant-se enmig --- de l’encant suau i dolç d’una parella. --- Soletat entre immensa multitut, --- Soletat de l’espiga i de la flor, --- Soletat de l’estrela en l’altitut, --- Soletat de l’avar i el seu tesor, --- Soletat de qui vol i no és volgut, --- Soletat de qui viu i per qui es mor.PARLEM COM CAL --- LO RAT
Vocabulari: “El zoològic”
Animals terrestres.- mona, mico, chimpansé, gorila, orangutà, hipopotam, rinoceront, cocodril, elefant, búfal, bisont, zebra, lleó, tigre, pantera, lleopart, girafa, camell, dromedari, cangur, gasela, cèrvol, llop, castor, farda (ardilla), rabosa, hiena, javalí, orso, panda, camaleó, fardacho, sangrantana, caragol, ratolí... Aus- aucell, àguila, cigonya, falcó, condor, buitre, esturç, colom, canari, periquito, guala, cotorra, guacamai, mussol, òbila-moixa, oroneta, blanca, perdiu... Insectes- palometa, cuc, gruga, mosca, mosquit, panderola, borinot, abella, avespa, llombrigol, formiga, chicharra, puça, santmartí...
Tornar al principiPENSAMENTS ---- CHARO SÁNCHEZ
He comprovat, per mig dels malalts que m’ocupe del seu conreu, que per molt que alvance la ciencia, descobriments impensables i extraordinaris que cada jorn sorgigen de l’estudi profunt de les malalties, que eixos remeis que apliquem son tractaments i terapies a les conseqüències d’”algo” que en qualsevol moment fallà per manca d’harmonia. -¿Potser sols està malalt qui té càcer en algun lloc de son cos?- ¿O també el patix qui es deixa destruir la vida afectiva poc a poc sense a penes lluitar?- ¿O també qui fa “mala sanc” i amarga la vida als demés?
Diem que està malalt qui patix una depressió, o una fòbia, o una neurosis, o qualsevol atre trastorn síquic; pero... ¿No està malalt espiritualment, aquell que se li han secat els sentiments interns per no fer us d’ells, aquell al que la soletat li dol tan fondo que atenta contra sí mateix, qui no li encontra sentit a la vida, qui sent el buit tan profunt i ses ulls derramen tristea, al que se li trencaren els somnis de tant ignorar-los, el que viu el vèrtic i l’estrés? – La llista podria ser inacabable i sempre tornariem al començament. -¿Sabriem dir en seguretat real i autèntica, a on començà?, - ¿Si fon una cèlula folla o un sentiment trencat pel mig? – Sembla que actuem moltes vegades sense saber lo que volem i desigem i, tot lo que fem inconscientment, el temps nos ho torna com efecte concret d’eixa actitut.
Tornar al principiRACONET DE LA CULTURA ---Del “Crit de la Llengua”, de Josep Alminyana i Vallés (edició 1981). --- RAFÈL MARTÍ DE VICIANA (III)
Denominació de la llengua
... En primer lloc fa est elogi sincer de la nostra terra i de la llengua nostra: Y más ha concedido Dios a Valencia una Lengua polida, dulce y muy linda, que con la brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.”
Després enaltix els valencians perque “con su juicio muy claro y de grande vivacidad, con discreta corrección borraron y apartaron de su Lengua todos aquellos vocablos barbaros, toscos, impertinentes y groseros y formaron una lengua comun para todo el Vecino, con la qual hablaron y hablan de presente.”
A continuació parla de la formació de la nostra Llengua, citant les fonts
més importants que contribuïren a sa formació: “Esta Lengua formaron de lo mejor que havia en la Lemosina; y por lo que les faltava recorrieron a las tres Lenguas mas excelentes de todas las del mundo, según antes hemos probado. De la Hebrea tomaron sac, recamar, tou, petit, sapha, de gom a gom, y muchos otros vocablos en gran numero. Otro si, tomaron de la Griega batax, tapi, mostacho, asomar, golf, genega, cis, squinçar, gos, brecar, disminuir, y otros muchos en gran numero. De la Latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuesse.
Elogia la precisió de la Llengua Valenciana i la facilitat que tenen els valencians per a deprendre unes atres llengües: “Si un valenciano comunica con alguna Lengua estraña, dentro de breves dias la habla como si fuese natural, y criado en ella; y si acaso algun estraño viene a vivir, y morar en Valencia, por mucho que more, y se trabaje hablar la Lengua Valenciana, en su vida no hablara perfectamente, porque a cada paso tropieza en su materna Lengua; y esto viene que el Valenciano tiene aguda y penetrativa Lengua, y pronuncia muy claro, porque se ayuda de los dientes y labios en su habla y concibe con facilidad la Lengua estraña: y el estraño no puede hablar perfecto la Valenciana.”
I tota esta serie de raonaments l’acaba ab esta bellíssima idea: “Es la Lengua Valenciana de condicion de donzellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar a doquiera y que defienda la fortaleza de su Lengua.”
Seguíx després un llarc estudi filològic comparatiu, per a provar que el valencià ha prés del llatí més veus i paraules i ab més purea que ho ha fet el castellà.
Per ser el discurs de Viciana, en resposta a l’oració de l’embaixador castellà Garcilaso, l’únic text que nos ha quedat en Valencia, el transcric ben a gust, pero abans voldria fer ressaltar del nostre escritor unes paraules molt importants i molt d’actualitat, que les hauriem de tindre presents tots els valencians: “En esto perdone Castilla si la Lengua Valenciana defiende su partido, porque escrito està: “Mi honor no lo daré a nadie.” Efectivament, tot és qüestió d’honor. Els valencians no podem cedir davant de cap pressió, vinga d’a on vinga. Ni per honors, ni per premis, ni per promeses, el nostre honor de valencians no el podem ni el volem donar ni cedir-lo a ningú.
I per a acabar, estes son les paraules de l’oració de Viciana: “O Benigne e inefable Jesu de Nazareth, Redemptor de natura humana, Estela major, ros, escala e porta del cel, de vostra justicia, misericordia paterna i grandissima amor, tota regio, provincia e terra es plena.
Tu qui es consolador, defensor e dador de tota consolació, benediccio, refugi e benefici a tota anima cathólica Christiana: a mi factura e creatura tua, per tu plasmada, salva, e al cel porta, puix esperança e certa promissio de la tua clemencia liberal ma anima ab fervor spera. Et dona la absolucio, e una sola mica de sempiterna habita000cio de la tua celestial patria, e mansio. Et ab continua contemplacio, adoracio e fruicio de perdurable e soberana contentacio postrat en vostra divina presencia, diga mon sermo i oracio. Sant, Sant, Sant e immortal Deus de eterna e infaciable gloria regna per tot temps. Et a Valencia terra sancta, devota, caritativa, Christianissima, tu Regina del Cel sobverana, tota plena de gracia, conserva e guarda. Amen.”
BIBLIOTECA ACCS ----- LLIBRES RECOMANATS:Història de Lo Rat Penat (2000)
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telefon. 96.1493405 – Esperem les seues demandes. Gracies.