CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER
La Biblia Parva, de Sant Pere Pascual -(Tret del llibre de En Joan Costa)
La Biblia Parva té certament una unitat i propòsit un tant diferent d’atres obres més directament polèmiques, com són la Disputa contra los jueus sobre la fe cathòlica i la Impugnació de la Secta de Mahoma, on es troben la major part dels passages idèntics o paralels, sobre tot en la primera. És un compendi expositiu de doctrina cristiana per a instruir als cristians catius en Granada i guardar-los d’apostasia, i en este sentit s’ordenen les matèries i s’enllacen unes en atres; mentres que tant la Disputa com l’Impugnació, responen més a una dialèctica d’atac i de defensa.
A banda d’això, n’hi ha alguns passages en la Biblia Parva que no es troben en les atres obres i que no manifesten un estil en res diferent al conjunt. L’hipòtesis de Fr. Pere Armengol l’obliga a supondre que tots els passages i cites bíbliques que no estan en atres obres , són afegides per un redactor més tardà. Hem de tindre en conte que les condicions en que pugué escriure Sant Pere Pasqual no eren precísament les ideals. Captiu, sense llibres i confiant-ho tot a la memòria, no té res d’estrany que aprofitara lo ya escrit en una obra per a incloure-ho, si venia al cas, en una atra, sense que tinga massa importància quína fon primerament redactada.
En conclusió, ya fora la Biblia Parva composta per ell mateix, ya fora composta no molt després de la seua mort, no hi ha dubte raonable, ni l’ha hagut fins ara, de que el contingut i l’estil són els mateixos de les atres obres atribuïdes al sant.
Com en tants atres llibres del temps, i posteriors, l’escrit original carix de títul, i en cada còpia manuscrita de les que es conserven sol haver, a modo de títul, una breu identificació inicial de l’escrit, ya feta pel mateix copiste, ya per qualsevol bibliotecari posterior. Per eixemple, en el Manuscrit de l’Escorial precedix a la taula este títul: Catecisme de Sn. Pere Pasqual Bisbe y Mr. En un dels dos eixemplars del segle XV de la Biblioteca Nacional de Paris, catalogats per Morel Fatio, posa: Libre de la flor de la Biblia e la flor del Salteri.
Pareix que fon Juan Pardo de Villegas, en la breu vida de Sant Pere Pasqual escrita per ell i editada en 1614, el primer que, de passada, nomena esta obra com a Biblia: “fué este santo obispo natural de Valencia, o su comarca, y échase de ver en un libro que compuso, llamado Biblia, de los misterios de la fé, en lengua valenciana”.
Gaspar B. Arbuxech, en son Sermó de la Conquista, any 1666, menciona a Pere Pasqual i esta obra com “un llibre, que entre atres molts, escrigué en nostra llengua Valenciana, intitulat per los Authors vulgarment Biblia Chica, imprés en Barcelona, lo any 1492. En la fulla 44, plana segona, he llegit...”
Molt possiblement, i en ocasió de la revisió i publicació de les obres del sant en llatí, a rel de l’aprovació pontificia del seu cult immemorial, quan es va traure còpia, en 1676, del Manuscrit de l’Escorial, es va afegir en el començament del còdex este títul: S. Petri Paschalis Valentín, Episcopi giennensis, Martyris Christi, instituti B. Mariae de Mercede Red. Capt. Opus inscriptum Biblia Parva ad Granatenses captivos.
Ya a partir d’ahí, tots els bibliografs i comentaristes fan alusió a l’obra com a Biblia Parva, siga perque pensaven est era son títul primitiu i original, siga per la constant acumulació de pasajes de l’Escritura.

MOMENT POÈTIC --- Paraules i Adeu --- Chimo Lanuza
Pels sentits he depres – un bon grapat de coses – que ara aci, en el present – no volguera que en foren tantes.
Es ingrata la vida i els seus silencis. -- ¡Ai d’aquell, ai, que a soles – te com a uniques armes – el cor i uns quants mobles!
Comencem a deprendre de la vida – els seus secrets i, inocents, obrim els braços – i es el temps qui cruelment es dedica – poc a poc i en certea a destroçar-nos.
Em pot la vida, que ya m’ha vençut; -- pero m’aguarde encara un bon manoll – d’esperances que algun dia, algu, -- fare que les gaste com un vencedor.
He vixcut un temps desert, ya ho se, -- i no he pogut superar el fracas; -- seguiu vosatres, que no puc mes, -- furteu el futur que encara ha quedat.

FENT CAMI --- FBU
Tan bonico com interessant és i resulta llegir i escriure en valencià. Vullc dir, en llengua valenciana. Escoltar poesia, vore teatre (no televisió); preocupar-se, ara que podem, de coneixer a fondo la nostra cultura, la del Reine de Valencia... Puix be, fer-ho huí, en el dia a dia i interessar-se per a que els teus aixina ho entenguen, que ho facen i es convencen de que val la pena, és i resulta una verdadera lluita constant. Més be sembla que qui aixina actue, per eixemple yo mateix, sigam elements prou fòra de lloc i de context; i dic be, “fòra de context”.
És tan verídic tal com ho expresse, que arriben a dir-nos que estem fins al marge de la llei; que no respectem les ordenances emanades des del govern valencià i, en particular, des de la “Conselleria de Cultura”. Que som uns “secessionistes”.
Francament, després d’una vida prou marejadeta, d’haver conegut moltes maneres d’entendre-la, de tractar de desenrollar-me com a persona del meu temps en cada época de la meua vida i d’intentar ser lo més normal possible, va i ara, arribant als xixantahuit anys i ya ser yayo de sis nets, m’entere de que, per defendre les senyes d’identital del poble valencià, d’usar les Normes de “El Puig” per a expressar-me en la genuïna llengua valenciana, és dir, les que determinaren i usa la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV); que seguixen i accepten en Lo Rat Penat, l’Associació d’Escritors en llengua valenciana (AELLVA), l’editorial Oronella, el Colectiu Fullana (Catedràtics i professors de l’Universitat de Valéncia), la Cardona i Vives de Castelló de la Plana, el Grup Constantí Llombart i tantíssimes atres entitats eminentment valencianistes fins a la mèdula, ara va i resulta, com dic, que estic fòra de llei i, a més, soc un “secessioniste”; vaja, en atres paraules , soc poc menys que un “bandoler”, un “enemic públic”.
Puix, senyors del govern i atres partits que aixina pensen: D’això, res de res. Soc un valencià de dalt a baix, que a l’igual que tot un eixercit d’atres que sentim lo mateix i que vostés no volen vore ni reconeixer, que defén “l’oficialitat de la llengua valenciana”; perque ya dins de la democràcia, aixina ya fon reconeguda i ensenyada en les escoles i en L’ Universitat, en llibres i material degudament adequats”. Foren vostés i sols que vostés, el PSEPV primer, canviant al seu parer la normativa oficial vigent per la de l’IEC, i després el PP fins a huí, mantenint i aumentant el desficasi per l’incorporació de l’AVLl, en totes les consegüents negatives conseqüències, qui son els “secessionistes” i continúen estant fòra de llei, després de més de 25 anys. Ho saben molt be i mentres no canvien sa connivència en estos temes, continuaràn sent-ho i estant.
Eixa és l’única veritat; nosatres, per nostra part seguirem fent el camí mamprés, precisament per creure’l de llei i de raó.

PENSAMENTS ---- Charo Sánchez
De ben llunt s’escoltava la sirena d’una ambulancia. Ben pronte es movilisaria la porta d’urgències. És curiós, cóm en este lloc lo mateix dona que siga de dia que de nit; sempre ve qualsevol ferit i en corruixes... I no et dones conte quan llunt d’ell i de ple en el “mundanal soroll”, creus que la vida es tota una invitació a passar-ho be, que l’enfermetat no va en tú; que a tú no et passarà res... perque “controles”...

PARLEM COM CAL --- Els oficis --- LO RAT PENAT
Mestre – capataç – oficial – aprenent – peó – manobre –electriciste – fuster – ebaniste – ferrer – manyà – llanterner – fontaner – sabater – obrer – jornaler – llaurador – comerciant – mercader – notari – escritor – botiguer – forner – carnicer – taverner – pasticer – impressor – gravador – carter – estudiant – advocat – arquitecte – ingenyer – farmacèutic – mege – cirujà – practicant – veterinari – astronom – astronauta – físic – químic – biòlec – filòlec – llingüiste – banquer – juge – magistrat – músic...

RACONET DE LA CULTURA ---- Del “Crit de la llengua”, de Josep Alminyana i Vallés. (edició 1981)

BIBLIOTECA ACCS ---- LLIBRES RECOMANATSPer a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuràn dirigir-se a la bibliotecària de l’Associació, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telf. 96.1493405 --- Esperem les seues demandes. Gracies.