INFORMACIONS
VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.2 d' Octubre,de 2003
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
¡Qué ens està passant! – N´hi ha una frase molt eloqüent que nos ho explica palesament i que cal hui, portar aci. “se n´hem passat de rosca”.
Un tornillo en rosques perfectes junt a la seua femelleta corresponent, quan totes dos funcionen i s´acoplen, es dir, quan fan la missió per a la qual han segut fabricades, puix això, permaneixen unides garantisant tot lo que ajusten i unixen. Parlem, clar, mestres que alguna rosca, siga per defecte de fabricació, o per un us inadequat, no se´n empasse, puix que llavors, ni el tornillo ni la femelleta aprofiten per a res que no siga ficar de mal genit a l´usuari.
Fa només que unes semanes gaudirem els albalatans de les nostres Festes Majors. Temps d´encontre que, junt al nadalenc, encara mantenen i donen l´oportunitat a amics i familiars per a reencontrar-nos en les nostres arraïls, raonar, passejar, prendre part activa en qualsevol acte lúdic i cultural preparats a l´efecte: teatre, concerts, bous embolats i vaquetes soltes pels carrers del poble, cabalgates, mascletades a migdia i castells per la nit, balls populars fins a la matinada, espectaculs de varietats.... inclús, qui vol, té l´ocasió d´anar algun que atre jorn a missa i participar en les processions.
No hi ha que oblidar que la base i tradició d´estes Festes Majors son eminentment religioses, es dir, que per si algú encara hui no ho sap o no s´ha enterat, es baix el nom i titul dels Sants de l´Iglesia Católica on, d´una manera o d´atra, se venen desenrollant. Vol dir açò que, com a darrera image d´un programa establit en un dia concret, per a bé o per a mal, sempre restarà present que fon representat per la comissió de clavaris que li feren la festa al sant o sants de l´iglesia, inclús al mateix Crist. En el cas que aci presente, el marró se l´endú el pobre de Sant Gil.
No te res que vore en ser un carca, ni en un retall de les llibertats, ni molt menys en discriminació sexual; pero sí, i molt, en el nostre sistema actual democràtic. Ahí es, estic segur, on el poble, nosatres tots, no hem entés lo que significa viure democràticament. Els drets i obligacions dels ciutadans, en una bona part d´ells, fallen per la seua base i ens endinguen, per una banda al poble i, per atra a les seues autoritats, com es el cas que ens ocupa, “gat per llebre”.
La passada de rosca fon de tal calibre que no té qualificatiu, puix que per a representar una actuació de porno dur hi ha locals “mal-degudament autorisats”, on qui vol, previ pago corresponent, allí es dirigíx per a vore-ho. Per mai no deuría ser representat ni expost en la plaça major del poble, davant d´una audiencia majoritariament no preparada (si es que alguna volta s´està preparat per a un tal malcuinat), en una bona proporció de chiquets ben menuts de 7/10-11 anyets. Se´m podrà dir que a eixes hores de la matinada tots eixos chiquets ya derruyen estar moltes hores dormint. Miren vostes, estant d´acort en la darrera apreciació, que ho estic, no es el cas. Aci es tracta de que, per a més inri, l´acte de porno dur lesbianic fon presentat i dut a terme per dos dones vestides i disfrasades en hàbits de monges religioges.
Qualsevol pot imaginar-se l´impact en cada una de les ments dels presents; les hi haurien per a tots els gusts, donat la diversitat i diferencies de públic present. - ¿ I per qué la gent que es sentí ofesa no s´alçà i se´n anà? – Puix mire, perque no; perque la psiquis dels humans també sofrix a vegades un bloqueig que l´impedix a penes mòure´s, ni reaccionar com cal.
Senzillament, se´n passaren de rosca. Pero això no deuría mai restar aixina, puix que, a qui corresponga deurien fer-se les gestions oportunes, inclús una denuncia si calguera, per a que ya mai més es produïren estos actes indecorosos i malsans (mentalment parlant), que ens embrutixen, desqualifiquen i empobrixen com a societat culta i alvançada. Ya no es tracta d´un gamberrisme intolerant en la societat que l´envolta, dedicant-se a trencar-ho tot per aci i per allà on passa, inclús dins de la piscina pública del poble; açò es molt més greu. Es un atac frontal a la societat, valent-se de l´estat democràtic on tots vivim i, en primer lloc en el cas que ens ocupa, a l´Iglesia Católica.
Deu existir una normativa on s´arreplegue fins a on se puga o no, representar un tal espectacul en la vía pública, davant d´un públic tan heterogeni.
FBU
Queixar-se ho fà molta gent i, la veritat siga dita, n´hi ha motius més que sobrats per a eixercir esta professió en el mon i vida actuals.
La queixa té, per atra banda, una importancia vital en casos ben concrets, si es sap dur a terme pel camí correcte i va avalada per una bona part de la societat, de forma constant i contundent (en forma de pressió); aplega fins a fer canviar el mateix curs de lleis ya establides. A més de ben feta, hi ha que estar convençut de posseïr la raó i saber-la demostrar on calga, de la forma més documentada possible, es dir, que per a obtindre el fruit exigit per mig de la queixa, hi haurà que observar tres mides imprescindibles:
a) Tindre la raó
de lo que es reclama.
b) Demostrar-ho documentalment; científicament, si cal.
c) Fer-ho de la forma corrècta i pel camí degut.
Existixen problemes, queixes d´una majoría dels valencians de les tres provincies, que permaneixen estancats i enquistats en el temps; me´n estic referint als de La Llengua i les Senyes d´Identitat de La Comunitat Valenciana. En este cas, paradoxalment, no s´alvança gens, puix més be sembla lo contrari comprovant any darrere d´atre, que el valencià que s´ensenya als chiquets en les escoles està totalment catalanisat.
Les queixes, les reclamacions que tots els dies es duen a terme per acabar en este mal de cap i ficar l´orde necessari per a obtindre “el canvi del canvi”, es fan be; molt be, diria yo. Tant en els mijos de comunicació, especialment en la prensa diaria, revistes especialisades, llibres, etc., etc., on es demostra per activa i per passiva, la raó que tenim eixa majoría a que abans fea referencia, demostrant-ho de forma documentada i més que científica. A més, perque aixina ho avalen l´Estatut d´Autonomía de La Comunitat Valenciana i La Constitució Espanyola. Aixímateix, les associacións mes genuïnament valencianes, com Lo Rat Penat, la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), La Cardona i Vives, i tantíssimes atres, tenen queixes i querelles presentades a l´Administració Pública, a la Valenciana i a l´Estat Espanyol, des de fà a montó d´anys i no res es conseguix fins al present. Ací i allà donen la resposta per callada i van fent el seu camí, que no es atre que el dels interessos polítics.
Llavors, si com día abans, tenint i observant aquelles tres regles, tot o quasi tot s´obté, - ¿Per qué en el cas que comentem, el quiste cada jorn que passa és més greu?
Sols encontre una resposta i estic convençut, cada día més, que els valencians, parle ací de la societat valenciana en general, precisament en este cas concret, ens falta força i convenciment de la mateixa societat en allò que, per atra banda, no parem de queixar-nos. Es dir, que en el tercer punt, per més que la queixa sí que es fà de forma correcta i pel camí que es deu, li manca lo més important: El recolze de la societat valenciana; d´eixa gran majoría que no para de queixar-se sempre de lo mateix, pero que no fà res per a que la situació canvíe. Que no em diguen ya més que en l´any tal hi hagué una manifestació de la societat valenciana que sobrepassà les 500.000 persones. - ¿I despres d´allò, qué? – Res de res. Manifestacións com aquella en deuriem fer tots els díes.
Sí que ens queixem del fet que ens ocupa. Quan parles en la gent, la gran majoría no està d´acort en la llabor dels pancatalanistes, incrustats per tot arreu. Tampoc els agraden els llibres catalaners que els donen als chiquets en l´escola. No els agrada que l´IEC (Institut d´Estudis Catalans) haja obert una sucursal en Castelló de La Plana; no estem contents en l´instauració de la AVLL (Academia Valenciana de la Llengua), puix que en teniem una, es dir, la Real Academia de Cultura Valenciana. Tampoc que ens nomenen com a Païs Valencià, ni que en alguns (massa) ajuntaments canvíen la nostra senyera en franja blava, per la quatribarrada. Ni que Eliseu Climent reba el recolzament de la banca per a comprar un edifici emblemàtic valencià en el cor del Cap i Casal, per a inaugurar un jorn la central definitiva del sucursalissme català…. Aixina com tampoc que en totes les llibreries valencianes hi hagen a la venta, com a lliteratura valenciana, la catalana, escrita pels pancatalanistes valencians i, poc més que res, del valencià genuï.
Sobre la situació en l´Universitat Lliteraria, no cal ni comentar-ho. I tants i tants atres assunts sobre el mateix tema….
Aixina puix, no hi ha que queixar-se perque sí; per lo menys informat de lo que s´està fent al respecte. Ara tens l´ocasio per mig de l´Associacio Cultural Castell dels Sorells, d´enterar-te. Informat i preocupat més i millor sobre lo que acontix en el tema de la Llengua Valenciana.
FBU
“Tota pedra fà paret”. Esta sentència es ben precisa, encara que no ho es menys, “Patrimoni, que l´amo te veja i, si no, que et venga”.
Açò ve a conte com continuació del Fent cami de la revista precedent.
Sense nomenar ni senayalar a ningú, en els darrers temps les obres públiques depenents d´ajuntaments es proliferen per tot arreu; en alguns casos concrets en presuposts poc menys que faraònics. Clar que ací, l´amo dels diners resulta ser tan anònim com que ho som tots a la vegada; per tant, dona l´impressió de que allò del patrimoni i de l´amo resta prou desdibuixat.
Encara que n´hi ha un/a darrer/a persona responsable d´eixe patrimoni del poble, qui, com a tal, segons siga la seua sensibilitat, honestitat, eficacia i saber fer, li donarà la seua impronta per a que, les inversións per a engrandir el patrimoni general siga lluïdor i permaneixca en el temps. O tot lo contrari. Eixèmples positius i negatius en este tema, els tenim a grapats, a montóns, a la vista i ben prop de nosatres. Sols tenim que fer un chicotet viage per les carreteres al voltant dels pobles de l´Horta Nort, es dir, del nostre entorn per no alluntar-nos massa. Observarem de seguida les grans diferències entre les “rotondes” de cada terme municipal. Cóm en unes hi ha un veritable jardí, conreat i mantés en gran primor i, atres que fan ganes de bossar. (¡Quina quantitat de diners malgastats!).
Est es un dels eixèmples més cridaners, pero en hi ha, estem segurs, molts atres per l´estil que donen a entendre la qualitat dels representants del patrimoni general dels pobles. Des d´ací fem vots i força per a que les nostres autoritats, siguen les que siguen, vagen sempre per davant en positiu.
ACCS
Per eixèmple, coneixer millor els fets i personages importants que al llarc de l´història del Regne de Valéncia, a poc a poc, l´han anat conformant.
Tots sabem que en el Cap i Casal hi ha un carrer dels més classics, paralèl i entre el de Colóm i la Gran Vía Marqués del Turia, que es crida “Cirilo Amorós”, que naix en perpendicular del carrer de Russafa, passant al llarc de tot el Mercat de Colóm i arribant fins a la Plaça d´América, just junt al riu.
Pero, -¿Quí sap quí fon un tal personage? – Anem a vore-ho de seguida:
Era valencià, naixcut el 9 de Juliol de 1.830 en el barri de Russafa, llavors encara municipi independent del Cap i Casal.
Des de molt chicotet va rèbre una selecta educació per a, després, en l´any 1.852 llicenciar-se en Dret en l´Universitat de Valéncia, eixercint sempre la professió d´advocat, aplegant a ser Decà del Colège d´advocats de Valéncia.
Pertanygué al Llicèu Valencià en el grup de poetes i lliterats de la Renaixènça. Fon sòci fundador de la societat Lo Rat Penat i fins arribà a ser el seu president (1.886-1.887) per un període molt curt, puix que per mig d´una ràpida malaltía, morí el mateix any 1.887, quan sols tenía 57 anys.
S´inicià en el terreny polític en el Partit Moderat. La seua eficacia i valía el dugueren a desempenyar el carrec de Governador Civil de Valéncia en 1.865. També fon diputat en Corts per Lliria en 1.867 i per Xàtiva en 1.881 i 1.886. Igualment fon mèmbre de la Junta de Notables que redactà la Constitució Espanyòla de 1.876..
Una fita que els valencians li debem reconeixer i agraïr es que, durant el seu manament com a Governador Civil, fon qui obtingué el permis de la reina Isabel II, per a derrocar les muralles que encara rodejaven la ciutat. De no haver ocorregut, potser Valéncia tindría una atra estètica i un atre traçat. Això ocorregué el 20 de febrer d´eixe any.
Ara, quan passem per est emblematic carrer, ya tindrem en algo més que pensar. A més, profitós. ACCS
Fem referència a la nota bibliogràfica del Pare Lluïs Fullana i Mira, del 1er. número de la nostra revista “EL GUARDA”, del passat Setembre.
El Pare Josep Benjamí Agulló i Pascual, coneixedor com ningún atre, del Pare Fullana, sudividix la seua obra en tres parts: “Com a religios governant”; “com a escritor valencianiste” i “com a filòlec valencià”, dient que estos tres marcs que enquadren i giren al voltant de la seua vida, donaren els seus fruts. Fruts que perduren sans i frescs, encara hui, i dels que nos estem servint nosatres: de vida i disciplina religiosa, de ciencia i cultura i de progrés material.
Un currículum tan ample i prolífic no es el cas expondre´l ací per nosatres. Sí recomanar la llectura del llibre del recent nomenat Pare Agulló i Pascual, “Vida i Obra de l´escritor Lluïs Fullana i Mira, (1.871-1.948)”. Allí encontraràn , pormenorisats, tots i cadascún dels seus estudis, treballs i sentirs, en excelents explicacions i detalls del personage en qüestió.
Sols alvançar-los com a una chicoteta mostra que, com a religios franciscà arribà a les més altes instancies d´esta Orde, des de ser Vicari del famós Convent d´Ontinyent, passant com a Definidor, Vicari i Ministre Provincial durant varis mandats; també com a Guardià del Convent de Sant Llorenç, de Valencia i fins a Delegat General, en Madrit. Sent molt volgut i apreciat per tots.
Com a filòlec, ens diu que cultivà en afany les llengües romàniques i escriví interessants temes filològics que aplicà després a la génesis i evolució de la llengua valenciana. Posseïa el llatí a la perfecció, francés, Italia, anglés i grèc.
En l´Universitat Lliteraria de Valencia, en 26 de Giner de 1.918, sent Rector En Rafael Pastor Gonzalez, fon creada i escomençà a funcionar una Cátedra de Llengua Valenciana (justet lo mateix que acontix hui), la qual fon regentada pel Pare Fullana i Mira, fins a que, 10 anys després, la suprimí per primera vegada, el Govern de la Dictadura del General Primo de Rivera.
Es sintomatic i aclaridor que, precisament fora un Catedràtic cátala de Paleografía (ciencia que permet descifrar les escritures antigues), de l´Universitat de Barcelona, En Felip Mateu i Llòpis, qui en carta de 29 de Març de 1.974 (es dir, fa tan sols quatre dies, pero que hui ningún pancatalaniste vol saber), diu aixina sobre el Pare Fullana i Mira:
“Me pregunta vosté concretament el meu pareixer i opinió respecte a sa significació com a filòlec, i li anticipe que injustament s´ha tirat sobre son recort una cortina de fum per representar ell l´autèntica Gramática Valenciana popular; perque el Pare Fullana era un gramàtic docent. Yo assitia a ses classes en l´Universitat, i no era un filòlec ab ambicions i ni ensoberbeixcudes posicions doctrinals, sino un home eixit del camp, parlava un valencià correctíssim, ab la fonética de sa comarca, viva, que tracta d´ensenyar la gramática a base de la propia llengua i quant més del llatí, per a entés en ésta”.
Ara, com sobre este eminent valencià hi ha tant que referir i l´espai hui no ens ho permet, continuarem el tema en el pròxim eixemplar. ACCS
Parlem com cal – (Articul d´En Voro Lopez i Verdejo,
de la RACV).
L´Acadèmia Valenciana de la Llengua està treballant en l´elaboració d´un diccionari que, vullgam o no, marcarà el futur de la llengua valenciana. Per a confeccionar este nou diccionari s´està utilisant com a base el Diccionari Valencia de l´Institut Interuniversitari de Filología Valenciana, editat per Bromera i la Consellería d´Educació i Ciencia, del qual s´han fet dos edicions, una en 1.995 i una atra en 1.996. Fa temps que treballe sobre el lèxic de la fauna i flora valenciana i he detectat la gran manipulació i catalanisació que es ve produint en estos camps lèxics desconeguts per a la majoría o oblidats, fet que fa més senzill manipular este patrimoni lèxic i cultural sense que ningú ho denuncie.
Aci només es dona una chicoteta mòstra (i subralle lo de chicoteta) de tres casos de lo que està passant en esta part del nostre vocabulari. Hauriem de recordar que la Llei de creació de l´AVL. Diu que, “l´ent es basarà en la tradició lexicogràfica i literaria i la realitat llingüistica genuina valenciana”. La realitat, si no es cambien els critèris i el sistema de treball, serà molt diferent vist lo que el Diccionari Valencia, adés citat, fa en l´edició de 1.995 i que en alguns casos ha canviat i millorat en la de 1.996. La nostra crítica té en conte l´edició de 1.995 i els canvis introduits en 1.996. Vejam uns eixèmples:
1.- Algunes formes valencianes que no apareixen en el diccionari (també indiquem si apareixen en l´edició de 1.996).
Albargina
Anguila catarrogina
Anguila maresa
Anguila pasturenca
Avellanenc (caragol) --- (sí que apareix en l´edició de
1.996)
Blavet (pardal) --- (remet al cátala blauet en 1.996)
Borranya (planta)
Cagarnera
Calabuixa (planta)
Camigroc o camagroc (pardal) --- (remet al cátala Xerlovita camagroga
En l´edició de 1.996)
Canelera (planta)
Canyot (canya de dacha)
Capadella (planta)
Caparra (insecte) --- (remet al cátala paparra 1.996)
Caparrera (planta)
Capella (pardal)
Capellana (pardal)
Capellanet (fonc de l´arros)
Capellut (pardal)
Capgròs (au)
Carabassí (fruti)
Carabassinera
Carranc --- (remet al cátala cranc 1.996)
Colom peter
Curatall
Falcia (pardal) --- (sí que apareix en 1.996 i es definíx en normalitat).
Farda (en castellà ardilla) --- (remet al cátala esquirol en 1.996)
Ferradura (verdura) --- (sí que apareix en 1.996)
Figa palera
Galfí --- (remet al cátala dofi en 1.996)
Gallola (planta)
Gamell
Jolivert --- (remet al català julivert en 1.996)
Llepó (planta)
Llicsó (planta)
Moca (medusa)
Mussol marí
Nafa (flor de taronger)
Orso --- (remet al català os en 1.996)
Palput (au)
Pet de flare (planta)
Pitera --- (remet al català atzavara en 1.996)
Pudenta (insècte)
Rastoll
Salguera
Taburó
Tito
Vaqueta (caragol) --- (remet al català xona en 1.996)
2.- Formes valencianes que, dirèctament, son remeses a les catalanes.
Alacrà, per escorpí
Ànet, per ànec
Argilaga, per argelaga
Borraina (planta), per borratja
Bouet (molusc), per llebre de mar
Brúfol, per búfal
Cabrera (planta), per maleïda
Capoll, per poncella
Carboner (pardal), per cotxa cua-roja (remet a cua-roja reial en 1996)
Carrasca, per alzina
Cucala (au), per cornella
Cullerot, per capgròs
Falaguera, per falguera
Fraula (en castellà, fresa), per maduixa
Gallufera (planta), per boixerola o gallufa
Gat cerval, per linx
Hedra, per heura
Herba sana, per menta (son coses diferents i continua mal en 1.996)
Junc, per jonc
Palomera, per papallona
Parot i parotet, per libel.lula (aci remet parotet a parrot I la definix en
Normalitat en l´edició de 1.996)
Porquet de Sant Antoni, per panerola o escarabat de cuina
Renoc, per capgros (aci s´enganya d´animal en 1.995 I 96)
Roget, per ànec xocolater (en el 96 no la remet i la definix normal)
Senill, per canyís
Tave, per tavec
3.- Dona entrada a formes catalanes innecessaries que sol remetre a les valencianes.
Barretet (planta. En valencià,
capadella)
Blat de mòro, per dacsa
Blenera, per canelera
Boll, per pallús
Carbassa, per carabassa
Fonoll, per fenoll
Gall dindi, per titot
Gessamí, per gesmil
Guineo, per rabosa
Llangardaix, per fardacho
Llimó, per llima
Lloví, per tramús
Mongeta, per fesol
Murtra, per murta
Musclo, per clòchina
Oreneta, per oroneta
Pastanaga, per safanòria
Patata, per creïlla
Prèssec, per bresquilla
Rata pinyada, per rata penada
Rostoll, per restoll (no dona la forma valenciana rastoll)
Sindria, per meló d´Alger
Tomàquet o Tomàtec, per tomaca
Tòro, per bou
Verdum, per Verderol.
Fins aci, el treball d´En Voro Lopez; no té desperdici.
Mentira pareix que tots els jovens que, hui escorats cap al Nort, no vegen palesament lo que acontix en el tema que tant ens preocupa: La pervivencia i relleu de la llengua valenciana. La mostra recent escrita es una més entre tantissimes atres per les que deuriem lluitar tots junts per a que no continuara produint-se un tal desacato a les lleis més elementals de dignitat i respecte pels drets del Regne de Valencia, hui Comunitat Valenciana.
Des l´Associacio Cultural Castell dels Sorells fem una cridà a tots els Albalatans per a que ens lligguen i s´enteren de lo que està passant. Que mai es criden a engany i que sapien lo que s´està coent. Si des de l´AVL es seguíx treballant en la llinea que ho fan fins a hui, queda clar que, si per lo menys no s´encontren en ninguna oposició forta i contundent (repetim lo de la revista anterior, en el sentit de pressió), ya veem, segons nos diu i explica En Voro Lopez, en uns pocs anys a on ens conduirà. Puix que els chiquets valencians en les escoles, aixina de simple, sense adonar-se´n, com diuen ells, s´hauran omplit d´un lexic completament català i, per tant, oblidat per a sempre del genuï valencià dels seus pares i yayos.
¿Volem que això es produïxca? - ¡Nosatres, no. I lluitarem perque aixina siga!
ACCS
Disponem d´una biblioteca la que, sent encara tambe molt humil, no deixa de ser interessant; L´anirem ampliant tan rapit com ens siga possible Resta a la completa disposicio dels nostres socis, de forma gratuïta, per a que fruixquen de la llectura dels seus llibres; en hi ha uns quants i de temes molt diversos. Ens agradaria que fora este un departament de l´Associacio que tinguera un moviment constant i hi haguera molta demanda per part dels llectors. Per als interessats en els nostres llibres, que no siguen encara socis, igualment tenen acces ad ells, sols que, pel fet de no ser-ho, per cada eixemplar que retiren, deuran fer una donacio de 0,50 EUR.
El temps d´us per a la llectura de cada eixemplar tindra un mes de duracio, des d´el moment de la seua retirada.
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecaria de l´Associacio, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telefon 96 1493405.
Esperem la seua demanda. Moltes gracies.
ACCS
Llibres recomanats
VIDA I ÒBRA DE MIGUEL
ADLÈRT NOGUEROL – (Cresol Lliterari)
VALÉNCIA I ELS SEUS MUNICIPIS – (Carles Recio)
EL VALENCIÀ, LLENGUA VIVA – (Joan Costa Català)
VIDA I ÒBRA DE L´ESCRITOR LLUÏS FULLANA I MIRA – (Benjamín
Agulló Pascual)
CRIDÀ D´ATENCIO
1.- La quota de soci corresponent a l´eixercici 2003, està al cobro; com saben, es de 30,-- EUR. Poden ser ingresats en el conte corrent de l´Associacio, num. 31860001.62.0110011244. Moltes gracies.
2.-¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
