EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.18, Febrer 2005
Pàgina Web: www.iespana.es/elguarda/index.html
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
Sumari
EDITORIAL
----- MANIPULACIÓ ----- FBU
Segons el LEXIS 22, diccionari enciclopèdic, en l’edició
de 1976 dona la següent explicació de la parauleta del títul:
“Acció i efecte de manipular = Sociològicament: Eixercici
no confesat del poder a través de mijos no institucionalisats, a fí
de produir en els individus efectes determinats, quan no es posseíx l’autoritat
necessaria per ad allò que es preten; o quan no es juja oportú
son us. Les possibilitats de manipulació han aumentat considerablement
en el desenroll dels mijos de comunicació de masses, considerats pels
sociòlecs com l’instrument més eficaç que posseïxen
els poders públics per a dirigir l’opinió, sense entrar
en contradicció oberta en els presuposts democràtics de les societats
modernes”.
Això és, i no atra cosa, lo que sofrim en el Regne de Valencia,
hui Comunitat Valenciana i en relació a les nostres senyes d’identitat,
especialment en la Llengua Valenciana, de part dels diferents governs catalans.
¡Pura i dura manipulació! – Reflexionem, si no, en la palesa
definició que acabem de llegir, és dir, “Eixercici no confesat
del poder.... a fí de produir en els individus efectes determinats, quan
no es posseíx l’autoritat necessaria.... per mig dels mijos de
comunicació....”
¿No els sona tot açò?
Si ademés, ho fan adobant-ho allà on cal, en la vaselina de la
“Pela”, hui s’encontrem en l’ensalada pancatalanera
insofrible i desestabilisadora que patim per tot arreu, des de la mateixa Universitat
fins als governs de tanda, passant per la sucursal de l’IEC en Castelló
de la Plana, l’ignominiosa AVLl, infinitat d’associacions de tot
tipo, la major part d’elles baix el marchamo de la cultura (cas paradigmàtic,
les encampçalades per En Eliseu Climent), etc., etc...
¿Per a qué parlar dels mijos de comunicació? - ¡Quín
poder tenen al seu abast! - ¿Cóm és possible que pretenguen
fer-nos vore com a normal, que l’empresariat valencià està
atacant a Catalunya i als seus interessos? - ¡Quína patranya més
bròfega!
I és necessari que vinga a Valéncia el mateix Jordi Pujol per
a cridar-nos l’atenció, dient-nos que no ens interessa esta postura
i que, per tant, seria bò que la canviarem.... I que la prensa valenciana
li done soport a l’endemà, recomanant-nos tal qual, lo que ell
nos digué; nos ho solten sense més arguments.... ¡Qué
poca vergonya! –
¡Ah, i d’aigüa, ni gota!
A tot açò, el foro que acollí al conferenciant fon la “Fundació
Manuel Broseta” - ¡Toma ya! – L’acompanyant de lux,
l’Excelentissim Sr. Gonzalez Pons, Conseller de Cultura del govern de
la Comunitat Valenciana i “defensor a ultrança de la Llengua Valenciana”
(¿??) –
Si en vols més, para el cabaç.
CURIOSITATS
QUE DEURIEM SABER --- (Lo Rat )—ACCS
Chimo lanuza i ortuño
Est autor va naixer en el poble d’Altea l’any 1957, pero s’ha
criat pràc ticament en la Vilajoyosa.
És llicenciat en Filologia Hispànica per L’Universitat de
Valéncia, aixina com professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat.
Fon president de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes
de Lo Rat Penat (1979-80), aixina com de la Secció de Filologia.
És agregat colaborador de la Secció de Llengua i Lliteratura de
la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i fon membre del Consell de redacció
del Diccionari d’eixa Acadèmia.
Fon traductor del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana durant la primera
llegislatura autonòmica, mandat durant el qual les “Normes d’El
Puig” constituïen la normativa oficial.
Ha segut Director General de l’IVAJ (Conselleria de Cultura i Educació)
durant els anys 1996-1999, des d’a on promogué l’us social
i administratiu de la llengua valenciana en la citada normativa.
Ha guanyat diverses Flors Naturals en els Jocs Florals de Lo Rat Penat i en
els de Paterna; el premi poesia “Roiç de Corella” de la ciutat
de Valéncia i també ha guanyat l’Englatina d’Or i
la Viola d’Or de Lo Rat Penat, per lo qual té el títul de
Mestre en Gai Saber.
És autor de varis llibres de poesia com: Enkara, Solage alfabètic
d’amor, i Paraules i Adeu. També ha escrit noveles com: Oració
causal i Lletania. És coautor de la Gramática de la Llengua Valenciana.
MOMENT
POÈTIC --- Chimo Lanuza --sonet (1983)
No estàs a soles, volguda Valéncia, --- ni en la llum
ni en la foscor dels teus dies, --- mentres que hi haja qui en la nit et somie
– o t’escriga en sa ploma un poema. --- Perq ue tú has parit
foc en la terra --- encés en la sanc de les teues venes, --- foc de la
vida que has donat a la serra, --- foc d’història que ha quedat
en les pedres. --- Eres vida que ens mou i nos espenta --- a la lluita de no
caure en l’oblit --- d’un poble sense nom ni sense llengua. ---
Eres el sol que nos calfa dia a dia, --- llum que acarona el dol d’una
pena, -- eres sol que tan pronte no s’oblida.
COLABORACIONS
---Escalante i Mateu, dramaturc --- Manuel Casaña
Est extraordinari saineter naixqué en Poble Nou del Mar –
Canyamelar—el 20 d’Octubre de 1834. El consideraren l’autor
teatral més destacat del sigle XIX. Bon costumbriste; poeta a voltes,
dibuixant de professió, fon un excelent palmiter i un aplaudit escritor.
D’aci l’acte que li feren en Madrit –organisat per Navarro
Reverter- en el que se li recità una poesia de D. Teodor que començava
dient: “Era un pintor de palmitos—un jove serio i formal—que
mai pergué son capdal—en cafetins ni en garitos.—Mai ni per
flautes ni per pitos—de son deure s’aparta’l cor—mai
el treball li feu por—i era tan hàbil en ell—que allí
a on posava el pinzell—allí brollava una flor...” I en eixe
mateix acte, la eximia Maria Guerrero li cantà una jota valenciana que
dia: “La escaleta del dimoni—no era sempre de l’infern—pos
pa Escalante eixa escala—fon la escaleta del cel”. Aixina que va
compartir treball de palmitos i sainets tots els dies d l’any. Sempre
en tot afany pintant primors, o en les quartilles dient –ya en vers ya
en prosa- els mil defèctes que tenim uns i atres: tant el senyoret que
bé viu, com el pobre femater que menja gracies al fem dels veins. Est
era Escalante que començà escrivint en les revistes satíriques
d’aquell temps, com La Flauta, El Rehilete, El Iris, La Palma, i li feu
cosquerelles el teatre després de publicar en 1885 La Muda i La vanitat
castigada, obtenint un èxit complet. Ya no parà fins la seua mort
d’escriure bonicos sainets en valéncià: El dèu, deneu
i noranta, La Casa de Meca, La Sastresseta, ¡Qué no vorà!...i
apressa apressa anà guanyant l’apreci del públic que l’aplaudí
molt a l’estrenar Un grapaet i prou, La processó per ma casa, Bufar
en caldo gelat, Fugint de les bombes... I tinc que parar de citar obres perque
no tindria prou espai en tota la pàgina per a enumerar-les.
Valga el recort d’este gran autor, crític agut, ridiculisador excepcional,
de sátira alegre exenta de malícsia. És dir, sabé
fer sucosa collita de tipos de la nostra societat; en humor sà, sense
fel, càustic i casolà.
FENT
CAMI ---- FBU
28.01.05, una data important per al nostre poble. Els alcaldes de
l’ALDEA DE SAN NICOLÁS (Illa de Gran Canaria), En Tomás
Pérez, i d’ALBALAT DELS SORELLS, En Vicent Almenar i Climent, en
acte celebrat en el Saló de Plens de l’Ajuntament, davant de la
Corporació Municipal i públic en general, signaren el “Protocol
d’agermanament de les dos poblacions”; la primera de 8.500 veïns
i la segona de 3.600; en l’ALDEA, com a nota representativa del moviment
actual d’inmigració, se nos informà que convivien en perfecta
harmonia gents de 41 nacionalitats. L’acte fon, senzillament, emotiu.
Varis foren els dircursos pronunciats, des dels regidors representants del PSOE,
BLOC, PP, aixina com dels senyors alcaldes ya nomenats i també el regidor
de cultura, per la part canaria, En Orgiano Ojeda, i per la nostra la regidora
de Joventut i Educació, Na Encarna Pérez-Herrero i Rodríguez.
Tots ells curts en el temps empleat, pero intensos en son contingut. 30 minuts
foren sufucients per a expressar en idees clares, les seues actuacions. A continuació
se li feu entrega d’un pergamí al Sr. Pérez, en els escuts
de les dos poblacions, per a passar de seguida tots junts i en perfecta convivencia,
a gaudir d’un ví d’honor.
M’agradaria fer énfasis, especialment, en l’introducció
duta a terme per la nostra regidora de Joventut i Educació, Encarna,
ànima mater i promotora d’este important acontenyiment. Les seues
paraules ben pensades i millor expressades; el contingut del parlament, basat
en l’experiència ya vixcuda en els viages d’intercanvi efectuats
el passat Estiu del 2004, per jovens d’abdós poblacions, recordant
a les persones per son nom propi i llinages; tot adobat per sa gracia natural,
li donà a l’acte en sí tot el relleu que es mereixia.
Aixina es fan les coses; ben preparades i millor resoltes: Pense que els assistents
s’enduguerem, tots, molt bona impressió; per supost, els nostres
germans canaris, segur estic, restaren completament satisfets.
Enhorabona a tota la corporació, especialment i com el senyor Almenar
ficà de relleu, per haver estat tots d’acort en tan interessant
i important acte. Aixina hi ha que treballar, fent tots junts camí en
positiu.
PENSAMENTS
---- Charo Sánchez
Hi ha massa tensió en l’aire... Moltes voltes pareix
que costara fins respirar; com si ens haguerem ficat una roba tres talles més
chicoteta... La follia de les empreses per la rentabilitat de les mateixes està
arribant a còtes massa altes. Cada vegada, al contrari de lo que es preten,
es traballa pijor i en menys motivació per manca de temps. Es va contrarellonge
en coses que requerixen calma i delicadea.
I tot es deu a que cada dia hi ha més treball i menys personal. I açò
tan simple, que en una senzilla regla de tres eixiria, els tècnics plasmen
en el paper teories que, després, es trenquen en mil troços quan
es porten a la pràctica. Les persones no som màquines i les màquines
no son persones... Sols hi ha que buscar en la balança, l’equilibri
perfecte...
PARLEM
COM CAL ---- “L’Escola” ---- Lo Rat Penat
Pissarra, clarió, borrador, regla, esquadra, cartabó,
compás, semicírcul, estanteria, archivadors, pupitre, quadern,
llapissera, goma de borrar, maquineta de fer punta, colorins, rotuladors, bolígraf,
estoig (estuche), biblioteca, contes, llibres, fichers, taller, pintures, pinzell,
plastilina, argila, tisores, escayola, cavallet, mural, banc, cadira, tauler
de suro, cartulina, paper charol, paper de seda, aquarèles, percher,
cartera, mochila, devantal, almorzar, alumnes, professor, bola terràquea,
mapes, calendari...
La tramoya (en el teatre): Conjunt de persones i de maquinaries que mouen i
cambien els decorats.
RACONET
DE LA CULTURA – Personages ilustres valencians – (Relacionats
en la medicina), (III), de Joan Gil i Barberà.
DOCTOR JOAN BATISTE PESET I VIDAL – Figura mèdica valenciana de
major relleu del segle XIX.
Joan Batiste Peset i Vidal va naixer i morir en la ciutat de Valencia (1821-1885).
Este egregi valencià fon fill de l’ilustre i famós mege
Maria Peset de la Raga i estudià Medicina en la Facultat de Valéncia,
on va rebre la llicenciatura i el doctorat. La seua activitat mèdica
i científica tingué una orientació molt productiva i efectiva,
ya que es va distinguir com a epidemiòlec i historiador de la Medicina.
Treballà enórmement en totes les epidèmies que Valéncia
sofrí en el segle XIX: la del còlera de 1854-1865, en la de la
febra groga de 1870 i, sobretot en el gran brot colèric de 1885, en la
que acabà sa vida víctima de la seua professionalitat.
El seu privilegiat talent el portà a obtindre la cátedra de Clínica
Mèdica de la nostra Facultat, sent cofundador del prestigiós Institut
Mèdic Valencià i autèntic dirigent d’ell. Sa vida
fon un expressiu eixèmple d’entrega i de treball per a conseguir
el màxim explendor de la Medicina valenciana en un periodo en que encara
es respirava l’influència de l’afonament científic
mèdic que sofrí Valéncia en anys anterior.
Estem davant un home que fon un gran interniste, i sabé assimilar sàbiament
els estudis i investigacions del gran numero de novetats tècniques, teòriques
i doctrinals del seu temps; i encara més, sabé transmetre-les
als seus alumnes i al seu mon. Conreà, també, l’Higiene
i la Psiquiatria.
El Dr. Peset i Vidal aplegà a ser un gran científic conegut en
tota Espanya, i d’ahí que el fan membre de diverses Acadèmies
espanyoles de Medicina, i corresponent d’algunes atres estrangeres. Tragué
a la llum més d’un centenar de llibres i artículs, entre
els quals destaquen, per sa finalitat docent i esperit de mestre, el Tratado
de Terapéutica, Lecciones de Patología Médica, Tratado
de Psicología Patológica, i numerosos artículs sobre la
pigota, la triquinosis, el còlera, la llepra, la tisis, l’asma
i sobre malalties intestinals. Com es pot vore, una gran part d’estos
treballs es troben dins de l’Epidemiologia.
En repassar la biografia del Dr. Peset i Vidal, és necessari analisar
una faceta molt interessant de la seua obra; es tracta, puix, de son interés
per l’Història de la Medicina, ya que contribuí a donar
una gran, profunda i verdadera transformació a l’Historiografia
mèdica valenciana, per ser ell un ver i autèntic investigador
de l’Història de la Medicina. En sos treballs es poden distinguir
una fase en la que sols es va dedicar a descriure simplement, de forma pragmàtica,
els materials i fets històrics. Pero el seu profunt sentit crític
i d’autoestímul el portà a profundisar preocupant-se per
l’indagació genètica i l’orige del saber mèdic,
i per l’investigació de la tradició dins de la Medicina,
considerant la seua Història com un mig allumenador del progrés
mèdic, el qual pot molt bé servir per a l’actual situació
sanitaria, eixèmple d’estimul, admiració i progrés.
Entre ses numeroses publicacions tenim: Historia de la Medicina en Valencia,
Elogio Histórico de Andrés Piquer, Recuerdo apologético
de Luis Collado, Topografía médica de la Villa de Alcántara,
Topografía médica de Valencia y de su zona –obra premiada
per l’Acadèmia de Medicina de Madrit--, Juicio crítico de
la Medicina arábigo-española en el siglo XV, Monografía
sobre Arnau de Viulanova.
La seua preocupació pels temes històric-mèdics la va transmetre
a l’Institut Mèdic de Valencia, puix que ell era el ver cervell
i el dirigent de la dita institució, conseguint portar a la realitat
la seua idea d’incloure una secció anual en el Bolleti de l’Institut
destinada a donar a coneixer les figures mèdiques valencianes del temps
ya pretèrits, en lo qual verem enriquida la nostra Història, i
podem coneixer perfèctament a moltes personalitats mèdiques, i
també, fets històrics relacionats en la nostra Universitat i Facultat
de Medicina.
Com podem donar-nos conte, el treball de Joan Batiste Peset i Vidal fon molt
important i en grau extrem. Sa ciencia i saber mege foren elogiats en tota Espanya.
La seua dedicació a l’Historiografia mèdica nos du a tindre
coneiximent o noció de moltes figures i fets valencians que a no ser
per ell i el seu treball, ben bé hagueren pogut quedar-se en l’oblit.
La seua dedicació a l’ensenyança fon també, d’idèntic
modo, eixemplar en pujat grau, sent molts dels seus discípuls els que
després conseguiran el llorer del triunfo.
Repetim nòvament que el Dr. Joan Batiste Peset i Vidal morí en
Valéncia, en l’any 1885, afectat del còlera, malaltia a
la que ell dedicà tant de temps i espai estudiant-la.
LLIBRES
RECOMANATS ---- ACCS
La inmigración en la Valencia Medieval (Temas Valencianos-41)
– Antonio Ubieto Arteta – 1979
El Centenar de la Ploma (Temas Valencianos-47) –Vicente Ferrer Olmos --
1980