logo titulo

INFORMACIONS VALENCIANES

EL GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.15 Desembre 2004
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390


Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num. 17,

Revistes



Sumari


EDITORIAL

FBU
 El poble valencià no ho enten.
No entenem perqué sent valencians i sabent que tenim una llengua propia de més de 7 sigles d’història, la valenciana, precisament des de les Universitats Valencianes se’ns diga que lo que ací parlem no és Llengua Valenciana, sino catalana. I açò corroborant-ho de forma sistemàtica, oralment pels seus professors i rectors, aixina com per escrit en totes les seues actuacions, edicions de llibres i misives al seu alumnat. N’acabe de rebre una dirigida a u dels meus fills, a on, en sols quatre llinees apareixen les següents paraules o expressions: “Us assabente... que vau... aquest s’ha adreçat... normalització... us demane que me n’informeu per tal d’emprendre d’altres...”. Clar, això és català pur i dur. I això és lo que també, poc a poc pero de forma igualment sistemàtica, els ensenyen als nostres chiquets en les escoles: català.
Com dia més amunt, no ho entenem; encara que tots sabem el perqué d’este embolat. Tots coneguem els llibres per mig dels quals maltracten als nostres fills i nets, fent-los vore que el Regne de Valéncia pertany als “països catalans”, posant-los per tot arreu els mapes dels susdits per davant dels nassos a cada instant. I no ho comprenem. Com molt menys encara comprenem que tot això ho permeta el nostre govern de torn, ya durant més de 8 anys, sense fer res al respecte per a posar el sobremorro a tanta desvergonya. Tot lo contrari, puix que, per a més inri, nos endosà una AVLl, pagada pels valencians, mentres seguíx una darrere l’atra les ordens rebudes des de l’Institut d’Estudis Catalans. I fer-ho menyspreant a la nostra quasi centenaria Real Academia de Cultura Valenciana, a la vegada que ignorant i fent cas omis de les Normes de El Puig, per les quals es rig la Llengua Valenciana genuïna.
Com tampoc entenem cóm tenint el poder tant de temps en les mans i dient per activa i per pasiva que defenen la Llengua Valenciana, permeten que des dels mijos de comunicació i, especialment per Canal 9TV, se’ns adoctrine de forma metòdica en el català més descarat.
O lo que és pijor, quan hi ha algú, encara que éste siga d’un partit polític diferent, pero que defen la Llengua Valenciana i les senyes d’identital del nostre poble per mig de querelles davant dels tribunals; que a més porta a cap una manifestació multitudinaria en Madrit, de gent valenciana desplaçada a la capital de l’Estat a tal efecte, per a reclamar lo que nos pertany i que nos furten els catalans i pancatalanistes valencians ignominiosament, deixant patent davant de tota la nació espanyola este fet, en eixe “mig oficial” com és Canal 9TV, no se li haja donat ni tan sols un segon de cobertura a un tal event reivindicatiu del poble valencià. Ni una sola paraula informat-ho. Res de res. Silenci absolut. I això no ho pot comprendre el poble.
Una cosa és la política i una atra l’interés general del Regne de Valéncia, pel qual tots els que diem i pensem de la mateixa forma, deuriem anar agarradets de la ma. Molt be que es mantinguen pel PHN. Ahí estem tots d’acort i aixina ho hem demostrat en més d’una ocasió, tots junts; encara que, pel canvi hagut en el govern central, passe lo que passa. Pero ahí continuem tots junts defenent lo nostre i que creem de rebut. Perque nos interessa a tots.
¿Perqué no fem lo mateix en la llengua i en les senyes d’identitat? - ¿Perqué no recolzem a qui tinga agalles en este camp, sense dependre de ningú que no siga del mateix poble valencià, si tot lo que fà en esta llínea, a la fí és lo mateix que tots diem defendre? – Encara que no fem lo que deuriem al nostre nivell particular, ni colectiu.
¡Atre gall nos cantaria!

TORNAR AL PRINCIPI

CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER --- ACCS
Diccionari Ortogràfic Valencia-Castellà/Castellà-Valencià.
A principis de la década dels 90, els valencians tinguerem la sort de que ixquera a la llum el primer nou diccionari confeccionat per la Real Academia de Cultura Valenciana, baix el títul del encapçalament. Fon un encert, puix que centrava una única forma d’entendre l’escritura ortogràfica, segons la Normativa de “El Puig”. També fon encertat la forma, o una de les formes de distribució al gran públic, per mig d’una promoció duta a terme pel diari valencià , “LAS PROVINCIAS”. Un Èxit.
Després d’esgotar aquella primera edició, els filòlecs i gramàtics de la secció de Llengua i Lliteratura de la RACV ya n’estaven preparant una segona, corregida i aumentada en 3000 noves paraules més. Ésta fon presentada al públic i posada a la venda durant la darrera Fira del Llibre Valencià, el passat més de Juny, en el Cap i Casal del Regne.
Novament i davant l’interés demostrat pel públic i associacions valencianistes de les tres provincies, en la demanda i compra del Diccionari, se’n està preparant una atra edició, igualment corregida i aumentada per tal de que ixca a la venda, si tot funciona com previst, a primeries de l’any nou, Giner, Febrer...
Naturalment que nostra associació dispon d’ells i resten a l’abast de qualsevol dels socis que desigen consultar-los. De totes formes, recomanem tindre’l cadascú, en propietat, per a llò de la necessitat de consulta en un moment donat. Val la pena gastar-se 10 euros en ell. En tot cas, si nos el demanen, en molt de gust el se’l servirem.


TORNAR AL PRINCIPI

MOMENT POÈTIC --- Aucell de paper --- Pere Delmonte i Hurtado
Aucell de blanc paper --- proyecte de coloma, --- ¡quí te poguera fer --- en cor i ales de ploma! ---
Aucell d’immovil vol, --- joguet d’anguls flexibles --- naixcut per al consol --- de somis impossibles... ---
¡Quí et poguera donar --- el bufit de la vida --- i ofrenar-te al volar --- remors de la florida ---
per a que al mon sancer, --- sent ya blanca coloma, --- dugueres per llorer --- la pau del meu idioma...! ---
Aucell de paper blanc, --- símbol d’estranya Guerra… --- ¡Pels homens sense sanc ---no alces el vol de terra...!

TORNAR AL PRINCIPI

FENT CAMI ---- ACCS
Nosatres l’anem fent. Com voran en l’encapçalament, ya disponem de pàgina web; ya hem erribat a ficar-nos dins d’Internet. Ya naveguem pel mon dels internautes (que bé em sona). Ara, qualsevol pot acostar-se a l’associació per este mig; a totes les nostres revistes editades i repassar-les tant quan vullga. Era una meta que s’haviem traçat i que hui, en esta revista, la núm. 15, portem a efecte en molta ilusió.
Cada mes, la nova edició de la mateixa l’anirem penjant en la Web per a que la tinguen quan abans millor, al seu recapte. Al mateix temps, fiquem a la seua disposició el correu electrónic del nostre president, per a qui desige comunicar-se en nosatres; també el núm. de telefon. Com diem al principi, anem fent camí poc a poc, pero en seguritat.


TORNAR AL PRINCIPI


COLABORACIONS ---- Manuel Casaña -- 10.09.04
Finestres, poques sense reixes
He tornat de la montanya, he deixat el camp i ya un poc més tranquil de mosques, mosquits i grills, ací me trobe, de nou ficat en el rebombori de la ciutat. Guaite al meu balcó i veig lo de tots els dies: l’afany pressurós de qui busca un forat a on posar el coche, puix entre els contenidors de fem, vidre, paper i els dels obrers... més els coches que s’abandonen pel carrer i els que sòlament els usen els dumenges, difícil ho té qui espera poder aparcar el seu, pronte i còmodament. Vist açò, que sempre és lo mateix, mire totes les finestres del veïnat, per si es donara el cas de que algun veí se li ocorre saludar. Mai he tingut eixa sort. Perque quan algú està, ni el coneixes.
Pero això és ben rar. Quasi totes estan tot el sant dia tancades. Les de dalt i les de baix; les de baix per més precaució; la que no té barrots, té reixes; que ara no és com abans. Ya saben vostés, llavors, que fins en temps allunyats, les portes es deixaven badallant i, si es tancaven, era per a que no se’n ixquera el gat, que en casa hi havia perill de ratolins i no era qüestió de distraure al vigilant.
Huí en dia ya me diran vostés si les deixaren obertes quíns gats podrien eixir i quínes rates podrien entrar. Actualment, solen entrar inclús, en porta tancada en pany i forrellat. En la ciutat i en els chalets, en els que vosté està gojant d’unes vacacions -ben guanyades i pagades de la seua boljaca- mentres pega una becadeta pot tindre en la cuina o en el jardí, algun foraster prenint-se lo que li apetix de la seua nevera, o fent-se en la cuina tranquílament un café. Després li furten les claus del coche i se’n van per a fer un passeget. I vosté ni s’entera; clar en eixe moment. Sí al sendemà, quan els pardals ya han volat.
Quín canvi més contundent. Com els dia adés, les ames de casa solien deixar les finestres un poc obertes, a fí de que se n’ixquera el baf de la cuina, s’airejaren els dormitoris i, el vent, passager indiscret, igual te portava a la porta de la casa veïna el perfum de Marialluisa del teu corral, que l’olor de les sardines que fregia la yaya, sense perdre de vista els vigots del gat. Les finestres d’aquelles cases d’antany, dia i nit tenien badalls. L’aire hi entrava tranquil i te portava a l’orella el passejar de la gent, el crit del carreter; i senties millor el trepijar de la pluja que caïa més a sovint i més mànsament. En la finestra estava la botija a la serena, o la gavia d’aquella cagarnera que se posava a cantar contenta quan pasava molta gent.
També a les finestres pujaven els chiquets per a jugar i no pagar al parat o disparat, o per a guarnir-te quan pasava un ganado de cabres i algun cabrit els mirava fíxament pretenent demostrar lo dures que tenia les seues banyes.
Pero huí, ya saben vostés que no és normal vore-les mai obertes. Tot lo contrari: tancades i ben tancades –portes blindades i vidres antibales- estan; diuen que perque dins de la casa està enchufat l’aire acondicionat, pero més be és perque no volen que entre del carrer res: ni el soroll, ni la pols, ni cap de roder.
El ventall de la finestra aquella era com una palmera davant d’una barraca, o com un balcó curiós, que ple de carabasses i geranis te respirava a ple pulmó i dotorejava més que una beata; per ell te podia entrar igual una oroneta, un teuladí, que un colom. Ara, no; perque en els temps que corren, és molt millor tancar-se en casa els honrats prontet, perque els que manco ho son, ya van per fora sense gens de por. Aixina que vivim, casi sempre, presoners: en el despaig, en la casa, en el colege, en el café...
Tan tancats estem també dins de nosatres mateix, que tot lo mon nos pareix estranger. I est antoix també ha canviat un poquet. Fa uns anys, només en la postguerra, un estranger era un ser curiós, interessant, quasi sempre ric... ¿Ara veem un foraster i li tenim idéntica estima i curiositat? – Qui diga que sí, no s’ho creu ni ell mateix.


TORNAR AL PRINCIPI


PARLEM COM CAL

La familia Lo Rat Penat
Pare, mare, marit, muller/dona, fill, filla, germà, germana, fillol, fillola, yayo, yaya, net, neta, besyayo, besyaya, besnet, besneta, padrí, padrina, tío, tía, cosí germà, cosina germana, tío segon , tía segona, cosí prim, cosina prima, parents, familiars, novio, novia, sogre, sogra, gendre, nora, cuynat, cuynada, amic, amiga, fadrí, fadrina, casat, casada, viudo, viuda, novençà, novençana, separat, separada, divorciat, divorciada, festeig.


TORNAR AL PRINCIPI


RACONET DE LA CULTURA ---- ACCS
(Seguim parlant sobre Dom Bonifaci Ferrer, tret del llibre “El Crit de la Llengua”, de En Josep Alminyana i Vallés). (VII).

Denominació de la llengua, en la Biblia Valenciana, de Dom Bonifaci.
Després de cinccents anys d’haver afirmat l’autor d’una traducció, que ho fea en Llengua Valenciana, apart dels testimonis de tots els personages que igualment ho feren, segons tots els artículs anteriors ya escrits fins ací, ara resulta que, per una metamorfòsis inaudita, esta llengua ya no és valenciana, sino que “de llengua llatina ha segut traduïda a la catalana”.
I no son unes tímides veus les que s’alcen per a fer eixa tal afirmació, sino que, en la mateixa Barcelona, s’ha commemorat el quint centenari de la Biblia escrita en català. ¿És o no és atreviment?
Esta celebració l’han anat preparant uns i atres quan han volgut donar a la frase del colofó “Llengua Valenciana” mil peregrines explicacions com ésta: “L’expressió Llengua Valenciana no és més que la manera que tenen els valencians de parlar el català”.
És de supondre que Dom Bonifaci Ferrer, u dels homens més cults de sa època i notabilissim jurisconsult, sabia prou be en quína llengua traduïa el llibre més important de l’història.
Pero lo més deplorable és que no siguen només els de fora de casa els que intenten apropiar-se de lo nostre, sino que alguns valencians, els quals ya en vida han arribat a ser “mestres indiscutibles” i per això els seus discipuls els han prestat vasallaje de fe, no hagen fet només d’esta frase una exègesis més o manco aceptable, sino que, en la transcripció feta per ells, han omés les mateixes paraules originals. Aixina, un professor, en la Revista Valenciana de Filología, publicada per l’Institut Alfons el Magnànim, va escriure un artícul que el titulà Identificació de nous fracments de la Biblia valenciana. En est artícul es diu que val la pena reproduir el colofó de la Biblia, i el posa entre cometes. Pero, ¡oh maravella!, per art de magia han desaparegut set paraules del text: “de lengua latina en la nostra valenciana”.
La transcripció que presenta el susdit professor, apareix perfecta a primera vista, pero lo ben cert és que han desaparegut unes paraules essencials en un document de capital importància per als valencians, perque son precísament elles les que declaren el nom de la llengua en que l’obra està escrita.
En una revista científica de tanta categoria com ésta, dedicada concretament a la filologia, cometre esta omissió, si n’hi ha voluntarietat, seria de conseqüències gravíssimes, tant per lo que puguera haver de falta d’ética professional, com per les implicacions que comportaria una tal falsificació.
Queda, per tant, ben clar que Dom Bonifaci Ferrer, valencià de sanc i de cor, traduí sa Biblia del Llatí a l’Idioma Valencià: “de lengua latina en la nostra valenciana”; i lo que ell afirmava de la traducció de sa Biblia, ho proclamem ara, com un eco de sigles, nosatres: que la Llengua que es parlava i s’escrivia en temps de Dom Bonifaci, és la Valenciana, la que parlava el poble i la que anava creixent dia a dia ab son accent, to, sintaxis, fonètica, etc. I eixa Llengua, la Valenciana, és la que parlem huí i l’anem fent, perque no volem normes de gabinet-laboratori, sino allò viu que fa el poble i de lo que és amo i senyor. (Aci donem com a finalisats els artículs sobre Dom Bonifaci Ferrer i la seua Biblia Valenciana).


TORNAR AL PRINCIPI


LLIBRES RECOMANATS ---- ACCS
- La decadència valenciana (Al vent, 5-Història i Llengua), de Mariví Ferrandis i Olmos – Lo Rat Penat
- La guerra insidiosa (Al vent, 8-Història i Llengua), de Angel V. Calpe i Climent – Lo Rat Penat.

TORNAR AL PRINCIPI

¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
 1

Hosted by www.Geocities.ws