Soc un enamorat del teatre; no conec com deuria, el teatre. M’agrada vore teatre.
En més d’una ocasió hem estat a punt, la meua dona i yo, d’anar ad alguna de les representacions que ya, des de fa uns quants anys i després del canvi hagut per la transformació de l’anfiteatre romà de Sagunt en una muralla chinenca, o més bé, en lo més semblant a una presa o assut d’aigua, o pantà, se venen oferint al públic baix el sugerent títul de: “Sagunt a Escena”.
Per tot lo vist i llegit sobre l’atropell comés, mai no m’havia fet l’ànim d’hi anar.; pensava en el meu fur intern que si ho fea estaria colaborant en tots aquells que manaren i foren els adlaters de tamany desficasi.
Pero bé, enguany, uns bons amics nos convençeren per a que anarem a vore la representació de “Yo Claudio”, segons la novela de Robert Graves, interpretada per l’argentí Hector Alterio, baix la direcció de José Carlos Plaza. La veritat siga dita, tant l’obra com l’actuació de la companyia i, en especial la d’Hector Alterio, genials, immillorables. Ha valgut la pena anar a vore’ls; tot un èxit. Tornaria a fer-ho.
¡Qué llàstima, l’entorn! -¡Qué pena!
Conec en Espanya els anfiteatres de Mérida i Tarragona. Els estic visionant quan pense en ells; i me pregunte: -¿Per quína mala sombra hem tingut que ser sols que nosatros, els valencians, qui hajam d’haver sofrit i aguantat a uns governants tan nefasts, capaços de cometre l’entort més greu que fer-se puga, a la vista de l’edifici-muralla-mur de la vergonya valenciana, de més de 25 metros d’alsaria, que tapa, obtura, seca i mata, la panorámica indescriptible de l’horta saguntina que s’allargava fins al Mare Nostrum i que, a bon segur, els romans de llavors, quan decidiren construir el seu anfiteatre tindrien en conte i pesaria lo seu a l’hora d’edificar-lo; per a que, 2000 anys després, un atre romà enlluernat, de la mà dels sinyors Lerma i Ciscar, hagen tirat per terra tota l’obra dels grans arquitèctes del famós imperi. Lo dut a terme en Sagut és una greu ofensa a la cultura i al sentit comú. -¿Cóm és possible estar a favor de qui defen la seua validea?- ¡És increíble! – Ya no parle de l’anfiteatre, encara que l’arreglo fet en ell és monstruos; apart, tant els assents, com els accesorics de plàstic que els han ficat damunt d’ells per tal de corregir-los, llamentablement fan l’efecte contrari, puix que els enpugen massa i els peus se’t queden en l’aire sense aplegar a terra; per tant, després de 2 fins a 3 hores d’espectacul se t’unflen els peus i les cames que no veges, a més del dolor de renyons, puix que el dichós suplement de plàstic t’arriba sols que fins a mija esquena.
Torne a parlar sobre l’edifici-muralla. Per als qui no ho coneguen encara, sapien que l’anfiteatre resta a espales de la montanya, mirant en direcció Nordest, un poc més cap a l’Est, per tant tenia abans, com ya hem dit, uns perspectiva panorámica nítida, sense ningun obstacul que l’impedira visialisar tota la població de Sagunt i per damunt tota l’horta fins al mateix Port de Sagunt i Canet de’n Berenguer i la mateixa plaja. Inclusiu fins a les montanyes d’Almenara. Puix bé, a partir d’un any fatidic per als valencians, tot açò, en una firma i signament desgraciats, desaparegué per a sempre. Un mur vergonyós infranquejable molt més ample que el’arc de l’anfiteatre, per uns 25 metros d’alsaria, trencava i feria de mort l’historia romana més genuïna, en Sagunt. ¡L’historia romana en Sagunt a escena!
A tot açò, ¿Qué diuen els historiadors al respecte? - ¡Passa-lo!

TORNAR AL PRINCIPI

CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER --- ACCS
Sense ser experts en Geografia, deuriem preocupar-se un poc més en saber situar en el mon a molts països que, a part d’Anglaterra, França i Alemanya, també existixen; per eixemple: MOZAMBIQUE.
Este païs s’encontra en la part Surest del Continent Africà, just enfront de l’illa de Madagascar; d’influència i llengua portuguesa. Té una superficie de 801.590 Km2, quasi el doble que Espanya, mentres que la seua població no arriba ni a la mitat de la nostra, és dir, 18,5 millons d’habitants.
Les darreres dades, llamentablement, el sitúen dins dels 10 països més pòbres del mon, a on el 76,40% de la població viu en condicions de pobrea absoluta. La capital de la nació és Mapute i la forma de govern, una República, de la qual el Jefe de l’Estat és actualment Joaquim Alberto Chissano. La moneda oficial és el Metical. L’index de fecunditat és del 5,63% i el de mortalitat infantil verdaderament terrorífic: 12,20%; l’esperança mija de vida no và més allà dels 39,2 anys i el PIB corresponent a l’any 2001 fon de $ 1.140,- (mentres tant, éste ha amainat encara més).
Clar, ad esta insufrible situació del poble mozambiqueny, hi ha que anyadir-li l’impacte devastador del SIDA, encara més greu sobre lo fràgil i complex sistema geopolític del païs que el convertíx en un dels països en major prevalència. Fixem-nos en lo que nos diuen des d’una revista especializada sobre este tema: “En estos moments, la provabilitat de qualsevol persona de 15 anys d’edat, de morir de SIDA, és major del 50%”.
¡Escalofriant!
¿Qué per qué deuriem saber este tipo de curiositats? – Puix molt senzill: perque d’una forma o atra, si volem, si som sensibles... sempre podrem ajudar-los per mig d’una ONG o atra, o per la mateixa Iglesia, a eixir d’eixe infern. -¡Enterem-se bé de lo que passa per ahí, i actuem en consecuència! -.

TORNAR AL PRINCIPI

MOMENT POÈTIC ---- Ofici de paraules ---- (Anfós Ramon i Garcia)
Soc un simple caminant --- que va perdut pel bosc --- a on la mitat dels arbres son oblit --- i l’atra mitat recort. --- Tinc en les mans l’instant d’una rosa ---que fon capoll ahir --- i espera el seu demà per a ser fem. --- El sol, se transparenta de misèries --- i crema els pardalets que anhelen llum. --- Pronte comprenc lo patètic d’un viure --- discret o canviant com un camalleó. --- Comprenc que l’estrela no caiga --- en el fanc apégalos que fruix el renoc. --- Les tentacions, se van amontonant --- com les garbes de palla en el meu ser. --- Els amics me conviden --- a la mort de les lletres que he sabut --- no valen per a res entre la roba. --- És inútil parlar --- quan no hi ha quí t’escolte en el carrer. --- No és gens fácil entendre lo que dic --- quan hi ha un immens tumult --- de veus deganyitant-se dins del mon. --- I seguixc caminant --- entre els arbres del bosc que no conec --- i no se fan recort ni son oblit. --- De repent, el futur --- que estava recolzat davall d’un om, --- me diu: seguíx avant --- per més que desconegues el camí. --- I en arribar al fí, besa la terra.

TORNAR AL PRINCIPI

FENT CAMI ---- ACCS
Les festes patronals del poble, de nou es fan presents. Encara que es nomenen de Setembre, est any ya el 29 d’Agost, dumenge, s’iniciaven repartint els célebres “Bollets”.
L’Espai Cultural, durant la primera semana del més és qui aglutina una sèrie d’actes, que li van donant al poble d’Albalat dels Sorells la llum i les ganes d’anar conreant eixe camí obert a la cultura, portant a efecte representacions teatrals, conferències, play back’s, exposicions, etc., aixina com l’Ajuntament reafirma com a tradició l’esperat pregó, est any de la mà de l’albalatana genuïna, Tere Royo.
Felicitem efusívament a l’ajuntament, pel canvi innovador en l’ejecució del “Llibre de festes”. Creem que és tot un acert, per una banda haver separat en llibre apart totes i cadascuna de les propagandes de tot lo comercial i, per l’atra, per a nosatros la més important, haver tingut la delicadea d’inc luir el nou plà del poble, en les calificacions del sol corresponents a tot el terme. ¡Enhorabona! – Informar a tots els veïns de temes tan importants, aixina, de forma tan senzilla i a temps, repetim, creem és un acert. Es fà camí.

TORNAR AL PRINCIPI

PENSAMENTS ---- Rosario Sánchez
Senyor, els ulls se m’han anat acostumant a la part fosca de la vida, i el meu egoisme apaga la llum de la veritat mentrimentres jugue al “cuc amagar” en ma vida i ma llibertat... Ensenyam a descobrir eixa soletat, unes voltes carregada de presències, atres d’un immens buit i atres de fonda felicitat... Yo no vullc una soletat empobrida i egoísta al meu entorn... Ni tampoc una soletat atormentada en les mil trampes psicològiques que use cada dia... Tampoc necessite eixa soletat de qui odia al mon perque creu que el tracta ad ell injustament... Lo que yo vullc, Senyor, és que de la teua mà puga descobrir eixa soletat que desborda plenitut, perque està plena de pau, de sosec, cuallada de presències que acullen i arropen... Eixa pau que t’allunya del bullici i mareig de la vida per a omplir-te de comunicació en els demés... Pau que acarona lo fondo de l’ànima per a després poder-ho expresar...
Soletat, quan façes que m’entrevere verdaderament en tú, ya res serà igual...

TORNAR AL PRINCIPI

COLABORACIONS ---- Manuel Casaña -- 20.03.03
¿Qué li passa al “lo”?
Acabe de rebre un correu electrònic del meu amic Joseph Maria Prosper –director del Chiquets dels milacres de Sant Vicent Ferrer, de Chirivella- en el que me pregunta en un sonet qué és lo que li pasa al “lo”. El se’l copie a vostés, i, després el comentaré yo. Açò nos diu: “Conta’m i digues “lo” que t’ha passat / ¿Per qué sense raó te reneguen / i apenes eres veu i ya t’ofeguen / sense tindre culpa ni pecat? / Pero, no; no me digues la maldat, / dels que sense motiu et condenen / i callant en silenci t’ofenen, / sense remordiment ni caritat. / Naixqueres en “lo” nostre Segle d’Or / i per ser fill de la llengua romanç / nosatres et portem endins “lo” cor. / Aixina els sapia mal als catalans. / Tú representes “lo” més gran tesor, / i eres “lo”, el blasó dels valencians.”
I això mateix és lo que yo em pregunte. I dic que encara que yo no soc “doctor” ni en medicina ni en filología, per ser usuari valencià parlant, i partidari pacient del “loisme” –pel que goge ans que patixc- és per lo que el coloque quan cal en el meu parlar i en els meus escrits que pretenen només ser valencians. Si volguera que no ho paregueren, a lo millor, emplearia “el” en lloc del “lo”i em quedaria tan recelestial. Pero ya els dic que difícil ho veig que m’oblide del “lo” quan d’ell tinga menester.
“Lo”, que els mateixos catalans creents no reneguen d’ell, puix només s’alcen del llit es fan la senyal de la creu dient: “Per lo senyal de la creu...”; com diu també Badia Margarit, solen dir: “Al llarc de tot lo dia...”. És dir, que recialles del “lo”encara els se’n queden més de les que voldrien als que volen reivindicar-lo, per fabristes, quan els classics l’escrivien. Pere Serafí, per l’any 1500: “Premi esperant, treballa tot lo dia / lo laurador, i lo seu cos molesta; / i un capità que és de soldats la guia / per lo semblant no tem fret ni tempesta...”. I Joasn Boscà, coetaneu de Serafí, també dia: “Com los ulls han presentat, / a l’entendre lo bon alt, / la voluntat fa lo SALT, / esperant lo desijar.../”. Com en un cançoner de Nadal de 1508 que transcric: “Digne és d’esser lloada / la carn vostra virginal, / que per ser tan estimada, / se’n vestí Déu eternal; / i lo que molt vos plagué, / fon com ell de vós naixia, / que el parir no us corrompé”. I l’emplea Gabriel Ferruc (1416); i Anselm Turmeda, en profecia de 1407, com Joan Pujol en 1580 en “Libell de la immortalitat de l’ànima”, com Verdaguer, en “Raqïms i espines”... no hi ha que recorrer massa aquella lliteratura per a trobar-lo perque és veu, a sovint, com el “lo”apareix normal, tan viu com ho reconeixia el mateix Sanchis Guarner en la seua Grtamàtica Valenciana de 1950. I mig segle més que veem que el “lo” està més viu que el rabo d’una sangrantana. Açò és lo que diu Guarner en la llengua parlada i yo l’emplee en l’escrita: “Artícul neutre. En la llengua parlada s’ha estés hui (¿) la< pràctica d’emprar sempre la forma invariable “lo”: a) Davant l’adjectiu...: Lo bo del cas; vullc lo millor; lo primer que faré. B) Davant les preposicions relatives introduïdes amb els pronoms que i qual, quan llur antecedent no és cap substantiu expressat o sobrentés; eixemples: Fes lo que et manen; has perdut el temps, lo qual no té remei. C) Davant les frases preposicionals amb substantiu o adverbi, introduïdes amb la preposioció de; eixemples: No m’agradà lo del teu cosí; repetirme lo d’ahir”. Clar que ell propugnava l’eliminació del “lo” i no ho va conseguir. Ni tampoc els que l’han seguit encabotant-se en l’eliminació del “lo”. Perque el poble encara té el “lo” en la mateixa estima que li tenim molts, entre els que se troben, per posar algun eixemple dos poetes nostres de gran remom, Xavier Casp i Anfós Ramon, premis Nacionals de Lliteratura en Llengua Cvalenciana, com el més entés dels filolecs valencians: el nonagenari mossen Josep Maria Guinot. Aixina que lo que els dic, amics, és que seguirme sempre en el “lo”.

TORNAR AL PRINCIPI

PARLEM COM CAL --- Lo Rat Penat
Vocabulari: “El Temps”
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, dumenge.
La vespra, l’antevespra, l’endemà.
Giner, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, decembre.
Primavera, estiu, autumne o primavera d’hivern, hivern.
Dia, migdia, vesprada, boqueta nit, nit, mijanit, matinada, trenc d’alba.
Nort, nordest, est, surest, sur, suroest, oest, noroest.
Tramontana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral.
Ahir, hui, demà, despusahir, despusdemà, despusanit.
Hora, minut, segon, instant.

TORNAR AL PRINCIPI

RACONET DE LA CULTURA ---- ACCS
(Seguim parlant sobre Dom Bonifaci Ferrer, tret del llibre “El Crit de la Llengua”, de En Joseph Alminyana i Vallés). (V).
El colofó de la Biblia de Dom Bonifaci és tan ric en contingut que, més que el final justificat d’una obra, és un detalladissim testimoni notarial en el que es consignen tal quantitat de circumstàncies, dades, persones, llocs i, sobre tot, la llengua en que està escrit, que ve a constituir un testimoni irrefutable de tot quant s’hi diu.
En primer lloc fa ben patent que es tracta d’una Biblia verdadera i católica “treta d’una Biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller”. A més del nom exacte del propietari de la Biblia llatina, fa constar tres dades molt interessants per a l’historiador: que és noble, és mossen i és cavaller de la distinguida familia valenciana dels Boïl, Senyors de Bétera, posteriorment entroncada en els Marquesos de Dos Aigües.
Nos diu que la Biblia Valenciana fon trasladada d’aquella Biblia en llengua llatina, propietat de mossen Berenguer Vives de Boïl. Per tant, ve a dir que el text de la Biblia fon traduit, com diriem hui, trasladat, posat en llengua vulgar, romanç, per tal de que tots els qui parlaven la Llengua Valenciana pugueren tindre en les seues mans i entendre el text de la Biblia, revelat per Deu a tots els homens.
L’expressió diáfana “de lengua latina en la nostra valenciana”constituíx una manifestació rotunda i definitiva contra els qui intenten confondre al nostre poble negant-li la personalitat de sa Llengua Valenciana. En les paraules d’este colofó tenim el testimoni inequívoc, la prova irrefutable de l’existència de la nostra Llengua Valenciana. Observem, si no, la precissió de la frase que no deixa lloc a dubtes ni a interpretacions veleïtoses.
Pero encara més, reforçant el nostre argument, podem afirmar que, en el colofó de la Biblia, es diu que: “És stada diligentment corregida, vista e regoneguda per lo Reverend mestre Jaume Borrell, mestre de Sacra Teología, del Orde de Pricadors e Inquisidor en Regne de Valencia”. Per tant, el qui va fer la revisió del text –i ho feu diligentment- no fon u qualsevol, sino un home tècnic en les disciplines eclesiàstiques i en la cultura de son temps i, per afegidura, inquisidor. Per tant, si no hi pogué deixar passar cap error cap a la fé i les costums, tampoc no hi pogué consentir que es diguera que la Biblia estava escrita o traduïda en una llengua que no existia. En conseqüència, donava per bo que la Biblia fon traduïda del llatí a la Llengua Valenciana. (Continuarà).

TORNAR AL PRINCIPI

LLIBRES RECOMANATS ---- ACCS
LA REFORMA VALENCIANA (Epístola al IV presidente de Valencia), escrit per En Carles Recio i editat en Juliol de 2004, per l’Associació Cultural Castell dels Sorells).

TORNAR AL PRINCIPI
¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió