INFORMACIONS
VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.12 Setembre 2004
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
EDITORIAL --- FBU
“El sentir dels valencians sobre la seua autoctonia i senyes d´identitat”
¿Sabem de veritat els valencians lo que demanen els polítics catalans del tripartit actual en el poder de la Generalitat Catalana, sobre els canvis en el proyecte dins del seu nou estatut autonòmic, per atra banda, ya votats i acceptats per totes les forces polítiques catalanes?
És obvi que els hi ha que sí ho saben i , ademés, treballen i s´esforcen perque aixina siga: Ells son els pancatalanistes, els que defenen a ultrança els inexistents “països catalans” i que, per a mal de cap nostre, prou d´ells disponen de poder decissiu en la Comunitat Valenciana dins de l´entramage polític i cultural del moment. Pero no escric aço especialment per ad ells, que també, sino per a tots aquells que dins de l´espectre polític en sa globalitat, tenen el dret de vot, és a dir, que uns ben informats i atres sens´idea de saber lo que fan, aplegat el moment poden canviar tot un mon de sentiments i fets històrics d´un poble: del valencià.
Per a prendre decissions hi ha que estar molt ben informat; pense, per contra, que en este cas concret existíx una bona part de valencians que es deixen portar per allo de l´amistat dels polítics de tanda, per les sigles d´un partit en particular, etc., etc... Puix bé, anem al gra; ens informen els nostres diaris, també els nacionals a l´igual que per radio i televisió, que en el Titul preliminar d´eixe futur estatut, s´arreplega una nova definició territorial de la comunitat autònoma catalana, que engloba una concepció més ampla de la seua autonomia i crea una ficció jurídica de Països Catalans que compartixen una unitat territorial europea que es diu Arc Mediterrani i una cohesió cultural i llingüística mantesa per l´identitat i llengua catalana. També en el Titul sext es parla de les relacions que deu tindre la Generalitat de Catalunya en institucions nacionals com el Tribunal Constitucional, Banc d´Espanya, Consell General del Poder Judicial, Consell de RTVE i molts atres organismes, lo que supon subvertir l´ordenament jurídic i desllegitimar definitivament el paper de l´Estat, convertint a Espanya, com a entitat jurídica, en poc més que no res. Més encara, puix quan l´Estatut d´Autonomia català parla de les relacions que deu tindre la Generalitat de Catalunya en l´Unió Esuropea, es produix una ampliació de les competències que tenen actualment atribuïdes les comunitats autònomes i, en este cas Catalunya, relegant a un segon pla a l´Estat. I lo més greu és que, unilateralment pel tripartit, es crea la figura de l´euroregió de l´Arc Mediterrani, incloent, clar està, lo que ells sempre an dit “Països Catalans”, per tant, desproveint a les atres regions que supostament l´integren, de qualsevol representació individual en eixe supost escenari polític.
Pensem un poc: que tot lo dit ho desigen i ho pretenguen els allumenats del tripartit, vaja, encara té el sentit que té; pero amics, no sols això, sino que també ha segut refrendat per tots els partits de l´arc polític de l´Autonomia de Catalunya, on estan inclosos els dos grans partits nacionals espanyols, PP i PSOE. I em qüestione: ¿Aci que passa? - ¿Fins a on estan involucrats, venuts i comprats, uns i atres? - ¿On resta el Regne de Valencia en tot este malcuinat? - ¿Quí nos està defenent davant de tant d´atropell? - ¿Quí m´informa a mí, a tots els valencians, des del meu govern valencià, sobre tamany destarifo? - ¿Quínes mides radicals i paleses ixen des de la Generalitat Valenciana, en contra d´estos desgavells? - ¡Quína vergonya sent!
Ni soc polític ni m´agrada la política, encara que faç tot l´esforç possible per comprendre-la i respectar-la. La veritat és que m´ho posem molt difícil. Des d´aci dins de la nostra Associació Cultural Castell dels Sorells, en estos artículs informatius sols pretenem això, informar al llector valencià de lo que passa al nostre voltant, sense més històries. Això sí, per damunt de tot, com podran comprovar en cada una de les nostres revistes, tractar per tots els mijos al nostre abast, defendre les senyes d´identital del Regne de Valencia.
TORNAR AL PRINCIPI
MOMENT POÈTIC ---- Ofici de paraules ---- (Anfós Ramon i Garcia)
Yo tinc una casa vella al poble on em vaig criar. Tinc un forcat i una rella i un lligó i una corbella que saben de treballar.
És una casa que obliga a recordar als majors: una casa molt antiga que sap del gra i de l´espiga i de frets i de calors.
I tinc davant el païsage d´un poble que mira al cel, portant al cor el mensage d´una llengua que es fa image i és més dolça que la mel.
Allí tinc un lloc propici per reviure la costum. Tinc el recort i l´indici d´una vida i un ofici ple de terra i ple de llum.
I tinc el temps de l´escola i les llibretes en blanc. Tinc el colom que revola i el morter i la caçola i la tauleta i el banc.
Allí tinc el pas primer i encara el primer desig. Tinc la flor del taronger i el joc montat al carrer i el trinquet i el set i mig.
I perque la meua infancia està viva en aquell lloc, ara que ho veig a distancia i em dic dins poc a poc:
Yo tinc una casa vella que em parla del dia clar. Tinc el blat i la rosella i un somi entre cella i cella: Tornar al poble, ¡Tornar!...
FENT CAMI ---- ACCS
Una fita a celebrar és la d´este mes d´Agost, puix que aplegats al cim de la Canícula ix a la llum la revista “EL GUARDA” que arredonix la dotzena; la primera dins dels dotze mesos de vida de l´Associació.
La preparació d´una revista mensual és, com a poc, interessant. Si li afegim el quefer d´escodrinyar, rastrejar i, perque no, d´investigar en diaris, revistes, llibres antics i actuals, per tal de fer-la atractiva tranctant de complaure al llector aportant-li noticies i fets d´interés, quan no més fins trascendents, no sols es queda en interessant, sino que pel mateix fet de parir-la i vencer el repte mensual mamprés, comporta, a la vegada, una satisfacció positiva, per quant s´està conseguint allo que en un principi es plantejarem: donar a tota la població d´Albalat dels Sorells l´oportunitat de llegir regularment en llengua valenciana (cosa que no es fea abans).
El nostre comés ya el coneixen, no és atre que tindrel´s informats, especialment, en tot lo relatiu a la llengua valenciana, cultura, historia i senyes d´identitat del Regne de Valencia, ara Comunitat Valenciana. Ho anem fent a la nostra manera i dins del nostre curt saber. En tot cas, ya tenen en les mans una chicoteta mostra del nostre sentir, per mig del qual, poc a poc, tractarem d´anar fent cami i aurint-nos un lloc humil i digne dins del mon del valencianisme.
TORNAR AL PRINCIPI
PENSAMENTS ---- Rosario Sánchez
Vivim en un mon que sent fam en tots els sentits: física, mental i espiritualment.... per això, encara que tots els dies em colpegen l´ànima i la deixen ferida, que les meues paraules continúen dient-te: sigues la meua terra, la meua aigua; donam ta força, ta Gracia....puix encara em falta el sofriment....
Hi ha algo que em perseguíx fins lo més fondo del meu ser i no em deixa tranquila.... hi ha algo que m´acompanya sense yo voler-ho, pero que preten anar com una amiga.... algo encara per descobrir el seu sentit ple, pero que em fa fugir perque sent que em dol.... hi ha algo que intuïxc que té en les seues mans la felicitat, si sé descobrir-la.... que pareix tindre mil colors.... encara que que casi sempre es veja negra....
I això tan propenc, tan arriscat i tan ric en matisos, ¿qué és?.... i Tú em respons: La soletat.
TORNAR AL PRINCIPI
COLABORACIONS ---- Manuel Casaña -- 24.01.03
Mono al cuc, ara, al ratolí
Fon en 1997, quan vaig comentar una bona noticia sobre els nostres antecessors. Per aquells dies estiuencs, uns investigadors nos aportaven el frut del seu descobriment. Podien demostrar científicament que l´homo antecessor ya va viure per Espanya feya 800.000 anys. I yo els dic que per aquells dies no cabia en la meua pell de content. A lo manco, si procediem com suposava Darwin, del mono, el mono seria de més d´un milló d´anys passats i la cosa ya no me preocupava, perque si canviem en 50 anys, ya me diran lo que es pot canviar en tants anys en arrere o cap avant. Aixina que, per aquells dies en que apareixia eixe antecessor soterrat a 14 kolómetros de Burgos – en Atapuerca -, per a mí fon una sort. No m´agrada que me diguen que provinc d´un mono i tirar per terra als meus pares biblics – Adam i Eva – que vivien feliços en un paradís ple d´arbres frutals i de flors. Perque està clar que si facil és pensar, difícil resulta deixar de pensar en lo que has pensat i cregut. Pero els homens no som com els galls que canten i canten i no paren de cantar lo mateix, i no saben per qué ho fan, si és perque volen o perque pensen que s´havia fet de dia i s´havien oblidat de cantar.
El cas és que després d´haver estat 4.600 millons d´anys chafant terra, veïes que uns científics –americans i britanics- a l´any següent, 1998, acabaren de descobrir que un llombrigol –cuc de terra- que li dien “caenorhabditis elegants” ya tenia tot el seu genoma descobert. Li contaren 60.000 gens, 97 millons de caracters que formen el seu ADN i comparant-lo en el de l´home ne trobaren 20.000 idoneus als nostres. En fí, que per molt poquet casi som cucs, cucs bellugadiços, esvarosos i insignificants, en tant que alguns de nosatres vullgam ser. I torní a pensar que no m´agradava tampoc el canvi de tindre en lloc d´un simi, un cuc terrer com antecessor.
Pero miren com son els científics de dotors i marejadors que, per no parar de furgar, ara acaben de descobrir-nos que els “mus musculus” del genoma dels ratolins tenen 300 gens diferents als nostres, i ne tenen 290.700 idèntics. Es dir, que son els seus genomes en un 80% iguals als dels homens... ¡Chuplat eixe caragol, Manuel! Si no te pareixia prou noble vindre d´un titi ni manco d´un cuc, que te pareix ara lo que se descobrix: que eres poc més o menys un ratolí... ¡No sé a on anirem a parar, si poquet a poquet nos demostren que som més riduculs!
Aixina que per lo que veem cóm corren les investigacions, crec que, a la fí, els nostres nets sabran a ciencia certa d´a on venim, en realitat. Que Deu sí que ho sap i s´ho calla, pero que per a entretindre ad alguns –que no tots passen el seu temps llegint el diari a jugant a baralla-, els permitix el seu estudi buscant el resultat de l´endivinalla. Entreteniment més pacífic que el d´aquells atres que només pensen en pegar-se de bofetades o anar sarpa la grenya per un no res.
Que treballen els científics, ràpidament, puix la vida se nos escapa més apressa que en un punt de calça.
Pero els dic, finalment, que lo de provindre d´un ratolí, fill d´una rata, sincerament, tampoc me convenç ni m´agrada.
PARLEM COM CAL --- Joan Salvador López
A l´igual que diem en la revista passada sobre la flexió verbal i les incorreccions que fem conjugant alguns verps, continuem aci observant lo mateix en els següents: sentir, mentir i vestir, que tenen una conjugació pura sense increments:
Direm no direm
Yo vist vestixc
Tu vists vestixes
Ell vist vestíx
N. vestim ...........
V. vestiu ...........
E. visten vestixen
Yo ment mentixc
Tu ments mentixes
Ell ment mentix
N. mentim ..............
V. mentiu ..............
E. menten mentixen
Yo sent sentixc
Tu sents sentixes
Ell sent sentíx
N. sentim .............
V. sentiu .............
E. senten sentixen
Tingau en conte que Llegir, corregir, regir, etc., en el present d´indicatiu i del subjuntiu se conjuguen de la següent manera (fiquem com a eixemple sols que el verp llegir):
Indicatiu subjuntiu
Direm no direm direm no direm
Yo lligc llegixc Yo lligga llegixca
Tu lliges llegixes Tu lliggues llegixques
Ell llig llegix Ell lligga llegixca
N. llegim .............. N. Lliggam o llegim llixcam
V. llegiu .............. V. Lliggau o llegiu llixqueu
E. lligen llegixen E. Lligguen llegixquen
TORNAR AL PRINCIPI
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER -- ACCS
Real Monasteri de Sant Miquel dels Reis
Esta construcció, que actualment acull la Biblioteca Nacional Valenciana s´enmarca dins d´un estil gòtic, propi del segle XVI. Es troba en l´avinguda de la Constitució de la ciutat de Valéncia, cap a l´antiga carretera de Barcelona. El nom complet del temple és Real Monasteri de Sant Miquel dels Reis Macs, puix encara que el titular és Sant Miquel, els Reis Macs son els cotitulars.
En 1981 fon declarat Monument Històric Artístic i somés a sendes restauracions per la Conselleria de Cultura i l´Ajuntament de Valéncia. Mentres duraren les obres aparegueren, en el Claustre Nort, indicis del Monasteri de Sant Bernat de Rascanya (1387), abandonat allà pel segle XV.
Sant Miquel dels Reis estaba previst per tal d´albergar els cossos del Duc de Calàbria i la Virreina na Germana de Foix. En 1546 s´encomanà la seua construcció a l´arquitecte Alfonso de Covarrubias.
El Monasteri s´envolta d´un recinte emmurallat en sòlides torretes i un monumental pòrtic que precedix al conjunt monàstic, que construïren els Jerònims en 1808, en ocasió de la visita especial del monarca Carles IV.
Sant Miquel dels Reis compartíx grans similituts en El Escorial madrileny, perque Covarrubias també intervingué en ell. Així puix, per eixemple, la cúpula corona del creuer representa una copia exacta d´aquell.
TORNAR AL PRINCIPI
RACONET DE LA CULTURA ---- ACCS
(Seguim parlant sobre Dom Bonifaci Ferrer, tret del llibre “El Crit de la Llengua”, de En Joseph Alminyana i Vallés).(IV)
Díem que parlariem hui sobre La Biblia Valenciana. I aixina ho farem.
El full del Colofó de la Biblia Valenciana s´exhibix hui en la “Hispanic Society”, de Nova York. El catalec d´este museu qualifica este full de la Biblia Valenciana com una autèntica joya: una de les obres més importants allí conservades.
Este full incunable l´han reproduít i ha segut transcrit en bastants llibres. Aixina en les obres de: Joseph Rodríguez, Vicent Ximeno, Gregori Mayans, Rodríguez de Castro, Francesc Perez Bayer, Francesc Mendez, Jaume Villanueva, Joaquim Llorenç Villanueva, Joseph Enric Serrano Morales, Eduart Genovés Olmos, Konrad Haebler, Joseph Ribelles Comín, etc., etc.
La Biblia de Dom Bonifaci Ferrer va ser escrita en Llengua Valenciana
i com a tal l´han tinguda els més eminents escritors i personages ilustres. Veja´s, si no, el testament de Pere Garro, pare de Joana, muller de Berenguer Mercader, conseller del senyor Rei i Baile de Valencia. En l´inventari dels seus bens apareix esta data: Item, una Biblia de forma major, en pla, en Llengua Valenciana, de emprenta en paper, ab cubertes de fusta ab quatre gafets”.
Ciprià de Valera, el testimoni del qual nos és de gran interés, constata: “Los libros impresos (de la Biblia) en Espnnol, que yo he visto, son los siguientes: La Biblia in Lingua Valenciana, con licentia de los inquisidores, a cuya traslación assistió S. Vicente Ferrer: que a más de ciento i tantos annos que se imprimió en folio de papel real...”
Joseph Rodríguez categòricament senyala: “Traducción de latín, en nuestra Lengua Valenciana.... de toda la Biblia sagrada”.
Vicent Ximeno afirma igualment: “Traducción (de la Biblia) de latín en nuestra Lengua Valenciana”.
Agustí Calmet, en sa erudita obra Dictionarium historicum, referint-se a la traducció de la Biblia, diu: “Omnium prima Bibliorum Hispanica versio typis vulgata ea est, quam Cyprianus de Valera anno 1500 editam, et a se ipso visam esse testatur. Latet adhuc ejus Autor, qui tamen circa annum 1420 claruisse, et integram Scripturam in idioma Valentium vertisse creditur”.
Joseph Rodríguez de Castro en la seua Biblioteca Española, afirma: “La más antigua es la de todos los libros del viejo y nuevo Testamento, que hizo en Lengua Valenciana el hermano de S. Vicente Ferrer, llamado D. Bonifacio, Doctor en Sagrada Teologia, y en ambos Derechos, y General de los Cartujos, y fue impresa en Valencia en el año 1478”.
Joaquim-Llorenç Villanueva, en sa obra, hui tan rara, De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares, diu clarament: “A principios del siglo XV, un hedrmano de San Vicente Ferrer, llamado D. Bonifacio, Doctor en Teologia y en ambos Derechos, monge cartuxo del monasterio de Porta-Coeli, asistido de algunos hombres de grandes letras y, como otros creen, de su hermano S. Vicente, traduxo la Biblia a la Lengua Valenciana”.
Encara que podriem oferir uns atres testimonis, tots ells d´erudits reconeguts, crec qaue en son suficients i rellevants els aduïts per a confirmar que esta Biblia fon traduïda en Llengua Valenciana.
És per això que també, en els pròxims eixemplars de la revista, continuarem donant més detalls sobre este fet, per atra banda prou desconegut pel poble pla valencià, i que ens acosta més i més al coneiximent definitiu de saber-se en possessió de la veritat sobre l´autenticitat de lo que defenem com a nostre; en este cas, la Llengua Valenciana.
TORNAR AL PRINCIPI
Llibres recomanats ---- ACCS
Gramática de la Llengua Valenciana -- Lo Rat Penat -- 1977
Antologies Poètiques, Tot yo... ¡A cau de mans! -- Pere Delmonte 1994
TORNAR AL PRINCIPI¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
