INFORMACIONS
VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.10, juny 2004
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
EDITORIAL FBU TORNAR
AL PRINCIPI RACONET DE LA CULTURA ----
ACCS ¡VINGA,
FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS
EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A
[email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem
la pròxima reunió
CATALONIA IS NOT SPAIN
Una curiositat no exenta de morbo, em feu conectar en la catalana per a
vore l´esperat partit “internacional”de futbol, entre les “seleccions
nacionals de Catalunya i Brasil”. Fon complida fins a l´éxtasis,
puix el resultat final fon aplastant: Catalunya 2, Brasil 5. ¡Toma castaña!
Els comentaristes donaven llàstima i per molt que volien i feyen per
arreglar-ho, cada volta s´enfonaven més i més; no obstant,
demostraven una i atra vegada, una comprenssió masoquista disculpant
als seus jugadors, de diferents maneres i formes, en cada nou gol encaixat.
Tota una lliçó de reconeiximent del millor joc dels campeons del
mon, pero també de comprenssió per als natius.
El camp nou estava de gom a gom; parlaven de 83.237 (??) seguidors. Totes
les autoritats catalanes, les del govern i les de l´oposició, des de
Maragall, fins a Mas i Pujol, passant per Carod i atres... eren l´objectiu
més preuat dels càmares, fent-nos vore als “espanyols”
el seu entusiasme per eixa demostració palpable “d´internacionalitat
catalana”.
De l´éxtasis del morbo a que feya referència, passí,
de sobte, a la mostra de paranoya més descarada que mai pensí
vore. En el mateix centre de les grades, en un dels llaterals del camp, just
enfront de les càmares de TVC, per a que se´ns poguera mostrar
a tots en claretat, pegat en un dels frontals que servixen de separació
d´altures entre grades, en una mida que calcule d´uns 25 metros
de llarc per 1,5 d´alt, apareixia un cartell fet a propòsit per
a l´event, dient: “CATALONIA IS NOT SPAIN”.
¿Qué vol dir açò? – Puix moltes coses, entre
elles, p.e., la primera: En un esforç de bona voluntat, pensem que no
haja segut el mateix govern català. En tot cas ho ha consentit i permés
que ensenyara, no sols als “espanyols”, sino que també, i aci
està la jugada futbolera, a tots els països que conectaren en dit
partit. La segona, conseqüència de la primera: ¿Quí
no es plantejarà la fermea i unitat de l´Estat Espanyol i de la
seua Monarquia, quan en un acte tan multitudinari i d´influència
mediàtica, l´actual govern de la nació permet la permanència
d´un tal cartell durant les dos hores llargues de duració, sense
dir ni mú?
Aci no es tracta d´un acte aïllat d´lgun foll que expresse
en un moment donat el seu pensament, per molt fora de lloc que siga, no. No
es tracta d´això. És un acte social i deportiu que es presenta
davant tot lo mon; per tant, un cartell d´eixes dimensions tan ben colocat
i acoplat fins al més mínim detall, no s´ha improvisat.
¡Ha segut ben estudiat, ensajat i consentit!
Sent el cas paranoya pura i dura, sempre que ho decidiren tots els catalans
sense eixir-se´n ni un sol milímetro de les seues fronteres, de
les quatre provincies que hui componen Catalunya, puix bé, “quasi”
és comprensible. Si aixina ho volen i desigen, “Con su pan se lo
coman”, com se llig en el refraner castellà.
Lo que fà fretat, lo que dona por son eixos inexistents “països
catalans”, als quals es fà referencia últimament per tanta
gent influent i que, ningú en poder decisori fica la galga ni el sobremorro.
El sistema els funciona i mentres no hi haja una rotunda actuació per
part del govern central, negant esta paranoya democràtica, continuaran
fotent-nos a tots aquells que, d´una forma o atra, ens veem involucrats
en ella.
Lo dit, ni un milímetro més, més allà de les
actuals fronteres...
TORNAR AL PRINCIPI
MOMENT POÈTIC ---(Ernest
Barrera i Sánchez, L´Estiu, 1952)
Plaça de la Companyia Panchudes reixes de ferro
a dos passos del Mercat, protegixen ventanals
carrer de les Dances, Sènia, de les casones dormides
de la Llonja i Cordellats. de nobles i menestrals.
Commemora a certa altura Gent de pas, aqueferada
una inscripció en marbre blanc que van a Sant Nicolau.
el crit de lluita i de guerra
del Palleter immortal. ¡I la Llonja de la Seda
parlant del nostre passat!
Una veïna: ¡Pepico...! encaixos gotics de pedra
crida al seu chiquet chillant. i parets de durs sellars.
Una mà de ferro negra,
tres i repic colpejant Les almenes coronades
amunt el cel van buscant
i dos dones parladores i murtes i tarongers
en les cistelles al braç, el seu jardí perfumant.
charra i charra que te charra
més de dos hores estan. Plaça de la Companyia
a dos passos del Mercat,
En els graons de l´església carrer de les Dances, Sènia,
dormen pobres desgarrats de la Llonja i Cordellats.
i un núvol de coloms negres
surca el blau del cel volant.
FENT CAMI ---- ACCS
Charles-conferències sobre “Familia”
Familia, el nucleu a on millor es pot desenrollar l´educació a
tots els nivells, per a be o per a mal; tant per a la parella iniciadora
del nucleu, com per als fills, o qualsevol membre incardinat o dependent
del mateix.
Hi ha persones dedicades de ple, en cos i ànima, a transmetre per mig
del seu quefer quotidià, la defensa i les virtuts de la familia, com
a l´ent més substancial per a l´educació de l´individu.
Varies associacions del poble, en colaboració del parroc En Ernest, han
tingut l´acert de preparar dos charles-conferències sobre el tema
en qüestió, situant-nos en la actualitat per a comparar el passat
recent i, lo més interessant, tratar d´encontrar les millors solucions
a les grans diferències en les visions d´uns casos concrets,
per les diferens generacions.
L´acert complet el tingueren quan conseguiren que dites charles les donara
i ens les oferira el capuchí D. Angel Madrid, director en Valencia de
l´Associació “El Teléfono de la Esperanza”.
He tingut la sort i el goig d´escoltar-les completes i he fruit, com tots
els presents, de la seua sapiència, experiència en la matèria
i facilitat en transmetre tot allò que diu en la seua paraula i expressa
en les seues mans i gests; i que conseguíx com pocs atres ho fan.
L´assistència de públic..., puix be, unes 150 persones;
no està mal. L´Espai té cabuda per a més de quatrecentes
persones. En tot cas, molt bé. Aixina es fà camí en lo
poble. Aixina comprovem també, que les associacions poden i de fet colaboren
en l´iglesia; i al revés.
TORNAR AL PRINCIPI
PENSAMENTS ---- (Rosario Sánchez)
1)- Desige que les paraules no se me trenquen en la boca per usar-les en
violència.
2)- Saber escoltar a qui ho necessite; o cridar a qui aguarda el meu mensaje.
3)- Després d´estar molts anys junts, dir-li tan sols: “Te
vullc” i que, eixes paraules estiguen plenes de vivències compartides...
COLABORACIONS ---- Manuel
Casaña
Taroncher
(El blau de la senyera). Més d´una volta ho he escrit: soc amic
dels colors. Del vert camp, del blau de la mar, del blanc de les estreles o
dels gelats cims nevats. Pero sobre tots, me tira la blavor. No sé si
serà per lo que em pertoca de l´herència que em deixaren
els araps o, simplement, perque en blau pinten el cel.
Per tot això, no m´agrada vore banderes –senyeres- que diuen
que son de nosatres sense arreplegar el blau. Els atres colors –groc i
roig, son distintiu d´Espanya- i me son familiars, pero que no me deixen
sense el blau. Fa poquet recordava el doctor Ferrando Badia, aquell document
otorgat –per Pere II de Valencia i IV d´Aragó, dit el Ceremoniós-
a la ciutat de Borriana, que dia: “y que se acreciente por parte de arriba
la cual añadidura esté teñida de color azul, del cual los
antiguos reyes de Aragón, nuestros antecesores ilustres, solian sus banderas
vencedoras llevar” (Privilegi real del 12 de març de 1348.)
Pero per aci, alguns encara, el blau no el poden vore ni pintat. Allà
ells. Si lo que és seu no els agrada, poc de voler a Valéncia
li tindran. A mí, com he dit, m´enchisa vore´l. Em dona lo
mateix que siga guipar-lo per l´ull de bou d´un avió, que
vora mar atalayant l´horisó. Com tampoc me desagrada, ni m´importa,
que este mateix blau de la meua senyera es compartixca, més o manco,
en atres banderes de moltes atres nacions: Cuba, Equador, Finlandia, Guatemala,
Chequia, EE.UU., França, Haití, Brasil, Colombia, Chile, Rep.
Dominicana, Estonia, Gran Bretanya, Holanda, Costa Rica, Luxenburg, Nicaragua,
Portugal, Suecia, Noruega, Rumania, Islandia, Liberia, Nova Zelanda, Panamá,
Sant Salvador, Siam, Venezuela... ¿Tots estos països son faches
per portar el blau? – Home vinga, no sigau babaus, que també els
de la mija lluna tenien en gran estima el blau.
Com es veu el blau es color molt escampat; no devades, diuen, calma els
nervis, t´assossega l`ànima, t´ompli de tranquilitat. Com esta “Sonata
en blau verge” del nostre admirat poeta Xavier Casp:
¡Va arribar! ¡Va arribar! – sense escuma en cap vena –
per a fer més serena – la blavor de la mar – Va arribar a cantar
– la noctívaga pena – i l´alegria plena – del seu
blau despertar... –I en el goig de la mar – igual verge era el blau
– quan l´alba va arribar.”
Teodor Llorente també en “Cançoneta amorosa” juga en
el blau: ¿Per qué em miren tos ulls blaus – si no em vols,
dolça chiqueta? – Si em negues del cor les claus, - ¿per
qué em miren tos ulls blaus?”
Per als que s´agravien de vore el blau seria bo recordar-los lo que diu
l´articul quint, punt 1, del nostre estatut:
“La senyera tradicional de la Comunitat Valenciana està composta
per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades per franja blava vora
el pal.”
Per tot açò, com dia Vicent Casp i Verger: “Dins mí,
blau, blau i blau, - ab un clareig de lluna partida, - endur-me el meu recort,
l´enyorança – d´aquell somris seu que se m´endinsa.”
Blau i blau purissim de cel –que tan maravellosament sabé pintar
Sorolla i Muños Degrain-, tant me val com el blau cobalt d´un
mar enfurit per tempesta de llamps.
PARLEM COM CAL ---- Joan Salvador
López
El valencià actual conserva, en les paraules acabades en els grups consonantics
–sc, -sp, -st i –xt, els plurals classics que seguixen la norma general
en la formació del plural, afegint senzillament una –s.
La castellanisació del valencià i també la catalanisació
estan conseguint que s´introduixquen plurals incorrectes.
No direm Direm
presupostos presuposts
vistos vists
vascos vascs
moriscos moriscs
textos texts
abastos abasts
boscos boscs
impostos imposts
gastos gasts
Per un atre costat, una serie de paraules acabades en una e àtona, formen
el plural afegint –ns al singular, sent la n etimològica, clàssica
i viva en tota la llengua valenciana
No direm Direm
verges vergens
homes homens
images imagens
joves jovens
marges margens
ordes ordens
orfes orfens
orgues orguens
raves ravens
taves tavens
termes tremens
Si estos plurals son classics, etimològics i generals en valencià,
no pot existir cap de justificació per a que des de la RTVV “Canal
9” i en els llibres de text s´intenten canviar i introduir-ne uns
atres que coincidixen en els plurals catalans, que a més de ser desconeguts
en terres valencianes, no son classics, van contra l´etimologia i
son sospitosos de castellanisme, ya que no son la forma genuina de formar
els plurals.
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER -- ACCS
No deixa de ser una curiositat d´interés per als valencians, saber
que una bona part dels topònims dels pobles que configuren la Comunitat
Valenciana, foren instaurats pels araps durant la seua llarga estancia i dominació
de les nostres terres.
Hui, per a començar, vaja com a mostra els que s´inicien per les
paraules Beni, o Ben; tant l´una com l´atra tenen el significat
de: Fill de...
S´encontren en les provincies de:
Alacant Valencia Castelló de la Plana
Beniarbeig Beniarjó Benicarló
Beniardà Benifayó Benicasim
Beniarrés Benifairó Benifazà
Benichembla Benisanó Benasal
Benidoleig Beniatjar
Benidorm Benicolet
Benifallim Benifaraig
Benifató Beniflà
Benijófar Beniganim
Benimarfull Benimàmet
Benimasot Benimodo
Benimeli Benimuslem
Benisa Beniopa
Benasau Beniparrell
Benejúzar Benirredrà
Benalí Benisoda
Benisuera
Benaguacil
Banavites
Benegida
Benetúser
Benejama
Seguim parlant sobre Dom Bonifaci Ferrer, tret del llibre “El Crit de
la Llengua”, de En Josep Alminyana i Vallés).
Son dades importants d´este prohom valencià del sigle XIV, germà
de Sant Vicent Ferrer, saber que estudià Dret en Perusia (Italia), per
mig d´una beca i que, en l´any 1.375 tornà a Valéncia
a on va eixercir la seua carrera d´advocat. Després, en l´universitat
de Lleida obtingué el grau major en Lleis o Doctorat, aixina com també
el Doctorat en Sagrada Teologia.
L´any 1.382 contrau matrimoni en Jaumeta Despont, filla de Pons Despont,
de la qual tingué quatre fills i set filles.
És interessant coneixer que durant la primera època del seu matrimoni,
li comprà a Guillem Jafer el poble d´Alfara, que, en 1.396 li´l
vengué a Bertomeu Cruïlles.
Durant la pesta anomenada “dels infants”, que afectà a Valéncia
l´any 1.394, va perdre sa muller i tots els seus fills, excepte dos, tal
com queda testimoniat en el retaule que es denomina de Dom Bonifaci, anònim
de 1400, a on apareix ell vestit de cartoixà en estat d´oració
i davant d´ell, els dos fills que li quedaven, també en idèntica
postura.
D´estos dos fills salvats de la pesta, a u, que es dia Joan, i que apareix
citat algunes vegades en els protocols de l´Archiu del Patriarca de Valéncia,
l´acceptà com a monge en la Cartoixa de la Vall de Crist, i va
decidir tindre´l personalment com a novici, mostrant-se-li, a més
de pare natural en ses atencions materials, com a pare espiritual en una dedicació
molt singular, fins a formar en la seua ànima l´image de Crist,
d´acort en l´observància cartoixana. El dia de la professió
de son fill trià, com a tema del sermó, les paraules de Davit:
“filius meus es tu, ego hodie genui te”.
Tal com es deduix d´estes últimes dades, Bonifaci Ferrer, a conseqüència
de les desgracies que li van passar i, a bon segur, aconsellat per son germà
Vicent, decidí abraçar la vida monàstica i ingressà
en la Cartoixa de Porta Coeli el 21 de març de 1396, a on va pendre l´habit,
de mans del prior Dom Pere Julian. (Continuarem...).
Llibres recomanats ---- ACCS
Reyes Forales Medievales del Reino de Valencia ---J.Vte. López Bayarri
