INFORMACIONS VALENCIANES
EL
GUARDA
Informacions en llengua valenciana num.1 Setembre 2003
Pàgina Web:http://es.geocities.com/diarielguarda
Correu electronic: [email protected]
Telefon: 961491390
Edita: “Associacio Cultural Castell dels Sorells”
Albalat dels Sorells – Gran Via Comtes d´Albalat, 14 – Num.
17,
| Revistes |
Anem a tractar per mig d´estes
informacions mensuals, que al menys els nostres socis, aixina com qualsevol
atra persona interessada en rebre-les, en Albalat dels Sorells hi haja la possibilitat
de llegir de forma regular, en Llengua Valenciana, segons les Normes de “El
Puig”. I
ho farem de la manera mes simple i senzilla per tal d´anar acostumant-se,
en primer lloc a llegir el valencià genuï i, en segon, a poc a poc,
tambe a escriure-lo; potser lo segon tan important quant no mes que lo primer,
per allo de la falta practicament total d´experiencia.
Aço, de fet tan natural en el Regne de Valencia, hui Comunitat Valenciana,
llamentablement no es la practica generalisada en els valencians, ni tan sols
en els valencià-parlants; mal que ens sapia. I aixina hem de reconeixer-ho.
Pero des d´aci, des de l´Associacio Cultural Castell dels Sorells
i des de moltissimes atres entitats genuïnament valencianes, desparramades
per les tres provincies, Alacant, Castello de La Plana i Valencia, creem i estem
convençuts de poder dur a terme una llabor importantissima per a recuperar
lo que no mai deuriem d´haver perdut: L´us de la llengua valenciana,
com cal, es dir, baix la Normativa de “El Puig”, tal com ens ho indica
la casi centenaria Real Academia de Cultura Valenciana.
Molt s´està fent en este sentit i est es el cami que nosatres,
des de la nostra humil Associacio, recolzarem l´idea tant quant estiga
al nostre abast.
FBU
TORNAR
AL PRINCIPI
FENT CAMI
Un poble el fa i el desenrolla la seua gent, quant no mes, si les seues autoritats
van per davant. Sense nomenar a ningu, puix, es obvi que Albalat dels Sorells
s´està transformant de forma accelerada en els darrers anys, per
a goig i benefici de tots els veïns. S´ha fet i s´està
fent cami. El nostre poble té un bon pervindre prou en consonancia en
els temps actuals i deurem, entre tots, autoritats i veïns, tractar de
fer-lo adelantar en perfecta harmonia i sense exigir-nos mai mes de lo que
podem o degam fer.
Hi ha que tindre sempre visio de futur i no restar adormixcats en els llorers.
Hi ha que fer cami en tot moment. Es fa cami tambe si es dispon d´una
administracio que es preocupa del manteniment de tot lo que crea, no deixant-ho
mai fer malbe a la primera de canvi; hi ha que restaurar constantment les obres
culturals, com s´està fent en l´edifici de l´iglesia
del poble, o en el Palau dels Sorells. Hi ha que sumar i engrandir, aixina
com mai mes restar ni minvar.
Els albalatans tenim molt que dir i fer en lo que aci s´expressa. Si es
preocupem pel be del poble, podrem fer moltissimes coses en el seu favor, des
de les mes rutinaries de neteja particular de les nostres fronteres en les vivendes,
adornant els balcons en cossiets plens de plantes (regant-les, clar); retirada
i separacio de tots els residus que la vida normal ens produix (per ad algo
hem exigit i conseguit de l´ajuntament els containers adequats a l´efecte);
fent us de les quantioses papereres que hi ha per tot arreu, en lloc de tirar
res per terra, etc., etc., fins a les mes notories i importants pel seu relleu
i repercusio dins de la societat, com puga ser l´interes dels veïns
pel mon de la cultura, llegint i instruint-se tant quant puguen; visitant de
forma regular els monuments i museus valencians, que els tenim tan a ma. Pero,
atencio, aço hi ha que fer-ho a conciencia, en ganes, perque em plau,
i no perque vaig d´excursio junt en 100 o 200 persones (que tampoc està
mal, pero no es de lo que aci tractem)……
Fer cami en positiu; d´aixo es de lo que es tracta.
ACCS
TORNAR
AL PRINCIPI
CURIOSITATS QUE DEURIEM SABER
De caixo: Que el nostre Regne de Valencia fon dominat durant mes de 6 segles,
pels Araps. Cap a l´any 710 feren les primeres incursions guerreres en
la Peninsula Iberica, per l´Estret de Gibraltar, derrotant als visigots,
quins fins a llavors hi mantenien l´hegemonia.
Els araps ens dominaren fins a l´any 1.490, quan foren expulsats del seu
darrer reducte en la ciutat de Granada, pels reis Catolics. Vol dir aço,
que encara que la presencia dels araps en la peninsula fon quasi de 8 segles,
hi hagueren zones que ni hi arribaren a conquistar. Les terres valencianes foren,
per contra, unes de les mes preuades pels moriscs, junt a les andaluces; per
tant, on vixqueren durant moltes generacions, creuant-se i fondent-se a sovint
entre els pobladors oriunts; per tant, deixant-nos molt del seu seny, incrustat
en nosatres.
¿Quants en serien els que, en els moments de mes esplendor en el Regne
de Valencia, permaneixqueren en nosatres, 50/100/200/500.000 ¿ –
Lo que sí sabem, per ser dades estadistiques, es, que hui en dia dins
de la Comunitat Valenciana n´hi ha mes de 130.000 i que, sols en el Cap
i Casal en son mes de 30.000.
Encara que les dos situacions, la d´abans i la d´ara, son ben diferents
en tots els aspectes, n´hi ha un que continua sent el mateix, es dir,
el creuament de les dos etnies; per tant, igualment transmetent-nos d´alguna
forma aquell seny del que abans parlarem, del qual, estic segur, molts de nosatres
seguim portant-lo dins de la nostra forma de ser i d´actuar.
No tant de caixo: (Dades recullides de revista especialisada)
Les religions mes seguides en el mon:
Cristians 2.000 millons
Musulmans 1.300 millons
Hindus 900 millons
Budistes 300 millons
Els països en mes poblacio musulmana:
1.- Indonesia 182,6 millons
2.- Paquista 134,5 “
3.- India 121 “
4.- Bangladeix 114 “
5.- Turquia 65,5 “
6.- Iran 62,3 Millons
7.- Egipte 58,6 “
8.- Nigeria 53 “
9.- Algeria 30,5 “
10.- Marroc 28,8 “
Els països occidentals en mes poblacio musulmana:
1.- China 18 Millons
2.- Russia 14,6 “
3.- EEUU 4,2 “
4.- França 3,3 “
5.- Albania 2,4 “
6.- Serbia i Montenegro 2 “
7.- Alemania 1,8 “
8.- Bosnia-Herzegovina 1,7 “
9.- Bulgaria 1 “
10.- Israel 0,9 “
ACCS
TORNAR AL PRINCIPI
RACONET DE LA CULTURA
Per a l´inici d´este viage, creem raonable donar entrada en el nostre
“Raconet”, a la gran figura del valencianisme com a gramatic inqüestionable,
al Pare Lluïs Fullana i Mira. Ya en els proxims mesos anirem donant testimoni
dels excelents i prolifics treballs que desenrollà al llarc de la seua
vida, aixina com als llocs i carrecs que encapçalà i tingue el
merit de dirigir.
Fon un valencià insigne, naixcut el 5 de Giner de 1.871 en un poblet
chicotet de la provincia d´Alacant; en Benimarfull, que junt a Gorga,
Millena i Benillup conformen La Vall de Travadell, molt prop de Cocentaina.
El seu nom de pila fon Josep Maria Gaspar Fullana i Mira, pero com vullga que
despres fon frare franciscà, en el seu moment prene el nom religios de
“Pare Lluïs”.
Apart de tindre com a meta la vocacio cristiana, fent gala en la forma de ser
i actuar humil durant tota la seua vida i per alla on passà, tal com
l´ensenyaren els seus mestres franciscans, portà a cap, a la vegada,
infinitat de treballs de signe historic i, en particular, filologics, entre
atres; en este darrer, destacarem que estudia en profunditat les llengües
romaniques, sent i eixercint com a professor de llati, frances, italia i valencià.
En la nostra llengua valenciana arribà a obtindre catedra en l´Universitat
de Valencia, impartint la seua ensenyança durant varis anys, abans i
despres de la conflagracio de la guerra civil espanyola. Aixina com tambe fon
elegit titular de la catedra de llengua valenciana que en el seu temps hi hague
en La Real Academia de la Llengua, en Madrit.
A poc a poc i com mes amunt diem, en els proxims numeros anirem desenrollant
algunes dades i fets interessants d´este valencià, potser tant
desconegut per el poble pla (i no tan pla), com ingent es la seua obra.
ACCS
COLABORACIONS
MUSICA TRADICIONAL VALENCIANA NUM. 1
Edita Aula de Cultura Tradicional Valenciana
Universitat Politecnica de Valencia-Estudis
Tabalet, 2002
Coordinacio Enric Marti – Comentaris Maria Teresa Oller
Aigua en el desert, comentari per Antoni Atienza, en la revista Lletraferit
de Maig-Juny 2003.
El panorama de la musica popular valenciana es, en els ultims anys, prou trist.
Per aixo es important resenyar l´aparicio d´este recull de cançons
tradicionals, per la varietat, significacio i novetat. Fugint de la comercialitat,
en veus tradicionals, una rondalla senzilla pero de rica sonoritat, i recorrent
en ocasions, per a la seua interpretacio al mateix poble originari de les peces
(Aldaya, Murla), el resultant es sorprenent, natural i magnific. Ixcà
que l´Aula de Cultura de l´UPV continue donant-nos estes sorpreses.
La majoria de les peces mai no han segut gravades abans. Pero a banda de la
seua novetat, destaca l´inmensa varietat: musica religiosa com Albades
de Nadal, gojos, una nadalenca i una salve; musica de treball, en un cant de
batre i una canço de pastar – o de fenyer – d´Alcoy;
una melodia de joc, d´El Villar; cançons de taverna, una massurca
i molta musica de ball; seguidilles, jotes, us o fandangos i un bolero. Una
mostra de l´inmensa riquea del nostre passat cultural. La procedencia
abarca casi tota Valencia: moltes comarques estan representades, en una cadencia
cuidada i meticulosa.
Un treball interessant, ple de colorit, sorprenent, alegre, pero serios en
el seu aspecte cientific. L´UPV pot sentir-se orgullossa d´apadrinar
estes tasques que permeten conservar el nostre patrimoni. En els credits molts
interprets, junt a llacor nova. I es que esta es una llabor – i un fruit
– coral, a on s´ha involucrat molta gent, coordinada per Enric Marti,
torrentí vinculat molts anys al Grup de Danses de Lo Rat Penat i autor
de prestigiosos llibres sobre cultura popular.
Acompanya al disc un follet en explicacions de les peces a carrec de Maria
Teresa Oller, una de les grans musicologues valencianes. Texts senzills, curts,
pero sucosos i directes, que demostren el coneiximent del terreny que chafa.
Tota una garantia de serietat i saviea.
Parlem com cal – (Articul extractat d´En Voro Lopez i Verdejo, de
la RACV).
Qualsevol que veja la TVV detectarà, entre moltes atres coses que ya
hem tractat aci en algunes atres ocasions, un us i abus de determinades formes
verbals del preterit perfecte perifrastic:
Yo vaig vindre
Tu vas vindre
Ell va vindre
Nosatres vam vindre
Vosatres vau vindre
Ells van vindre
I mai s´utilisa el preterit perfecte simple:
Yo vingui
Tu vingueres
Ell vingue
Nosatres vinguerem
Vosatres vinguereu
Ells vingueren
Esta politica llingüistica s´esten tambe als llibres de text i a
la llengua de l´Administracio, i dic “politica llingüistica”
perque no respon a criteris llingüistics o filologics, simplement es tracta
de potenciar la variant de la flexio verbal valenciana que mes s´acosta
a la catalana, en un intent de fer-les coincidir i unificar-les.
No cal dir que les dos possibilitats que aportem son valencianes i que una
normativa i politica llingüistica respectuosa les hauria de tindre en
conte posant en primer lloc la forma del preterit perfecte simple, que es la
mes antiga i classica, la que conserva la conjugacio intacta i hui la mes caracteristica
del valencia.
Durant algun temps i encara hui, el preterit perfecte simple s´associava
erroneament al dialecte apichat, ya que estes formes verbals son les utilisades
en la ciutat de Valencia i les comarques que parlen este dialecte, i d´esta
manera, condenant l´apichat se condenaven indirectament estes formes verbals.
Res mes llunt de la realitat; el preterit perfecte simple s´utilisa mes
alla de l´apichat i en determinades persones es utilisat encara en tot
el territori valencià. La documentacio demostra que es la forma mes antiga
i classica que s´utilisava en totes les comarques valencianes.
TORNAR AL PRINCIPI
BIBLIOTECA ACCS
Disponem d´una biblioteca la que, sent encara tambe molt humil, no deixa de ser interessant; L´anirem ampliant tan rapit com ens siga possible Resta a la completa disposicio dels nostres socis, de forma gratuïta, per a que fruixquen de la llectura dels seus llibres; en hi ha uns quants i de temes molt diversos. Ens agradaria que fora este un departament de l´Associacio que tinguera un moviment constant i hi haguera molta demanda per part dels llectors. Per als interessats en els nostres llibres, que no siguen encara socis, igualment tenen acces ad ells, sols que, pel fet de no ser-ho, per cada eixemplar que retiren, deuran fer una donacio de 0,50 EUR.
El temps d´us per a la llectura de cada eixemplar tindra un mes de duracio, des d´el moment de la seua retirada.
Per a conseguir qualsevol dels nostres llibres deuran dirigir-se a la bibliotecaria de l´Associacio, senyoreta LAURA TORMOS CLARAMUNT, telefon 96 1493405.
Esperem la seua demanda. Moltes gracies.
ACCS
Llibres recomanats
ORTOGRAFIA
VALENCIANA - (Les Normes de l´Academia) – RACV
GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA – Lo Rat Penat – (Antoni Fontelles,
Laura Garcia i Chimo Lanuza)
9 D´OCTUBRE, DIA NACIONAL VALENCIÀ – Juli Moreno i Marivi
Ferrandis i Olmos
EL CRIT DE LA LLENGUA (2 volums) – Josep Albinyana i Valles
CRIDÀ D´ATENCIO
1.- La quota de soci corresponent a l´eixercici 2003, està al cobro; com saben, es de 30,-- EUR. Poden ser ingresats en el conte corrent de l´Associacio, num. 31860001.62.0110011244. Moltes gracies.
2.- ¡VINGA, FES-TE L' ÀNIM; POSAT A LLEGIR ESTES REVISTES Y VORAS UNES INFORMACIONS EN LLENGUA VALENCIANA I SI VOLS FER-TE SOCI ENVIA-NOS UN CORREO A [email protected] y ell mateixa et dirà el día que tindrem la pròxima reunió
