Per Sico Fons
En Jordi
condueix el seu cotxe, un Peugeot 306 de color roig metal·litzat, amb
tranquil·litat i satisfacció. Tot aprofitant el bon temps que fa, ha decidit
fer una visita al seu amic en Manel Ferret i passar el dia plegats. Segur que
li donarà una grata sorpresa. El seu amic Manel viu a Reus. I tot i veure's,
als darrers anys, ben poc, segueixen mantenint una fecunda relació epistolar i
telefònica. Es coneixen des de l'època del servei militar que van fer a
Castelló de la Plana. Com que cap dels dos s'ha casat, han seguit mantenint la
seva amistat a través dels anys.
En
Jordi s'encén una cigarreta i aspira amb goig el fum del tabac negre. El metge
li ha prohibit terminantment el tabac; però el metge, segons Jordi, pot dir
missa si vol, que la seva salut és d'ell i ningú no té dret a imposar-li un
canvi tan dràstic de costums. El metge que cobri i que calli.
Jordi minva un poc la velocitat del seu
vehicle i albira els primers edificis de la ciutat de Reus. Hi ha una gran
densitat de trànsit; cosa altrament bastant habitual en aquella caòtica ciutat.
El seu amic Manel viu al carrer de Cambrils;
així que procurarà estacionar el cotxe en les seves proximitats. Feina ben
difícil, ja ho sap ell.
No! En Jordi no aparca mai el seu cotxe en
un pàrquing. Això podíem fer! Regalar els seus diners a aquells miserables
lladregots de l'ajuntament. O als pàrquings privats. Ha! pitjor encara!
En Jordi enfila el seu cotxe per l'Avinguda
de Marià Fortuny i comença a veure de trobar-hi un lloc buit. Negatiu. Aquella
avinguda està atapeïda de cotxes, furgonetes i motocicletes de tota mena. El
xivarri que hi ha és un insult a la civilització humana.
Arriba a la Riera de Miró i obté el mateix
resultat. Els clàxons dels altres vehicles semblen saludar-lo amb sorna.
Pel carrer de Gaudí creu trobar un lloc
buit. Jordi respira alleujat amb visible satisfacció; però en iniciar la
maniobra d'atansament comprova, indignat, que allò és un gual privat. Merda! No
hi ha dret a què les voreres siguin comprades per gent que no té cap escrúpol
en malgastar els seus diners.
No importa, però; ell és un home amb
paciència i, per què no dir-ho, amb una infinita tossuderia. Finalment, hi
trobarà un lloc per a desar el seu benvolgut cotxe. N'està segur!
L'Avinguda de l'Onze de Setembre és un
infern de vehicles motoritzats. La Plaça del Pintor Fortuny... Buaf! Que cony fa ell intentant aparcar pel
centre?
Una estona després, el Jordi continua la
seva infructuosa recerca pel carrer de Pere de Lluna. Els primers senyals de
frisança i una certa fatiga han començat a aguaitar al seu, habitualment,
impertorbable rostre. Des de la seva entrada a Reus s'ha fumat vuit cigarrets,
s'ha rosegat totes les ungles dels dits, ha injuriat tres conductors imprudents
i mal educats i ha estat a punt d'espatllar el seu preciós cotxe contra un
altre automòbil conduït per un ase amb forma humana.
El Jordi comença a fregar-se els ulls amb
cansament. És increïble. Quant de temps porta fent tombs per aquella ciutat?
Però no podran amb ell, no. La seva voluntat és invencible.
Es corre tota l'Avinguda
del President Macià. Res. Res... res...
RES!
Jordi perd la noció del temps i nota amb
preocupació que la barba comença a raspar-li. Si s'acaba d'afaitar! S'acaba?
Quan de temps porta a Reus? Quin dia és? Per què tothom hi toca el clàxon? Per
què tothom posseeix un cotxe? Per què tothom el mira així? Jordi vol abandonar
el seu Peugeot enmig del carrer. Vol trobar un lavabo, vol entrar a un bar i
beure i dinar... o és sopar? Vol anar-se'n de Reus! Auxili! Socors!! Ajuda!!!
NOOOOOOOO!!!!!
A hores d'ara, els ciutadans i visitants de
la noble ciutat de Reus, poden contemplar a la Plaça Prim -just al costat de
l'estàtua que representa el general homònim- un monument en bronze en homenatge
a la constància i força de voluntat humanes. El monument en qüestió simbolitza
un cotxe solitari al bell mig del caos de la civilització moderna. Les males
llengües, però, asseguren que en realitat allò és un cotxe real, que fou trobat
abandonat, aprofitat per a fer el monument, després de sotmetre'l a un bany de
ciment. Xafarderies de la gent ociosa!
Per cert, que el Manel Ferret s'ha cansat
d'enviar cartes al seu amic Jordi sense obtenir cap resposta. Pobre Jordi. Què
haurà sigut d'ell?
A Onofre