La informació de què disposem sobre el sistema sanitari egipci prové de
cinc fonts fonamentals:

1. Les xafarderies i sopars de duro recollits en llibres de viatge de turistes grecs;

2. L´Antic Testament;

3.Les trovallespaleopatològiques en les mòmies;

4. Les representacions artístiques egípcies,

5. Els escrits o papirs mèdics de l´Egipte faraònic.

Malauradament, l´any 415 dC la biblioteca d´Alexandria va ser completament destruïda, la majoria dels manuscrits cremats i la seva directora, Hipatia, assassinada pel fanatisme religiós dels seguidors cristians de Ciril, arquebisbe d´Alexandria, posteriorment proclamat sant, atesa tal heroicitat, per la Santa Església Catòlica. Encara que es va recuperar parcialment,aquesta soferta biblioteca va ser novament arrabassada, en el segle VII, pel califa Umar, sogre de Mahoma, que va conquerir l´Egipte per a l´Islam l´any 642 dC, i a qui ningú ha fet sant encara per aquesta proesa.

1. Desmentir l'actual mentalitat cartesiana relativa a la sanitat, sota el prisma occidental de prepotent "cultura superior", que considera la civilització faraònica una "cultura arcaica", amb un cert nivell dedesenvolupament social i tecnològic, dominada per un fanatisme màgico-religiós de contingut teòric escadusser, però amb importants observacions empíriques que mereixen una benevolent atenció i prou.

2. Confirmar que la antiquíssima societat faraònica no tan sols ens va
donar un model d´organització sanitària forta i perfecta, segons els criteris
de l´estat del benestar modern, sino que aquest sorprenentment elevat desenvolupament organitzatiu, cultural i tecnològic pot ser implementat amb èxit en el nostre àmbit sociocultural.

Implantarem una cultura sanitària altament organitzada i burocratitzada (cal recordar que els egipcis foren pioners en la creació d´una medicina estatal, primer antecedent històric d´aquesta paròdia de Seguretat Social que disfrutem actualment) . Aixó vol dir que s´haurà de reglamentar amb precisió la pràctica de la medicina i la cirurgia, començant per ordenar l´epidemiología a nivel de Àrees Sanitàries (cal recordar també que Egipte va sentar les bases de la higiene personal i pública, la futura medicina preventiva).

L´Epìdemiòleg en Cap de cada Àrea Sanitària determinarà, mitjançant invocacions divines, la morbi-mortalitat de la població asignada al seu càrrec. Per tant, serà responsabilitat seva definir el nombre de malalties de la seva demarcació, la naturalesa d´aquestes, els recursos humans i materials necesaris pel seu bon tractament i el resultat de les intervencions terapéutiques (en estret contacte amb els Serveis Funeraris).

Per posar un exemple, si en una població concreta s´ha determinat que es practicaràn 12 trepanacions cranials l´any en curs i se'n presenta una més, al subjecte en questió se li pot oferir: