Política
Econòmica Redistributiva (PER)
Després de llegir amb atenció i estudiar amb
dedicació monàstica la situació político-econòmica local i nacional s’ha arribat
a un model econòmic i polític imprescindible per a la Tarragona del segle XXI.
L´essència
del programa la podem resumir en un precepte fonamental, guia i nord de tota la
acció política. Aquest és el que jo en dic la "`Política Econòmica
Redistributiva" o PER.
Vostès es preguntaran PER què? i els respondré no
PER què, la qüestió és PER qui.
Seré
més clar. Es tracta de llevar amablement l´excés de pes dels comptes corrents
de la ciutadania (especialment la que no ens és afí) per engreixar
equitativament la butxaca patriòtica de partidaris, amics i benefactors. Sé que
això comportarà sacrificis, incomprensions i protestes contrarrevolucionàries.
Generarà revisionismes i desviacionismes. Però si es manté la mà ferma en el
timó no hi ha qui ho aturi. S´ha de pactar amb els de Reus i tot si cal.
Aquesta
política ha demostrat abastament els seus beneficis per al conjunt de la
societat. Per arribar a aquesta conclusió he fet un estudi profundíssim de
bench-màrketing (traduït al català vol dir quelcom com copiar la manera de fer
dels que triomfen). Varem aprendre del socialistes que les apropiacions,
desfalcs, enriquiments sobtats, no poden anar exhibint-se sense pagar un preu
en vots i en desconfiança: qui hi són però no ho toquen es tornen
reivindicatius i els que no hi son no paren de fer la guitza. Però estem
aprenent de PP que no tan sols és possible fer tota mena d´operacions d´enorme
rendibilitat crematística sinó que, amb habilitat, la mà de seda que recull els
beneficis és converteix en una mà de ferro que escanya opositors, i tot això
sense perdre la compostura ni el somriure ni les majories absolutes (a la gent
li continua agradant allò tan espanyol de ¡vivan las caenas! o allò més nostrat
de ser cornut i pagar el veure). També hem après de Chirac i del
PP de Ses Illes que en cas que manquin, Deu no ho vulgui i Alà sigui
clement, uns milers de vots per guanyar eleccions o referèndums res millor que
ressucitar morts o deportar temporalment amables voluntaris. També sabem com
dur a terme les successions ens els partits; com Pujol ens ha demostrat, només
cal posar en pràctica les teories darwinistes de selecció natural, després seus
a esperar i al cap de un cert temps reculls les restes del successor i les presentes
en públic (cal dir que CiU també ha sentat càtedra en temes de donacions,
prebendes i comissions. El cas de la progressió geomètrica del patrimoni
l´alcalde i família és un clàssic que s´estudia a totes les Universitats).
En definitiva senyors, com vostès ja saben la
competència és ferotge i se les sap totes, però amb l´intrèpid pacte del
marqués amb la casa reial certament ho tenen perdut.