PART DE GUERRA

Per Sico Fons

L’inici d’hostilitats va començar al voltant de les 22:45 PM. Era una nit agradable i la temperatura oscil·laria entre els 15 i els 20 graus centígrads.

Ella, Sandra Cremades, després de fer un ostentós desplegament d’armament, va encetar l’ofensiva sense prèvia declaració de guerra, amb foc a discreció de tota la seua artilleria pesada. El foc fou intens i devastador, i durà més de 15 minuts. Poum, poum, poum, poum, poum, poum... Tones i més tones d’obusos carregats amb odi, ofuscació, ressentiment i menyspreu impactaren en camp enemic. Els danys foren molt nombrosos.

Ell, Josep Grau, una vegada recuperat de la inicial sorpresa, decidí mantenir les seues posicions per tal d’enllestir la contraofensiva. Les seues muralles defensives pogueren aguantar amb dificultat. Després disparà el seus canons de gros calibre, primer amb una certa prevenció, per acabar esmicolant amb contundència les bateries enemigues. Mortíferes bombes curulles de ràbia, fàstic, malvolença i animadversió s’estavellaren contra Sandra. Kapom, kapom, kapom...

Aquesta, respongué atacant amb la seua aviació. El bombardeig amb míssils de sofisticada tecnologia fou de conseqüències terrífiques, i parts vitals de l’ànima d’en Josep foren irreversiblement danyades.

Aquest, nogensmenys, reaccionà amb inesperada rapidesa i les seues bateries antiaèries obriren foc amb eficàcia. L’aviació enemiga fou parcialment destruïda. Pom-pomk, pom-pomk, pom-ponk...

Sandra plorà en sentir-se tan malmesa i, no obstant això, reaccionà amb insòlita velocitat i potser una certa temeritat. Tots els cossos del seu Exèrcit s’hi veieren implicats: artilleria, cavalleria, aviació, marina i infanteria. La batalla fou especialment cruenta i sense quarter. S’hi practicà el cos a cos. Les baixes d’ambdós bàndols foren innombrables.

Finalment el front s’estabilitzà i arribà la treva; més per falta de forces dels dos exèrcits enemics i per tal de reposar forces, que per haver acabat definitivament la contesa.

Ambdós cònjuges es miraren amb perplexitat com si no pogueren creure el letal poder de les seues pròpies forces. Respiraven amb precipitació i semblaven extenuats. Els danys havien sigut tan importants que possiblement mai més serien esmenats. Hi havien sopat com de costum, i també com de costum hi havien discutit amb acarnissament per una minúcia. Ni tan sols recordaven com havia començat la cosa ni per quin motiu. Tot just sabien que per aquella nit ja s’havia acabat la batalla, però que la guerra no havia finalitzat i en l’endemà la tornarien a emprendre com de costum. Realment la vida matrimonial era una cosa ben perillosa.