L'amigot Abelardo em
demana que us parle de l'insigne i incomparable escriptor Sr. D. Juan Borràs (Capitán
Borrasca, segons jo), però com es pot parlar, pregunte, d'allò indefinible?
D'allò innominable? D'allò inexplicable?
No diríeu mai que darrere d'un home d'uns
seixanta anys, cabells blancs i ulls petits amb cara de llaurador valencià
s'amaga un veritable prohom de les lletres. I tanmateix així és.
Nosaltres, simples i
vulgars persones de carn i ossos, no tenim més remei, ai las! que reconèixer
l'existència d'éssers divins, d'entitats espirituals i intel·lectuals
inabastables per a les nostres mediocres ments. Així doncs, abreujarem dient:
ELL (aquest pronom personal singular és evidentment insuficient, àdhuc injust)
existeix, i per tant hem de donar les gràcies, hem de retre-li merescut
homenatge.
Vet aquí el gran i
gloriós salvapàtries, sa graciosa majestat Sr. Don Juan Borràs.
Terror de la xusma roja
i proletària.
Paor d'independentistes
separatistes, traïdors a l'Espanya eterna.
Sabre justicier de
bisbes herètics i euskalduns.
Heroi i salvador de
l'Europa que havia estat a una passa de puça de l'apostasia antiglobalitzadora
i de llur perdició absoluta.
Llaor a tu, líder
indiscutible de les Lletres mundials!
Llaor a ell, noble
cavaller, desfaedor de greuges i serveis públics. Defensor de febles poncelles
i gegantines multinacionals. Essència pregona dels més alts i espirituals
valors morals ibèrics!
Lloa a Juan Borràs!
Nosaltres et retem homenatge i gratitud.