ISLAM I POLIGÀMIA
Per Onofre Querol
Prenc la recomanació del meu bon amic
del fòrum de lletraferits per fer una petita introducció a la poligàmia. El meu
metge m'ha recomanat que provi de fer funcionar el cervell a fi i efecte de retardar
els problemes senils. Per altra banda, veig que els seus companys d'esplai, no
sé si és per jugar de forma abnegada i constant a la botifarra o per veure els
tots els programes de tele, només pensen en gitar-se amb dones que semblen
sortides de la pel.lícula "La Rebelión de las Momias", això és, les
companyes vídues i jubilades del casal. Veient
doncs aquest panorama intel.lectualment decebedor, passo a dir quatre coses sobre la poligàmia i
el món àrab.
Agrïment: agraeixo al meu company de
botifarra Quintiliano Quatrecases i Desamparados l'ajut que
m'ha brindat en donar-me
un cop de mà en la preparació de la
xerradeta.
Orígens:
El món animal presenta clarament el
concepte tribal de grup reproductor. Ho podem veure en els grups de lleons, de
gasel.les, de rens o de zebres. El grup està sempre dominat per un mascle, que
és el més gran i el més vell, en el sentit que vell no representa el que tenim
ara. Vell en la societat animal indica el que té més experiència i, per tant,
el que s'ha alimentat millor i ha muntat les millors femelles. En no tenir que
pagar el rebut de la hipoteca, la forma tribal o grupal de reproducció és la
més adequada al mascle titular. No podem dir el mateix per a la resta de
mascles, que s'han de "buscar la vida", i més si tenim en compte que
en el món animal no existeixen gaires mesures socials "d'ajut als mascles desplaçats".
Tanmateix ens preguntem el motiu pel
qual en la majoria de societats s'esdevé la monogàmia. Bé: rellegint
"Tòtem i Tabú" del Sr Freud, llibre que vaig haver de llegir els anys
seixanta quan havia d'anar a prendre alguna copa amb els progres d'aquella
època i parlar de Marx, Freud i Rosa Luxemburgo, veiem que dins la tribu
dominada pel mascle es gesta una revolució. Els mascles que no poden muntar les
femelles i han de marxar volen ser "iguals" i imposen per tant, les
primeres mesures socials de repartició del sexe: arriben a pactar una dona per
cadascun dels mascles (matrimoni clàssic), aniquilant el monopoli del mascle dominant.
Heus aquí, però, que en algunes tribus
africanes, no se sap per quin motiu, són les mares i els germans de les mares qui
ocupen el paper rector en les famílies. Això passa quan els mascles no han
vinculat encara la copulació al naixement. Conclusió parcial: el matrimoni
monogàmic és fruit de les primeres mesures socialistes. Tanmateix, la cultura sarraïna,
més ecològica i arrelada a la natura (mai tan ben dit), parteix de la tribu o
horda de simis, mantenint el criteri natural. En ser la monogàmia una distorsió
de la natura, el món àrab el corregeix, apropant-lo a la realitat evolutiva
darwiniana.
Aquesta teoria darwiniana, portada a la
societat occidental, diu que el més lògic és poder tenir tantes dones com un es
pugui pagar. Això mateix passa amb els cotxes, cases, xalets i ampolles de
cava; perquè no es pot aplicar a les dones?
Sobre els harems haig de dir que no
tinc els suficients coneixements històrics per a fer una mínima exposició digerible
i rendible. Crec personalment que l'harem és el corol.lari final sexual en
l'acumulació de riqueses. Els goril.les dominants es conformen en tenir totes les femelles de la regió. La
reialesa àrab i altres rics islàmics, poden acumular companyies petrolíferes,
cadillacs d'or, alcorans i, conseqüentment, dones. El fet també de no llegir llibres, només en llegeixen de tant en
tant un (i sagrat) fa que puguin dedicar més temps a tenir les dones contentes.
Finalment, la poligàmia permet
d'aplicar els criteris de gestió de Harward i l'excel.lència en el matrimoni: la
competitivitat. Cada dona lluitarà per ser la millor en totes les branques,
aconseguint que el mascle únic sigui el más feliç del territori. Altrament, el
matrimoni pot basar-se en l'especialització
(Taylorisme) i llavors tenen una dona per a cada àrea familiar: una per als
plaers sexuals, una altra per a la reproducció, una altra per a la cuina (amb
stage culinari al Bulli i Arzak), una altra per la neteja (que passi la prova
del cotó...).
Espero, amic meu, que la meva resposta
satisfaci les vostres expectatives.
Onofre Querol i Fiblada
membre de l'Aliança Youseah
membre del casal d'avis
"Tutankhamon"
membre del cos diplomàtic en excedència
