Per Abelardo María
Arrufat
Considerem important definir la nostra ideologia en termes més generals i d’àmbit de sistema de govern, ja que els nostres votants no només han de conèixer totes les nostres iniciatives, plans, projectes i idees (Pla Tarragona 2013) sinó també el nostre substrat ideològic més profund. Motiu pel qual exposarem les nostres bases més indubtablement democràtiques. Per començar cal ressaltar la nostra fe en els clàssics grecs, inventors de l’autèntica democràcia.
La democràcia grega parteix d’un absolut respecte per les lleis. Les diverses pugnes entre les oligarquies terratinents van fer sorgir poc a poc la idea d’un sistema regulat per unes lleis justes, com a fonament per a la justícia i per a la convivència. Durant molts anys diversos filòsofs grecs ja es van anar preocupant per preguntar-se l’essència de la matèria, el canvi o la permanència de les coses... però fou a partir del segle V aC quan, sobretot, la filosofia i la cultura grega en general pateixen el resultat de les guerres contra els perses per una part i de les guerres entre les polis per l’altra, i es comença a preocupar de la recerca de la convivència pacífica, de la justícia, de l’expressió verbal adequada, de la moral... Un exemple clar d’aquest respecte cap a la legislació la constitueix la pròpia mort de Sòcrates. Tal i com s’expressa a l’Apologia i sobretot al Critó, ell no considera justa la seva mort dictaminada per un tribunal humà i imperfecte, però no estava disposat a fer ús d’una retòrica victimista ni a practicar suborns (que violaria aquest respecte per la moral i per les lleis, respectivament). Nosaltres considerem, doncs, que és clau un respecte a qualsevol llei. Nosaltres mateixos hem respectat totes i cadascuna de les lleis existents, encara que no creguem que siguin justes. Sòcrates no era tan positivista en tema de lleis.
La pregunta és: qui ha de fer les lleis? Ens atendrem als principis grecs. Els ciutadans lliures, que eren homes i que eren majors d’edat eren els que participaven de la vida política i per tant qui elaboraven les lleis. Aquests formaven una assemblea formada per homes savis i instruïts que prenien decisions sobre la ciutat. És evident que aquest sistema només es va portar a terme bàsicament en polis, però al capdavall nosaltres ens preocuparem per Tarragona, com a “poli” clarament definida. Atenent-nos a La República i a Les Lleis, de Plató, les lleis (valgui la redundància) no les poden fer uns tirans que com a conseqüència de la seva ignorància no pensen en els interessos col.lectius, però tampoc les poden fer les masses de població escollint de forma generalitzada, ja que això és impossible fer-ho amb èxit. Per tant, des de l’Aliança Youseah, proposem fer el mateix. Crearem una assemblea d’homes savis que s’encarregaran d’administrar la ciutat. Però, com es pot decidir la saviesa d’un home? Doncs ensenyant-la i transmetent-la. Nosaltres reobrirem, mil cinc-cents anys després, l’Acadèmia de Plató, amb la diferència que ara es dirà Acadèmia Daw Youseah. Es triarà les persones més ben preparades de la ciutat –les que tinguin millor retòrica, les més instruïdes en filosofia, les més capacitades en art...- per a la difícil tasca de la política. No cal dir que els esclaus i les dones estaran exclosos totalment i s’idolatraran les pràctiques sodomites. Tot sigui per un respecte al patrimoni cultural grec.
Aquesta Acadèmia, que prepararà els homes més savis de la polis, formarà els futurs governants del país, que integraran l’esmentada assemblea. Als diversos aspirants que entrin a l’Acadèmia se’ls ensenyaran coneixements culturals per tal que la seva formació no presenti cap tipus de llacuna. Reconstruirem l’Oracle de Delfos a fi i efecte que els futurs filòsofs-governants tinguin alguna revel.lació divina com ja va tenir Sòcrates. No obstant, hom pot acusar-nos de no considerar gens ni mica la voluntat de les masses. Però no és així. L’evolució dels concursants dins l’acadèmia serà retransmesa per càmeres en programes de televisió, i cada setmana el jurat de Grans Savis proposaria diversos candidats per abandonar l’acadèmia, i el públic amb els seus vots per telèfon triarà quin s’haurà de salvar. Ningú negarà que aquest sistema no crearà carisma entre els futurs governants.
També incorporarem una pràctica que se solia fer a l’antiga Grècia. Per tal d’evitar que sorgís un dictador o un tirà com a governant, la gent votava qui considerava que era un tirà dins de la ciutat, i el que superava els 6000 vots era condemnat a l’ostracisme, és a dir, un forçós exili durant 10 anys. L’orador sofista Protàgores va ser un exemple. Nosaltres farem una cosa semblant. A les festes majors, el guanyador del “Premio Limón” l’enviarem a Reus una bona temporada.
En principi, el tribunal també estaria format per un grup de savis entesos en lleis. Segons Sòcrates, per fer el bé només cal saber què està bé; per tant qualsevol persona amb estudis estarà exempta de qualsevol judici.
Basant-nos també en el mètode platònic de la República, la polis ha de funcionar com una autèntica comunitat, abolint qualsevol propietat privada, que esdevindria col.lectiva automàticament. En el nostre cas, el complex petroquímic (Daw, perdó, Dow; Bayer; BASF, Tabacalera...) ens el quedarem nosaltres per a administrar-lo en benefici del poble.
Però nosaltres la cultura grega l’aplicarem a tot arreu. Els arquitectes només podran construir si és amb estil dòric, jònic o corinti. Les tragèdies estaran subvencionades (és a dir, que ajudarem al Nàstic) i s’obriran més teatres, encara que no hi podran participar dones. Els nens aprendran els axiomes d’Euclides com les taules de multiplicar i utilitzaran calculadores pitagòriques. A selectivitat ja no sortiran més textos de Kant o Descartes, sinó que tot serà Plató i Aristòtil. L’anglès desapareixerà com a llengua estrangera i s’imposarà el grec. Als camps de futbol hi farem jocs olímpics i farem oficial nostra la religió de Zeus.
És a dir, que l’Aliança Youseah és el partit més abocat a la legítima defensa de l’autèntica democràcia i aquestes declaracions que signem els mandataris de la federació han de servir de prova irrefutable del nostre indubtable i sentit, vocació i tradició democràtics.
Comprometent-me a donar suport a aquests principis sempre que em convingui i em sigui necessari,
Abelardo María Arrufat
Vice-president de l’Aliança Youseah
PD: Ah, per cert, la Reina Sofia l’escollirem filla predilecta de la ciutat.