SELECCIÓ DELS MILLORS TEXTOS DE JOAN-JOSEP MIRACLE AMAT
En Joan-Josep Miracle
Amat, lletraferit de Valls, ja fa temps que ens obsequia amb diferents poemes,
contes i relats que són força interessants i bonics com perquè es mereixin un
espai al nostre web. Algunes de les seves col.laboracions les podeu veure al
fòrum de Tinet.
Remo sense
barca per torrentades vigoroses, salvatges. No sé nedar, i l'energia d'un vers
escrit amb sang de serp ja no em fa efecte. Se'm trenca un rem quan crec
escoltar el cant d'un àngel, un violí espasmòdic i, tot seguit, uns tambors que
anuncien l'arribada d'una fada nua. Un estol d'anàrquiques papallones gegants
m'acull i m'estira mentre jo em limito agafar-me al rem i avanço seguint el
batec de les ales.
Amb elles passo
per misteriosos prats de flors negres entre les quals es pot llegir la darrera
lletra d'un abecedari escarit. Poc després, extensos camps de plantes
carnívores exclamen versos de savis poetes estrangers que ningú no m'ha
traduït. Mentre intento percebre el sentit de tan bella troballa no em sabria
greu desprendre'm de les papallones, perquè en aquests versos he trobat la meva
barca.
39 s'aixecà amb
mal de peu. Indicava un imminent canvi de temps i, creieu-me, no fallava mai.
Un dia de juny, fa uns quants anys, s'aixecà amb un mal de peu tan intens que
li fou impossible posar-lo a terra, de manera que no li quedà cap més remei que
fer llit durant tot el matí. Amb aquest mal de peu, les conseqüenciès
meteorològiques foren nefastes: s'hagué d'evacuar molta gent del seu barri i
van haver-hi nombrosos danys aterials per culpa d'unes inundacions que no
havien sabut preveure. Els afectats començaren a mirar-se'l amb mals ulls i
feren els possibles per fer-lo fora del barri, tot i que des de l'ajuntament,
lluny d'expulsar-lo, li proposaren que fes d'home del temps per a la televisió
local, cosa que,encantat, 39 acceptà.
36, la seva
dona, no es cansava de recomanar-li que anés a veure un metge d'anomenada que
per ser amic d'ella li faria descompte. 39 no és que fos garrepa, però sempre
havia malfiat de qualsevol tipus de metge. «Ja se'm curarà, si vol», deia cada
vegada amb paciencia i sofriment de sant. Com que era diumenge, tots dos
sortiren a passejar cap a les sis de la tarda. Començava a caure una pluja fina
que no els suposà cap obstacle per sortir, sobretot si tenim en compte que al
peu, sempre el dret, li calia caminar molt segons el metge. Quan passaven pel
parc més gran de la ciutat, 39 s'aturà just al costat d'un gronxador i digué,
amb posat consirós:
- Te'n recordes?
Aquí hi jugava 7.
106 era un savi
pensador de poques i meditades paraules, autodidacta i mig boig segons el
veïnat. Com que ja ho havia fet tot a la vida, deia, esdedicava a pensar. 39
havia rebut elogis del savi gràcies als seus encerts en la previsió
meteorològica. Encara que 106 ja no sortia mai de casa,sempre li havia agradat
contemplar el temps i, el dia menys pensat, 39 l'anà a veure. Conversaren,
inicialment, sobre assumptes banals i 39 anà derivant el seu discurs, que era
gairebé un monòleg, cap a un augment de sou que feia mesos que desitjava, per
tal de cobrir les despeses quirúrgiques del mal de peu que, si bé li donava
beneficis, sovint era massa insuportable. 106, després d'escoltar-lo
atentament, féu un posat trascendent, s'acaricià la llarga barba i digué: «La mentida és el mitjà per arribar a
la veritat.»
39, alleujat després d'aquesta frase, trigà poc a anar a veure el
seu cap, al qual insistí la necessitat de l'augment de sou. L'home gran i gros
arrufà el front i li digué que era impossible. 39, sense donar-se per vençut i
sense contemplacions, li digué: «El meu peu malalt pronostica que un llamp us
entrarà a casa i us matarà la dona. De tota manera, si el meu peu pot ser
operat i, per tant, se m'alleuja el dolor, és possible que canviïn les
previsions a curt i mig termini.» Això, que sonava a amenaça, no féu gaire
gràcia a l'home gran i gros, que sabia, per uns estudis que havien publicat les institucions locals, que en un
98% dels casos el peu de 39 no anava errat. Així doncs, cedí i acceptà la
petició.
Aquella mateixa
tarda, 39 anà a veure 106, que digué: «Heu aconseguit allò que us vau
proposar?» 39 contestà: «La veritat és que sí.» La nit havia estat fatídica: el
mal de peu tan intens havia desencadenat una tempesta d'aquelles que fan
història. Però 39 s'oblidà aviat del mal de peu i el matí assoleiat i primaveral,
a més de l'augment de sou, el féu anar a la feina amb un somriure d'orella a
orella. Allí trobà que tot eren cares llargues. 67 92 i 89, l'home gran i gros,
l'home que manava, l'home que li havia concedit l'augment de sou, havia mort
per l'impacte d'un llamp.
Mirant la bombeta veig un món al revés.Elèctric, uniforme, pragmàtic.M'il·lumina la seva raó,el seu viure sense pressesperò sense pauses.Tot és perfecte...fins que un dia es fon. Tornar
Has vist passar el temps per la finestrai l'àngel sense àles que ha trucat a la porta. Aniríem al paradís:les ales, el mar, el blau,el blanc i la puresa dels sentits. Hera mirava el celi jo la seva ombra.