CARTAS LIBRES

 

Escrit per: Delmiro de Fernando

Traduït al català per: Abelardo María Arrufat

 

Després de fer profunds estudis sobre aquesta cançó, hem vist que té diferents variants, en funció de la zona on es canta. A València, la versió que ofereix vostè és la següent:

Mon pare no té nas,

Mon pare no té nas,

Ma mare és xaaata,

I un germanet que tinc,

I un germanet que tinc,

El nas li faaaaalta....

 

No obstant, a d’altres indrets de la nostra geografia espanyola on es parla el gloriós dialecte català, les versions varien. Per exemple, al sud de Catalunya aquest poema lamentablement amb autor poc conegut, sinó desconegut del tot, es recita –o més aviat es canta- així:

 

Ton pare no té nas

Ton pare no té nas

Ta mare és xaaata,

I un germanet que tens,

I un germanet que tens,

Té el nas de raaaata...

 

Com podem veure, el poema deixa de ser autobiogràfic per a esdevenir conatiu i fer referència al oient. Tant pot ser una burla com una mostra de compassió. Els nostres estudis ens han portat més lluny encara, i als voltants de Barcelona, la cançó consistia en el següent:

 

Ton pare no té nas,

Ton pare no té nas,

Ta mare és xaaata,

I un germanet que tens,

I un germanet que tens:

nas de pataaata...

 

En aquesta darrera versió canviem el “nas de rata” pel “nas de patata”, però en qualsevol cas estaríem parlant d’un nas prominent i voluminós.

 

Ara, tenint en compte aquestes diferències, sens dubte enriquidores, a què ens porta la cultura popular, passaré a comentar el significat, sens dubte interessant, d’aquesta cançó.

 

Com l’àvid lector s’haurà adonat, aquesta cançó és una manera de solidaritzar-se i expressar la problemàtica de les famílies desestructurades. És a dir: el pare, amb problemes de mancança de nas. Problema social on els hagi, que no només produeix l’escarni del veïnat sinó la manca de capacitat olfactiva i part de la gustativa. La mare, en haver d’aguantar una broma de la natura com un marit sense nas, és xata, és a dir, que les seves agraciades faccions conviden a la concurrència a esdevenir l’amant de la dona i vendre’s vilment perdent la dignitat i la fidelitat, tot trencant més encara la família. I tots sabem que, quan els pares tenen problemes, això repercuteix malauradament sobre els fills. En aquest cas, un d’ells ha heretat físicament l’antiestètica morfologia nasal de la família amb un “nas de rata”, “nas de patata”, o el que és pitjor, “sense nas”. Això també afecta l’altre germà, que ha d’aguantar la sorna i el ridícul davant els seus veïns/amics/companys de tenir una família tan nasalment peculiar.

 

No obstant, aquesta cançó no deixa només regust negatiu. Sens dubte, hi ha una esperança al darrere, i és que es creu que l’autor i monitors d’esplai que la introdueixen al públic més infantil reben comissions de sotamà per part de “Corporación Dermoestética”.