|
Senyors agoristes,
Malgrat el que alguns puguin pensar, sóc el primer en defensar la llibertat
d'expressió i el dret de tothom a dir la seva sempre que respecti als altres,
i no pretenc erigir-me en representant de ningú quan procuro participar en
aquest fòrum més que de mí mateix. Així, considero una ventatge del sistema
democràtic que un grup de personatges decideixin organitzar, o això diuen
ells, una plataforma política amb aspiracions de govern. Tot això em sembla
molt bé, però hi ha coses que no són part consubstancial amb la democràcia, i
aquestes coses, que alguns defensen a ultratge argumentant precisament la
llibertat d'expressió, és el que en absolut podem tolerar.
Durant aquest any de gloriosa cruzada contra el rojerío sociata que els
onofrènics trompeters arrufats i els Dau Yu-Yu Singers ens estan recordant,
l'autoanomendada Plataforma ha anat degenerant de l'esperpèntic moviment
inicial, mereixedor de tota mofa, befa, escarni i cuchufleta, a un grupet
reaccionari d'allò més perillós, per molt que els seus integrants parlen
constantment de ser una dreta "civilitzada" i "liberal".
Aquest nou Brutus que és el Daw i els seus acòlits, sibil·linament, pretenen
oferir la seva cara més amable trufada d'insults constants, atacs directes i,
el que és pitjor, amenaçes personals degudament disfressades que ens
demostren ben clarament que en cap cas Brutus és un home honorable. Y para
muestra, una merceria plena de botones: "nuestro control sobre la ciudad
es absoluto", diu un dels fidels d'aquest moviment. "Control"?
Sobre qui? Vol dir que estan en vies d'assolir els seus objectius? En
absolut, senyors, en absolut. El culpable d'aquesta frase no ha patit cap
lapsus linguae, sinó que sap el que es diu perquè a través de no sabem quines
obscures maquinacions i amb quins ajuts ha anat esbrinant, o creu haver
esbrinat, les identitats d'alguns asidus de l'Àgora, deixant anar indirectes sobre
llurs professions, passatemps i fins i tot citant frases i títols dels
habituals d'aquest mitjà. I per si no n'hi havia poc, han aconseguit les
adreces electròniques d'alguns i els hi han enviat propaganda electoral del
seu ideari i, el pitjor de tot, mails que volen donar a entendre a què es
dediquen, arribant a l'extrem de voler fer patent que saben perfectament, o
creuen saber, l'edat i altres detalls privats d'alguns dels que no són de la
seva corda. Un dels Yu-Yu Singers afirma, cínicament, que això no és una
invasió de la intimitat sinó que és un intent per atreure ments que els hi
poden ser útils.
No tenen, senyors, una terrible sensació de dejà vu? Un grupúscul de canallas
y maleantes amb una façana de respectabilitat i un discurs victimista, a més
d'extremadament ambiciós, que desacrediten als rivals a través de les
tècniques menys florentines i que envaeixen espais privats amb missatges de
les seves virtuts que intenten camuflar amenaces de l'estil "sabem qui
ets i a què et dediques", que són clarament intimidatoris, mentre que
ells gaudeixen, o creuen gaudir, de l'anonimat que els hi dona els noms
carnavalescos amb que s'han disfressat.
Una altra perla: han allistat una nou crani privilegiat que diuen és doctor i
que està fent un pla de salut, i cito de memòria, "imprescindible i útil
en un futuro". Un pla de salut? Una tallada de cabells i un pijama a
ratlles després de marcar amb alguna senyal discriminativa als que hi estem
en contra? Hi ha quelcom que put a Dinamarca...
Des d'aquí faig una crida a aquesta gentussa, perquè no poden ser qualificats
d'una altra manera, perquè desisteixin en les seves actituts intimidatòries
que no poden amparar-se ni en la llibertat d'expressió ni amb la democràcia.
Volen esbombar les seves "brillants" idees? Ja hi ha mitjans per
fer-ho i qui els hi vulgui fer costat ja trobarà la manera de posar-se en
contacte. Però els missatges no desitjats a les adreces electròniques s'han
d'aturar i les indirectes sobre la vida privada d'alguns agoristes, també,
perquè fins ara s'han aguantat estoicament les seves andanades verbals, però
la paciència del Cèsar no és infinita. No vulguin presentar-se com els
salvadors de Tarragona, perquè no ho són i perquè, com em sembla ja vaig dir
en una ocasió anterior, l'únic que pretenen és entrar al Reichstag per
calar-li foc còmodament.
Perquè, desenganyem.nos, Brutus no és un home honorable.
Atentament,
A. Haddock.
|