Autobiografia d’Abelardo Maria Arrufat Arderiu

 

Per Abelardo Maria Arrufat Arderiu

 

 

1951. Neix a Barcelona Abelardo Maria Arrufat Arderiu. El seu pare era un conegut advocat de Barcelona, de la Falange. El pare del seu pare també havia estat advocat. Tots dos amb gabinet al passeig de Gràcia de Barcelona, com qui no vol la cosa.

 

1953. Amb 2 anys d’edat, Abelardo (aleshores Abelardito) aprèn a parlar. Les seves primeres paraules foren “Arriba España” y “Viva Franco”, ja que era una frase molt de moda a l’època i els Arrufat sempre han estat titllats de família snob. A més, els seus pares eren catalans, però el seu idioma a casa fou sempre el castellà, cosa que també està subjecte a la moda de l’època.

 

1956. Amb 5 anys d’edat Abelardito ja va començar a anar al parvulari i ja sabia que seria advocat.

 

1957-1967. Abelardito cursa els seus estudis primaris i secundaris a l’escola La Salle Barcelona, amb resultats “meravellosos” segons la seva mare, “nefastos” segons el seu mestre, “0/10” segons l’informe escolar oficial.

 

1967. Abelardito –ara ja Abelardo- segueix els estudis perquè el seu pare diu que ha de ser advocat.

 

1968. Abelardo es rebel.la contra la seva família i decideix anar a viure a Gènova perquè volia viure a l’estil hippie i lluny del món “carca” d’Espanya.

 

1969. Ja a Gènova, Arrufat funda el Partit Anarquista. Si mes no, els estatuts del partit no permetien votar i per tant l’organització, que es va presentar als comicis, va obtenir 0 vots. D’ençà aleshores, canvia de parer i pensa que vol tornar a España.

 

1970. Abelardo Maria va tornar a Barcelona. Allí va començar a estudiar dret. Els resultats, lluny de superar el 2,5/10, van ésser farcits de matrícules otorgades per professors que, per casualitats de la vida, eren molt amics del seu pare.

 

1971. Abelardo Maria es va apuntar a La Falange Española de la Jons.

 

1975. Abelardo Maria Arrufat acaba la carrera i ocupa el bufet que el seu pare tenia al passeig de Gràcia. Assistí a l’enterrament del Generalíssim que tant havia fet per Espanya. Evidentment la professionalitat, l’eficàcia i una miqueta el cognom de son pare (bé, de fet molt) van influir a que Arrufat tingués un dels més prestigiosos bufets del passeig de Gràcia.

 

1976. Abelardo Maria Arrufat va a viure a Itàlia. Allí es va casar amb Carlina Stravanza Bambotetto, de 85 anys d’edat. Malauradament, Carlina defallí als 8 mesos de matrimoni. Quan cobrà l’herència, se n’anà a viure a Alemanya.

 

1977. Abelardo María Arrufat va a viure a Alemanya. Allí contragué matrimoni amb Erika Helga Zukunfnichtklar, de 79 anys d’edat. Malauradament, Erika Helga morí en circumstàncies estranyes. Quan cobrà l’herència, Abelardo va retirar-se a Suïssa.

 

1978. Abelardo María Arrufat, ja a Suïssa, es casà amb Marie Antoniette Vondeinerscheise, de 98 anys d’edat. Es diu que no va ser un matrimoni massa feliç, ja que tant Abelardo com ella volien tenir fills, però per més que ho van intentar no ho van aconseguir. Als 7 mesos de matrimoni, Marie Antoniette Vondeinerscheise va passar a una millor vida, per a la desgràcia d’Abelardo. Quan aquest va cobrar la herència, va venir a Espanya de nou. Al desembre votà en contra de la Constitució, ja que no es podia consentir que hi hagués lleis que permetessin la legalització de partits com el Nacionalista Basc, els Separatistes, els Comunistes o, fins i tot, el PSOE. Anys després es penediria d’aquesta decisió.

 

1979. Abelardo Maria Arrufat es retira provisionalment del gabinet, en mans del seus subordinats per retirar-se durant un any al monestir de Montserrat.

 

1980. Abelardo Maria Arrufat és ja monjo. Es retira a Poblet, que és més tranquil. El setembre d’aquell any entra a l’OPUS DEI.

 

1981. Abelardo Maria Arrufat penja els hàbits per casar-se  amb Ana José Gambot Muñoz –germana de Margarito Gambot Muñoz, co-propietari de Cárnicas Muñoz y Cecilio i llicenciada en dret- el 23 de febrer. Aquell dia, emperò, la seva boda va passar desapercebuda. Va fer el viatge de noces a Gènova i Venècia. Al tornar ell i el seu cunyat Margarito s’afilien a Alianza Popular i se’n van a viure a Tarragona per inaugurar una carnisseria anomenada cárnicas Muñoz y Arderiu.

 

1982. Arriba el malson... Felipe González guanya les eleccions.

 

1983. Abelardo Maria Arrufat i la seva esposa Ana José tenen el primer fill: Odón Maria Arrufat Gambot. Abelardo ven la seva part de l’empresa a Cecilio Antúnez, i la carnisseria passa a anomenar-se Cárnicas Muñoz y Cecilio. Mentrestant, Abelardo Maria Arrufat troba feina d’advocat a les oficines d’AP.

 

1984. Ana José s’afilia a Alianza Popular, i també passa a ser secretària de les oficines. La vida d’Abelardo Maria transcorre sense pena ni glòria fins que pren la decisió de canviar la seva vida i anar a viure a Gènova. Allí el matrimoni obre un bufet d’advocat.

 

1985. Arrufat i Ana José tenen una filla: Cándida Arrufat Gambot, que neix a Gènova. El bufet tanca per falta de clients. Decideixen obrir un bar, anomenat Il Cellero Gennovesse. Amb el temps aquest celler obre 500 sucursals per tot Itàlia. Amb tot, un soci, Manolo Masnouel, compra l’empresa i amb els diners Abelardo decideix que es prendrà un any sabàtic.

 

1986. Any sabàtic a Gènova.

 

1987-1988. Deixa l’any sabàtic i se’n va a viure, amb la seva família, a Reus. Allí Ana José obre una botiga de roba i ell perllonga el seu any sabàtic dins un bar proper.

 

1989. Amb 38 anys d’edat, Abelardo Maria vol tornar a Tarragona. Allí es troba de nou a Manolo Masnouel, que havia venut l’empresa italiana i volia començar de nou. Es fan socis. Obren un negoci anomenat tintoreria Manolo-Abelardo. Aquest negoci no va ser un camí de roses. Les dificultats que el govern socialista va posar van ser enormes. El govern socialista sempre ha posat dificultats aquesta tintoreria, o bé perquè hi havia estat client,  o bé perquè Recasens ja tenia una altra bugaderia. Abelardo, tip de tot, va vendre la seva part a Masnouel. Si mes no, aquell any Joan Miquel Nadal Malé va esdevenir alcalde de Tarragona. El Marquès Daw Youseah Yousah Yousyh i Malé va contribuir-hi ja que això suposava la fi del socialisme i feu tots els esforços possibles perquè això s’aconseguís. Abelardo, des del PP, també va col.laborar-hi. D’ençà aleshores, Abelardo va conèixer al Daw Youseah (llavors no era marquès) i va  començar a tenir-ne bones referències, malgrat estar a CIU. Masnouel també va quedar content ja que el nou alcalde era fantàstic pel petit empresari: era extremadament fàcil de subornar. Amb Nadal va sorgir la Tintorería Manolo, ara ja amb tots els permisos en regla.

 

1990. Abelardo Maria Arrufat se’n va a Barcelona. Allí es tornà a fer càrrec del bufet del Passeig de Gràcia, després de tenir-lo llogat una pila d’anys. Allí segueix la seva tasca. 

Al juliol, patí una crisi nerviosa i s’afilià al PSC. Dos mesos després recuperà el seny i abandonà aquesta escandalosa militància.

 

1991. Abelardo Maria arrufat comença a fer classes per fer el doctorat. El seu sogre, Ceferino Gambot, li paga tant les classes com el diploma, que sigui dit de pas, no sortí gens econòmic –això sí, la oferta incloïa doctorat, carnet de conduir i nivell D de català 3X1.

 

1992. Any de les olimpíades a Barcelona. Abelardo Maria escriu un llibre titulat “10 anys de socialisme, 10 anys per oblidar”. Després de llargues reunions amb Felipe González, s’arriba a acordar –a canvi d’unes quantes accions de SOGECABLE- que el llibre es publicarà quan ell se’n vagi.

 

1993. Des del PP, Abelardo María Arrufat intenta a grans esforços liquidar el socialisme. Desgraciadament, no ho aconsegueix i Felipe González torna a guanyar les eleccions.

 

1994. Abelardo Maria Arrufat comença a escriure setmanalment al diari EL MUNDO. També comença a fer intervencions a Diario 16.

 

1995. Abelardo Maria Arrufat es converteix en un fix del diari EL MUNDO. Arrufat des del PP i Daw Youseah des de CIU fan el possible perquè Joaquim Nadal no guanyi les eleccions. Ho aconsegueixen.

 

1996. Eleccions a Espanya. Per fi Aznar guanya. Abelardo Maria Arrufat es reuní amb el marquès Daw Youseah per aconseguir un pacte de govern. A partir d’aleshores, Daw Youseah comença el seu canvi de CiU a PP.

 

1997. Abelardo Maria ja està al poder. Tot va molt millor –per a nosaltres.

 

1998. Abelardo Maria Arrufat es separa de la seva esposa Ana José i per contraure matrimoni amb la madrilenya Obdulia Fernández Calabozo. Al cap de 2 mesos, es divorcia. 9 mesos més tard, reprèn el seu matrimoni anterior, reconciliant-se amb Ana José Gambot Muñoz.

 

1999. Eleccions municipals a Barcelona i generals al parlament Europeu. A Barcelona no hi ha res a fer: el PP no té èxit. Per altra part, Molins, que semblava que salvaria la situació, tampoc aconsegueix guanyar les eleccions, i Clos segueix com a alcalde. Afortunadament, a Europa, Loyola guanya per golejada a Rosa Díez. Al novembre venen les eleccions catalanes. Daw Youseah treballa intensament per a CiU i Abelardo Maria ho fa pel PP. Es posen d’acord perquè el PSC no guanyi. Al final, pels pèls, aconsegueixen convèncer a Maragall que ha perdut, després d’enormes esforços per fer-li entendre la llei d’Honts.

 

 

2000. Abelardo Maria Arrufat se’n va a viure a Tarragona. Allí, juntament amb Daw Youseah –que abandona definitivament el nacionalisme-, treballa per PP. Abelardo Maria Arrufat obre un bufet d’advocat a la Rambla Nova.

 

2001. Abelardo Maria Arrufat rep la consulta de Daw Youseah per a fer un partit polític. A canvi d’un descompte, Daw Youseah nomena a Arrufat 2n de la llista electoral del partit. També fa el mateix quan va al metge (Gregori Guerreres) i nomena 3r de llista a canvi d’un descompte a la visita.

 

 

AHORA ABELARDO ARDERIU ES MANO DERECHA DE DAW YOUSEAH.

PRONTO VA A SER CONCEJAL EN TARRAGONA.