|
Dades de contacte Bibliografia
|
|
PROJECTE DE TESI DOCTORAL OBRES LLATINES DE FRANCESC TARAFA
AUTOR: Daniel Ferrer i Isern DIRECTORA: Mariàngela Vilallonga Vives
Amb el projecte de tesi doctoral Obres llatines de Francesc Tarafa pretenem editar críticament, amb traducció i estudi de fonts, les tres obres llatines de l'humanista català Francesc Tarafa (Granollers, c. 1495-Roma, 1556): la Linea regum Hispaniarum, el De origine ac rebus gestis regum Hispaniae i el Dictionarium Geographiae Vniuersalis Hispaniae. Per establir aquests textos, comptem amb un manuscrit únic en el cas de la Linea regum Hispaniarum (BC, ms. 494); amb tres edicions del De origine dutes a terme per humanistes de la segona meitat del segle XVI (Anvers, 1553; Colònia, 1577; Frankfurt, 1603); i amb dos exemplars manuscrits per al Dictionarium (BUB, ms. 578; BC, ms. 493). A partir d'aquests textos conservats, doncs, i tenint present la Primera part de la «Chrònica de la província de Cathelunya en la Citerior Spanya», que Tarafa redactà partint de les seves pròpies obres llatines, s'establiran els textos llatins humanístics del canonge barceloní. L'edició d'aquestes tres obres llatines anirà acompanyada d'un complet estudi de fonts, en el qual s'intentarà esbrinar quins eren els autors més citats i utilitzats pel nostre humanista, tant els clàssics (Titus Livi, Plini el Vell, Polibi, Ptolemeu, Estrabó, Pomponi Mela, Lucà, entre d'altres), els medievals (Rodrigo Jiménez de Rada), els humanistes catalans (com Jeroni Pau o Pere Antoni Beuter), els humanistes hispànics (com Antonio de Nebrija) i els humanistes italians i europeus anteriors o contemporanis de Tarafa: Annio de Viterbo, Boccaccio, Giovanni Pontano, Marco Antonio Sabellico i Ricardo Bartholinus, entre d'altres. A més d'això, s'intentarà valorar i mostrar la importància que tingué el nostre autor en la historiografia humanística de la segona meitat del segle XVI i en la tradició historiogràfica posterior. A l'hora d'establir els tres textos llatins esmentats, partim dels treballs de Mariàngela Vilallonga, que ha editat i traduït alguns fragments del De origine i del Dictionarium; d'alguns articles d'Eulàlia Miralles i Maria Toldrà; i de la tesi de llicenciatura de Margarida Campos, que l'any 1995 edità la Crònica de Catalunya del canonge barceloní. Pel que fa a l'estudi de fonts i per valorar la importància del canonge barceloní en el context de l'humanisme català, hispànic i europeu del segle XVI, hem de partir i referir-nos constantment als estudis i edicions de la nostra professora Mariàngela Vilallonga.
|