CURSA NO ET PERDIS, NO T´ HO PERDIS

Sovint, per assabentar se de si un acte de caràcter públic és del gust de la gent, la millor manera de saber-ho es demanar-ne l ´opinió a diverses persones. Sobre la cursa popular de la Festa Major les opinions han estat diverses. A la pregunta; que opines de la cursa?, hi ha qui respon que és una cosa que està bé, que córrer és sa o que fer esport sempre va bé. Hi ha qui em comenta que és una cursa una mica massa llarga i que potser hauria de ser més popular, que el seu trajecte fos majoritàriament pel centre del poble, fent-la d´ aquesta manera mes participativa. Altres opinen que està bé perquè és un acte que omple, dona color i fa un bon ambient de Festa Major. Però de totes les opinions recollides la mes directe va ser: si vols saber-ho corre-la. Busco un company de cursa, ja veterà, que m´ assegura fer-me costat tot el trajecte i em disposo a provar-ho.
Al final de l´ Avinguda de les Escoles, davant de les pistes de tennis, es dóna la sortida. Llevat d´ uns quants forasters, tots som gent de Sant Feliu, en Ramon Castellet, en Sergi Rodriguez i en Joan Pérez, que posen els seus "cronos" a punt, el Santi Vallcorba que assegura que tan sols ve a participar, la Rosa Alarcón i tants d´ altres,... tots a punt esperem el senyal que resulta ser un petard que l´ Àngel Falqués encén per donar-ne la sortida .
Quan amb el meu company de cursa arribem a dalt de la Ronda dels Esports, els que van davant ja tomben per la Figuera i enfilen el carrer Pervera. Un cop hem tombat pel carrer Estatut i per la Basella, arribem a la plaça de l´ Escletxa on ja necessitem refrescar-nos, doncs ja comencem a notar una mica el cansament. Aquí els que van davant quasi ja veuen la Plaça, però els ànims que ens dona la gent fa que el carrer Creus fins a l´ Era Nova gairebé es faci un passeig.
El Camí de Can Bosc, pujar pel carrer Vinyetes i arribar a Santo Domingo, es una bona volta però en arribar-hi, el veterà que porto al costat em diu que sols resta baixar per l´ Hospital, arribar a la Quintana i esprintar fins l´ arribada a la Plaça. Esprintar? Quina moral! A la Plaça, un cop acabada la cursa, tothom pregunta a l´ organització quan ha tardat, si ha arribat abans que aquell o que l´ altre. El guanyador només ha tardat una dotzena de minuts escassos, nosaltres vint-i-vuit amb trenta tres centèssimes, admiro el bé que ho compten. Assegut a la vorera, i bevent una Coca-Cola ben fresca penso que potser té raó el que deia que la cursa hauria de ser un pel més curta i me n´ adono que veritablement fa un bon ambient de Festa Major.
Però per mi potser el més important ha estat simplement córrer, no sé ben bé per què, però m´ ha agradat fer-la. Possiblement per fer un matí d´ esport amb els amics o únicament pel fet de participar-hi. Bé, sigui el que sigui, un cop recuperat, li dic al meu company que la propera entrenaré fort, em mira amb cara perplexa i em pregunta: però que vols guanyar?

Josep Cassart Puig.