Sempre val la pena gaudir del nostre entorn, caminant o corrent, però és potser quan et fas més gran i les forces et flaquegen, quan més valores haver-ho viscut intensament, amb la mirada atenta i els peus ben disposats.
Fent camí observes com les roques moldejades pel pas del temps, volen atrapar els Cingles de Bwertí, i dia rera dia dibuixen un paisatge únic. Els boscos del voltant abracen aquest entorn, salvatge de vegades, ordenat d´altres, com si les formes i els colors no es posessin d´acord, i l’ única manera d’ entendre tal desgavell fóra la pròpia natura.
El vent t’ empany amb força a cada pas, i sents el ritme dels ocells volant alhora, esplaiant les seves ales poderoses pel cel, i encara que el dia sigui nuvolós i plujós, les boires quotidianes s´esvaeixen entre el paissatge. Fins i tot Sant Feliu té forma d’ au esverada, i si es mira desde dalt, la seva columna vertebral és una successió de cases embrancades ordenadament damunt d´un cim, la resta s´esdevé canviant segons les formes del paisatge on es troba.
Cal animar-se a gaudir d´aquest espai sempre, entre
turons i cingleres i, potser sense adonar-nos-en estarem corrent la cursa d´aquest
any.
Som-hi doncs!
Mª Rosa Alarcón i Taché.
