En arribar la "FESTA MAJOR" recordem a un
home, que en la seva època
va ésser esportista d' èlit a nivell nacional. Però el
nostre record, els
dels ja veterans, es queda en un gran valor sentimental, nostàlgic i
d'afecte
al "pare i amic" de tots els esportistes locals.
Els que un dia vàrem decidir practicar l'esport en el que ell havia
estat a l' èlit nacional, desprès dels millors consells, el seu
prestigi
i estimació arreu, teníem la millor carta de presentació,
a les seccions
d'atletisme dels millors clubs. Així un bon grup de santfeliuencs varen
destacar amb camp a través, fons i mig fons junt amb campions d'Espanya
de
velocitat.
Però la grandesa d'aquest gran esportista, no quedava en l'atletisme,
el
futbol o el tennis. Si a la plaça s'havia de fer un partit de bàsquet,
animava i entusiasmava als joves a practicar l'esport que portava a una
vida sana i noble.
La meva experiència personal amb ell va tenir un problema quan jo vaig
guanyar el campionat de Cross del "Frente de Juventudes Provincial",
al
vell camp de la Sagrera. Ell s'havia fet mal als ulls i no ho va poder
veure.
Però si que us puc dir que mai m'he sentit tant còmode en una
pista de
dobles de tennis com jugant amb en Cassart de parella; transmetia confiança,
esportivitat i quelcom important: "companyonia".
No perdem mai l'esperit que ell posava en practicar l'esport i transmetre
als demés l´ avantatge de fer-ho . A Sant Feliu, falten homes com
ell,
propers, humans i disposats a donar sempre el millor consell, amb modèstia
i
generositat.
Els que l'hem conegut haurem d'explicar el perquè de tants anys de "Memorial"
i el
perquè d'una nostàlgia i un convenciment de que Sant Feliu amb
"Ell" era molt
millor.
Josep Esbrí i García
