XXV CURSA ATLÈTICA
La Cursa Atlètica de la Festa Major enguany arriba a
la seva vint-i-cinquena edició; al llarg d´ aquests anys la Cursa
ha experimentat molts canvis i sincerament crec que en positiu; hi ha dos recorreguts
per tal de fer-la més participativa per a petita i grans, i el grup que
se´n cuiden , l´ Àngel Falqués, Ramón Castellet,
Sergi Rodriguez, etc que duen molt encertadament la logística de la prova,
que ja de per si requereix una dedicació important com son: els controls,
marcar el recorregut, les inscripcions i les classificacions, a mes han aconseguit
que cada participant pugui gaudir d´ un trofeu i que la immensa majoria
de comerços de Sant Feliu es vinculin a aquest acte esportiu amb l´
obsequi de productes que en acabar se sortegen als corredors.
Recordo que vint i cinc anys enrera, jo encara estava en una -diguem-ne- acceptable
forma física per la practica de l´atletisme, òbviament en
el seu estadi amateur, ben al revés que el "tiet Franciscu",
que aquell mati era el mentor que em marcava el ritme i em feia esbufegar de
valent mentre corríem plegats per tal de projectar allò que devia
de ser el futur traçat de la primera Cursa Popular de la Festa Major.
L´home no parava de xerrar i córrer a l'hora, funcions aquestes
que jo, per separat, francament sempre les he entomades molt millor que no pas
juntes. Tal com dic, el "tiet Franciscu" m'anava il·lustrant
com només pot fer-ho un mestre realment entès en la matèria:
-Després de la sortida davant del camp de futbol enfilarem amunt i ens
desviarem pel caminet que hi ha entre les dues pistes de tennis... Vinga, endavant....
Afluixa, Josep no vulguis córrer tant que sinó et cremaràs
de seguida......
Però, calla, ben mirat, uhhm! Això de passar per aquest caminet
d'entremig de les pistes, segur que farà que es seleccionin els corredors,
però si se n'apunten molts el dia de la prova es pot formar un embús
colosal... Res, això hem de variar-ho, reculem i tornem a començar...
Vinga, des de la sortida; primer passarem per davant de les escoles i de dret
fins a dalt del revolt que a l'hora de la baixada ja es formarà prou
la selecció de corredors.
I au, tornar enrera per anar consolidant les diverses variacions de trams; la
zona esportiva, l'Escletxa, el carrer Creus, l'Era Nova, Santo Domingo, l'Hospital,
la Quintana i la Plaça.
Jo, desfet després de les provatures i ell en canvi, satisfet, amb el
semblant rialler com aquell que se n'enfumés; com si córrer requerís
per ell un esforç físic tan senzill i natural com és ara
caminar.
Renoi! Com vaig patir aquell dia, però també com vaig gaudir!
Com vaig aprendre a gaudir. En Francesc Cassart sabia com fer-s'ho per fer-te
venir de gust la pràctica de l'esport, el plaer de córrer. És
clar que en èpoques pretèrites quan a l'atletisme no hi havia
professionals com ara, ell ja en va ser un atleta destacat.
Va començar l'any 1943 guanyant el IV campionat d'Espanya de Cross Country.
Els 5000 metres del campionat de Castella que es disputaren a Madrid i també
va ser el guanyador del campionat de Catalunya de Cross celebrat a Barcelona
aquell mateix any.
L'any 1944 va entrar a formar part de la selecció catalana d'atletisme,
al costat de figures com Gregori Rojo que es preparaven pel campionat d'Espanya.
Va ser a l'edició del 1944 que va quedar sots campió darrera de
Gómez Urtiaga. El 1945 i després de fitxar pel R.C. Atlètic
Espanyol, obtingué una brillant classificació per la XXIII edició
de la Jean Bouin i a Lisboa.
Pel fet d'haver estat l'entrenador una colla d'anys de l'equip de futbol i de
la joventut atlètica de Sant Feliu- aquests darrers encara recorden plens
d'orgull com bateren a un equipàs com era aleshores l'Atlètic
Granollers-. Haver estat un dels impulsors del tennis i sobretot d'haver estat
l'artífex de la cursa popular de la Festa Major, és just que en
les diverses edicions d'aquesta cursa atlètica es reti homenatge a la
memòria de qui ens va deixar el seu exemple, practicant i ensenyant l'esport
a la nostra vila.
Josep Cassart Valldeoriola